Catalans autèntics i els pronoms febles

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) està en fase terminal, Òmnium no és ni l'ombra del que va ser, els partits del procés van perdre afiliats a raig després del col·lapse independentista, el moviment agonitza o hiberna, segons la perspectiva.

En aquest context aflora la crua veritat, el material original de la causa, les entranyes d'aquelles grans manifestacions i encara més grans ensoñacions. El corrent central de la societat catalana, el nervi de la nació que es percebia com una república independent, s'estreny.

Com els catalans de 1714 que segons la mitologia catalanista es van posar a treballar el 12 de setembre com si res hagués passat, els ciutadans que acompanyaven les diades de "aquest any sí" i "la república, a tocar" han tornat als seus prosaics quefers quotidians.

Al pont de comandament hi romanen els autèntics, els inassequibles al desànim. Com serà la cosa que ni Lluís Llach es pot comptar entre ells després del seu pas enrere. Però els que queden són d'una gosadia indescriptible. Independentistes de pedra picada, estajanovistes de la república catalana, herois del poble encara que el poble ignori la seva existència. Quina fatiga ser català.

D'aquest grapat de personatges en parla El Confidencial. "Qui és català? Campanya de l'independentisme per instaurar un cens que ho decideixi", s'intitula la peça.

En el sumari s'informa que "Organitzacions com l'ANC o el Consell de la República impulsen una mena de registre per determinar qui pot ser considerat com a català: 'La condició no depèn de tenir DNI'".

El text ve amb la signatura d'Antonio Fernández: "Per a l'independentisme, no és català qui viu i treballa a Catalunya, encara que faci dècades que hi estigui empadronat. Ni tan sols qui tingui vuit cognoms catalans. És català qui decideix una elit sobiranista que s'afanya a elaborar un cens. Per ser admès, el candidat ha de passar per un procés feixuc que culmina en una entrevista personal amb un comissari polític que, finalment, decideix si entra o no en aquest nucli de ciutadans. No és una distopia, sinó una realitat fomentada per les organitzacions més radicals".

"En les últimes setmanes ha renascut la intenció de crear un cens de bons catalans. Els sectors més extremistes apunten que d'aquest registre en sortirien els dirigents de la futura República Catalana, tant la cúpula política com els càrrecs de l'Administració. "Que no t'enganyin més. Ser resident als Països Catalans no et fa català. Censa't" és el lema d'aquesta campanya, recolzada per organitzacions com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell de la República, el xiringuito creat a Waterloo per Carles Puigdemont".

"En determinades localitats catalanes, es fan conferències per explicar com s'està gestant el projecte del Cens del Poble Català, una plataforma creada a Suïssa per ubicar-la fora del territori espanyol. L'ANC presta les seves seus, però també hi ha organismes públics que hi participen i promouen l'afiliació, com l'Ajuntament de Darnius (Girona), que el passat 20 de març va cedir el teatre de la localitat, de titularitat pública, per difondre la bona nova. Allà governa des de 2015 Josep Madern, de Darnius pel Canvi (cinc regidors)".

I: "Els organitzadors afirmen que no són racistes, sinó que apliquen “criteris homologables als que usen els estats europeus quan concedeixen la ciutadania”. Aquest cens seria “la primera estructura d'Estat, construïda seguint el model d'èxit d'Estònia de creació d'un cens nacional” i sobre la qual es podria assegurar “el reconeixement internacional”, perquè uniria els requisits de “govern, territori i nació” que s'exigeixen a un Estat".

Línies després Fernández apunta que "Ramon Serra, un dels impulsors del cens, definia fa uns mesos la finalitat última: “Els andorrans controlen el seu Estat plenament. Quants andorrans hi ha al cens andorrà? El 100%. Quants andorrans hi ha residents a Andorra? 38.000 de 80.000. Són suficients? Absolutament, sí. Tenen el seu Parlament, fan les seves lleis, controlen la seva policia, que és un element coercitiu. ‘Aquí farà el que jo digui, perquè jo tinc el control’”".

I: "Ferran Roig, un altre dels promotors, criticava que “a nivell polític, essencialment, els catalans no tenim res. Sí que estem cridats a votar en unes eleccions a les quals anomenem catalanes però que en el fons no tots els que voten són catalans. I estem condemnats a fer aquest ‘poti-poti’ si no proposem una altra cosa. I això és el que proposa el cens del poble català: vol proveir el poble català d'un cens radicalment català”".

No tenen esmena. Pretenen obligar els repartidors de menjar a domicili a parlar català per regularitzar la seva situació però ara resulta que el domini de l'idioma no aporta la catalanitat, com es deia fins ara. S'han perdut en les interioritats i racons del seu propi melic i ni tan sols dissimulen.

