L'esquerra milionària i lloguers a l'alça

Cap dels participants a la "Global Progressive Mobilisation" ha patit un atracament. Tots els rellotges de luxe són als canells dels seus propietaris. Un èxit. Tampoc hi ha hagut protestes independentistes al carrer.

El cantant Lluís Llach ha guanyat les eleccions a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Tenia poca competència, per no dir-ne cap. Entretenguts en el procés de renovar una altra vegada els seus càrrecs, els activistes de l'entitat no s'han manifestat. Han perdut el costum.

Qui sí s'ha manifestat és l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que ha anomenat "pocavergonyes" als participants a la cimera progressista. Es queixa l'home que a l'esdeveniment no s'hagin recordat els episodis del 17.

Gran satisfacció entre els organitzadors d'aquest Mobile de les esquerres. El president del Govern, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Salvador Illa, han reforçat els seus lideratges. Sánchez emergeix com el revers de Donald Trump mentre que Illa supera l'àmbit autonòmic. Gran campanya d'imatge.

"La cimera per la democràcia de Barcelona demana una profunda renovació de l'ONU", assenyala un titular de La Vanguardia.

Del text que signa Luis B. García: "La democràcia està “en risc” i “no es pot donar per descomptada”. Sobre aquest perill, compartit per molts països, capaç d'inocular un nou ordre mundial on desapareguin les regles del multilateralisme, el president del Govern, Pedro Sánchez, i els principals líders progressistes del món es van unir ahir a Barcelona per coordinar una vacuna, que entre altres ingredients hauria de comptar amb un reforçament dels principis fundacionals de les Nacions Unides, la major organització internacional i principal fòrum mundial per la pau, la seguretat i la cooperació".

"La IV Reunió en Defensa de la Democràcia, auspiciada per Sánchez i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, va reunir a la Fira de la capital catalana líders progressistes mundials com la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum; el president de Colòmbia, Gustavo Petro; el d'Uruguai, Yamandú Orsi; la d'Irlanda, Catherine Connolly, o el de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa, entre altres dirigents governamentals d'una vintena de països".

"Tot i que de la cita no en va sortir una declaració conjunta, de les intervencions de tots els dirigents va emergir el compromís d'impulsar mesures per protegir la democràcia en tres àmbits: amb la defensa de les institucions i el multilateralisme; la preocupació per la polarització i la desinformació en el terreny digital, on l'extrema dreta es mou amb habilitat, i la lluita contra la desigualtat en tots els seus àmbits".

"Els participants en aquesta cita d'alt nivell van apostar per “reforçar l'aliança” que els convocava i impulsar una “acció concertada” per combatre “la por amb més democràcia”, en paraules de Sánchez. Això es va traduir en una proposta majoritària per reformar l'ONU davant la seva actual ineficàcia per resoldre reptes globals i la proliferació de conflictes internacionals".

"Sánchez, Ramaphosa, l'expresident de Xile, Gabriel Boric, i sobretot Lula van ser explícits a l'hora de reclamar aquesta renovació de les Nacions Unides, perquè deixi d'estar en mans dels cinc països que van vèncer a la II Guerra Mundial, entre els quals hi ha els que menys respecten les seves resolucions, com Rússia o els EUA".

"El president espanyol va cridar a “actuar” davant aquells que intenten “impugnar les regles del dret internacional amb l'ús de la força”, però va advertir que el sistema multilateral necessita renovar-se. Així, “l'ONU només podrà sobreviure si representa la realitat” i “necessitem una ONU més democràtica i representativa. Ha arribat el moment que l'ONU sigui renovada i dirigida per una dona. És una qüestió de justícia i de credibilitat”, va apuntar".

I: "Espanya aposta perquè una dona llatinoamericana prengui el relleu de l'actual secretari general, António Guterres, el mandat del qual finalitza el 31 de desembre. El procés per nomenar successor va començar a finals del 2025, i l'expresidenta xilena Michelle Bachelet ha llançat la seva candidatura".

A El Nacional destaquen el malestar de Puigdemont, convertit en el Pierre Nodoyuna de l'escena política catalana. "Puigdemont, contra Sánchez i la seva cimera: “Tenen la desfaçatesa de parlar-nos de democràcia”", s'intitula la peça.

