Hantavirus, armes de foc i Colau amb Rufián

Reminiscències del coronavirus. El creuer MV Hondius navega en direcció a Tenerife, on es suposa que atracarà el cap de setmana. A bord, unes 150 persones entre passatgers i tripulants. Al passatge hi ha catorze espanyols, cinc d'ells catalans.

Sempre hi ha un català (o més) als confins més remots del món. Un està visitant el Taj Mahal i escolta un comentari del tipus que la Sagrada Família és més bonica o que Montserrat no sé què. És així. De la mateixa manera que a qualsevol part del planeta hi ha un gallec que ha fet fortuna.

Pel que sembla, els nostres compatriotes es troben bé, asintomàtics que dirien els experts. Tornen als mitjans els epidemiòlegs. Es parla d'un hantavirus (virus procedent dels excrements i secrecions dels rosegadors) amb capacitat per transmetre's entre humans. Dades incertes sobre els passatgers que han mort i els que han abandonat el vaixell. El metge es troba greu.

Màxima incertesa i la típica bronca política. Les autoritats autonòmiques de Canàries no es posen d'acord amb el Govern. En el cas dels ciutadans de Catalunya, El Nacional s'ha posat en contacte amb el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, que ha declarat que "es van aïllar de seguida a les cabines, van prendre les mesures que els van dir i no han tingut contacte amb els infectats".

Del text de Berto Sagrera: "Esteve Fernández fa dies que està en contacte per correu electrònic amb els cinc catalans del MV Hondius, que continuen bé. D'acord amb la informació disponible, els cinc "es van aïllar de seguida als camarots, van prendre les mesures que els van dir al mateix vaixell —fet que han confirmat les autoritats catalanes—, no tenen símptomes i no han explicat que haguessin tingut contacte directe ni amb les persones que van morir ni amb les que sembla que poden tenir la malaltia"".

"Sabem poc d'ells. A hores d'ara, la Generalitat no ha donat gaire informació d'aquestes persones: ni quines són les edats ni quins són els seus vincles. En conversa amb ElNacional.cat, el responsable de Salut Pública s'ha limitat a dir que "hi ha gent que es coneixia d'abans i gent que s'ha conegut allà, que evidentment estan fent molt pinya". A banda dels catalans, al vaixell viatgen persones de Madrid, Astúries, València, Galícia i Castella i Lleó".

"Just abans de l'anunci de la ministra, el secretari ha avançat que aquesta tarda està prevista una reunió de coordinació per al retorn dels catalans i de la resta dels espanyols. "Els escenaris són diversos, segons com arribin. Si arriben com estan, asimptomàtics, caldrà tenir en compte la seva història de contacte amb les persones afectades, i a partir d'aquí establir si cal un aïllament i quin tipus d'aïllament", ha dit, abans d'afegir: "Podríem fer aïllaments domiciliaris i una vigilància epidemiològica de les persones per veure com evolucionen sense malaltia, que és la possibilitat que més ens agrada""

"García ha anunciat que els ciutadans espanyols hauran de fer una quarantena en un hospital militar de Madrid, tot i que el desig dels cinc catalans era un altre. "Ells volen tornar a casa. Nosaltres estem disposats a afavorir això en la mesura del possible", ha assenyalat Fernández prèviament, amb la intenció de dissipar dubtes en la reunió de coordinació d'aquest dimecres. I ha afegit: "Ho farem de la manera que sigui millor per a tothom. Per a ells, evidentment, i per a la seguretat de la població". Llavors, les autoritats encara no poden donar una data per al retorn dels catalans: "No perquè no vulguem, sinó perquè no ho sabem"".

"Ara bé, si algun d'ells desenvolupés símptomes, caldria recórrer al protocol ja establert per a aquestes situacions. Tal cosa implicaria el transport medicalitzat, l'aïllament i l'ingrés en una unitat d'atenció especialitzada com són les UATAN (unitat d'aïllament i tractament d'alt nivell). "En tenim una [UATAN] a Catalunya i l'activaríem en cas de ser necessari", ha apuntat".

I: "El secretari de Salut Pública ha insistit que la Generalitat, a través de la seva secretaria, ha mantingut contacte amb les persones afectades des de poc després de conèixer-se el brot. Això sí, amb dificultats: "Les possibilitats de contacte per WhatsApp o videoconferències són mínimes per la situació del vaixell atracat fora del port de Cap Verd"".

Línies després, Sagrera escriu que "el secretari de Salut Pública ha fet una crida a la calma i diu que la por "no està justificada", ni tan sols davant les últimes informacions sobre la capacitat de la soca Andes de l'hantavirus que es pot transmetre d'humà a humà".

