Portades

Dèficit d'infraestructures i debat sobre la seguretat

Catalunya requereix una inversió de 60.000 milions per actualitzar la seva xarxa d'infraestructures. L'oposició demana explicacions a Illa i Collboni sobre la inseguretat després de dos homicidis el cap de setmana

En portada: Els Catalán ultimen un ‘dinner show’ milionari a Turó Park, el millor barri de Barcelona

Pablo Planas

Publicada 5 de maig 2026 08:22h

Infraestructures a Catalunya. Un altre d'aquells assumptes que van passar a un segon pla durant els anys bojos del procés. A qui li importaven les carreteres i els trens en aquella època? Amb la república a tocar es lligaria els gossos amb llonganisses i a ningú li interessava la gestió.

Com per demanar-los a Artur Mas i Carles Puigdemont que s'ocupessin de les llistes d'espera, dels retards als trens o dels accidents de trànsit. El primer era més de retallades i el segon, de proclames.

Ara, encara sota els efectes de la ressaca, els nacionalistes de Junts i ERC es queixen amargament del deplorable estat de les infraestructures a Catalunya. Quan governaven això no semblava suposar el més mínim problema. Tampoc era una cosa que cridés l'atenció de la premsa o dels empresaris, sense anar més lluny.

Passada la febre processista, la patronal Foment reclama més inversions, més licitacions i més execucions per posar al dia això que anomenen el "territori" i frenar el deteriorament del que es va construir a finals del segle passat i que encara funciona.

Portada de 'La Vanguardia' el 5 de maig

"Catalunya necessita 60.000 milions en inversió d'infraestructures per assolir la mitjana europea", destaca un titular de La Vanguardia alusiu a un detallat informe de Foment.

El text és de Eduardo Magallón: "Una setmana després que fracassés al Congrés el consorci d'inversions Estat-Generalitat per tractar de donar un impuls a la inversió en infraestructures a Catalunya, la patronal Foment ha posat sobre la taula la xifra necessària de dotació pública per acostar-se a la mitjana europea: gairebé 60.000 milions d'euros".

"L'organització empresarial estima que a Europa, de mitjana, es destina anualment l'equivalent al 2,2% del PIB a millorar o crear noves infraestructures. A Catalunya, excepte el 2009, mai s'ha assolit ese percentatge, segons l'informe 'El dèficit d'inversió en infraestructures a Catalunya 2009-2025', fet públic aquest dilluns per la patronal Foment del Treball".

"Traduït en euros significa que s'han deixat d'invertir 49.543 milions en 15 anys. En ser un període tan llarg, i tenint en compte la inflació tan alta registrada i l'increment dels costos, si les administracions públiques volguessin recuperar el terreny perdut, el cost necessari per tancar la bretxa amb Europa seria de 58.748 milions".

I: "En alguns dels exercicis analitzats, la inversió ha estat baixíssima, de l'entorn del 0,5% del PIB. L'any passat hi va haver una certa recuperació, però la dotació només va arribar a representar l'1,2% del PIB, lluny del 2,2% que Foment considera com a necessari per situar-se a la mitjana europea"

Línies després Magallón continua així: "les xifres de la inversió necessària a realitzar a Catalunya per arribar a la mitjana europea no es calculen a partir de l'execució pressupostària, però òbviament són una conseqüència. Si l'Estat sistemàticament inverteix de mitjana a Catalunya menys del 50% del que està previst, i la Generalitat es deixa sense gastar al voltant d'un 15% del que està previst, resulta molt complex assolir els nivells d'altres regions europees".

"Durant la presentació de l'informe, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, va lamentar que la setmana passada no es pogués aprovar el consorci d'infraestructures al Congrés i va recordar que una iniciativa similar va ser proposada per la patronal en el passat. “Tot el que hem plantejat ha fracassat, i la més perjudicada és Catalunya”, va dir".

I; "La nova proposta que Sánchez Llibre va posar damunt la taula és la d'aconseguir la unanimitat de totes les forces polítiques del Parlament sobre el dèficit d'infraestructures. L'objectiu és “assolir el màxim consens i unitat possibles”, primer a Catalunya, per després obtenir de les administracions de l'Estat una solució definitiva, ja que, sense una “posició unitària”, resulta “inviable” qualsevol solució al respecte".

Doncs serà complicat aconseguir cap mena d'unanimitat començant pel fet que Junts i ERC no s'entenen gens i neguen qualsevol mena d'acord amb PP i Vox, sotmesos al típic cordó sanitari contra el "feixisme", la "ultradreta" i la "reacció".

