Els pals de Junts i draps bruts dels Pujol
El partit de Puigdemont tomba els decrets del Govern sobre lloguers i el consorci d'inversions. L'exdona de Jordi Pujol Ferrusola i la propensió d'aquest a anar a comprar tabac
En portada: DXC Technology, soci tecnològic de grans empreses espanyoles, fracassa amb el seu projecte a Lloyd’s
Junts ha tret a passejar la màquina de votar que diu "no" a tot al Congrés dels Diputats, cosa que posa en certes dificultats tant el Gobierno com el Govern, ja que el partit de Puigdemont també s'ha carregat el consorci d'inversions que havien pactat socialistes i republicans.
La sessió d'ahir a la carrera de Sant Jeroni va ser dura i aspra, molt agre, amb un Gabriel Rufián desfermat en contra de Junts, partit al qual va acusar de votar amb la dreta espanyola, cosa que venint del portaveu d'ERC se suposa que és molt greu.
La legislatura no està en risc. Sánchez i el PSOE resisteixen, però es ressenten pel distanciament de Sumar, plataforma que no va aconseguir tirar endavant el seu decret sobre la pròrroga dels lloguers. Es van quedar sols i es van queixar que els socialistes no s'havien implicat en l'operació. De fet, ni tan sols la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, va acompanyar els ministres de Sumar en la defensa de la seva proposta.
"El Govern encaixa dues derrotes clau de la mà de Junts", destaca La Vanguardia. Tortuosa sessió i notoris revessos en un ambient enrarit.
Portada de La Vanguardia el 29 d'abril
Encara que sembli mentida, la bona gent de Sumar pretenia que Junts els donés suport després que la senyora Yolanda Díaz anomenés "racistes" i "classistes" als juntaires. Sempre tan oportuna la vicepresidenta i ministra de Treball, que també es va endur un pal pel creixement de l'atur.
Al citat mitjà escriu Asier Martiarena que "el Govern va encaixar ahir al Congrés una de les derrotes parlamentàries més sonades de la legislatura després que PP, Vox i Junts unissin forces per tombar el decret d'habitatge impulsat per un dels socis, Sumar".
"La norma, rebutjada amb 177 vots en contra i cinc abstencions del PNB, s'havia convertit per al grup que encara lidera Yolanda Díaz en molt més que una mesura conjuntural per contenir el preu del lloguer. Era una bandera política amb la qual reivindicar el seu pes, i justificar la seva presència, a la coalició de Govern. Però la seva caiguda no només ha dinamitat la principal aposta política de Sumar, sinó que deixa rere seu dues imatges especialment incòmodes per a l'Executiu. La fragilitat de la seva majoria parlamentària i el creixent distanciament entre els socis de la coalició".
"Perquè l'abast polític del revés va més enllà de la mera aritmètica parlamentària com van reflectir bona part dels portaveus de Sumar que es van multiplicar durant tota la jornada per interpretar la derrota com la prova que el PSOE no havia implicat realment tot el seu capital polític a salvar una mesura que el soci minoritari considerava estratègica. “Si el PSOE hagués posat la meitat de voluntat que va posar per tirar endavant la llei d'Amnistia, estaríem parlant d'un altre resultat”, resumien fonts del grup plurinacional després de la votació".
"La imatge de l'hemicicle va condensar bona part d'aquesta fractura interna. Yolanda Díaz i Ernest Urtasun van ser els únics ministres que van acompanyar des de la bancada blava Pablo Bustinduy en la defensa d'un decret que a la Moncloa donaven pràcticament per perdut des que Junts va confirmar setmanes enrere el seu rebuig. Però el que va acabar d'irritar Sumar va ser l'absència de la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez".
"I així ho va fer saber des de la tribuna el portaveu plurinacional dels Comuns, Gerardo Pisarello, retreient a la bancada socialista no haver-se implicat “prou” en la negociació parlamentària. Una acusació que el diputat socialista Ignasi Conesa va respondre demanant no “errar el tret” ni confondre d'adversari. Al PSOE, en qualsevol cas, ahir a la nit rebaixaven el xoc i atribuïen les crítiques a “una rebequeria de Sumar”.
I: "“De rebequeria res”, van contestar visiblement airats els portaveus del grup parlamentari plurinacional recordant que, des del mateix pacte d'investidura, van ressaltar com a línia vermella la defensa de l'accés a l'habitatge".