""S'ha magnificat l'ombra de la covid, però tenim altres epidèmies cada any. La grip cada any a casa nostra afecta més persones i, fins i tot, mata", ha afegit. Precisament, pel que fa a la pandèmia de fa sis anys, ha declarat que "vam aprendre molt" i que pot assegurar que "no estem a l'escenari d'una nova epidèmia".

I: ""Tenim un brot d'una malaltia que és rara a casa nostra. Que és rara a Sud-amèrica, amb 250 casos a l'any. No és freqüent, però és coneguda. A Catalunya no hi ha hagut cap cas. Hi va haver una sospita, perquè els ratolins poden tenir el virus, però es va investigar i va quedar diagnosticat com una febre hemorràgica d'origen autoimmunitari", ha explicat".

Sense sortir del mitjà esmentat, Guillem Barrera informa de l'última hora d'aquest inquietant episodi: "L'avió que evacuava des de Cap Verd als Països Baixos dos pacients amb indicis d'haver-se contagiat d'hantavirus a bord del creuer MV Hondius ha aterrat a Gran Canària, on s'ha reportat una fallada en el sistema elèctric de suport d'un dels pacients".

"Segons les informacions oficials del Govern, l'avió s'ha aturat a Gran Canària a posar gasolina aquest dimecres cap a les 16:00 hores, després que el Marroc li negués l'entrada al seu territori. L'aeronau s'havia enlairat de l'aeroport internacional Praia (Cap Verd) a les 11:00 hores amb la intenció d'aturar-se a Marràqueix a carregar combustible, per completar el seu vol a Amsterdam, on tenia previst arribar a les 17:00 hores".

I: "Finalment, però, el govern del Marroc s'ha negat a l'entrada de l'avió al seu país i aquest ha hagut de fer una parada imprevista. Un cop a Gran Canària, el metge de l'avió ha reportat una fallada en el sistema elèctric de suport del pacient i ara està a l'espera que arribi un nou avió per continuar el trajecte, segons ha indicat el Ministeri de Sanitat".

A l'espera de novetats, notícies estrictament catalanes. Ecos del cap de setmana tràgic amb dues morts violentes. "Els delictes de lesions i amenaces creixen un 30% a l'última dècada a Catalunya", assenyala un titular d'El País.

En el sumari, un raig d'esperança: "L'augment paulatí de les denúncies entre persones mostra una contenció en els primers mesos de 2026".

Escriu Rebeca Carranco: "Els delictes contra les persones han crescut de manera sostinguda fins a assolir un increment del 30% a l'última dècada a Catalunya. L'augment de la violència a la societat es reflecteix en les denúncies per lesions: els 15.775 casos coneguts el 2015 s'han convertit en 20.383 el 2025, el que suposa un 29%, segons les estadístiques oficials consultades per El País".

"Els Mossos admeten un creixement “ostensible” des del 2015 si s'exclou dels gràfics les antigues faltes. L'increment interanual es manté entre un 5 i un 6%, encara que remunta un 10% en la comparació dels números de 2025 respecte als de l'any anterior".

"L'intendent de la prefectura de la policia catalana, Toni Rodriguez, matisa que altres tipologies, com les baralles tumultuàries, el maltractament habitual a la llar o la violència familiar, la xifra es manté estable. Sempre excloent de les dades els anys 2020 i 2021, en què la pandèmia va fer caure en picat tots els indicadors. Les xifres assenyalen a més una contenció de les denúncies per lesions els primers mesos de març, en què el creixement es queda en el 4%".

Continua Carranco: "La seguretat a Catalunya ha copat el debat polític aquesta setmana després que una dona de 41 anys fos assassinada dissabte a Esplugues, que un menor d'edat matés un jove de 24 anys que suposadament volia robar-li a Barcelona, i diversos episodis més de baralles amb armes blanques a diverses localitats de Catalunya, amb ferits i detinguts".

"Tant el Govern, com els Mossos, han insistit que els esforços per aturar aquestes situacions estan donant els primers resultats. S'ha passat d'un pic de 472 episodis violents con arma blanca al mes (15,7 al dia) a l'agost de 2025 a 257 (8,5 al dia) el passat mes d'abril".

"Malgrat això, la paràbola dibuixa una línia ascendent en les denúncies per violència interpersonal. En el cas de les amenaces, la dada escala dels 12.970 casos el 2015 a 16.928 una dècada després, el que suposa un augment del 30%. Les coaccions -que suposen una xifra absoluta més petita dins del sac dels delictes contra les persones- han crescut un 35% (de 2.097 a 2.834). Igualment, els intents d'homicidi s'han disparat un 116%: de 145 el 2015 a 314 l'any passat".