Portada de 'El País' el 5 de maig

Més notícies. "Les vagues en serveis públics municipals pressionen els Ajuntaments a un any de les eleccions", assenyala un titular de El País.

Al sumari s'explica que "Els sindicats proven d'aprofitar la seva posició de força per la proximitat dels comicis, alhora que competeixen per les eleccions sindicals".

La informació ve amb les signatures de Josep Catà Figuls i Clara Blanchar: "La tensió per reclamar millores laborals en els serveis públics de Catalunya va en augment des de fa mesos".

"A més de les vagues dels professors i mestres —aquest dijous tindrà lloc la primera jornada de la nova tanda d'aturades previstes en l'educació per aquests mesos de maig i juny—, i de els metges —l'última jornada de vaga va ser el 27 d'abril—, Catalunya va sumant un reguitzell de protestes en diferents serveis municipals que pressionen la gestió pública dels municipis a un any de les eleccions als Ajuntaments".

"En la profusió de vagues en serveis socials de Barcelona, en el servei de neteja de Girona o en diferents empreses que gestionen serveis públics en diverses localitats hi ha dos elements clau: d'una banda la proximitat de les eleccions municipals atorga una posició de força als treballadors, i fa que les administracions se sentin més forçades a cedir; i de l'altra, és una oportunitat d'or que els sindicats petits han sabut llegir per guanyar pes en les eleccions sindicals que tenen lloc durant aquests mesos".

"En el que portem d'any, a Catalunya hi ha hagut vagues contra el conveni col·lectiu de l'ajuda domiciliària a la dependència; vagues per la gestió de les escombraries que fan diverses empreses per a municipis de la comarca d'Osona, per a municipis del Maresme, per a la localitat de Sant Pol de Mar concretament, o per a la localitat de Girona; també hi ha hagut protestes contra l'empresa que presta el servei de llars d'infants municipals a Sant Feliu de Llobregat; i diferents vagues en serveis municipals concrets de tot tipus, des d'una residència de Barcelona fins als centres d'atenció a joves de la capital".

"A més d'això, en aquests cinc primers mesos de l'any s'han registrat intenses protestes en educació, en els metges i infermeres del SISCAT o en el servei d'emergències mèdiques del 061".

"“La conflictivitat laboral és única en cada sector, però sí que és veritat que tots els serveis públics venen de dècades de desinversió”, explica José Luis Fernández, secretari general de la federació de serveis públics d'UGT Catalunya".

"Considera que en la pandèmia es van veure totes les costures: “Els serveis públics van ser essencials, però es van veure totes les mancances, econòmiques i de personal. Després totes les promeses s'han oblidat”".

"Fernández creu que les Administracions haurien de fer una reflexió i incrementar els recursos per adaptar els serveis públics a les noves circumstàncies demogràfiques, però avisa que el sector està “desencantat i cremat”, especialment en serveis amb menys presència mediàtica i menor capacitat d'anar a la vaga, com els serveis socials".

"“Cremat” és també l'adjectiu que fa servir Víctor Hierro, coordinador del sector de les administracions locals de CCOO, per definir l'estat actual dels treballadors. “Fa molts anys que veiem com les necessitats de la població van en augment, alhora que els recursos als ens públics no s'incrementen de forma proporcional”, apunta Hierro, qui recorda que les administracions, per no deixar enrere els seus ciutadans, els impulsen a fer servir els serveis públics, sense que per això aquests estiguin correctament dimensionats".

I: "“Tot això genera malestar entre les plantilles, perquè no poden fer correctament la seva feina, alhora que veuen que cada vegada hi ha més baixes entre les seves companyes per símptomes de burnout i altres riscos psicosocials”, assenyala".

Portada 'El Periódico' el 5 de maig

Canvi de terç. Successos. Cap de setmana tràgic. Dues morts per apunyalaments. A Esplugues un salvatge va matar una dona de nacionalitat xinesa seleccionada a l'atzar. A Barcelona, un menor d'edat va causar la mort a un home amb antecedents per robatori i furt. Hi va haver més incidents relacionats amb armes blanques. El colofó va ser un tiroteig sense ferits a l'Hospitalet, a les portes d'un local sense llicència que funciona com a "after".

"Catalunya reforçarà els controls d'armes blanques en parcs, zones d'oci i sortides de transport públic", apunta El Periódico.

