Illa no contempla eleccions i Junqueras, entre reixes

El president de la Generalitat, Salvador Illa, no està per la feina de convocar eleccions. Tot el que surti d'aprovar els pressupostos queda fora del seu radar polític. L'obstinació és el senyal d'identitat de l'"illisme" i els comptes autonòmics, el seu únic objectiu.

Els mitjans aprofiten el cap de setmana per fer balanç del que s'ha publicat al voltant de els números de la Generalitat i auscultar els possibles efectes dels resultats de Castella i Lleó en la política nacional i les seves derivades a Catalunya.

La possibilitat d'avançaments en cadena és a l'ambient. Se'n parla als fòrums i a les tertúlies. Hi ha qui prediu un superjuny electoral amb andaluses, catalanes i generals, una mena de mare de totes les eleccions.

La portada de 'La Vanguardia' el 15 de març

Si fos per Salvador Illa, serà que no. Això és el que es desprèn del titular de la entrevista que el president ha concedit a La Vanguardia.

"Salvador Illa: “En moments incerts convocar eleccions no és la millor idea”", assenyala aquest encapçalament. I que no és la millor idea val també per al cas de Pedro Sánchez, que manté una estreta unitat de criteri polític amb el dirigent català.

L'entrevista ve signada pel director del mitjà, Jordi Juan. A continuació, les preguntes i respostes de més substància.

P: On rauen les diferències? El problema sembla que no està en els pressupostos, sinó en la cessió de l'IRPF a la Generalitat.

R: Vull ser molt clar en aquesta qüestió: jo compleixo tots els meus compromisos. Vaig signar un pacte d'investidura amb ERC, un segon acord d'investidura amb els comuns. No només no m'amago d'aquests acords, sinó que me'n sento orgullós. Són beneficiosos per al país.

Ara es tracta de desplegar tot un conjunt de mesures com són la reducció o la condonació d'una part del deute, el finançament del Govern, el consorci d'inversions o també la justícia tributària. Això requereix uns calendaris. A partir d'aquí, insisteixo, necessitem els pressupostos per desplegar el potencial de les polítiques públiques.

P: Sí, sí, però si Esquerra no obté garanties del Govern central per l'IRPF…

R: Compleixo tots els meus compromisos, també aquests. Ara hem de anar pas a pas i fer les coses amb seguretat, amb la garantia que puguem donar el servei adequat, i això ho complirem. El que no podem és subordinar l'aprovació d'uns pressupostos que són necessaris per al país a altres qüestions.

P: I si el dia 20 ERC manté la seva posició, es veurà obligat a convocar eleccions, com va fer el seu antecessor Pere Aragonès?

R: Treballaré fins a l'últim minut perquè hi hagi un acord pressupostari. I, en funció de com evolucionin les coses, prendré les decisions que hagi de prendre sempre en interès general.

P: President, vostè no es mou d'aquest discurs, però la ciutadania necessita saber si vostè està disposat a convocar eleccions. ¿Descarta completament que pugui haver-hi eleccions a Catalunya els pròxims mesos?

R: Davant la situació que hi ha a nivell internacional, amb l'atac dels Estats Units, la situació a l'Iran, el millor escut social són els pressupostos. Davant la incertesa global, l'estabilitat és la millor resposta i l'estabilitat significa tenir pressupostos. Aquesta és la meva anàlisi de la situació. I és en la direcció en què estic treballant. És el moment en què els progressistes hem d'estar units davant discursos populistes i autoritaris, i davant un entorn internacional on impera la llei del més fort.

P: ERC diu que, si no hi ha pressupostos, el sistema d'ampliació de crèdits que s'ha aplicat aquest últim any és igual d'útil. Vostè està disposat a seguir amb aquest sistema?

R: En aquesta qüestió he estat molt clar. Necessitem un pressupost. Estem treballant amb pressupostos prorrogats des de l'any 2023, que ascendien a uns 40.000 milions d'euros. Ara, afortunadament, els ingressos que tenim són superiors i estem parlant de 50.000 milions d'euros. Són 10.000 més. Cal aprovar-los de manera ordenada i transparent. A més, també és un senyal d'estabilitat davant un entorn molt incert.

