Hi ha pressupostos i el MNAC no es rendeix

Prova superada. El "Consell Nacional" d'ERC avala els pressupostos de la Generalitat pactats amb el Govern. Salvador Illa podrà esgotar la legislatura amb uns comptes que li permetran fixar prioritats i arribar al 2028 amb certa comoditat.

L'escenificació ha estat llarga. Calia esperar, a més, que se celebressin les eleccions a Andalusia. I ERC necessitava procurar-se un parell d'anuncis. O tres, com el canvi d'equilibris al Consorci de la Zona Franca (l'Estat perd la majoria en favor de la Generalitat i l'Ajuntament), el tren orbital (pel fet d'orbitar per Barcelona) i un reforç econòmic de l'Agència Tributària de Catalunya.

Aquest dimarts s'oficialitza l'acord després que ahir es presentés la nova línia ferroviària, presentada com una forma de descentralització. La idea és no passar per Barcelona, cosa que segurament procurarà un gran solàs a aquells independentistes amb al·lèrgia a la cosmopolita capital de Catalunya. Quim Torra, per exemple.

Els Comuns, l'altre soci del Govern, van sortir ahir a dir que ells també tenen veu i vot. Calia veure David Cid posant en valor el paper de la seva formació. Musitava l'home que el seu partit no ha donat l'ok. Us imagineu que els Comuns votessin en contra? El PSC haurà de fer-li unes manyagues a l'esquerra a la seva esquerra, el germà petit.

"ERC aprovarà els primers pressupostos d'Illa", enuncia El Periódico. Els titulars de les grans ocasions són així, directes i a barraca.

El text és de Quim Bertomeu: "El Govern i ERC tenien des de fa uns dies el pacte de pressupostos encarrilat però, per poder tancar-lo, al partit d'Oriol Junqueras li quedava un últim tràmit: sotmetre'l a consideració del Consell Nacional, el principal òrgan deliberatiu de l'organització".

"La reunió s'ha celebrat aquest dilluns a la tarda i, després de més de tres hores de debat, la direcció republicana ha anunciat el 'sí' definitiu de la formació als comptes. Aquest dimarts a les 8 hores el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, signaran l'acord en un acte a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat".

"El Consell Nacional d'ERC és el fòrum al qual acudeixen els principals dirigents i quadres del partit. Es convoca de forma periòdica i també abans de prendre decisions importants com la dels pressupostos".

"A la cita d'aquest dilluns no s'esperaven grans sorpreses. "Està tot decidit. Serà una escenificació", explicava un veterà del partit abans del conclave. Des de la cúpula de la formació admetien que la cita estava ben encarrilada, però no volien fer pronòstics -i molt menys declaracions- per no donar peu a empipaments que desestabilitzessin el conclave".

Continua la nota: "La trobada ha servit perquè la direcció, amb Junqueras al capdavant, hagi explicat les negociacions que han mantingut amb el Govern els darrers mesos. La decisió final de donar suport als comptes no s'ha sotmès a votació, expliquen fonts del partit a El Periódico".

"Que no hi hagi hagut votació és remarcable, sobretot tenint en compte que, fa una mica més d'un any, totes les candidatures que aspiraven a liderar el partit van assumir el compromís de celebrar consultes internes a la militància sobre els pactes amb el PSC. La de Junqueras, també".

"En un escuet comunicat, ERC ha dit que la cita ha servit per "informar amb tot detall" als integrants de l'òrgan del contingut dels pressupostos, "les aportacions" que ha fet el partit i com han evolucionat les negociacions".

"També ha celebrat que hi ha hagut "moltes intervencions". Aquest dimarts, després de signar l'acord amb Illa, Junqueras compareixerà en roda de premsa des de la seu del partit per explicar el pacte".

"Segons assistents al conclave consultats per El Periódico, els encarregats de defensar l'acord durant el Consell Nacional han estat el mateix Junqueras; l'adjunta a la presidència, Diana Riba, i els negociadors Lluís Salvadó i Ester Capella".

"També han pres la paraula altres dirigents del nucli dur com Pau Morales, Oriol López i Laura Pelay. En el torn dels 'consellers' nacionals, segons ha explicat un assistent, hi ha hagut diverses "veus crítiques" no tant amb la decisió d'aprovar els comptes, sinó pel fet que el partit hagi acceptat diluir l'exigència inicial, que era que la recaptació de l'IRPF passés a mans de la Generalitat, i hagi introduït la demanda de la construcció d'un tren orbital".

I: "A més, exposa un altre testimoni, també hi ha hagut retrets pel fet que no s'hagi pogut celebrar una votació final per avalar -o no- formalment el pacte. També s'han escoltat diversos torns de paraula en defensa de l'acord".

Magnífica operació de Junqueras, que se passa la democràcia interna per sota de l'arc del triomf en un exercici de pilates per a personal experimentat.