Un altre exemple. "La Justícia anul·la l'examen de català d'ERC per contractar electricistes que penalitzava "la pronunciació incorrecta"", apunta El Mundo.

La peça és de Víctor Mondelo: "La Justícia ha anul·lat l'examen de català que l'Ajuntament d'Amposta -localitat governada per ERC- imposava als candidats que volguessin optar a una plaça d'electricista al Consistori per acreditar que posseïen un coneixement intermedi d'aquesta llengua".

"La sentència -a la qual ha tingut accés El Mundo- anul·la les bases del concurs pel qual l'Ajuntament de la localitat tarragonina, de 23.000 habitants, exigia el nivell B2 de la llengua autonòmica i demanava superar una prova per demostrar el domini lingüístic requerit, penalitzant «la pronunciació incorrecta» de sons que és típica en castellanoparlants".

"Així, es castigava «no distingir entre vocals obertes o tancades», «ensordir les esses sonores» (casa), «no pronunciar la ela palatal» (cavall) o «no emmudir consonants al final de paraula», com passa amb els infinitius verbals (menjar)".

"L'examen també incloïa proves gramaticals de relativa complexitat, com l'ús correcte dels anomenats pronoms febles (-ne/-se/-hi/-ho...), inexistents en castellà i habitualment utilitzats incorrectament fins i tot per persones catalanoparlants".

"La prova lingüística inclosa en el procés de selecció també constava d'un apartat de «lèxic i fraseologia» en què es preguntava el significat de termes com «malucs» (malucs) o d'expressions com «combregar amb rodes de molí» (fer creure coses inversemblants)".

"L'apartat de «morfologia» requeria escriure plurals de substantius que necessiten dièresi (veïns) o paraules amb doble essa (rossa), i el d'ortografia, mots amb accentuació oberta (crèdit)".

I: "Els aspirants també havien d'enfrontar-se a la redacció d'un correu electrònic de 150 paraules en què havien d'oferir-se per treballar com a cangur de nens, i a una «conversa guiada» sobre l'ús de biblioteques".

Després ja, si això, puntuava ser electricista o estar capacitat per ser-ho.

El text de Mondelo segueix així: "L'entitat constitucionalista Convivència Cívica Catalana va impugnar les bases del concurs d'ocupació pública, que incloïen l'esmentada prova de català, en considerar excessiu el nivell requerit i va sol·licitar que es rebaixés l'exigència al nivell B1 (elemental)".

I: "L'organització presidida per Ángel Escolano va adduir que la imposició d'aquest «requisit excloent» infringia la Constitució «en exigir un nivell de català que no guarda relació ni proporcionalitat amb els llocs de treball a cobrir. (...) La jutgessa del Jutjat del Contenciós-Administratiu número 1 de Tarragona ha estimat el recurs de Convivència Cívica Catalana i ha declarat la «nul·litat» de les bases de la convocatòria d'ocupació pública realitzada per l'Ajuntament d'Amposta".

Més notícies delirants. "Vox amaga al Parlament amb la deportació d'una diputada musulmana d'ERC", diu El País.

Tal qual ho llegeixen. Al subtítol s'explica que "Alberto Tarradas rectifica després d'una allau de crítiques de la Cambra, Junqueras i Illa i la Cambra estudia possibles sancions". O sigui que va imitar Sílvia Orriols però no fins a les últimes conseqüències. Li va passar com al porter del Saragossa, que primer va deixar anar el cop de puny i després se'n va penedir.

Escriu Bernat Coll: "El ple del Parlament de Catalunya ha viscut aquest dijous un altre capítol més de crispació política arran de les paraules del diputat Alberto Tarradas (Vox), que va ironitzar amb no deportar “de moment” la diputada musulmana Najat Driouech (ERC), d'origen marroquí".

"Tarradas s'ha referit a ella durant el debat d'una moció contra els discursos d'odi a l'esport i les seves paraules han estat interpretades per diversos grups com una amenaça de caràcter islamòfob. Hores després, després d'una allau de crítiques des de dins i fora de l'hemicicle, Tarradas s'ha disculpat des del seu escó: “Ha estat un error personalitzar”".

I: "Tarradas va defensar durant la seva intervenció el càntic “musulmà qui no boti”, corejat setmanes enrere al partit amistós entre Espanya i Egipte a l'RCDE Stadium, i va preguntar “què té de dolent” un cant “nascut de l'espontaneïtat i l'alegria”. Després d'assegurar que ell i la resta dels seus companys de Vox “haurien botat” i rebre l'aplaudiment dels diputats de la seva bancada, ha al·ludit a Najat Driouech i ha afirmat: “Si ella decideix no botar no passa res, que no boti. No la deportarem per això, almenys de moment”".

