Mossos als instituts i violència política

Tensió. La diputada de Junts al Congrés Marta Madrenas és insultada i assetjada pel carrer. Al partit de Puigdemont atribueixen l'incident al fet que Gabriel Rufián la va assenyalar per la negativa "juntaire" a aprovar el decret de la pròrroga dels lloguers.

A Júlia Calvet, de Vox, la van agredir el dia de Sant Jordi. Els nois i noies d'Arran tenen un manual amb instruccions per torpedinar les carpes de Vox i d'Aliança Catalana. Contra els "feixistes" tot s'hi val. Ningú excepte els afectats sembla considerar oportú retreure aquesta conducta. Ni retreure a la CUP que les seves joventuts tinguin barra lliure per fer el que els surti del nispre, violència inclosa.

Mentrestant, la Generalitat aplica un pla pilot consistent a enviar agents dels Mossos de paisà i desarmats a tretze instituts i una escola conflictius. Es tracta d'apaivagar la violència i mediar en els conflictes. Junts, ERC, la CUP i els Comuns posen el crit al cel. Mossos als centres educatius... Quina barbaritat. I en un rampell de populisme indigne fins i tot per a molts d'ells, proclamen que menys porres i mossos i més llibres. Ho diuen els paladins que els nens passin de curs amb tot suspès perquè no es traumatitzin.

Junts condemna ERC per l'incident de la senyora Madrenas. ERC acusa PP i Vox per existir. Ningú condemna els atacs a Vox i Aliança Catalana i als instituts cal posar mossos per protegir els alumnes d'altres alumnes i els professors dels alumnes i d'ells mateixos.

"Salvador Illa defensa el pla d'introduir ‘mossos’ als col·legis però diu que no és una “política decidida”", assenyala un titular d'El País.

Al sumari s'indica que "Els socis del Govern i l'oposició, excepte Vox i PP, carreguen contra la decisió d'incorporar policies als centres".

El text és d'Àngels Piñol i Bernat Coll: "El president Salvador Illa ha defensat aquest dimecres al Parlament el pla del Govern per introduir agents dels Mossos d'Esquadra als col·legis i als instituts per prevenir la “violència juvenil”. El projecte ha encès bona part de la comunitat educativa i ha generat una cascada de reaccions en contra en què han coincidit de manera insòlita des de Comuns fins a Junts".

"Illa ha recordat que és un pla pilot i que només s'aplica als centres de manera voluntària. “No és una política decidida que s'hagi d'estendre a tot el país. És una prova de concepte i cal avaluar el resultat”, ha afirmat el cap del Govern".

"La previsió és que el programa s'apliqui a 13 instituts i una escola amb la intenció de millorar la convivència. Illa ha afirmat que té confiança en els docents i en els mossos i que només ha respost a la petició dels centres educatius".

"“Qui no ho vulgui, no els tindrà: tan fàcil”, ha contestat a la pregunta dels Comuns, recordant que els agents no entraran a les aules. Tampoc no portaran armes. “És a demanda. Insisteixo. Per cert, la meitat dels països de l'OCDE tenen agents d'aquest tipus per ajudar a la mediació a les escoles”, ha afirmat Illa en la seva primera reacció sobre el pla policial des que va ser publicat per El País el passat dia de Sant Jordi".

Línies després, la nota recull les reaccions dels socis del Govern: "Albiach ha retret d'entrada al Govern que no reconegui que hi ha conflictes als col·legis, i ha esgrimit un informe de la USTEC que assenyala que un 60% dels professors han patit “agressions físiques o verbals dels alumnes i un 30% provinents de famílies”. I en el que va de curs Educació ha rebut aquest any més de 5.000 denúncies i 1.700 per assetjament escolar".

"“Estaria bé que reconeguessin l'existència dels conflictes. Estan relacionats amb el fet que un de cada tres alumnes pateix pobresa infantil”, ha al·legat, “Només cal mirar qui hi està a favor: PP i Vox. L'hauria de fer reflexionar”. El president del Parlament, Josep Rull, ha advertit Sílvia Orriols, d'Aliança Catalana, per associar l'augment de la violència als estudiants d'origen migrant".

I: "Ja en les preguntes als consellers, la diputada republicana Ester Capella ha demanat a Esther Niubó, titular d'Educació, la retirada del pla. “Què ofereixen? Mossos als instituts per evitar agressions”, ha criticat. Al seu parer, la proposta transmet que “les escoles no són segures” i minimitza el paper de perfils com mediadors, educadors socials o psicopedagogs".

No només es requereixen policies als instituts. A les institucions cada cop en fan més falta. Cal protegir els polítics d'altres polítics. Heus aquí Gabriel Rufián i la viralització de les seves acusacions.

"El radicalisme de Junts a Madrid acosta les posicions del PSC i ERC a Catalunya", assenyala tot seguit un titular d'El Confidencial.