Més sobre la qüestió. "Els comptes pendents de Pedro Sánchez amb ERC: model de finançament, IRPF, El Prat, Rodalies, seleccions catalanes, llengua...", assenyala un titular d'El Mundo que és tot el contrari a l'estil directe d'El Periódico.

Al sumari s'explica que "Després de l'acord de Pressupostos amb Salvador Illa, els republicans exigiran als socialistes accelerar els compromisos de la investidura"

Escriu Gerard Melgar: "Des de l'inici de la legislatura, tant el president de la Generalitat, Salvador Illa, com la consellera portaveu, Sílvia Paneque, han emprat en innombrables ocasions l'expressió «honrar els pactes d'investidura» referint-se a la determinació del Govern a l'hora de complir els compromisos que el PSC va signar amb ERC a l'agost de 2024, referendats al seu torn per l'executiva federal del PSOE".

"El flamant acord pressupostari al qual han arribat ambdós partits insufla oxigen a l'Executiu català, que durant la primera meitat del mandat ha funcionat amb els comptes prorrogats de l'exercici 2023, completats amb quatre suplements de crèdit [tres l'any passat i un aquest]".

"Alhora, Esquerra aconsegueix exhibir algunes cessions que fa dos mesos, en l'intent inicial fallit d'Illa d'aprovar els Pressupostos, no estaven sobre la taula i van provocar que el líder republicà, Oriol Junqueras, forcés els socialistes a ajornar tot el procés".

"«Fa 50 anys que l'Estat no construeix cap quilòmetre de via a Catalunya», presumeixen els independentistes parlant de la inversió estatal compromesa per construir la línia orbital ferroviària, una infraestructura presentada com la clau que ha permès arribar a un acord".

I: "No obstant, un cop estrenyudes les mans i tancat ja el cicle d'eleccions autonòmiques iniciat al desembre [Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia], comença des d'ara un nou cicle negociador en què els republicans exigiran, ara sí, una accelerada al Govern de Pedro Sánchez en diferents matèries, com el finançament autonòmic, la cessió de l'IRPF, la participació en la gestió de l'aeroport del Prat o el traspàs de la R1 de Rodalies, la primera línia que ha de ser transferida aquest any. Un cos a cos en què reclamaran al Govern d'Illa que vagi de la seva mà i alcés també la veu".

Línies després Melgar apunta que "complert el pacte tàcit de facilitar la seva aprovació abans que finalitzi el període de sessions parlamentàries, ERC se sent ja amb les mans lliures per augmentar la pressió sobre Sánchez i no donar ales al discurs de Junts que el grup que lidera Gabriel Rufián al Congrés exerceix de simple crossa del Govern".

I: "Més enllà de continuar musculant l'Agència Tributària de Catalunya, com amb la dotació coneguda ahir de 527 milions d'euros fins al 2029, els republicans són conscients de les dificultats per materialitzar el punt estrella del pacte d'investidura i raó que van esgrimir per aixecar-se de la taula al març: la cessió del 100% de l'IRPF".

Doncs ja és tot un avenç que els republicans siguin conscients d'alguna cosa.

Més notícies. Les pintures murals de Sixena. Ofensiva querulant per desacatar la sentència que obliga a la seva devolució.

"El MNAC demana una rectificació a la jutgessa del ‘cas Sixena’ per la “indefensió” que li genera el rebuig d'una prova", assenyala El País.

Al sumari s'informa que "Els lletrats del museu adverteixen en un escrit que la negativa a un informe de l'Institut de Patrimoni Cultural és “constitucionalment inacceptable”".

Del text de Dani Cordero: "El litigi sobre els murals romànics de Sixena és inesgotable. Fa un mes que la jutgessa d'Osca encarregada del cas va posar a córrer el rellotge perquè el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) retornés les antigues pintures al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena. Li donava un any i un mes".

"Però en paral·lel, la magistrada dictava una altra interlocutòria en què denegava una petició d'octubre passat del museu català: un informe de l'Institut de Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE), depenent del Ministeri de Cultura, sobre els problemes de conservació que pogués comportar el trasllat. Una interlocutòria de la jutgessa va denegar aquesta via, amb la qual el MNAC volia reforçar la seva posició de rebuig a la manipulació d'aquests béns culturals davant el risc de fer-los malbé".

"Divendres el MNAC va recórrer aquesta decisió en considerar que aquesta negativa judicial “lesiona el seu dret fonamental” de defensa i que “resulta senzillament inconcebible, alhora que constitucionalment inacceptable”. En resum, exigeix una rectificació amb referències directes a la Constitució".

"La utilització del paper de l'IPCE ha estat reiterada des que el maig passat el Tribunal Suprem va donar la raó al Govern d'Aragó i a l'Ajuntament de Villanueva de Sixena i va decidir que els murals romànics tornessin al lloc d'on van sortir el 1936".

