Colau, en la pomada per suplir Díaz

L'actualitat passa per la desclassificació dels papers del 23-F i la mort d'Antonio Tejero, el tinent coronel de la Guàrdia Civil que va irrompre al Congrés al crit de "¡Todo el mundo al suelo!". 

Han passat 45 anys d'aquella assonada que contra tot pronòstic va contribuir a consolidar la incipient democràcia espanyola.

En la desclassificació hi ha derivades catalanes. Pamflets i cartells a les facultats universitàries, trets de metralladora contra la façana de l'ajuntament de Santa Coloma i nuclis ultres favorables al cop a la comarca del Maresme. En el cas de Catalunya no hi va haver tancs entrant per la Diagonal, però sí una tensió enorme. Com a la resta de grans ciutats. 

Se'n parlarà durant dies. Igual que de la renúncia de Yolanda Díaz a tornar-se a presentar, cosa que obre un reguitzell de possibilitats a l'esquerra de l'esquerra del PSOE.

La renúncia que ahir va fer pública la vicepresidenta segona i ministra de Treball contextualitza els moviments de Gabriel Rufián, personatge que no dóna puntada sense fil i al qual se li ha vist el llautó de manera gairebé pornogràfica. Bon intent d'aprofitar el buit successori. Tanmateix, tothom li ha dit que no. De moment, conserva la condició de futur candidat d'ERC al Congrés, però res no és definitiu.

Sobre les travesses i possibilitats que obre la renúncia de la senyora Díaz, destaca aquest titular de Crónica Global: "Ada Colau es perfila per liderar l'esquerra espanyola, que passa de Rufián".

El text és d'Àlex Cárcel: "Si d'alguna cosa han servit els recents escarafalls de Gabriel Rufián –que, malgrat les múltiples expectatives generades els darrers mesos, repetirà com a candidat d'ERC a les futures eleccions generals– ha estat per accelerar moviments a l'esquerra del PSOE".

"Més Madrid, Izquierda Unida, Sumar i Comuns van celebrar dissabte un acte conjunt amb la idea d'asseure les bases d'una nova coalició per, com demanava el portaveu republicà, frenar l'auge de l'ultradreta i mantenir la "majoria progressista" a la següent legislatura".

"I ho van fer sabent, com la mateixa Yolanda Díaz va confirmar ahir, que la vicepresidenta del Govern no tornarà a liderar l'espai com va fer el 2023, amb un resultat molt millorable però suficient perquè Pedro Sánchez repetís un mandat més a la Moncloa".

"El projecte embrionari, un cop constatat que ERC, EH Bildu i BNG no en volen saber res, no tindrà massa diferències programàtiques respecte a la candidatura que van impulsar aleshores juntament amb Podemos, Compromís, la CHA i Més".

"Una esquerra capaç de condicionar un Govern socialista des de dins, respectuosa amb el que anomenen plurinacionalitat i, de nou, llenguatge de guerra civil –Un pas endavant va ser l'eslògan de l'acte de dissabte–, davant les enquestes que apunten a una majoria folgada de PP i Vox".

"Com va passar el 2023, Podemos –que assegura que la seva candidata al Congrés dels Diputats serà Irene Montero– prefereix no participar en la construcció de la candidatura. I només quan arribin els comicis, encara sense data, debatran i decidiran si els interessa entrar a les llistes o no".

"Quan Oriol Junqueras va deixar clar que ERC no participaria en la jugada, Rufián va voler consensuar una proposta alternativa amb el president del seu partit, que va acceptar que el seu portaveu a Madrid l'exposés en el seu esperat acte amb el diputat Emilio Delgado i l'activista Sarah Santaolalla".

"La seva tesi, aleshores, va ser que l'esquerra havia de calcular mil·limètricament on presentar-se per obtenir el major nombre d'escons. I la conclusió, que millor que a Catalunya només hi hagués una llista, i que fos la del seu partit (ERC): cosa que va irritar uns Comuns que també esperen la seva hora".

Línies després, Cárcel apunta que "després d'una dècada a l'ombra de Podemos, primer, i de Sumar, després, els Comuns busquen, en qualsevol cas, un paper protagonista en les noves sigles que couen juntament amb els seus socis. I aquí entra en escena Ada Colau, que en el mateix espai consideren que seria "una gran candidata"".