Escriu Marcos Lamelas: "El radicalisme de Junts a Madrid –aquesta setmana van tombar el decret de lloguers i la tramitació parlamentària del Consorci d'Inversions– està provocant un efecte inesperat a Barcelona, acostant les posicions d'ERC i el PSC a Catalunya, segons reconeixen fonts d'ambdues formacions".

"Tots dos partits estan negociant els pressupostos de la Generalitat de Salvador Illa enmig del que ha passat al Congrés, amb a més un fort atac de Gabriel Rufián (ERC) als membres del partit de Carles Puigdemont. Junts es mostra cada cop més extremista, però al Parlament, aquesta situació acosta els seus rivals polítics".

"El PSC ja està negociant amb Moncloa saltar-se el Congrés amb el Consorci d'Inversions. No tant pel Congrés com per eludir Junts, la seva bel·ligerància i la seva voluntat de vetar qualsevol victòria política a ERC. La manera seria aprovar un decret, tot i que no se sap quan podria ser perquè només hi ha un ple al maig a la Cambra baixa".

I: "Fonts del PSC apunten que durant aquest mes de maig podria anunciar-se l'acord per als pressupostos de la Generalitat per al 2026, i votar-los abans que acabi aquest mes de juliol, que és el límit temporal marcat pel nou pacte amb què s'està negociant ara".

Pàragrafs després, Lamelas es refereix a l'incident al Congrés que va derivar en la incòmoda situació viscuda per Madrenas: "Rufián va ser aquesta setmana duríssim contra Junts. Des de la tribuna els va acusar d'estar venuts al sector immobiliari. Tot i que la seva pròpia situació al partit és dèbil pels seus coquetejos amb Podem, la veritat és que Junts cada cop té més complicat reconstruir la unitat independentista. La diferència entre ERC i Junts és que a Junts no li importa l'aïllament polític. Els riscos de quedar-se sense socis per pactar són insignificants quan la teva prioritat és que el president del partit, Carles Puigdemont, pugui tornar a Catalunya com més aviat millor".

La peripècia de l'exalcaldessa de Girona a la capital d'Espanya queda recollida en aquest titular d'El Nacional: "La diputada Madrenas, increpada a Madrid després de ser assenyalada per Rufián pel decret d'habitatge".

Del text de Marta Lasalas: "Després que Junts argumentés el vot en contra del decret, el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, va assenyalar directament la diputada titllant-la de “senyora Madrenas de Vox” i va acusar Junts de compartir la bandera “dels diners” amb PP i Vox. “És petita i molt efectiva”, va assegurar Rufián, al mateix temps que treia de la butxaca un bitllet de 50 euros que va deixar sobre l'atril".

"Aquest dimecres, Madrenas ha estat increpada per un home a prop del Congrés. “Ets la d'ahir a la tele?”, li ha preguntat el desconegut que s'ha encarat amb ella, assegurant que l'havia vist per la xarxa Tik Tok. “Per culpa teva a milions de persones les faran fora de casa seva!”, li ha retret. La diputada ha explicat a ElNacional.cat, que no creu que l'home tingués intenció d'agredir-la, però sí que ha intentat escopir-li".

Línies després s'explica que "des de Junts s'ha vinculat directament la contundència amb què Rufián va carregar contra Madrenas amb l'incident que ha patit la diputada al carrer. “Atiar el “a por ellos” contra Junts, emulant l'estil de Vox o Ciutadans, té conseqüències”, ha argumentat el director de comunicació de Junts, a través d'un tuit".

Emulant l'estil de Vox o Ciutadans? Ja. S'ha de referir la cosa a quan insultaven i agredien Inés Arrimadas o s'assenyalaven les seus de PP, PSC i Ciutadans i s'insultava els seus dirigents. La revolta dels somriures es deia el tema.

I parlant del tema, El Mundo s'hi refereix. "Un manual per atacar 'feixistes' de Vox i Aliança: les joventuts de la CUP criden a assenyalar-los com a 'rates' i destrossar les seves carpes", s'intitula l'entrega.

La informació és de Víctor Mondelo: "Arran, la divisió juvenil de la CUP, ha elaborat i distribuït entre els seus membres un manual amb instruccions per boicotejar els actes polítics de Vox i Aliança Catalana, en què es detalla com destrossar les carpes d'aquests partits amb la finalitat d'evitar que puguin difondre el seu ideari polític lliurement entre la població".

"La guia, que Arran exhibeix amb impunitat a la seva pàgina web oficial, es compon d'un llistat de «consells bàsics imprescindibles per a tot antifeixista que vulgui fer front a l'auge de l'extrema dreta» i proposa assenyalaments i atacs contra les esmentades formacions, a les quals es refereix en les il·lustracions que apareixen al fulletó, de 21 pàgines".

