Ser professor a Catalunya i si Illa convoqués eleccions

Diumenge vinent hi ha eleccions a Catalunya. Els socis del F. C. Barcelona estan cridats a les urnes per escollir entre Joan Laporta i Víctor Font. El frustrat fitxatge de Messi després del Mundial de Qatar encara cueja.

Javier Tebas i Jaume Roures han sortit a desmentir l'exentrenador i exjugador Xavi Hernández, que retreia ahir a Laporta a La Vanguardia que hagués avortat el retorn del jugador argentí. Mentrestant, Laporta i Font es barallen per la que per a molts és la poltrona més important de Catalunya, la butaca presidencial de la llotja del Camp Nou. 

En l'àmbit estrictament polític també es parla de comicis, de la hipòtesi que el president de la Generalitat, Salvador Illa, avanci les eleccions si finalment no aconsegueix el suport d'ERC als pressupostos autonòmics, escenari que al PSC es neguen a contemplar. Confien en un atac de responsabilitat d'última hora del líder republicà, el senyor Junqueras, el darrer àlies del qual és Pejigueras.

En l'interí de tots aquests embolics, el Govern ha arribat a un acord amb Comissions i UGT per apujar el sou als soferts docents de Catalunya, gent a la primera línia de combat davant d'uns adolescents que pugen amb el coll torçat i el polze destrossat pels efectes de la pantalla i els videojocs.

Fer classes a Catalunya no està pagat. O sigui, que sí, però no. L'exigència és màxima. Durant els governs nacionalistes (el que equival a la major part del temps en les darreres dècades) l'"escola catalana" ha estat posada com a exemple de les bondats catalanistes en contrast amb la pura realitat.

Només el cendrer d'un bingo pot estar més cremat que una mestra a Catalunya mentre que les dades sobre les competències dels alumnes es llisquen pel desaigüe. A més a més, la canalla es posa a parlar en castellà a la mínima ocasió i a vegades només per mortificar els docents de la immersió. Aquesta crueltat infantil i juvenil...

Total, que hi ha acord però es manté la vaga per la setmana vinent perquè els sindicats majoritaris no estan d'acord amb el que han signat els seus col·legues de la UGT i Comissions.

A El País escriu sobre el tema Ivanna Vallespín, que detalla les millores assolides: "El pacte amb aquests sindicats, minoritaris en el sector, preveu un augment del 30% d'aquí a quatre anys del complement autonòmic, que actualment és d'uns 700 euros mensuals, a més d'una indemnització de 50 euros per nit per als docents que vagin de colònies, una baixada de les ràtios a l'ESO als centres d'alta i màxima complexitat o més recursos per a l'educació inclusiva". 

"Es tracta d'un acord a quatre anys, amb un cost de 2.000 milions que el Departament no concreta d'on sortiran, però que assegura que complirà, encara que la Generalitat no tingui Pressupostos. L'acord suposa trencar la unitat sindical de les darreres setmanes; els principals sindicats, Ustec i Professors de Secundària, s'han desmarcat per considerar-lo “insuficient” i critiquen que s'hagi tancat el pacte només amb el 20% de representants de la taula sindical".

"El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha posat en valor l'acord: “Entre tots hem aconseguit el pacte més ambiciós al qual s'hagi arribat mai en matèria educativa a Catalunya”. Ho ha dit aquest dilluns a la tarda després de la signatura de l'Acord de País per l'Educació al costat de la secretària general de CC.OO. de Catalunya, Belén López, i el secretari general d'UGT de Catalunya, Camil Ros, i l'assistència del conseller de Presidència i actual conseller d'Educació de la Generalitat, Albert Dalmau". 

"“Com a país, tenim un deute històric amb el sector educatiu i avui comencem a afrontar aquest deute”, ha dit el president. Albert Dalmau, per la seva banda, ha destacat: “En el nostre sistema educatiu si un infant fracassa fracassem tots com a societat”, i ha assegurat que aquest pacte permetrà donar estabilitat al sistema educatiu pels propers 4 anys".

"Fins ara, l'augment salarial havia representat una línia vermella per a tots els sindicats. La base dels salaris dels docents la fixa l'Estat, però es completa amb un complement autonòmic -que és de 705 euros per als mestres de primària i 720 euros per als professors de secundària-, que porta congelat 25 anys". 

"Els sindicats demanaven doblar l'import d'aquest complement, però l'oferta final del Departament ha estat un augment progressiu durant quatre anys, arribant a un increment acumulat del 30% el 2029, cosa que es traduirà en 3.000 euros anuals més aquell any (el doble de la primera proposta del Govern)".

"Per aquest any la pujada és del 8,5% i cada any es farà amb un pagament únic anual d'uns 800 euros. La mesura tindrà un impacte d'1.257 milions per a les arques de la Generalitat i arribarà a 129.000 docents de la pública i la concertada. A això s'hi sumen els increments a les nòmines que fixa el Govern central. Govern i sindicats destaquen que, amb aquestes millores, els professors catalans passen de ser els tercers pitjor pagats de l'Estat a ser els tercers millor pagats".