Catalunya ha de donar una resposta d'estabilitat. Per tant, en un moment d'incertesa, convocar eleccions no seria la millor idea. No és el que vull ni és el que tinc al cap. En aquesta situació, hi ha gent que s'angoixa, hi ha riscos evidents a l'entorn internacional.

P: Vostè també és de l'opinió generalitzada que el “no a la guerra” de Pedro Sánchez li beneficia electoralment?

R: El que s'ha posat de manifest és la coherència i la valentia del president Sánchez. És una posició coherent. A Ucraïna va dir que s'havia de respectar la legalitat internacional i que no s'afectés la integritat territorial d'un país. A Palestina va dir el mateix. I ara a l'Iran, també. I a vegades ha anat a contracorrent, com a l'OTAN, però les seves intuïcions i les seves decisions connecten amb un sentiment molt majoritari a la societat espanyola i europea.

P: Suficient per remuntar a les enquestes que avui donen guanyador al PP i Vox?

R: M'he manifestat sempre en l'afirmació que Sánchez esgotaria la legislatura, que seria candidat i que guanyarà les pròximes eleccions. Avui dic una cosa més: Feijóo no serà president d'Espanya, ni vicepresident d'Abascal…

P: Vox donarà el sorpasso al PP?

R: Feijóo no serà ni president d'Espanya ni vicepresident d'Abascal. I Pedro Sánchez tornarà a ser president d'Espanya. I això li anirà molt bé a Catalunya, a Espanya i a la Unió Europea. I crec que és la coherència i el coratge de defensar, estigui més o menys acompanyat, les posicions en què ell creu el que dona força al seu projecte.

Si repassem l'acció de vuit anys de governs de coalició a Espanya encapçalats per Sánchez en relació amb Catalunya, s'han pres decisions rellevants i tendents a la normalització de la vida política catalana. M'agraden els dirigents polítics que no tenen por de prendre decisions. La comparació amb la resta d'Europa aquests dies és clara…

La portada de 'El País' el 15 de març

La seguretat de Salvador Illa contrasta amb algunes interpretacions sobre la seva situació. A tall d'exemple, aquest titular d'El País: "El Govern de Salvador Illa voreja el precipici davant el bloqueig dels pressupostos".

El text és de Àngels Piñol i Carlos E. Cué que comencen el text recordant la votació al Parlament del proper divendres sobre els pressupostos i insisteixen en la idea del titular: "El Govern voreja el precipici i el fantasma electoral torna a sobrevolar Catalunya per més que Illa, com Aragonès, sempre hagi insistit que la legislatura ha de durar quatre anys".

"Ningú s'atreveix a pronosticar un desenllaç encara que l'Executiu té en ment la data del dia 19, la vigília del debat, amb l'esperança que ERC retiri l'esmena i guanyar temps per negociar. El Govern no contempla un altre escenari que aprovar els comptes i els contactes extraoficials continuen. Però tots els signes que han emès indiquen que no la retiraran".

"ERC reclama a Illa que compleixi els pactes d'investidura entre els quals s'inclou la recaptació progressiva per part de la Generalitat de tots els impostos, començant per l'IRPF. Aquest acord el va subscriure primer el PSOE i al juliol el Govern a la Comissió Bilateral —el text apel·la a fer els canvis legislatius perquè l'Agència Tributària de Catalunya “assumeixi progressivament competències de gestió en l'IRPF”—, però la vicepresidenta María Jesús Montero va dir a ERC al febrer al Congrés que estan lluny del consens i que aspira algun dia a aconseguir-ho com amb el finançament".

"El nus sembla difícil de desfer encara que Illa, a la inauguració de l'Escola d'Hivern del PSC, sense esmentar els pressupostos, va allunyar ahir unes possibles eleccions assenyalant que el seu projecte és per a una dècada i que no pensen en 2026 ni en 2027 i que no estan encallats “en les eleccions de no sé quan”".

Línies després, la crònica apunta al paper de María Jesús Montero: "Per una vegada, una cosa rara quan està en alguna negociació rellevant, Montero està sent molt clara. La vicepresidenta ha explicat en múltiples ocasions que no està disposada a concedir a ERC la cessió total de l'IRPF amb competència plena de l'Agència Tributària Catalana en la gestió. I en això té el suport de Sánchez".