"Les joventuts de la CUP distingeixen entre les «accions de baixa intensitat» i les «accions directes o de confrontació». Les primeres consisteixen a alterar l'espai públic amb pintades que alertin del «perill per feixistes a la zona». «Si hi ha una parada convocada d'alguna organització o partit feixista, es pot decorar l'espai on s'ha de dur a terme amb lemes d''alerta antifeixista' o pintar rates»".

"«També es pot precintar la zona amb una cinta de 'perill, alerta antifeixista' o, com a acció més performativa, l'endemà podeu gravar-vos fumigant l'espai on han estat els feixistes», afegeix el manual". "Les «accions directes o de confrontació» són descrites a través d'il·lustracions en què s'invita a llançar ous plens de pintura o impedir per la força el muntatge de les carpes de Vox i Aliança Catalana".

"«Podeu fer una convocatòria paral·lela per boicotejar el seu acte. Tenir infraestructura que tapi la carpa, posar música forta, fer una gimcana de proves per veure qui els aconsegueix treure més coses», suggereix la guia, que també anima a «convocar un moviment popular en un punt concret per anar juntes fent manifestació contra la carpa, i entre totes o un grup preparat impedir que puguin muntar-la amb normalitat i demostrar que el feixisme no és benvingut»".

"«Intenteu esbrinar d'on surten i evitar que puguin arribar al lloc en qüestió. Podem tallar la carretera per on han de passar, convocar una concentració on hagin d'agafar el transport o on es quedin a dormir, bloquejar les entrades del municipi per evitar que entrin...», afegeix l'opuscle".

I: "Els joves de la CUP també insten els membres d'Arran a «evitar que ens gravin les cares, escollint una o dues persones encarregades que això no passi». Així mateix, recomanen «valorar si acudir amb el rostre tapat o destapat». «En cas que us tapeu, és essencial que us canvieu en un lloc on no hi hagi càmeres ni se us vegi», avisen".

Els joves de la CUP... I després que si no cal posar policia als centres educatius perquè tal.

Judici a la fraternitat Pujol. "Operació salvar Pujol: els seus set fills aïllen el president de l'herència d'Andorra", apunta un titular de La Vanguardia.

El text és d'Ignacio Orovio: "Operació rescat. Després de quedar exculpat dilluns per motius d'edat i salut, els fills tanquen files amb Jordi Pujol i Soley. Cinc d'ells han remarcat aquest matí al judici que se segueix a l'Audiència Nacional contra la família que “mai” va tenir compte a Andorra ni va tenir participació ni es va beneficiar de cap manera de la ‘deixa’ de l'avi, Florenci Pujol i Brugat".

"La sessió d'aquest dimarts del judici per presumpta corrupció contra la família Pujol ha vist passar altres cinc dels germans Pujol, després de les declaracions d'ahir de Jordi i Josep Pujol Ferrusola". Tots han volgut subratllar que l'herència de l'avi va saltar per sobre del seu pare, a qui veia massa obsessionat amb la política i el país, amb els riscos que això podia comportar als inicis de la democràcia".

Segueix la crònica: "Els dos germans grans -Jordi i Marta- van saber que l'avi els deixaria diners poc després de la mort de Franco. De la custòdia se'n va encarregar primer Delfí Mateu, que havia estat directiu de Banca Catalana, i posteriorment Joaquim Pujol i Figa, cosí de l'expresident i que el 1990 va assumir gestions al Govern de CiU; aquest va ser qui, segons el relat dels fills, els va reunir aquell any i els va explicar a tots que disposaven d'aquest fons. Mateu va morir el 1993 i Pujol i Figa el 2004".

"El 1992, quan el petit dels germans, Oleguer, va fer 18 anys, va començar el repartiment de la ‘deixa’, que es va allargar fins al 2004 perquè es van anar vençent algunes de les inversions que, des de principis dels 90, va pilotar Jordi Pujol i Ferrusola".

"L'import global era d'uns 500 milions de pessetes aleshores, cosa que donava uns 62 milions de pessetes (al canvi, uns 367.000 euros) per cap. Els cosins dels Pujol, fills de Francesc Cabana i Maria Pujol, no van rebre el mateix tracte".

"A Oriol Pujol, l'únic dels germans que va fer carrera política i que va arribar a ser un potencial hereu (polític) del seu pare, no li sorprèn -ha dit aquest dimarts- que l'avi es saltés el seu pare a l'herència".

I: "“Això respon clarament a la por amb què va viure el meu avi de la vida política, de compromís i de risc”. “El meu avi entenia que era probable que el nostre pare no es pogués ocupar de nosaltres”, per acabar a la presó o exiliar-se, ha concretat. En el mateix sentit s'han expressat la resta de germans".

30 d'abril, dia internacional del Jazz.

Santoral: Pius V papa, Josep Benet Cottolengo, Adiutor, Donat d'Evorea, Gualfard, Eutropi de Saintes, Erconvald, Llorenç de Novara, Mercurial de Forlì, Aulo, Pomponi de Nàpols i Quirino tribú.