La policia amb prou feines incauta el 10% de la droga que entra pel Port de Barcelona
La caiguda d'una xarxa amb 13 detinguts i més d'una tona intervinguda destapa una nova estructura criminal oculta al moll
Contingut relacionat: Les xarxes de narcotràfic professionalitzen el seu I+D: el port de Barcelona, un dels punts crítics
L'últim cop al narcotràfic al Port de Barcelona torna a deixar una xifra impactant: 1.254 quilos de cocaïna intervinguts, 13 detinguts i dos investigats.
L'operació, desenvolupada per la Guàrdia Civil i el Servei de Vigilància Duanera, ha permès desarticular una organització criminal dedicada a la importació de droga per via marítima.
Un èxit operatiu, sense matisos… almenys en la superfície.
Imatge d'un agent de la Guàrdia Civil al Port de Barcelona
I és que sota aquest resultat s'amaga una realitat molt més incòmoda: només s'intercepta entre el 8% i el 10% de la cocaïna que entra pel port de Barcelona. “Si som generosos”, matisen fonts policials consultades per Crónica Global.
El càlcul és tan cru com revelador: n'hi ha prou de multiplicar el que s'ha incautat pel 90% que mai no arriba a detectar-se per fer-se una idea del volum real del negoci.
Els mecanismes de la 'cara B'
La investigació de la Guàrdia Civil ha permès identificar tots els nivells de l'organització. Des de qui aportava la logística —camions, remolcs— fins als treballadors portuaris encarregats de facilitar el moviment de contenidors dins la terminal.
En l'últim esglaó, els anomenats “rescatadors”: individus encarregats d'extreure la droga oculta entre la mercaderia legal.
Una estructura que, lluny de ser original, confirma, un cop més, els mecanismes de la ‘cara B’ del port.
Vista aèria del Port de Barcelona
“Està pitjor del que pensem”
Les forces de seguretat fa temps que ho adverteixen, però ara ho diuen sense embuts: la situació ha empitjorat.
“No n'hi ha prou amb interceptar contenidors. El problema és més profund”, expliquen fonts expertes en crim organitzat. I posen nom a aquest problema: la corrupció.
Part de la càrrega de cocaïna que es va trobar en un contenidor amb destinació Barcelona (imatge d'arxiu)
“Hi ha corrupció. Molta. I no s'està atacant amb la contundència que cal”, subratllen.
Recorden, a més, que després de la caiguda de grans xarxes europees que operaven amb aplicacions encriptades —com les desmantellades a França—, van sortir a la llum nombrosos casos de connivència en ports estratègics. “Barcelona no és cap excepció”.
![Imagen de un carguero en el Puerto de Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/04\/03\/negocis\/1003742646165_14368808_320x180.jpg"])
El diagnòstic, doncs, és demolidor: “Han arribat a obrir contenidors a pocs metres de nosaltres. Això no s'amaga. És un secret de domini públic”, sentencien les veus consultades.
La llei del silenci
Les mateixes fonts insisteixen en un matís clau: "Per descomptat, no tots els treballadors portuaris estan implicats. Ni molt menys. Però sí que reconeixen un clima marcat per la pressió i el silenci.
“La majoria són professionals honestos, però saben que, pel seu bé, han de callar”. La ‘omertà’ —la llei no escrita del silenci— s'ha convertit, segons aquestes veus, en una norma tàcita en l'operativa diària del port.
Imatge d'arxiu del Port de Barcelona Barcelona
Albanesos i búlgars
El control d'aquesta economia submergida se'l reparteixen, a grans trets, dos grans actors: organitzacions búlgares i xarxes albaneses.
Aquestes últimes tenen una posició especialment rellevant en la cadena logística internacional, amb connexions directes amb punts de sortida com el port de Guayaquil, a l'Equador, una de les principals portes de la cocaïna cap a Europa.
![Curiosos y efectivos del SEM y Mossos d'Esquadra, en la escena del crimen en Montgat de este viernes, 15 de noviembre](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2024\/11\/15\/vida\/901419878_13729547_320x180.jpg"])
Després de l'assassinat de David Caballero, àlies ‘Bubito’, el novembre de 2024, altres grups han intentat obrir-se pas en aquest tauler.
Entre ells, organitzacions sèrbies que busquen el seu espai en un negoci multimilionari. El resultat: un escenari cada cop més tensat. Tot i que “hi ha mercat per a tothom”, ironitzen les fonts, aquesta fragmentació també alimenta la violència.
La cocaïna decomissada en un operatiu a Catalunya
Un problema enquistat
El repte, reconeixen els investigadors, és majúscul. El crim organitzat ha evolucionat fins a convertir-se en una estructura empresarial sofisticada, amb recursos gairebé il·limitats.
“Funcionen com empreses. Tenen fins i tot els seus propis departaments d'I+D”, expliquen. El seu objectiu és clar: avançar-se als controls policials.
“Quan una mercaderia passa per l'escàner, ells ja han estudiat abans com esquivar-lo”.
En aquest context, la lluita contra el narcotràfic al port de Barcelona es converteix en una cursa desigual. Una en què cada cop policial, per important que sigui, amb prou feines frega la superfície d'un problema molt més profund.
Contenidors de mercaderies al moll de descàrrega del Port de Barcelona
De fet, el mandat actual del president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, ja va començar sota l'ombra d'aquest escenari, coincidint el seu primer dia amb l'assassinat de l'estibador David Caballero.
![Esiba en el Puerto de Barcelona y José Alberto Carbonell, nuevo presidente de la institución](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2024\/11\/15\/negocis\/901420023_13733948_320x180.jpg"])
Un problema que, segons les fonts consultades, fa massa temps que està enquistat. I que, en ocasions, s'evita afrontar amb tota la seva cruesa perquè fer-ho implica assumir una realitat incòmoda: el port no només és una infraestructura clau per a l'economia… també ho és per al crim organitzat.