"A nivell de retribucions, també s'ha aconseguit una compensació de 50 euros per nit per als professors que vagin de colònies o viatges escolars a partir del proper curs, una mesura que suposarà una despesa de sis milions. D'aquesta manera, el Departament vol frenar l'onada creixent de centres que havien anunciat que deixaven de fer sortides i viatges. Així mateix, s'equipararan els salaris dels professors especialistes d'FP amb els de secundària".

"Però més enllà dels sous, s'ha arribat a un acord en un àmbit més reivindicat pel professorat: la reducció de ràtios, tot i que serà d'aplicació limitada. Es notarà més a la secundària, on a partir del curs 2027-28 les aules de 1r d'ESO tindran un màxim de 25 alumnes, però només als centres d'alta o màxima complexitat (amb més concentració d'alumnes vulnerables)". 

I: "A infantil, el Govern es compromet que en aquell curs les aules d'I3 estiguin totes a ràtio 20, cosa que ja passa en gairebé el 100% dels casos. A Batxillerat es busca tenir aules amb 30 alumnes, també als centres amb més complexitat. El Govern calcula un impacte de 395 milions".

En matèria política electoralista, El Confidencial destaca que "Junts ja compta amb un avançament electoral a Catalunya per la tensió entre PSC i ERC".

El text és de Marcos Lamelas: "Junts ja compta amb un possible escenari d'avançament electoral a Catalunya a causa de la tensió entre PSC i ERC pels Pressupostos de la Generalitat per al 2026, segons ha reconegut el seu portaveu i vicepresident Josep Rius". 

"“Si Illa acaba convocant eleccions, serà la culminació del seu fracàs com a president. Va arribar a la Generalitat prometent estabilitat i haurà liderat una de les legislatures més curtes de la història recent de la Generalitat. Les eleccions anticipades serien l'evidència més clara del fracàs del president Illa”, va declarar Rius".

"Rius va evidenciar el malestar pel fet que Pedro Sánchez faci coincidir les eleccions catalanes amb les generals. “Illa s'ha posat al servei del PSOE, que només li preocupa guanyar les eleccions a Espanya. No haurien de coincidir ambdues perquè s'espanyolitzarien. Illa i Sánchez són dos polítics desesperats"".

"El portaveu de Junts va deixar molt clar que aquesta possible coincidència de les dues convocatòries desagrada a la formació independentista i va aprofitar per acusar Sánchez i Illa d'utilitzar la guerra a l'Orient Pròxim amb fins "partidistes i electoralistes"".

Línies després, Lamelas apunta: "Mentrestant, ni ERC ni el PSC expliquen com van les converses entre ambdós partits. Per segon dilluns consecutiu, els republicans no han comparegut en la seva tradicional roda de premsa setmanal. I el PSC només insisteix en la necessitat de comptes perquè Catalunya funcioni. La manca de notícies es llegeix com una mala notícia entre la resta de forces polítiques".

I: "Queden 14 dies per al límit que es van donar tant el PSC com ERC abans que es torcessin les converses. Ara el clima resulta molt preocupant, com mostren la inquietud de Junts i els Comuns. Illa quedaria molt debilitat si acabés retirant els pressupostos que ha portat al Parlament o si aquests acaben amb una derrota a la Cambra catalana. En mitjans propers al PSC es tem que no sigui com Sánchez i prefereixi anar a eleccions".

Que no hi hagi pressupostos pot no ser motiu suficient per anar a eleccions si es té en compte que en els darrers tretze anys només hi ha hagut comptes aprovats en quatre d'ells.

Més notícies. El Mundo destaca que "El PP porta al Parlament 'la descontrolada política migratòria' del Govern de Pedro Sánchez".

Al PP també han pres nota de l'auge de la senyora de Ripoll i reparen en el fenomen migratori.

Escriu Gerard Melgar: "El PP vol que el Parlament català es pronunciï contra "la política migratòria descontrolada del Govern de Pedro Sánchez". Per això, el grup liderat a la Cambra per Alejandro Fernández portarà dijous vinent al Ple una moció de rebuig a la regularització extraordinària de migrants emprès per l'Executiu del PSOE i Sumar".

"Alhora, el text critica "la política i la gestió migratòria irresponsable del Govern de la Generalitat, basada en models multiculturals". Consideren els populars que "ha estat un altre fracàs" i "ha portat els serveis públics al límit de la seva capacitat d'absorció i atenció"".

""A Catalunya no hi cap tothom", sentencia un dels punts. "La política migratòria ha de ser realista, ajustada a les necessitats i possibilitats de la nostra societat i orientada preferentment a aquells països i cultures amb els quals compartim una mateixa matriu cultural", afegeix el PP en la seva moció sobre la integració de la immigració".

I: ""La tolerància política i institucional envers pràctiques com la mutilació genital femenina, els matrimonis forçats o la imposició de rols de submissió a dones i menors constitueix una vulneració dels drets humans i una renúncia inadmissible als principis bàsics d'igualtat i llibertat", assenyala el partit de Fernández".

