Parlament de Catalunya
Portades

Pressupostos per al juliol i bandes llatines

ERC i PSC ultimen la negociació per aprovar els comptes autonòmics abans de les vacances. Auge de les bandes llatines a Catalunya, que capten menors de 14 anys. Crim a Esplugues

En portada: Ramon Díaz-Cano, el sospitós poder a l'ombra de l'Ajuntament de Badalona

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

La discreció convé a les negociacions i sota aquesta premissa socialistes i republicans intenten arribar a un acord sobre els pressupostos de 2026. Tot sembla indicar que abans de les vacances d'estiu els comptes autonòmics es votaran al Parlament.

Amb aquests números sota el braç, el president de la Generalitat, Salvador Illa, podria completar una legislatura que no està resultant precisament senzilla. Crisi ferroviària i residencial, vagues de professors i metges, pesta porcina... Un dia a dia complicat que podria veure's alleujat amb els pressupostos.

Antigament, la qüestió dels comptes constituïa el quid de la governabilitat. Es parlava de la llei més important de l'any, ja que allà es plasmaven el biaix i les intencions dels governs. Eren altres temps.

Ciutat de la Justícia en una imagen de archivo / EUROPA PRESS

Ara i segons avança El Confidencial, les baralles al Congrés entre Junts i ERC haurien portat els de Junqueras a facilitar l'aprovació dels números per fastiguejar els de Puigdemont, que exerceixen a Catalunya l'oposició que no practiquen a Madrid.

"Esquerra i el PSC ultimen el seu acord perquè Illa pugui aprovar els seus Pressupostos", s'intitula el text de l'esmentat digital, que ve amb la signatura de Marcos Lamelas.

De la seva peça: "ERC i PSC ultimen el seu acord pels pressupostos de Salvador Illa a la Generalitat de Catalunya, segons expliquen fonts d'ambdues formacions. La negociació està tan encarrilada, que l'anunci de l'acord podria ser a finals de maig, un cop s'hagin celebrat les eleccions andaluses, per no interferir en les possibilitats de la candidata del PSOE, María Jesús Montero. La Generalitat podria llavors tornar a aprovar uns comptes per a 2026".

El presidente de ERC, Oriol Junqueras

"L'agressivitat desfermada a Madrid entre Junts i ERC ha ajudat que els d'Oriol Junqueras s'acostin al socialisme català. Junts està intentant reconduir la situació perquè prefereixen Illa aïllat a la Generalitat".

"Però Gabriel Rufián els ha tallat la retirada amb tàctiques de Podemos: va assenyalar la diputada de Junts al Congrés Marta Madrenas pel seu passat com a presidenta del Col·legi dels Agents de la Propietat Immobiliària de Girona i de com havia defensat votar en contra del decret per a la pròrroga dels lloguers. Després, Madrenas va rebre atacs a les xarxes. Després, escarnis. Míriam Nogueras ha informat els Mossos de la seva situació. A curt termini, la situació no sembla reconduïble".

"Mentrestant, PSC i ERC continuen negociant i avançant en els seus contactes sobre els comptes de la Generalitat. Fonts dels republicans descarten que hi hagi pressupostos per Sant Joan, com van explicant des de la conselleria d'Economia, que encapçala Alicia Romero. Però sí que es mostren optimistes i confirmen que les converses van ben encaminades i que al juliol podrien votar-se els Pressupostos de la Generalitat".

Fachada de una sede de Concentrol

I: "El proper mes de juliol serà tard perquè Illa pugui presumir d'un bon nivell d'execució pressupostària per a aquest 2026. Però la idea és que siguin els únics comptes de la legislatura perquè ERC es negarà a continuar col·laborant amb el PSC a les portes de les municipals".

"Ambdós partits competeixen per dominar l'àrea metropolitana de Barcelona, inclosa la seva segona corona –Sabadell, Terrassa, Mataró–, i això dificultarà una col·laboració més a mitjà termini. En aquesta zona, les perspectives electorals de Junts s'han desplomat i això ha convertit la conurbació de la capital catalana en una qüestió de només dos partits".

Avui serà notícia l'inici del judici a 18 independentistes que la van fer grossa a la Universitat de Barcelona. Protestaven contra un acte de Societat Civil Catalana.

