Mercat laboral incert i restaurar Ciutat Vella

El personal independentista està molt alterat per la presència de dues mosses de paisà en una assemblea de professors. D'entrada, parlen d'"infiltració". Típica megalomania del processisme, capaç d'anomenar "operació encoberta" el fet que dos policies prenguin nota de primera mà de les mobilitzacions dels docents.

Oriol Junqueras, tan campaner, demana el cessament del director general de la Policia, Josep Lluís Trapero. Jordi Turull puja l'aposta i pel mateix preu exigeix que es fulmini les conselleres de Territori, Interior i Educació, Sílvia Paneque, Núria Parlon i Esther Niubó, respectivament.

Aquesta gent que es dedica a la política en general i que professa el nacionalisme en particular té memòria de peix. D'aquí que no recordin (o no vulguin recordar) quan els seus mortadelos es dedicaven a espiar advocats, periodistes, polítics i empresaris contraris al "Procés".

A Crónica Global explica aquella peripècia Miriam Saint-Germain. Els Mossos van intentar eliminar tota la documentació acumulada (havien arribat a seguir un exmasatgista de l'Espanyol que havia estat legionari perquè assistia a manifestacions "unionistes") a la incineradora de Sant Adrià del Besòs. Allà els esperava un grup d'agents de la Policia Nacional per quedar-se amb els papers comprometedors i no hi va haver trets per ben poc.

Temps després un jutge (de la "injustícia espanyola" que diuen els independentistes) va arxivar l'assumpte i la mesa del Parlament es va negar a donar llum verda a una comissió que volia indagar sobre els procediments dels Mossos en aquells temps bojos.

Més notícies. "El mercat laboral dóna símptomes d'esgotament en plena incertesa geopolítica mundial", destaca un titular d'El País.

Al sumari s'informa que "Catalunya segueix batent rècords d'afiliació tot i la desacceleració en la creació de feina. La taxa d'atur torna a estar per sobre del 10%".

El text és de Lluís Pellicer: "Si l'estiu va bé, Catalunya assolirà la xifra rècord dels quatre milions d'afiliats. I tanmateix, patronals i sindicats veuen amb certa preocupació l'evolució del mercat laboral".

"La taxa d'atur es va disparar a l'inici passant del 8,2% al 10,1% després de registrar l'augment trimestral d'atur més elevat des de la pandèmia. A més, la comunitat encadena diversos Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO), amb empreses com Nestlé, Mediapro o Nissan".

"La Generalitat, de fet, augura que la creació d'ocupació es moderi i preveu una taxa d'atur del 8,4% per aquest any i del 8,3% el vinent. Tot això es produeix, a més, en un context d'incertesa mundial que pot estar deixant varades algunes inversions empresarials".

"El fabricant automobilístic Nissan ha anunciat aquesta setmana una retallada de 900 llocs de treball a Europa per afrontar el seu delicat moment financer. Una part d'aquests acomiadaments, encara sense quantificar, són a Barcelona. Es tracta d'una altra mala notícia, que se suma als ERO de Nestlé (178 extincions) o Mediapro (189)".

"Aquestes reduccions de plantilla es produeixen després d'un mal començament d'any, en què la taxa d'atur va tornar a situar-se per primer cop en els darrers tres anys per sobre del 10% amb una pujada trimestral de l'atur de 84.420 persones".

"Aquesta mala dada reflecteix la fi de la campanya de Nadal, que sol donar males xifres. I, a més, aquest any no recull la Setmana Santa, que va tenir lloc a l'abril. Però aquests dos fets per si sols no expliquen aquesta pujada de l'atur, que es va produir sobretot per la caiguda en el sector del comerç i l'hostaleria".

"Els sindicats van coincidir a reclamar un canvi en el model productiu per generar “ocupació de qualitat”, especialment al sector industrial. Les patronals van posar èmfasi en els augments de costos o la “incertesa reguladora”, en paraules de Foment del Treball".