"Al Govern creuen que sí hi hauria espai per a l'acord si ERC cedís en els seus plantejaments de màxims, perquè a Hisenda sí que donen suport a un acord de col·laboració per caminar cap a la cessió, però no de la manera en què ho planteja ara el partit de Junqueras. Montero va reiterar ahir a Cadis les posicions “absolutament oposades” amb ERC i el seu “desacord”".

"El seu “no” és malgrat el risc que caiguin els pressupostos d'Illa. I aquest “no” implica ja gairebé amb seguretat que la negociació, si es tanca, es farà amb una nova ministra perquè Montero està a prop de deixar el Govern i anar-se'n a la política andalusa".

I: "A la Moncloa hi ha un cert malestar amb ERC perquè creuen que políticament ja va obtenir molt amb l'acord sobre el nou model de finançament després de les reunions de Sánchez i Junqueras, diverses de secretes i una de pública. I que van fer un gest polític, encaminat també a facilitar els comptes d'Illa, de permetre que exhibís el pacte com un triomf propi i a les portes de la Moncloa. El gest, entenen. va suposar un gran desgast per al Govern i el PSOE i va ser un dels eixos de la campanya del PP a l'Aragó, ho ha estat a Castella i Lleó i s'utilitzarà a Andalusia".

La portada de 'El Mundo' el 15 de març

El Mundo també té la seva versió sobre el moment polític català. "Illa descarta pressionar Sánchez perquè cedeixi davant d'ERC i tenir Pressupostos: 'No faré servir els meus diputats per fer caure el president'".

Del text de Víctor Mondelo: "Entre Sánchez i tenir Pressupostos, Salvador Illa tria Sánchez. El president descarta pressionar el Govern perquè cedeixi la gestió de l'IRPF a l'Agència Tributària de Catalunya, com li reclama ERC per negociar els comptes de la Generalitat".

"Segons confirmen a El Mundo fonts presents a la trobada, així ho va avançar ja el cap del Govern a alguns dels principals representants de l'empresariat català en una reunió mantinguda al Palau el passat 6 de març per abordar les perspectives econòmiques de la comunitat i tractar, específicament, l'assumpte del finançament autonòmic i la cessió de tributs a Catalunya, així com les possibilitats d'aprovació d'uns nous Pressupostos per a la regió".

"«No utilitzaré els meus diputats per fer caure el president», va assegurar Illa, a porta tancada, davant els membres del denominat G8, el lobby que formen el Cercle d'Economia, la patronal Pimec, la Cambra de Comerç de Barcelona, el Col·legi d'Economistes de Catalunya, Fira de Barcelona, la patronal FemCAT, el RACC i l'associació Barcelona Global, en ser preguntat sobre si entrava en els seus plans pressionar el Govern per saciar ERC".

I: "Illa no es referia literalment a promoure una rebel·lió dels 19 diputats que el PSC té al Congrés per protestar contra la negativa del Govern a cedir l'IRPF, sinó que no utilitzarà la seva influència sobre Sánchez per moure'l a prendre una decisió que li pugui perjudicar en un moment tan sensible com l'actual, amb el PSOE en clar declivi en ple cicle electoral".

La portada de 'El Periódico' el 15 de març

A El Nacional afegeixen a tot l'anterior que "Junqueras manté el desafiament a Illa: 'Si la presó no ens ha vençut tampoc ens vencerà cap pressió'".

Un altre cop el joc de paraules convertit en eslògan repetitiu. És l'estil Rufián. O allò de la pel·lícula "Cadena perpètua". Junqueras ha sortit de la presó però la presó no ha sortit d'ell.

La peça del referit digital sobre Junqueras és de Marta Lasalas: "El president d'ERC, Oriol Junqueras, manté la posició davant el president, Salvador Illa, quan el debat dels pressupostos encararà la setmana decisiva, i assegura que les pressions no li faran rebaixar les seves exigències. "Estem acostumats a pressions de tota mena. I si les presons no ens han vençut, tampoc ens vencerà cap pressió", ha assegurat el dirigent republicà durant l'acte de commemoració dels 95 anys d'ERC que s'ha celebrat a l'Estació del Nord de Barcelona".