"Les explicacions sobre l'augment de les denúncies són diverses, entre elles l'increment de la població. “També hi ha una part que es podria atribuir a una major accessibilitat de les víctimes de lesions en l'àmbit de la llar o en una relació sentimental, actual o passada”, suggereix l'intendent, sobre la major sensibilització existent contra la violència masclista".

I: "Tot i que a continuació afirma que falta un “coneixement científic” sobre si el creixement, sobretot vinculat a les denúncies per violència sexual, es deu a l’“aflorament de la xifra” o si “són fets nous”. “És una via a treballar”, insisteix el comandament policial".

Més històries sobre la seguretat o inseguretat. "Catalunya demana endureix les penes als narcos davant l'augment d'armes de foc: 843 requisades en un any", assenyala El Periódico.

El text ve amb les firmes de Germán González i Àlex Rebollo: "Un tiroteig al costat d'un bar del barri de la Torrassa de L'Hospitalet de Llobregat la matinada de dilluns ha estat l'últim incident a Catalunya relacionat amb armes de foc. Des de fa anys els Mossos d'Esquadra venen detectant que persones vinculades a organitzacions de narcotraficants van adquirint pistoles, escopetes i fins i tot subfusells, considerades com a armes de guerra, tant per defensar-se de possibles atacs de bandes rivals com per assaltar altres grups".

"La major part dels tiroteigs a Catalunya estan relacionats amb el narcotràfic, principalment la producció i distribució de marihuana. Els grups criminals també utilitzen aquestes armes en execucions o intents d'assassinat o per intimidar membres rivals amb trets a l'aire i contra façanes".

"Davant el risc per a la ciutadania que suposa l'ús al carrer d'aquestes armes, el Departament d'Interior, que dirigeix Núria Parlon, ha sol·licitat al Govern que s'endureixi el Codi Penal per castigar amb penes de presó més elevades els delictes comesos per membres de grups criminals vinculats al tràfic de drogues que estiguin en possessió d'armes de foc".

"Actualment, el delicte de tinença il·lícita d'armes es castiga amb una condemna entre un i tres anys de presó, que pot ser una mica superior en el cas d'aquells que tinguin armes de guerra".

"La consellera Parlon considera que l'enduriment de les penes ajudaria a combatre el tràfic de droga, molt present a Catalunya una de les zones d'Europa on es cultiva i es transporta més marihuana i on nombroses bandes nacionals i internacionals es reforcen amb armes de foc. Hi ha fins i tot grups que canvien droga per pistoles, com el que van desarticular els Mossos fa uns mesos a zones del Baix Llobregat".

"La Conselleria està reforçant els equips d'investigació dels Mossos amb l'objectiu d'acabar amb el crim organitzat i planeja també especialitzar més agents en la lluita contra el narcotràfic, a més de dotar-los amb més recursos".

"La policia catalana manté actiu un pla per reforçar el patrullatge en zones on es produeixen tiroteigs mentre els investigadors indaguen sobre els que hi participen".

"El 2025 els Mossos van requisar 843 armes a Catalunya, incloent-hi també les simulades en un altre objecte, les d'avantcàrrega (com rifles antics) i les detonadores. Es tracta de gairebé un 9% més que les 774 escopetes, pistoles i altres armes confiscades pels agents l'any anterior. El 2023 van ser 922 i el 2022, 793".

I: "Gairebé un 60% de les armes de foc que es van comissar l'any passat eren llargues, com fusells, escopetes o carabines, i la resta pistoles. El 2024, els agents van comptabilitzar 69 tiroteigs a Catalunya, un 23% més que l'any anterior. Tanmateix, 40 d'ells (56,5%) van ser trets a l'aire per intimidar o atemorir altres grups rivals i no van provocar ferits".

Política. "Ada Colau dona suport que Gabriel Rufián sigui el líder d'un front d'esquerres: 'Hem de deixar-nos de batalletes i retrets'", destaca un titular d'El Mundo.

En el sumari es diu que "L'exalcaldessa de Barcelona creu que un tàndem del portaveu d' ERC amb Irene Montero 'aportaria molts valors i experiència'"

El text és de Gerard Melgar: "Ada Colau ha expressat públicament el seu suport a que Gabriel Rufián encapçali una candidatura de forces polítiques d'esquerres a les pròximes eleccions generals: "Si és qui té més popularitat i el més capaç de comunicar, jo donaria suport que liderés el front d'esquerres plural"".