Línies després, Coll escriu que "immediatament, ERC ha elevat la protesta a l'hemicicle i ha denunciat que s'havia traspassat una “línia vermella” en assenyalar la diputada Driouech, qualificant d'“amenaça” les paraules de Tarradas. Els republicans han reclamat al president de la Cambra, Josep Rull, ja dins de l'hemicicle, una resposta ferma per evitar episodis similars. El mateix Rull ha cridat a l'ordre el diputat de Vox recordant el codi de conducta i ha advertit que traslladaria la qüestió a la Comissió de l'Estatut del Diputat".

I després de queixar-se de Tarradas han seguit debatent als seus fòrums interns si el de Rufián assenyalant Marta Madrenas els beneficia o els perjudica.

El text de Coll conclou així: "La Mesa del Parlament ha demanat un informe als serveis jurídics de la cambra per saber si es poden emprendre accions legals contra Tarradas. L'òrgan rector del Parlament s'ha reunit un cop finalitzat el ple i ha decidit també enviar d'ofici les paraules de Tarradas a la Comissió de l'Estatut del Diputat, perquè estudiï si s'ha vulnerat el Codi de Conducta, el que podria implicar una multa de 600 a 12.000 euros o fins i tot la suspensió temporal de l'exercici de la funció parlamentària, han explicat fonts parlamentàries a Efe".

Segueix el festival. El Nacional destaca el següent titular: "Càrregues i llançaments d'objectes contra la policia davant el consolat d'Israel a Barcelona".

En el sumari es diu que "Unes 400 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han manifestat per exigir l'alliberament dels membres de la Flotilla".

Del text de Guillem Barrera: "La manifestació s'ha dirigit cap al consolat d'Israel, a la Gran Via de Carles III, però allà s'han trobat amb els Mossos d'Esquadra, que no els han deixat acostar-se. Ha estat llavors quan un grup d'encaputxats ha llançat objectes, sobretot ampolles i pots de fum, contra la línia d'antiavalots i els Mossos han acabat carregant per dispersar aquest grup".

"Convocats per Open Arms i per Prou Complicitat, els manifestants han exhibit banderes palestines, pancartes i han fet càntics a favor de Palestina i contra Israel, com ‘Boicot Israel’ o ‘Israel no és un país, és una ocupació’".

La informació de Barrera inclou un resum del que ha passat fins ara amb la flotilla II. "Vint-i-dos vaixells dels 58 que formen la nova missió han estat bloquejats, envoltats i assaltats la matinada de dimecres a dijous per embarcacions israelianes prop de les costes de Grècia, en una operació que s'ha desenvolupat de manera escalonada".

En matèria palestina està sent molt comentada la fotografia de Jaume Asens en un llit de l'Hospital Clínic amb el puny enlaire i un gran mocador palestí sobre les cames. L'home ha rebut un ronyó de la seva mare i en una entrada del seu compte d'Instagram reflexiona sobre la fragilitat humana, la sanitat pública i sobre què se sent al estar tan compromès que s'és capaç de lluitar per Palestina fins i tot des d'un llit d'hospital. Pell de gallina, escoltin. Un altre monstre de la revolució.

Ketty Calatayud, també a El Nacional, assenyala que Asens "va lligar la seva malaltia al patiment aliè i al compromís d'implicar-se amb qui ho viu".

I reprodueix aquest paràgraf d'Asens en la seva extensa reflexió: "“No triem la malaltia, però sí que podem intentar comprendre què ens revela. Potser no es tracta de negar el patiment, sinó de mirar-lo sense rendir-se. De sostenir-se, fins i tot allà. I des d'aquí, també, prendre partit: no oblidar aquells que viuen aquesta fragilitat en condicions extremes, a Palestina, Síria, Líban, Iran i tants altres llocs travessats per la violència i la lògica d'un ordre internacional que normalitza el dolor d'uns mentre protegeix el privilegi d'altres”".

1 de maig, Dia internacional dels Treballadors, de l'Anèmia de Fanconi i de la Tuba. Dia mundial de l'Amor i de la Malaltia de Lyme. Dia de Vesak, dia de la lluna plena de maig que aquest any coincideix amb el també conegut com a Dia del Treball. És una data sagrada per als budistes, ja que és el dia del naixement de Buda.

Santoral: Josep Obrer, Jeremies profeta, Asaf, Torquat i companys, Arigi de Gap, Amador d'Auxerre, Ricard Pampuri, Marculf, Teodard, Grata, Orenci, Pelegrí Laziosi, Segimon, Andéol i Brioc.