Escriu Lluís Tomàs: "El president a l'exili (sic), Carles Puigdemont, ha carregat amb duresa contra Pedro Sánchez i la cimera internacional celebrada a Barcelona amb un missatge contundent a les xarxes socials. El líder de Junts denuncia que el socialista i el seu executiu “tenen la desfaçatesa de parlar-nos de democràcia”".

"La crítica arriba en plena celebració de la IV Reunió en Defensa de la Democràcia, una trobada impulsada pel Govern en un escenari escollit amb intenció, ja que Sánchez ha cedit protagonisme al president de la Generalitat, Salvador Illa, per projectar una imatge de normalització institucional i de pacificació de Catalunya després dels anys més tensos del Procés".

"En un extens text publicat a X sota el títol 'Pocavergonyes', Puigdemont acusa directament els líders reunits a Barcelona, “tots de la mateixa corda”, de fer un exercici d'hipocresia. El juntaire recorda que Catalunya és “el país més apallissat per la democràcia espanyola” i denuncia que sigui precisament aquest país l'escenari escollit per parlar de democràcia i progrés".

"“A l'únic lloc on Espanya ha dissolt un Parlament a cop de decret i destituït tot un govern, empresonant activistes, manifestants i líders polítics i socials... tenen la desvergonyiment de venir a pavonejar-se davant uns quants líders internacionals”, denuncia Puigdemont".

"En una clara referència al PSOE i el PSC, el dirigent de Junts apunta contra el paper dels partits que ara es presenten com a “progressistes”, els quals “es manifestaven juntament amb la dreta i l'extrema dreta franquistes bramant per tallar-nos el dret a expressar i decidir el nostre futur”".

"En aquest sentit, sosté que mentre centenars de milers de catalans es mobilitzaven pacíficament pels seus drets, aquests mateixos actors polítics reclamaven mesures com “aplicar l'article 155 molt abans del que ho va fer el Govern conservador del PP”. També assegura que col·laboraven amb les “clavegueres de l'Estat” per intensificar la repressió".

I: "Puigdemont denuncia que la “Catalunya progressista” que va defensar el dret a decidir no ha tingut veu a la cimera celebrada aquest cap de setmana, qualificada pel juntaire de “festival de vanitats”".

O sigui que segons Puigdemont, Catalunya és l'únic lloc d'Espanya on s'ha dissolt un Parlament a cop de decret... Que Catalunya és un lloc d'Espanya dit per Puigdemont és un començament. Però hi ha una altra manera de veure això de la dissolució del Parlament, que és l'única assemblea regional d'Espanya on es va derogar la Constitució.

Més notícies. "Milionari, d'esquerres i independentista: l'estrany perfil que prolifera a Catalunya", apunta El Confidencial.

Al sumari es diu que "Exdirigents de la CUP i els comuns exerceixen de revolucionaris de dia i burgesos de nit, amb abultades comptes corrents i múltiples propietats immobiliàries".

La peça és de Antonio Fernández, qui després d'explicar el conegut cas de la gran tenidora Eulàlia Reguant, assenyala altres casos similars: "A la CUP hi ha bons exemples de fortunes capitalistes apuntades a les consignes anticapitalistes. Benet Salellas n'és un bon exemple. L'actual advocat de Santos Cerdán, que abans va ser diputat de la CUP, té dos pisos, tres locals que provenen d'una herència i sis finques rústiques".

"L'exalcaldessa de Badalona i exdiputada de la CUP (avui de nou regidora a Badalona) Dolors Sabater, és una altra de les afortunades dels anticapitalistes. Té 8 finques en copropietat. El 2015, declarava un pis al 50%, un terreny amb un 1,3% de propietat i una finca de la qual tenia el 5,56%, a més de 83.911 euros en comptes corrents".

"A les eleccions autonòmiques de 2021, quan va ser elegida diputada, declarava la copropietat en 8 immobles per un valor de 127.156 euros, però 5 d'ells són finques rústiques. Crida l'atenció, però, la valoració que fa del seu habitatge: 38.344 euros, que és poc més del que val actualment un pàrquing".

