La futura línia orbital de Rodalies, que permetrà viatjar de Mataró a Vilanova i la Geltrú sense passar per Barcelona, serà un dels serveis amb més demanda d'usuaris de la xarxa ferroviària catalana un cop vegi la llum el 2041.
Aquesta absorbirà uns 30 milions de passatgers l'any, només per darrere dels 39 milions de catalans que utilitzen la R1 de Molins a Mataró, els 34 milions de la R4 de Sant Vicenç de Calders a Manresa, i els 30 de la R2.
Acord pels pressupostos
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el líder d'Esquerra Republicana (ERC), Oriol Junqueras, han presentat aquest dilluns l'acord per impulsar la línia orbital, al Cava Centre de Sant Sadurní d'Anoia, un dels municipis als quals el futur eix ferroviari donarà cobertura.
Es tracta d'una de les carpetes nuclears del pacte que ambdós socis de legislatura estan ultimant per aprovar els pressupostos de 2026 a l'estiu, juntament amb el reforç de l'Agència Tributària de Catalunya i la cessió d'un major control del Consorci de la Zona Franca de Barcelona a favor de l'administració catalana.
Fins al 2041
L'esmentada línia s'estendrà sobre 120 quilòmetres de vies, 68 de nova construcció i 43 d'aquests seran tunelats. Amb 40 estacions totals --23 de noves-- donaran cobertura a 3,2 milions de veïns dels municipis de la segona corona metropolitana.
Entrarà en funcionament en el seu conjunt el 2041, sota un calendari "optimista, però també realista", segons han valorat fonts del Govern i d'ERC. La posada en marxa serà progressiva, de manera que els trens comencin a circular en un primer tram, de Santa Perpètua a Sabadell, del 2033 al 2034.
L'obertura al públic dels treballs de la segona fase, que comprèn de Mataró a Granollers, s'haurà d'esperar fins a finals de 2026 i inicis de 2037; la fase tres, que connectarà Terrassa amb Martorell, del 2039 al 2040; i l'últim tram, de Vilafranca a Vilanova, el 2041.
No obstant això, el desplegament llançarà les seves primeres concrecions entre 2031 i 2032, quan s'hagi reforçat la R8 que uneix Granollers amb Martorell amb un increment de circulacions, la renovació de trens i la construcció de tres intercanviadors a Rubí, Sant Cugat i Riu Sec que permetin el transbord amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i altres serveis de Rodalies.
Aprofitarà trams ja construïts
L'eix orbital, exclusivament de passatgers, no donarà servei al transport de mercaderies. Tindrà ample ibèric i, dels 120 quilòmetres, 68 seran de nova construcció; 52 d'aquests ja formen part de la xarxa i acullen trens d'altres línies.
Un tram ja existent que centrarà l'esforç dels tècnics per la seva complexitat és el d'Esparraguera a Martorell, ja que dona servei a l'eix transversal. En aquest sentit, l'empresa pública Ifercat (Infraestructures Ferroviàries de Catalunya) emprendrà un estudi detallat per valorar la viabilitat de desdoblar la via.
5,2 milions del Govern
Comportarà una inversió total de 5,2 milions d'euros que assumirà el Govern, sota un acord que les comitives de la Generalitat i de la Moncloa donaran forma en la comissió bilateral programada per aquest dimecres a la capital espanyola.
Aquesta trobada també servirà perquè els executius d'Illa i de Pedro Sánchez concretin la futura societat que faci les funcions del consorci d'inversions que, sense dependre de Junts al Congrés dels Diputats, garanteixi l'execució pressupostària d'aquest i altres projectes.
"N'hi haurà prou que s'aprovi al Consell de Ministres", expliquen escuetament fonts del Govern.
Protagonisme per al Vallès
Tot i que el trajecte de punta a punta tindrà una durada d'entorn a les dues hores i els combois arribaran a una velocitat màxima de 120 quilòmetres per hora, l'avantatge que la línia orbital oferirà als seus passatgers és que aquests no hauran de passar per Barcelona per viatjar entre municipis de la segona corona metropolitana.
El disseny trenca amb el model radial que obliga a fer parada a la Ciutat Comtal, i dona un especial protagonisme al Vallès Occidental i a l'Oriental, a les quals fonts del Govern i d'ERC han coincidit a referir-se com "el motor econòmic de Catalunya".
A ambdues comarques se'ls sumen el Maresme i el Baix Llobregat, també amb un important pes en l'economia catalana.
"La gent ja no viu com ho feia abans, molta ha anat a viure a la segona corona, i és a la necessitat d'aquestes persones a la qual aquest projecte pretén donar resposta", afegeixen les mateixes veus, que incideixen que les noves interconnexions donaran lloc a una "xarxa mallada" que pal·liarà l'impacte de les incidències ferroviàries.