La peça és de Germán González: "En 72 hores dues persones han mort -una dona a Esplugues i un home al Raval- i set han resultat ferides en set atacs amb armes blanques a Catalunya. Un balanç tràgic que s'ha viscut amb indignació i dolor per part de la ciutadania i que ha reactivat el debat sobre la seguretat".

"Malgrat això, els Mossos d'Esquadra subratllen que són "fets puntuals" que han coincidit en el temps. Tot i així, per afiançar la percepció de seguretat entre la població, la policia ha decidit intensificar la seva presència als carrers i reforçarà de forma immediata els controls per detectar ganivets i navalles i tractar de retirar aquestes armes abans que es puguin fer servir en aldarulls, segons ha pogut saber El Periódico".

"Així, el pla Daga, en vigor des de fa uns dos anys, es reforçarà amb més controls periòdics en zones d'oci, parcs i altres espais de reunió, i transport públic, principalment a la sortida del metro d'alguns barris de Barcelona i la seva àrea metropolitana".

"Aquests són els punts en què es registren més incidents amb armes blanques, habitualment els caps de setmana, que és quan hi ha més gent al carrer. La intenció és que aquests dispositius estiguin ja operatius coincidint amb l'arribada del bon temps. Els controls es faran amb la col·laboració de les policies locals".

"Les últimes dades de què disposa la Conselleria d'Interior avalen la tesi que aquests atacs amb arma blanca en només cinc dies no suposen un punt d'inflexió ni una tendència a l'alça. De fet, en els tres primers mesos d'aquest 2026 els incidents amb armes blanques a Catalunya s'han reduït un 31,5% respecte al mateix període de 2025: així s'ha passat de 1.140 a 780, que inclouen robatoris amb violència, baralles o lesions".

"També han baixat un 13% les armes blanques decomissades: han passat de les 2.440 el primer trimestre de 2025 a les 2.125 el 2026, segons dades dels Mossos d'Esquadra a les quals ha accedit aquest diari. La policia atribueix aquests descensos a la pressió del pla Daga".

"Al setembre de 2024 va ser quan els Mossos van donar un impuls al pla Daga, que va donar els seus fruits ja l'any passat. En tot el 2025 es van requisar 9.806 armes a Catalunya, una mitjana de 27 al dia. Va ser una xifra superior (un 6,3% més) a la de 2024 quan la policia en va trobar 9.220".

"El que més requisa la policia són navalles, seguides de ganivets i matxets, encara que els agents també han trobat punyals de menys d'onze centímetres de fulla i doble tall, espases, katanes, dagues i destrals ornamentals. I també estrelles amb punxó o bastons d'estoc. Segons fonts policials, la majoria d'aquestes armes es requisen en relació a robatoris amb violència, seguit d'agressions, amenaces, exhibició pel carrer i baralles a l'espai públic".

I: "Tot i que les xifres reflecteixen aquest descens dels delictes i l'increment de la pressió policial, la consellera d'Interior, Núria Parlon, ha admès que malgrat el descens dels delictes, fets tràgics com els viscuts a Esplugues o el Raval, amb dues persones mortes, fan "difícil defensar les dades públicament".

Portada de 'La Razón' el 5 de maig

A La Razón els crims del cap de setmana s'aborden des d'una perspectiva política. Segons aquest mitjà, el cap de setmana "negre" situa el PSC en una situació complicada.

Escriu José Antonio Lavilla: "L'últim cap de setmana ha deixat una successió d'episodis violents a Barcelona i la seva àrea metropolitana que ha reobert el debat sobre la seguretat i ha situat en el focus el PSC, al capdavant tant de la Generalitat com dels municipis afectats. Els fets contrasten amb el discurs institucional sostingut pel Govern que lidera Salvador Illa i per l'Ajuntament de Barcelona de Jaume Collboni, que en les últimes setmanes havien destacat la reducció de la delinqüència, especialment en els delictes contra el patrimoni com robatoris i furts".

Després de relatar els variats successos dels últims dies, Lavilla subratlla que "l'oposició no ha trigat a reaccionar i ha dirigit les seves crítiques tant al Govern com a l'Ajuntament de Barcelona. Des del Partit Popular, el seu líder a la ciutat, Daniel Sirera, ha estat especialment dur en assegurar que “la ciutat li queda gran” a Collboni, recordant que des de la seva arribada a l'alcaldia s'han produït 33 homicidis".