"Una de les paradoxes més al·lucinants de l'anticapitalisme militant va ser la protagonitzada per Mar Ampurdanès, exportaveu d'Arran, les violentes joventuts de la CUP: ella i els seus pares gaudien d'un palauet a la falda del Tibidabo mentre la jove era la imatge dels cadells de l'extrema esquerra i alliçonava els anticapitalistes als carrers de Barcelona. I a la seva mansió s'hi va arribar a celebrar més d'una reunió dels joves cuperos".

"Però ni la CUP representa tota l'esquerra ni té la patrimonialització de les fortunes personals. Un dels grans fitxatges d'Ada Colau per a l'Ajuntament de Barcelona, Guille López, és un dels edils amb més possibles de la capital catalana".

"López va ser un dels més ferms defensors de les restriccions de trànsit que va dur a terme el consistori d'Ada Colau. Va ser també l'impulsor de plataformes ciutadanes i entitats ecologistes disposades a prendre el carrer en defensa dels interessos dels comuns. La seva mà es nota, per exemple, en la posada en marxa de les plataformes Eixample Respira o Revolta Escolar".

"Durant anys, va treballar a l'ombra, com la mà que bressolava el bressol dels comuns als barris. La seva tasca va ser premiada amb el quart lloc a les llistes de 2023 (on va ser imposat per Colau) i avui cobra un salari de 58.643 euros".

"Però Guille no era només un activista revolucionari de dia: des de 2019 era vicepresident d'un holding familiar denominat Cartera Viladecans, una empresa dedicada a les inversions en societats de capital risc i en fons. El regidor dels comuns té 17.140 accions d'aquesta societat, amb un capital social de més de 2,4 milions d'euros".

"És accionista també de Sapiencia Serveis i Inversions, ubicada al mateix domicili que l'anterior, una empresa dedicada a gestionar altres empreses, que té un capital social de més de 600.000 euros. López és conseller delegat solidari d'aquesta companyia".

I: "L'activista dels comuns és també propietari d'un fons indexat per valor de 358.926 euros. I, alhora, disposa de dipòsits en entitats tan diverses com Bankinter, Chase Bank, N26 o Cecabank, entre d'altres. A Bankinter hi té dipositats gairebé 500.000 euros en dos comptes. El total de fons de López, a banda de les accions en empreses, s'eleva a més de 887.000 euros comptants i sonants en els seus comptes".

Més notícies. "La coalició d'esquerres veta a Irene Montero: 'No pot liderar, les enquestes diuen que el petit és Podem'", assenyala un titular d'El Mundo.

Del text de Víctor Mondelo: "De portes enfora, la coalició d'esquerres integrada per Sumar, els Comuns, Més Madrid i IU, intenta evitar la confrontació directa amb Podem per afavorir una integració pacífica de la formació morada en el conglomerat que conformen per concórrer a les pròximes eleccions generals".

"Aspiren a una dilució de Podem sense condicions inassumibles, com va passar a Andalusia, però també saben que la pretensió de la formació capitanejada per Ione Belarra i Irene Montero passa per liderar aquest nou espai, imposant fins i tot l'actual eurodiputada de la formació fundada per Pablo Iglesias com a cap de llista per Madrid".

"Però aquesta postura oficial i pública no és la que impera en privat. Fonts de l'entorn de Sumar consultades per El Mundo admeten que la conclusió interna a la qual van arribar els membres de la coalició després de presenciar la xerrada que Montero va mantenir amb Gabriel Rufián a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona -en la qual es va defensar un ticket electoral entre ambdós- és que «Montero no pot ser la candidata de la unitat»".

"«És hiperconeguda, però les dades sobre Podem són molt contundents. No pot liderar simplement perquè les enquestes diuen exactament el contrari: que Podem és el petit», argumenten les mateixes veus, referenciant enquestes com la publicada dilluns passat per La Vanguardia, en què es vaticinava que els morats no obtindrien ni un sol escó si es presentessin en solitari a les pròximes eleccions al Congrés".