"Les dades d'ocupació d'abril –que no es poden comparar amb la taxa d'atur que fixa l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE)— van assenyalar que la Setmana Santa va contribuir a que Catalunya seguís acostant-se als quatre milions d'afiliats alhora que es reduïa l'atur".

"Però les patronals i els sindicats es van mantenir allunyats del triomfalisme de la dada en considerar que han d'observar què passa en els propers trimestres. “Haurem d'adoptar una perspectiva laboral més àmplia, lluny de la distorsió que provoca l'estacionalitat, per veure la tendència predominant al mercat de treball: si la que ens mostra la darrera EPA o la de les dades de l'atur registrat”, raonen des de CCOO".

I: "En aquesta cautela coincideix Joan Antoni Alujas, professor d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona. “L'EPA del primer trimestre ens indica que alguna cosa està passant, però hem de veure la tendència que marquen les properes. Però veient les sèries sí que es pot deduir que s'està produint una desacceleració del ritme de creixement de l'ocupació. Portem ja molts anys amb increments importants, tot i que això no vol dir que vingui una crisi o que en el conjunt de l'any es vagi a destruir ocupació”, sosté Alujas".

Actualitat local barcelonina. L'alcalde Jaume Collboni pretén restaurar la vida dels veïns que habiten el degradat centre de la ciutat, aquest districte de Ciutat Vella on es donen cita totes les casuístiques conflictives, des de la delinqüència al turisme de comiats de solters, els supermercats 24 hores per blanquejar diners, els narcopisos, el barraquisme vertical i el sensellarisme.

Ho explica Luis Benvenuty a La Vanguardia: "El govern de l'alcalde Jaume Collboni pretén que la vida quotidiana dels veïns del centre de Barcelona torni a ser normal en uns deu anys. I també que la resta de barcelonins es reconciliïn amb el que durant tants anys va ser el cor de la seva ciutat. Des de la pandèmia la desafecció ciutadana es va expandir més enllà de la Rambla".

"Es tracta d'un objectiu ja declarat en diverses ocasions per l'executiu municipal. Sí, molta gent té la impressió que tant per bé i sobretot per mal el que passa aquí no passa a la resta de la ciutat".

"Perquè cap altre districte de la ciutat té tan pocs arbres als seus carrers i places com el de Ciutat Vella, en nombres absoluts i relatius. I de fet ben pocs racons de la ciutat suporten un ús tan intensiu de l'espai públic com el d'aquestes latituds".

"Ciutat Vella presenta els percentatges de població estrangera més alts de la capital catalana, i també el major nombre de turistes i de visitants ocasionals que vénen i van, les majors desigualtats socials i econòmiques, el parc d'habitatges més envellit, les rendes familiars més baixes…"

Línies després Benvenuty avisa: "no espereu grans obres, ni tampoc demolicions espectaculars. Les intervencions tindran un caràcter molt quirúrgic. El Pacte per Ciutat Vella està servint principalment per donar-los un sentit global, una interpretació. Mentrestant els tècnics municipals encara treballen en diversos plans destinats a millorar la seguretat ciutadana, recuperar el comerç de proximitat, impulsar la rehabilitació d'habitatges… i ja han dibuixat sobre el plànol del districte de Ciutat Vella els principals eixos a impulsar amb l'objectiu de transformar el centre de Barcelona".

Es tracta de set eixos que corresponen a la rambla del Raval, la Rambla, la Via Laietana, el Portal de l'Àngel, el passeig Joan de Borbó, el parc de la Ciutadella i la zona de Méndez Núñez, Tantarantana i plaça Pau Vila.

De tornada a la política pura i dura, Vozpópuli avisa que Puigdemont té un pla municipal consistent a ser més ultres que l'Aliança orriolista.

"Diferents regidors de Junts adquireixen notorietat pel seu discurs contundent contra la immigració i l'ocupació il·legal", assenyala el mitjà.