"A nivell autonòmic, els populars han sol·licitat la compareixença d'Illa al Parlament per donar explicacions pels “actes violents”. El seu secretari general, Santi Rodríguez, ha afirmat que Illa "està més preocupat per la Flotilla que en el que està passant als barris de Catalunya". El líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha estat també contundent: "Fa temps que advertim que si fèiem el mateix que França, ens passaria el mateix que a França. Doncs ja està passant"".

"Per la seva banda, Vox ha elevat el to vinculant els successos amb un problema d'inseguretat estructural i immigració. El partit ha registrat iniciatives al Parlament per condemnar els fets i reclamar mesures urgents. A més, la formació ha convocat una marxa a Esplugues dilluns a la tarda, per denunciar l'islamisme, la immigració massiva i la violència".

I: "També Junts ha carregat contra el govern municipal barceloní. El seu líder a Barcelona, Jordi Martí Galbis, ha exigit a Collboni que “surti del despatx” i lideri la resposta davant el que considera una crisi de seguretat “extremadament greu i inacceptable”. Des d'ERC, el to ha estat més comedí. El seu portaveu, Isaac Albert, ha qualificat els fets de greus, però ha demanat esperar a disposar de tota la informació abans de valorar l'actuació del Govern, evitant així “generar alarmes innecessàries”".

Portada de 'El Mundo' el 5 de maig

Més històries. Va començar el judici contra 18 independentistes per boicotejar una conferència sobre Cervantes convocada per Societat Civil Catalana.

"La Fiscalia manté la petició de dos anys i mig de presó per a cadascuna de les 18 persones que seuen al banc dels acusats per uns incidents a la Universitat de Barcelona el 2018", apunta El Mundo.

El text és de Cristina Rubio: ""Es van començar a sentir cops i crits", "Ens van dir feixistes i ens van cridar 'pim pam pum que no en quedi ni un'", "estaven forçant per entrar i boicotejar l'acte, no volien que se celebrés"".

"Així han descrit diversos càrrecs i membres de Societat Civil Catalana el boicot orquestrat per un grup independentista contra una xerrada sobre Miguel de Cervantes organitzada per l'entitat constitucionalista a la Universitat de Barcelona el 2018. Un cas que arriba ara a judici i pel qual la Fiscalia manté la petició de dos anys i mig de presó per a cadascuna de les 18 persones que seuen al banc dels acusats".

"El Ministeri Públic, a més de demanar per a cadascun dels acusats dos anys i mig de presó -entre ells Frederic Bentanachs, un dels fundadors de Terra Lliure-, també reclama més de 6.500 euros pels delictes de coaccions i contra l'exercici dels Drets Fonamentals amb l'agreujant de discriminació per motius ideològics".

"Alerta Solidària, l'entitat que representa la majoria d'ells, ha sol·licitat l'amnistia per als 18 acusats. Així ho han demanat els advocats de la defensa durant el torn de qüestions prèvies del judici que ha començat aquest dilluns a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, una qüestió que el magistrat ha dit que es resoldrà en la sentència".

I: "Els fets es remunten al juny de 2018, fa gairebé vuit anys. Societat Civil Catalana va haver de cancel·lar un acte d'homenatge a Miguel de Cervantes que havia iniciat aquell dia a la Universitat de Barcelona (UB) després dels incidents causats per col·lectius de l'esquerra independentista, com la CUP, SEPC i Arran o diversos CDR es van manifestar per impedir-ho al crit de "fora feixistes de la universitat" i van demanar al rectorat que suspengués l'esdeveniment".

Ahir mateix un grup de persones es va concentrar a les portes de la Ciutat de la Justícia per repetir aquelles simpàtiques consignes. Tremends antifeixistes.

5 de maig, dia mundial de la Higiene de Mans, del Patrimoni Africà, de l'Asma, la Hipertensió Pulmonar, la Llengua Portuguesa, dia internacional de les Matrones i dia del mestre als Estats Units. Més la setmana d'Acció contra els Mosquits.

Santoral: Àngel de Sicília, Hilari d'Arle, Sacerdot de Limoges, Crescenciana màrtir, Mauront de Marchiennes, Lleó de Calàbria, Britó de Trèveris, Avertí de Vençay, Jovinià d'Auxerre, Eutimi d'Alexandria, Màxim de Jerusalem, Eulogi bisbe, Teodor bisbe, Geronci de Milà i Niceci de Vienne.

Més a Portades