"Aquestes pintures són considerades Bé d'Interès General (BIC), la màxima etiqueta de protecció patrimonial espanyola, i l'IPCE és, als ulls del MNAC, l'organisme “tècnicament més qualificat i solvent” d'Espanya. Per això, considera que el seu informe és “d'un parer tècnic imprescindible i insubstituïble” per poder decidir sobre el futur d'aquestes pintures murals i que evitar aquest informe és “una deixadesa de les funcions constitucionals que corresponen al Tribunal en relació amb els béns integrants del patrimoni cultural espanyol”".

I: "La jutgessa va considerar en la seva decisió que en ser el Ministeri de Cultura un dels patrons del MNAC l'informe de l'IPCE podria ser considerat com de part, no objectiu. L'incident de nul·litat d'actuacions presentat respon que aquesta decisió “sumeix el MNAC en l'estat d'indefensió material” a través d'“una motivació incongruent, arbitrària i irraonable”".

Educació. Professors en lluita. Èpica acció la d'impedir l'accés a la Sagrada Família. Quin exemple per als alumnes.

"La vaga educativa resisteix la pluja i bloqueja l'accés a la Sagrada Família", destaca un titular de La Razón.

La informació és de Javier Martín Mombiela: "Els professors catalans es mobilitzen aquest dilluns als serveis territorials del Consorci de Barcelona i del Barcelonès. Es tracta de la cinquena jornada de protestes prevista al calendari de vagues, convocada pels sindicats USTEC·STEs, Aspepc·Sps, CGT i La Intersindical, que ha arrencat amb una acció particular".

"Centenars de docents s'han concentrat davant la Sagrada Família a primera hora del matí, on han format una aula amb cadires i taules al bell mig del carrer, per reivindicar les seves demandes educatives. Ho han fet davant de la façana del Naixement, a l'accés a la basílica pel carrer Marina".

"Una cadena humana ha estat l'encarregada de donar forma a la iniciativa cap a les 8:00 hores, traient el mobiliari escolar del centre La Sadeta fins a portar-lo al temple d'Antoni Gaudí. L'acció, a més, ha provocat que el monument no hagi pogut obrir al públic en el seu horari habitual a les 9:00. "Està tancat l'accés al turisme. Mentre no hi hagi una seguretat garantida per als visitants, no s'obrirà. Se'ls retornarà l'import de les entrades", han assegurat fonts de la basílica a La Razón".

"Com a conseqüència de la concentració, els Mossos d'Esquadra han desplegat un dispositiu de furgonetes i agents antidisturbis amb el qual han registrat i identificat almenys un dels participants de la protesta. A aquest se li ha requisat material pirotècnic".

I: "Els manifestants, amb tot, han seguit amb la mobilització que ha posat en marxa la segona setmana de vaga educativa, mentre la Generalitat intenta tirar endavant els pressupostos per atendre les exigències dels mestres. "Govern, sit and talk", s'ha llegit a les pancartes dels professors que s'han concentrat davant del temple. Unes exigències que també intentarà resoldre aquest dimecres —un dia més tard del previst per qüestions d'agenda de la consellera d'Educació, Esther Niubó— l'executiu català en una nova reunió a la taula sectorial amb els sindicats, després de no arribar a un acord dijous passat".

Sucedits. "Catalunya va registrar l'any passat dos tiroteigs a la setmana, set amb morts", adverteix La Vanguardia.

Del text de Mayka Navarro: "La dada no està inflada ni respon a cap percepció subjectiva. És una dada objectiva, obtinguda a partir de la mitjana estadística. Dit d'una altra manera, cada quatre dies es produeix un tiroteig a Catalunya. És el balanç oficial d'incidents amb armes de foc de l'any passat al qual ha tingut accés La Vanguardia".

"En tot l'any passat es van registrar 93 tiroteigs i el 2024 se'n van comptabilitzar 69. Un increment del 30%. Ampliant el focus, se sap que només en 29 d'aquests intercanvis de trets es van registrar ferits, però en set hi va haver morts".

"En 57 incidents els trets no van tenir conseqüències. Es tracta, en la majoria d'ocasions, de trets a l'aire intimidatoris que, desgraciadament, coneixen molt bé els veïns d'alguns barris com la Mina".

"La setmana passada, sense anar més lluny, es va produir un d'aquests incidents, amb la particularitat que diversos trets van entrar per finestres de famílies alienes al conflicte i algunes bales van impactar en finestres i mobles de l'interior".

I: "En el que portem d'any, quatre persones han estat assassinades per trets a Catalunya, l'última dissabte a la nit. Un home de 43 anys i nacionalitat espanyola va ser tirotejat per l'esquena al barri de la Marina i va morir pràcticament a l'acte. Poc ha transcendit de la víctima, tret que tenia antecedents per tràfic de drogues".

19 de maig, dia mundial del Joc Net, del Metge de Família, de la Donació de Llet Materna i de la Malaltia Inflamatòria Intestinal.

Santoral: Pere Celestí papa, Ivo, Adolfo d'Arràs, Crispí de Viterbo, Dunstan de Canterbury, Urbà I papa, Joan de Sant Domènec Martínez i Teòfil de Corte.