"«Podem està patint per la supervivència del seu espai, però conserva el seu esperit podemita de voler liderar», adduïen altres fonts de la coalició per explicar com és possible que els de Belarra i Montero pretenguin encapçalar l'amalgama de sigles que habiten a l'esquerra del PSOE i que encara no tenen decidida ni la seva composició final, ni el seu nom ni el seu candidat".

"I això, l'absència d'un candidat de consens que substitueixi Yolanda Díaz i no representi una cara del passat és, en opinió de les fonts consultades, el que està donant ales a Podem. «El problema de la nostra coalició (Sumar, Comuns, Més Madrid i IU) és que, mentre no aparegui un candidat, els espais buits s'omplen», raona una font implicada en la construcció de la candidatura".

"«És com el gas, que ocupa l'espai. I això ho estan aprofitant Montero i Rufián. Els candidats que més consens generen són Pablo Bustinduy [ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030] i Unai Sordo [secretari general de CCOO], però continuen dient que no», completen les mateixes veus".

I: "«El de Rufián acabarà acabant en res. La seva primera conferència [juntament amb el diputat de Més Madrid Emilio Delgado] va ser molt bona. Però, a la segona ja ha dit el mateix. La gent es recolza en ell perquè això li dona visibilitat, però l'efecte es va diluïnt», consideren les mateixes fonts, alhora que remarquen el poc impacte de la tercera de les xerrades, en què va ser Montero qui va acudir a València per deixar-se veure amb Mónica Oltra, després de la seva tornada a la política".

Economia. De tornada a La Vanguardia, que titula així una de les seves informacions: "Els lloguers a Catalunya tornen a pujar malgrat el topall de preus".

El text és de Maite Gutiérrez: "El preu del lloguer continua augmentant en les zones tensionades de Catalunya malgrat el topall de preus que hi regeix. Les dades referents al quart trimestre del 2025, que el departament de Territori ha publicat aquest dissabte, confirmen un nou repunt després de la reducció inicial que va seguir a l'entrada en vigor de la regulació, al març del 2024".

"El mercat del lloguer consolida així una tendència de pujades moderades a la segona meitat del 2025 en un context marcat pel desequilibri entre oferta i demanda. Segons les xifres oficials basades en les fiances dipositades a l'Incasòl, el preu mitjà del lloguer a Catalunya va assolir els 884,19 euros mensuals en l'últim trimestre de l'any".

"A les zones declarades tensionades es va situar en 901,69 euros, un augment de l'1,6% respecte al primer trimestre del 2024, mentre que a Barcelona ciutat va escalar fins als 1.160,99 euros. D'aquesta manera, les rendes a les zones regulades, on viu el 90% de la població catalana, ja són més altes que abans de la limitació. A la ciutat de Barcelona, en canvi, encara estan lleugerament per sota del període previ al topall".

"L'increment es produeix després de diversos trimestres en què els preus van arribar a baixar amb l'aplicació de la regulació. No obstant això, l'efecte inicial de la norma sembla haver-se diluït amb el pas dels mesos. La pressió de la demanda -impulsada per la dificultat d'accés a la compra- i l'oferta limitada disponible tornen a empènyer els preus a l'alça, fins i tot als mercats regulats".

"Un dels factors que explica aquesta evolució és la contracció del parc disponible. El nombre de nous contractes continua mostrant debilitat, mentre que part de l'oferta s'ha desplaçat cap a modalitats menys intervingudes, com el lloguer de temporada".

I: "Tot i així, les dades del quart trimestre apunten a un cert canvi en aquesta dinàmica. Els contractes de temporada es van reduir en 1.233 al conjunt de Catalunya, en el que suposa el primer descens des de la implantació de la contenció de rendes. Aquest ajust coincideix amb la nova regulació específica d'aquesta figura aprovada pel Parlament al desembre".

19 d'abril, dia mundial dels Simpson, dia mundial de la Bicicleta (no oficial), dia dels Padrins i Padrines i dia de l'Aborigen Americà.

Santoral: Expedito, sant de les causes justes i urgents, Lleó IX papa, Elfeg de Canterbury, Gerold, Jordi d'Antioquia i Marta màrtir.