Línies després s'explica que "les dretes, per la seva banda, van coincidir en el rebuig al decret, encara que des d'arguments diferents. Junts, a través de Marta Madrenas, va qualificar la mesura de “propaganda” alhora que va titllar d'“absolutament arbitrari” el límit del 2% a l'actualització de les rendes. Vox va endurir el diagnòstic des d'una perspectiva més ideològica, apostant per la construcció d'habitatge i pel tancament de l'entrada d'immigració com a via per contenir la demanda.
I el Partit Popular es va limitar a definir la iniciativa com “improvisació i supervivència política”, acusant l'Executiu d'acumular anuncis en la matèria sense resultats efectius en la construcció de nous habitatges".
A El País reparen que "El Govern es mostra confiat que el fracàs del consorci d'inversions no afectarà la negociació amb ERC".
![Portada d'El País el 29 d'abril.jpg](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/04\/29\/actualitat\/1003742756493_16031458_1706x2270.jpg"])
Portada d'El País el 29 d'abril.jpg
La informació és de Camilo S. Baquero: "La jornada al Congrés d'aquest dimarts no va ser especialment grata per als socialistes catalans i Esquerra Republicana. Ambdues formacions van veure com Junts per Catalunya va enfonsar, juntament amb el PP i Vox, un dels punts clau de l'acord d'investidura de Salvador Illa: la creació d'un consorci d'inversions que augmenti uns nivells d'execució de recursos històricament molt baixos".
"Ambdues parts opten de moment per carregar contra un Junts que veuen instal·lat en el no a tot, i des d'ara es conjuren per buscar un pla B al consorci. També accepten que la caiguda de la iniciativa no deixa la confiança entre les parts, una cosa bàsica amb el rellotge de la negociació pressupostària, ja en compte enrere perquè els comptes surtin endavant a mitjans d'any".
"Hi havia esperança fins a l'últim moment que els de Carles Puigdemont acceptessin almenys permetre la tramitació del consorci, però la llum verda mai va arribar i la proposició de llei registrada pels republicans va naufragar. ERC, també dilluns passat, havia tret pit de tenir lligats tots els vots de la majoria d'investidura, menys els de Junts, per poder tirar endavant la votació. Ambdues formacions mantenien les converses obertes amb la formació de Carles Puigdemont, que durant el cap de setmana van assegurar que l'última paraula la tindria l'expresident".
I: "Junts havia mostrat les seves objeccions a la proposta del consorci, però sense revelar el sentit del vot. Tant el Govern com el seu principal soci d'investidura havien intentat pressionar Junts també recorrent a les veus autoritzades del món productiu. La presentació del consorci, de fet, es va fer el passat dia 20 al Cercle d’Economia, amb presència de Pimec i la Cambra de Comerç de Barcelona".
A El Nacional subratllen les "envestides" de Rufián contra Junts en la convulsa sessió de la cambra baixa.
![Portada de 20minutos el 29 d'abril](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/04\/29\/actualitat\/1003742756494_16031480_1706x2019.jpg"])
Portada de 20minutos el 29 d'abril
Del text de Vicenç Pagès: "El debat ha estat marcat per una dura confrontació entre ERC i Junts. El portaveu republicà, Gabriel Rufián, ha protagonitzat una de les intervencions més agressives de la legislatura, acusant els juntaires d'alinear-se amb la dreta espanyola".
“Comparteixen bandera amb PP i Vox”, ha afirmat mentre mostrava un bitllet de 50 euros a l'hemicicle. Rufián ha anat més enllà i ha ironitzat dirigint-se a la diputada juntaire com a “senyora Madrenas de Vox”, en referència a Marta Madrenas, i ha qualificat la votació com “una de les pitjors” que ha viscut al Congrés. També ha qüestionat els interessos de Junts i ha interpel·lat directament els seus diputats, preguntant-los si tenen vincles amb el sector immobiliari".
I: "El dirigent republicà ha defensat el decret com una mesura social imprescindible davant l'encariment dels lloguers i ha posat el focus en la situació dels llogaters, especialment a Catalunya".
Més política. Els sindicats de professors han decidit erigir-se en un factor polític d'erosió del Govern. Prometen un final de curs impossible amb constants convocatòries de vagues. Insisteixen que no accepten l'acord subscrit amb UGT i CCOO. Volen més diners, més mitjans i treballar menys. Com tothom.
"Els professors catalans tornen a la vaga i avisen el Govern de Salvador Illa: 'Sense una proposta digna, el curs no acabarà amb normalitat'", assenyala un titular d'El Mundo.
Al sumari s'informa que "Convoquen 17 jornades d'aturades al maig i juny com a rebuig a l'acord que l'Executiu del PSC va signar únicament amb CCOO i UGT".