"En una entrevista a TV3, l'exalcaldessa de Barcelona ha fet una crida a "aprendre dels errors" dels últims anys: "Hem de deixar-nos de batalletes i retrets, cal un acte de generositat i compromís col·lectiu, que tot el que pugui sumar sumi"".

"A més d'aquesta referència al portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés, Colau no ha tingut cap inconvenient a elogiar també la figura de l'exministra d'Igualtat i actual eurodiputada de Podemos, Irene Montero, en un hipotètic tàndem principal al costat de Rufián en aquesta llista dels partits a l'esquerra del PSOE: "Són persones que tenen molts valors i experiència, que segur que sumen i s'ha de comptar amb ells"".

Línies després Melgar subratlla que "les paraules de Colau són especialment significatives, ja que els comuns, espai polític creat fa poc més d'una dècada i del qual ella ha estat la figura més visible, van ser un dels principals punts de suport de la vicepresidenta del Govern Yolanda Díaz en la formació de Sumar, confluència progressista en què Podemos no va arribar a acomodar-se".

No sembla que Rufián tingui gaire més futur a ERC. Ara, el "Col·lectiu 1 Octubre", reclama que se li obri un expedient per "deslleialtat" a compte de les maniobres de l'esmentat per liderar un front d'esquerres "plurinacional". O sigui, amb tots els partits d'esquerra d'Espanya.

D'això i més va un text d'El Confidencial amb aquest titular: "ERC es prepara per governar amb Salvador Illa després de les catalanes de 2028".

Escriu Marcos Lamelas: "ERC s'està preparant de portes endins per governar amb Salvador Illa com a soci a la Generalitat, segons reconeixen fonts de la formació republicana. Una fórmula que podria ressuscitar el tripartit de Pasqual Maragall, encara que no seria de manera immediata, sinó després de les eleccions de 2028, si finalment es compleixen els auguris de les últimes enquestes, com la del diari Ara d'aquest cap de setmana, que dona una majoria còmoda al bloc de l'esquerra".

"L'exportaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ho ha verbalitzat de la manera més clara en un article a El Periódico de Catalunya. "Situar el Front d'Esquerres a les eleccions catalanes de 2028 en un escenari de victòria o de suficient protagonisme com per conformar un govern amb el PSC que, a manera de ‘compromesso storico’, construís una hegemonia d'esquerres al servei de la cohesió social i de la resolució del conflicte nacional amb l'Estat"".

"Tardà ja no té càrrecs orgànics al partit, però Oriol Junqueras el segueix utilitzant com en els últims deu anys per llançar globus sonda a la societat catalana. I acaba el seu article dient: “Front d'Esquerres de Catalunya o salvi's qui pugui”".

"Tardà utilitza la referència del ‘compromesso storico’, l'acord entre la Democràcia Cristiana i el Partit Comunista Italià per governar junts a finals dels anys 70 i que va acabar amb la mort d'un dels seus promotors, el democristià Aldo Moro, assassinat per les Brigades Roges el 1978, en un dels episodis més foscos de la sempre convulsa política italiana".

"L'esquema de treball amb què opera ERC, segons fonts del partit, passaria per tres fases. La primera aquest mes de juny, amb el suport als pressupostos de Salvador Illa a la Generalitat. La següent, segons Tardà, hauria de passar pel suport d'ERC a la proposta de Gabriel Rufián d'un ampli front a l'esquerra del PSOE per frenar l'extrema dreta i fer que Pedro Sánchez continués governant. Tanmateix, la formació es desmarca i no aposta per aquesta cessió, però Rufián tampoc cedeix. El tercer pas suposaria l'entrada a la Generalitat per part d'ERC com a soci d'Illa".

Paragrafs després Lamelas escriu que "a ERC la direcció aposta per aquesta línia, però les bases estan més dividides. I el pla de Rufián manca de qualsevol consens més enllà del del seu impulsor, el mateix Rufián; i el del seu mentor polític, Joan Tardà. Tardà i Rufián han creat una corrent interna al partit: Àgora Republicana que aposta per aquesta via".

I: "Però aquesta opció es troba molt lluny de ser majoritària al carrer Calàbria. De fet, el Col·lectiu Primer d’Octubre, corrent interna d'ERC crítica amb la direcció d'Oriol Junqueras, ha denunciat davant la Comissió de Garanties a Gabriel Rufián per "deslleialtat"".

7 de maig, dia mundial dels Orfes de la Sida i de la Contrasenya.

Santoral: Joan de Beverley, Agustí Roscelli, Antoni de Kíev, Cenèric, Domitila i companys, Flavi i companys màrtirs i Benet II papa.