Agentes de los Mossos d'Esquadra durante un control de carretera

Segons explica El Nacional, el jutge no considera que aquests incidents siguin amnistiables i "El fiscal demana 2 anys i mig de presó per a cadascun dels activistes per coaccions en la protesta de la UB fa 8 anys".

Escriu Mayte Piulachs: "Independentistes sense amnistia a judici. Divuit activistes (12 homes i sis dones) seran jutjats aquest dilluns a Barcelona, acusats d'insultar i boicotejar un acte de Societat Civil Catalana (SCC) a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), el 7 de juny de 2018".

"La Fiscalia de Delictes d'Odi demana dos anys i mig de presó i una multa de 6.500 euros per a cadascun dels denunciats per un delicte de coaccions i un altre contra l'exercici de drets fonamentals i llibertats per haver cridat “fora, feixistes, de la universitat” i “no passaran, universitat antifeixista” a membres de l'entitat unionista. SCC va organitzar un acte d'homenatge a Miguel de Cervantes, que finalment va haver de ser suspès. També els reclama que paguin 726 euros pel lloguer de la sala de la UB".

Félis Riera en una foto de archivo

"La defensa dels acusats, la majoria integrada per advocats d'Alerta Solidària, va demanar al magistrat del jutjat Penal 19 de Barcelona que els apliqués l'amnistia, ja que la seva protesta era totalment de caràcter independentista, a més de la tensió que es vivia el 2018 (amb detencions i els líders polítics i socials de l'1-O empresonats)".

"També recordava que la llei 1/2024 abasta tots els actes compresos entre l'1 de gener de 2012 i el 13 de novembre de 2023 i, per tant, s'inclou la protesta en què van participar els encausats. No obstant això, el passat febrer, el jutge els va denegar aplicar la norma de l'oblit penal assegurant que la convocatòria de SCC “no tenia cap reivindicació o biaix polític”, tot i les seves constants proclames en defensa de la unitat d'Espanya".

Línies després Piulachs explica que "quan l'entitat espanyolista va anunciar el seu acte a la UB la tarda del 7 de juny de 2018, formacions de l'esquerra independentista, com el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Arran, la Coordinadora Obrera Sindical, i també els CDRs, van convocar, a través de les xarxes socials, a concentrar-se a l'entrada de la Universitat de Barcelona per expressar el seu rebuig".

La ministra de Vivienda y Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, durante la Comisión de Vivienda y Agenda Urbana en el Congreso el pasado 25 de enero

I: "Eren allà amb la pancarta “Fora feixistes de la universitat”. Un grup de manifestants va entrar a l'interior de l'edifici i es van produir empentes entre manifestants i responsables de SCC, sense que es registressin danys o lesions, segons les imatges gravades i difoses aquell dia".

Els CDRs... les singulars falanges intimidatòries de la revolta dels somriures. Què se n'haurà fet dels alegres components d'aquelles bandes?

I parlant de bandes, "Les bandes llatines de Barcelona capten menors de 14 anys a les portes dels instituts", apunta un titular de La Vanguardia.

Portada de 'La Vanguardia', el 4 de maig de 2026

Portada de 'La Vanguardia', el 4 de maig de 2026

La informació és de Mayka Navarro: "El fenomen de les bandes llatines a Barcelona i la seva àrea metropolitana, o simplement bandes juvenils, perquè és cert que les colles d'ara han guanyat en multiculturalitat, ha passat de ser residual a convertir-se en un problema creixent".

"Després d'uns anys, entre el 2014 i fins al 2023, que no representaven cap risc, aquests grups tornen sota el focus dels responsables policials dels Mossos d'Esquadra, que estan ultimant un pla específic que lidera la comissaria general d'informació per abordar la qüestió".

"Centrem-nos en la ciutat de Barcelona. Qui són aquests aproximadament 400 joves que capitalitzen l'atenció policial i que des de l'estiu protagonitzen cada cop més incidents violents amb armes blanques, amb els matxets com a protagonistes de les batusses?"

Escenario de teatro

"Els analistes consultats identifiquen dos grups hegemònics, els Trinitarios i Barrio 18. Funcionen com els primers Ñetas i Latin Kings que van irrompre a Catalunya l'any 2000 i que actuaven com a franquícies vinculades a les matrius als seus països llatinoamericans d'origen. Aquells membres de bandes eren nois acabats d'arribar que trobaven a la banda l'arrelament i l'orgull de pertinença que havien perdut en veure's obligats a abandonar els seus països i arribar a un territori en què no trobaven el seu encaix".

