L'ombra de l'‘Operació Catalunya’ en la caiguda de BPA i el paper del 'cas Emperador'
Una alerta del Tresor dels EUA va precipitar la intervenció del banc andorrà després de vincular-lo a la trama de Gao Ping, en un context marcat per sospites sobre l'origen de la informació
Contingut relacionat: Les claus del 'cas BPA': de l'‘Operació Catalunya’ a una severa condemna per blanqueig de capitals
Mentre el ‘cas Emperador’ —la macrocausa que va destapar una presumpta xarxa de frau fiscal i blanqueig liderada per l'empresari xinès Gao Ping— avançava lentament a l'Audiència Nacional, una de les seves principals derivades va agafar velocitat fora d'Espanya.
Part dels diners investigats van acabar a la Banca Privada d'Andorra (BPA), una connexió que, aparentment, va situar l'entitat en el focus internacional i va desencadenar la seva caiguda fulminant després d'una alerta dels Estats Units. Però anem per parts.
L'espurna: la nota del FinCEN
El 10 de març de 2015, quan la instrucció del ‘cas Emperador’ semblava encarrilada, la Financial Crimes Enforcement Network (FinCEN), dependent del Departament del Tresor dels Estats Units, va emetre una nota demolidora.
Antiga seu de la Banca Privada d'Andorra (BPA)
En ella qualificava la Banca Privada d'Andorra (BPA) com "una preocupació de primer ordre" en matèria de blanqueig de capitals.
I, tot i que no s'aportaven detalls concrets, se la va vincular amb diversos entramats criminals. Entre ells, la màfia de Gao Ping. L'impacte va ser fulminant.
La caiguda exprés
El regulador andorrà —l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF)— va intervenir l'entitat de forma immediata i d'un dia per l'altre, BPA va tancar les portes.
L'ensorrament del banc va arrossegar tota la seva estructura. Els treballadors van quedar al carrer i, poc després, 25 d'ells van ser imputats per presumpte blanqueig de capitals en la primera de les causes judicials que es van obrir contra la gestió de BPA, la que té a veure amb Gao Ping. Però hi ha més.
Gao Ping, cap de la trama Emperador en una imatge d'arxiu
L'ombra de l'‘Operació Catalunya’
Però, què va motivar que els Estats Units s'interessessin per un banc andorrà?
Fa uns anys semblava una teoria de la conspiració, però actualment existeixen àudios, documents i confessions que reconeixen que la intervenció de BPA va estar impulsada per la 'policia patriòtica' en el marc de la coneguda i controvertida 'Operació Catalunya' contra els líders independentistes.
![L'excomissari José Manuel Villarejo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2024\/01\/18\/vida\/825927493_12274213_1920x1280.jpg"])
L'excomissari José Manuel Villarejo
Cal recordar que era l'entitat bancària on la família Pujol Ferrusola va tenir tres milions d'euros ocults de la hisenda espanyola fins que van ser declarats a la hisenda espanyola.
Una informació que va situar l'entitat en el punt de mira de Villarejo i companyia.
![El exconsejero delegado de Banca Privada d'Andorra Joan Pau Miquel Prats](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/04\/07\/negocis\/1003742647043_14389982_320x180.jpg"])
'La policia patriòtica' es va obsessionar amb la idea que els 'indepes' amagaven diners fraudulents a Andorra. Concretament, a la BPA.
Per això, van articular tota una guerra bruta per obtenir informació a qualsevol preu i poder desprestigiar el procés.
L'excusa perfecta
La investigació contra Gao Ping va ser l'excusa perfecta per cridar l'atenció del FinCEN nord-americà.
¿L'objectiu? Provocar la caiguda del banc per accedir a informació financera sensible, especialment vinculada a líders de l'independentisme català.
Ni els Estats Units ni les autoritats implicades han confirmat oficialment l'origen de la informació. Però diferents fonts situen el focus a Espanya i Andorra.
70 milions sota sospita
A partir de la intervenció, la justícia andorrana va obrir una investigació centrada a determinar si BPA va facilitar el blanqueig de més de 70 milions d'euros procedents de la trama de Gao Ping, a través d'operacions financeres canalitzades per l'empresari valencià Rafael Pallardó.
Tot i que la causa espanyola del ‘cas Emperador’ seguia aturada en fase d'instrucció, el Principat va decidir avançar pel seu compte, justificant que ambdues investigacions estaven relacionades però no eren dependents entre si.
![Joan Pau Miquel, exconsejero delegado de BPA, en una imagen de archivo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/07\/15\/vida\/1003742673929_14872122_320x180.jpg"])
Andorra no va esperar Espanya
El judici a Andorra es va prolongar durant més de 200 sessions. Després de dos anys de deliberació, el Tribunal de Corts va dictar sentència el 15 de juliol de 2025.
La condemna més elevada va recaure sobre l'exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel: set anys de presó, una multa de 30 milions d'euros i deu anys d'inhabilitació.
![Seu de la Justícia d'Andorra](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/07\/15\/vida\/1003742673991_14873611_3700x2778.jpg"])
Seu de la Justícia d'Andorra EOG
El contrast és evident. Mentre Andorra ha jutjat i condemnat, l'Audiència Nacional encararà ara un judici marcat per acords a la baixa i un evident desgast processal.
Tot això, tot i que ambdues causes parteixen, pràcticament, del mateix punt.