Escriu Gerard Melgar: "Els sindicats educatius USTEC-STEs (IAC), Professors de Secundària (aspepc-sps), CGT i Intersindical han convocat un mes de vagues a Catalunya, entre maig i juny, com a rebuig a l'acord que el Govern va signar al març únicament amb CCOO i UGT per millorar les condicions laborals dels docents i els recursos a les aules i reduir la burocràcia".
"Sense una proposta digna, aquest curs no acabarà amb normalitat", han advertit els representants d'aquestes organitzacions en una roda de premsa a la plaça Sant Jaume de Barcelona, davant del Palau de la Generalitat, en què han anunciat les dates de la nova tanda de mobilitzacions després de les vagues de febrer i març, que van tenir un ampli seguiment".
I: "En aquest nou cicle d'aturades i manifestacions, els sindicats majoritaris entre els professors de l'ensenyament públic han convocat tres jornades de vaga a tot Catalunya (12 i 27 de maig i 5 de juny) i altres 12 que es realitzaran de forma descentralitzada als territoris en què es divideixen els serveis d'educació de la Generalitat. A més, altres dues jornades del personal d'educació d'escoles infantils (de 0 a 3 anys) completaran un total de 17 aturades entre el 7 de maig i el 5 de juny".
Més notícies. Judici als fills de Pujol. L'hora dels draps bruts. L'exdona de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironès, el va posar de volta i mitja i va explicar intimitats com la propensió del primogènit de la família a anar a comprar tabac. I també la de trucar per telèfon per avisar de les seves pauses en la convivència matrimonial.
"Jordi Pujol Ferrusola al·ludeix a la seva habilitat en els negocis per explicar la seva fortuna oculta", assenyala un titular d'El Confidencial.
![Portada d'El Periódico el 29 d'abril](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/04\/29\/actualitat\/1003742756495_16031502_1706x2291.jpg"])
Portada d'El Periódico el 29 d'abril
Al sumari s'apunta que "La seva exdona, Mercè Gironès, l'acusa d'apropiar-se dels fons comuns de la parella i d'ocultar al seu soci Jordi Puig els beneficis de la construcció de l'abocador de Tivissa".
La crònica és d'Antonio Fernández: "Jordi Pujol Ferrusola s'ha presentat al judici contra la seva família i diversos empresaris a l'Audiència Nacional com un actiu financer que treia diners de sota les pedres. La seva màxima, segons va detallar a les preguntes del fiscal, era que 'els diners mai estiguin quiets'".
"Jo no tinc els comptes per guardar diners, per tenir un racó, tinc uns diners per fer coses, per operacions financeres, per ajudar amics, encara que traient-ne jo un benefici econòmic. Però es tracta de no tenir mai els diners parats”, va repetir en diverses ocasions per justificar moviments milionaris de diners en efectiu entre comptes bancaris".
Línies després Fernández escriu que "la segona frase més socorreguda va ser que els moviments eren d'“operacions financeres” que Pujol Ferrusola mai va detallar. Són un reguitzell de milions amb partides a vegades molt elevades que es devia a un capital privat circulant limitat, però comptabilitzat múltiples vegades. “Jo treballava amb làmines financeres. Tots els diners venien d'aquí. No és que ingressés diners que provenien de fons interminables: invertia, venia i tornava a invertir els diners de la venda”, va insistir".
Pel que fa a l'exdona, a la informació s'explica que "en diverses ocasions al llarg de l'interrogatori es va emocionar i va estar a punt de plorar, especialment quan parlava de les seves dues ruptures amb el primogènit del clan, que li va robar diners dels fons del matrimoni".
I: "Gironès va reconèixer que el seu exmarit la va abandonar per primera vegada el 1996 i li va deixar un compte a Andorra amb 186.000 dòlars en diversos productes financers. El 2001 es van tornar a reconciliar, fins a la seva ruptura definitiva el 2011. Aquell any, va haver de crear una societat patrimonial per repartir les societats al 50% i ella es va quedar amb la casa familiar i una compensació per les accions de les empreses que tenia el primogènit".
29 d'abril, dia internacional de la Dansa, de la Conscienciació sobre el Soroll, en memòria de les víctimes de terratrèmols, de la Immunologia i del Gos Guia. Dia Europeu de la Solidaritat i Cooperació entre Generacions, dia mundial Sense Ascensors i dia Contra les Agressions Sexuals.
Santoral: Catalina de Siena, Hug abat, Tertúlia verge i màrtir, Acard d'Avranches, Antoni Kim Song-u, Sever de Nàpols, Tíquic i Torpetes.
![Jordi Pujol](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/04\/27\/actualitat\/1003742755764_16022179_1706x960.jpg"])