Del text de Óscar Benítez: "Després que una delegació d'alcaldes de Junts viatgés a l'octubre passat a Waterloo exigint-li màniga ampla a Puigdemont per combatre la multireincidència i les ocupacions il·legals, a més de la possibilitat d'aixecar el cordó sanitari a Aliança allà on fos necessari, diversos alcaldes estan cridant l'atenció pel seu discurs contundent".

"Un dels que suma més adeptes és Jordi Masquef, l'alcalde de Figueres. Aquest, que governa la localitat des de 2023 —encara que ja havia estat el candidat més votat en les anteriors eleccions—, és conegut pel seu discurs de tints durs contra la inseguretat i la 'okupació', aixecant polseguera en ocasions amb missatges com el que va publicar a xarxes el 2018: "Fart de la xusma que campa pels carrers". En aquest sentit, defensa, com va explicar en una entrevista a ACN l'estiu passat, la "mà dura" amb els delinqüents autòctons i l'"expulsió" per als estrangers".

""Si hi ha gent que ve de fora, i a sobre no suma, sinó que ve a fer mal, també s'ha d'aprofitar dels nostres serveis quan ells no han contribuït mai?", va afirmar Masquef. I va afegir: "Catalunya és com una gran guardiola, per la qual cosa tothom s'ha de veure beneficiat en la mesura que aporta. Si no, no té sentit"".

"En una ona similar hi ha l'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, que governa la ciutat des de 2015 —i amb majoria absoluta des de 2019—. I això que aquesta població del Baix Llobregat no respon al prototip de ciutat 'neoconvergent': acull la fàbrica de Seat i Inés Arrimadas hi va guanyar el 2017. Però Fonollosa, a qui l'oposició retreu les seves semblances amb el 'popular' Albiol, s'ha fet fort donant la batalla contra l'okupació. En aquest sentit, Martorell no permet empadronar-se als 'okupes' perquè "no es poden donar drets a qui comet un delicte"".

Línies després Benítez aporta un nom més: "Un altre líder municipal controvertit és Ramón Bacardit, que aspira a governar Manresa. En aquesta ciutat, dels 80.000 habitants de la qual 18.000 són estrangers —la meitat d'ells, d'origen marroquí—, l'aspirant de Puigdemont ha assolit notorietat per denunciar insistentment el "col·lapse" migratori. "Hem de dir ja prou, Manresa està saturada", va clamar l'any passat en un vídeo, alertant que la ciutat no pot continuar acollint estrangers de manera "indiscriminada" i "sense control".

Ahir es va celebrar la lectura del pregó de la Festa Major a Lleida a càrrec de Saúl Craviotto, acte que es va haver de fer a porta tancada, segons explica El Nacional. I és que els de sempre van amenaçar amb muntar-la grossa.

Del text d'Arnau Ruiz: "L'acte es va desenvolupar enmig d'un fort debat polític i social, ja que entitats com Òmnium Cultural, l'ANC Lleida, la CUP, CGT, USTEC o l'Ateneu Popular de Ponent van considerar que Craviotto “es troba en una posició allunyada d'una part significativa de la societat catalana i també lleidatana” pels seus posicionaments públics durant el 2017".

I: "En un comunicat conjunt, els col·lectius van assegurar que el pregó “té una forta càrrega simbòlica i representativa” i van defensar que “no es tracta de qüestionar la llibertat d'expressió individual, sinó de valorar la idoneïtat institucional d'una figura que ha d'exercir de veu simbòlica en un acte que pretén ser inclusiu i representatiu”".

És clar. I res millor per ser inclusiu, representatiu i bondadós que el pregó el facin els amics de la independència, els promotors de la república i els fans de Puigdemont o de Junqueras.

10 de maig, dia mundial del Lupus.

Santoral: Mare de Déu dels Desemparats, Mare de Déu de l'Alharilla, Job patriarca, Damià de Molokai, Solàngia, Guillem de Pontoise, Gordió de Roma, Dioscòrides de Mira, Comgall, Catald d'Irlanda, Joan d'Àvila, Antoní de Florència, Epímac màrtir, Calepodi prevere i Blanda màrtir.