"Junqueras, que ha assegurat tenir el dret, la raó i la força democràtica per a les seves exigències, ha advertit que el seu partit ha estat capaç de superar dificultats "infinitament més grans" que les que ara se li plantegen; i que no és cert que els temps actuals siguin més difícils que els ja viscuts".

I: ""M'atreveixo a dir que gairebé qualsevol temps passat va ser més difícil que l'actual. En la història de la nostra organització, i abans, els temps ja eren difícils. I la dificultat no era si s'aprovaven uns pressupostos o no, o si hi havia eleccions anticipades. Eren més rellevants", ha subratllat".

Enmig de l'agonia del debat sobre els pressupostos, la setmana s'obrirà amb dues vagues. D'una banda, a la sanitat. De l'altra, a les escoles.

La portada de 'La Razón' el 15 de març

De l'aturada dels ensenyants va aquesta peça d'El Món: "L'enfrontament dels docents amb Educació canvia de fase amb la ruptura sindical".

La informació és de Gabriel González: "L'acord del Govern amb els sindicats UGT i CCOO, un pacte per incrementar el complement català dels salaris dels docents un 30% en quatre anys, ha trencat la unitat sindical del sector. El 95% dels mestres que han participat en la consulta impulsada per USTEC, la CGT i la Intersindical ha rebutjat l'acord".

"Discrepen del contingut, però també de les formes. L'escenificació del president Salvador Illa amb els secretaris generals d'UGT i CCOO els fa pensar que al darrere hi havia una “intenció política”; un intent de l'executiu de “pressionar” l'oposició perquè aprovi els seus pressupostos, argumenten. Una “escenificació teatral”, resumeix la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura. Un “xantatge”, afegeix Marc Martorell de La Intersindical. Cap sindicat ja no amaga les discrepàncies".

"“Hem aconseguit doblar la proposta inicial del Govern, que era d'un increment de només el 15%. Si la resta de sindicats aconsegueixen una millora, seré la primera a alegrar-me'n, però des de la UGT creiem que ja no hi ha més marge, per molts dies de vaga que fem. Fa 25 anys que no es toca el complement salarial de la Generalitat, venim d'una mobilització històrica i no podíem deixar passar aquesta oportunitat”, es defensa de les crítiques la portaveu del sindicat Lorena Martínez, en conversa amb El Món".

"“Altres acords que s'han signat depenien dels pressupostos, el d'ara no, i aquest és un argument molt poderós”, afegeix el secretari d'educació de CCOO, Eduard Núñez, l'altre sindicat signant. Tots dos confien en la paraula del conseller de presidència, Albert Dalmau, que ha assumit la cartera d'Educació durant l'absència –per motius de salut– de la consellera Esther Niubó. “L'acord es complirà amb pressupostos o sense”, ha dit aquesta setmana".

"La resta de sindicats, que mantenen la vaga prevista per a la setmana vinent, entre el 16 i el 20 de març, neguen que el context sigui el mateix que el de l'any 2023. “Vam viure una explosió important, però els docents no estaven tan organitzats com ara. Estem en un moment en què el col·lectiu no pot més”, argumenta Segura en nom d'USTEC".

"“Més de 30.000 persones van respondre a la consulta que vam fer en només 24 hores. Això és significatiu”, afegeix Martorell, de La Intersindical, que veu les assemblees de mestres que no estan afiliades a cap sindicat “més actives” que abans. “Són elles les que ens exigeixen als sindicats, no els sindicats els que cridem a la mobilització”, defensa".

I: "“Crec que l'acord pot ser fins i tot un revulsiu. La gent està molt cremada, les expectatives són altes”, detalla també Laura Gené, la secretària general d'ensenyament de la CGT, un sindicat que tampoc ha signat el pacte. Els tres sindicats recorden que el 2023 “no es va parlar de salaris” i que ara aquest tema mobilitza encara més gent".

Aquest diumenge també són notícia les eleccions del Barça. Lamine Yamal ha mostrat el seu suport a l'actual president, Joan Laporta. Caldrà veure l'impacte d'aquesta aposta del jugador en els comicis.

15 de març, dia internacional per Combatre la Islamofòbia, dia mundial dels Drets del Consumidor, dia mundial del Discurs, dia Internacional contra la Brutalitat Policial, dia mundial contra la Matança de Foces i dia mundial del Contacte, en al·lusió als albiraments d'ovnis i les abduccions.