Pel que fa a la principal preocupació de tots els governs d'Espanya en totes les capes administratives, La Razón apunta que "Les polítiques d'habitatge d'Illa i els comuns desplomen l'oferta un 28% a Barcelona".

Escriu José Antonio Lavilla: "L'oferta d'habitatges en lloguer a Barcelona ha patit una forta caiguda els darrers mesos. Segons una anàlisi elaborada per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, el nombre de pisos disponibles als principals portals immobiliaris s'ha reduït de mitjana un 28% en només cinc mesos, una tendència que el sector vincula directament a l'enduriment de la regulació del mercat impulsada pel Govern que presideix Salvador Illa".

"L'estudi de l'entitat patronal es basa en el seguiment setmanal dels anuncis publicats als tres principals portals immobiliaris —Habitaclia, Fotocasa i Idealista— entre l'1 de setembre de 2025 i el 2 de febrer de 2026. D'acord amb aquestes xifres, el nombre d'habitatges disponibles per llogar a la capital catalana ha disminuït de manera notable, consolidant la percepció del sector que la regulació del lloguer i les polítiques intervencionistes de la Generalitat estan provocant una retirada progressiva d'immobles del mercat".

"La mateixa Cambra conclou que la principal conseqüència d'aquesta evolució és que “el mercat de lloguer a la ciutat de Barcelona continua caracteritzat per una oferta limitada, tant d'habitatge habitual com de temporada”, cosa que reflecteix, segons l'entitat, la necessitat d'abordar amb mesures efectives una situació en què la demanda supera clarament l'oferta disponible".

Línies després Lavilla escriu que "l'informe també apunta que el descens s'ha accelerat després de l'aprovació del Decret llei 11/2025, de 29 de desembre, aprovat pel Govern de la Generalitat per introduir limitacions en el lloguer de temporada. Segons explica la Cambra, la reducció d'anuncis s'ha intensificat des de l'entrada en vigor de la norma. En aquest període, l'oferta a Habitaclia ha passat de 5.759 a 4.661 habitatges, mentre que a Fotocasa ha caigut de 5.863 a 4.754. A Idealista, per la seva banda, el nombre d'anuncis s'ha reduït de 4.711 a 3.053 en poques setmanes".

Altres informacions publicades a La Vanguardia els darrers dies assenyalen que l'oferta de lloguer ha desaparegut dels portals perquè els habitatges es lloguen a base de castings entre els postors i no cal publicar les ofertes als portals immobiliaris.

Més notícies. "La depreciació de la xarxa de tren és més intensa a Catalunya que al conjunt d'Espanya", segons apunta La Vanguardia.

La percepció ja era aquesta, però en el text que signa Eduardo Magallón s'apuntala amb dades: "Les infraestructures ferroviàries es van devaluar entre el 2014 i el 2022 un 5,4% a Catalunya mentre que al conjunt d'Espanya aquesta devaluació va ser de l'1,8%. La pèrdua de valor de les xarxes de ferrocarrils es produeix perquè la inversió feta en aquest període no va ser suficient per cobrir el desgast sofert per la instal·lació en el període analitzat com a conseqüència del seu ús i del pas del temps. Són dades de la Fundació BBVA i l'IVIE sobre l'estoc de capital".

"Francisco Pérez, director de l'IVIE, alerta de “la caiguda de l'estoc de capital que s'està produint pràcticament en totes les infraestructures, des de llavors en la de ferrocarril també”. L'economista afegeix que “el que passa és que la inversió, tot i que està augmentant, no permet reposar el que segons els criteris internacionals que utilitzem es necessitaria per cobrir la depreciació de l'estoc de capital i per això surt aquest signe negatiu”. I precisa que “aquesta reducció en el cas de Catalunya és una mica més intensa”".

"Tot i que les dades per comunitats només estan disponibles fins al 2022, la depreciació i deteriorament de les infraestructures és tan intensa des del 2014 que caldran molts anys per recuperar-ne el nivell. Aquesta depreciació de la xarxa coincideix amb els anys de deteriorament del servei a Rodalies de Catalunya, que es perllonga fins aquest any amb nombrosos trams tancats o restriccions de velocitat per manca de manteniment de la línia".

I: "Per al conjunt d'Espanya, l'estadística arriba fins al 2025. En aquest cas, les infraestructures ferroviàries es van devaluar un 0,7% entre el 2014 i el 2025. Pérez precisa que no es pot relacionar la reducció de valor de les infraestructures ferroviàries amb casos puntuals com el de l'accident d'Adamuz. El que sí diuen les dades macro és que no s'inverteix prou en manteniment".

10 de març, dia internacional de les jutgesses, la perruca i la gaita. Dia de Mario, el personatge dels videojocs. Santoral: Maria Eugènia de Jesús Milleret de Brou, Attalo, Droctoveu, Macari de Jerusalem i Víctor màrtir.