"Els d'ara són, en la seva majoria, segona i tercera generació i, tot i que el lideratge és principalment de joves d'origen llatí, es detecta una gran presència de nord-africans, subsaharians o espanyols de diverses generacions que en lloc de crear la seva pròpia colla s'uneixen a les ja existents".

"Sense perdre de vista l'última onada d'immigració hondurenya, que està provocant la filiació immediata d'alguns acabats d'arribar. “Eren membres de bandes allà i tan bon punt aterren la busquen aquí”, adverteix un analista. Són bandes que tenen entre les seves files nois i noies cada cop més joves, fins i tot menors de 14 anys, amb la dificultat policial i judicial que això comporta".

Crónica Directo (98).png

Línies després Navarro apunta que "mentre els Mossos acaben la fotografia de les bandes juvenils a Catalunya, amb afectació principal a l'Hospitalet, Barcelona i alguns municipis de l'àrea metropolitana, ja avancen que existeix una trentena de grups diversos, alguns petits i uns pocs hegemònics".

I: "La realitat a l'Hospitalet és especialment complexa, amb grups que superen el concepte de la colla juvenil violenta i que s'han consolidat com a organitzacions delictives que es dediquen al tràfic de drogues i els robatoris, i que en els darrers temps han protagonitzat incidents amb armes de foc. El 28 de març, un jove dominicà va morir d'un tret al parc de Les Planes després d'una baralla anterior. La seva família va negar que fos membre de les bandes".

Al creixement de les bandes cal sumar l'augment d'incidents amb armes de foc i amb armes blanques. El cap de setmana ha resultat especialment sagnant. Destaca el crim d'Esplugues perpetrat per un desequilibrat que va assassinar a ganivetades una noia.

Portada de 'El Mundo', el 4 de maig de 2026

Portada de 'El Mundo', el 4 de maig de 2026

"Els Mossos detenen un home per assassinar a ganivetades una noia a Esplugues (Barcelona) i descarten que sigui violència de gènere", destaca El Mundo.

Al sumari s'explica que "Testimonis de l'atac relaten a Tele 5 que l'assassí va cridar el nom d'Al·là".

Del text de l'esmentat diari: "Un home ha estat detingut com a sospitós d'haver matat avui, amb un ganivet de grans dimensions, a una noia que passejava el seu gos a la via pública al municipi barceloní d'Esplugues de Llobregat. El detingut l'hauria apunyalat diverses vegades i podria, fins i tot, haver-la degollat. Diversos veïns van intentar socórrer la víctima en plena via pública, però les ferides que tenia eren mortals".

El 'president' Salvador Illa en la Global Progressive Mobilisation

"Alguns veïns del barri on es va produir l'atac, una zona acomodada als afores de Barcelona on hi ha alguns dels col·legis d'elit de la ciutat, van penjar a X fotos del suposat agressor i asseguren que un altre ciutadà va resultar ferit d'arma blanca. Els informatius de Tele 5 van oferir imatges de l'assassí poc abans de l'atac, tirant pedres a altres veïns, i van apuntar que alguns dels presents sostenen que cridava el nom d'Al·là".

"Com és habitual, els Mossos d'Esquadra mantenen en total secret les primeres investigacions, tot i que descarten que fos un assassinat de "violència de gènere". La policia autonòmica va emetre un comunicat explicant que el succés ha tingut lloc cap a les onze del matí, moment en què una trucada ha alertat el telèfon d'emergències 112 que un home havia ferit greument una dona i havia fugit del lloc".

I: "L'agressor, segons fonts properes a la investigació, ha assestat diverses ganivetades a la dona al carrer Joan Miró de la localitat catalana, a les immediacions de l'Hospital Sant Joan de Déu".

Jaume Roures, ex socio gestor de Mediapro, en una comparecencia anterior

A aquest succés cal afegir la mort d'un home al carrer de la Cera de Barcelona, al Raval, que va ser apunyalat per un menor d'edat.

4 de maig, dia internacional dels bombers i dia de Star Wars. Santoral: Godofred de Hildesheim, Curcòdom diaca, Josep Maria Rubio Peralta, Ciriac prevere i màrtir, Florià, Antonina de Nicea, Pelàgia verge i màrtir i Silvà de Gaza i companys màrtirs.