"L'exalcaldessa de Barcelona es perfila com un lideratge sòlid i alhora desconegut per al gran públic nacional, capaç d'arribar a acords –ho va fer amb Manuel Valls a l'ajuntament, per exemple– i, segons asseguren fonts properes al seu partit, "disposada" a fer el salt al Congrés dels Diputats després de rebutjar presentar-se de nou a les eleccions municipals".

I: "És la "primera opció", en aquests moments, juntament amb Pablo Bustinduy, actual ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. Un perfil acadèmic, ex de Podemos i avalat per Rufián –que ha aprofitat per elogiar-lo en detriment de Colau– que també genera simpaties".

Tampoc no és descartable que Ernest Urtasun s'afegeixi a la llista de candidats de la travessa de l'esquerra.

Mentrestant i a Madrid, "El Govern dona per perdut Junts fins que torni Puigdemont", assenyala un titular d'El Diario.

La conclusió d'això és que "La formació independentista manté la seva ruptura amb el Govern i tombarà, juntament amb PP i Vox, l'escut social una altra vegada. L'Executiu haurà de buscar fórmules per mantenir la protecció, encara que assenyala els socis i Feijóo".

La peça ve signada per Irene Castro: "Pedro Sánchez va minimitzar el desafiament de Junts quan Carles Puigdemont va anunciar la ruptura amb el Govern. A la Moncloa inicialment van veure escarafalls, però no van creure que la sang arribés al riu. Es van equivocar. I no van trigar a adonar-se'n". 

"Per això l'Executiu va multiplicar els gestos cap a la formació independentista (suport a la llei contra la multireincidència, un macrodecret amb promeses pendents, el compromís de publicar els balanços fiscals...) alhora que intentava reagrupar la majoria de la investidura. Però a la Moncloa donen per perdut el suport de Junts, almenys fins que Puigdemont torni gràcies a l'aplicació de l'amnistia".

Segueix la nota: "El Govern ha tornat a escoltar la porta tancada aquest dimecres al Congrés. La portaveu, Míriam Nogueras, ha confirmat que el seu grup votarà en contra del decret de l'escut social. Per segona vegada. Ja va sumar els seus vots als de PP i Vox per rebutjar fa un mes el paraigua de protecció social que es va implementar durant la pandèmia. L'excusa dels neoconvergents va ser que la prohibició dels desnonaments era un colador per a l'ocupació. Després del revés, el Govern va negociar amb el PNB una rebaixa de l'ambició per deixar fora els propietaris amb un únic habitatge de lloguer".

"“Fa unes setmanes vam dir pensions ‘sí’, ocupació ‘no’. I ho vam complir”, va expressar Nogueras en la sessió de control: “Ho han tornat a fer. Barrejar en una sola votació l'escut social i les ocupacions. Si votéssim que ‘sí’, potser ens estalviaríem totes aquestes mentides que diuen de nosaltres. Però nosaltres no enganyem”. “Escut social, sí. Ocupacions, no”, ha assenyalat portant-se el retret de Sánchez per vincular la protecció de l'escut social a persones vulnerables amb l'ocupació".

I: "Davant la segona derrota al Congrés, el Govern haurà de buscar la fórmula per mantenir aquesta protecció. El que, en principi, no veuen a l'Executiu és presentar un tercer decret (ja ho han fet en aquesta ocasió separant l''escut social' de la pujada de les pensions, que sí s'aprovarà amb el 'sí' de PP i Junts)". 

"“El Govern ha promogut per dues vegades l'escut social. Separar la part de desnonaments no ho veu l'esquerra. Pot ser que l'esquerra digui que quan tombin ho vegi diferent, que ara canviï d'opinió”, assenyala una font governamental sobre l'anterior negociació, en què la Moncloa pretenia portar la prohibició dels desnonaments per separat per minimitzar els riscos, però s'hi van oposar els socis progressistes i finalment van anar per separat les pensions i tot la resta en un únic text".

Sense sortir de Madrid, el focus vira cap a l'Audiència Nacional, on el judici als Pujol adquireix visos d'interès. 

"Jordi Pujol va ocultar un compte a Andorra mentre era president de Catalunya", destaca un titular d'El Confidencial.

Al sumari s'especifica que "El compte es va obrir el 21 de setembre de 1990 i era Jordi Pujol fill qui l'administrava. La Policia sospita que el seu primogènit va cobrar comissions d'adjudicacions públiques del Govern i que amaga 29 milions a l'estranger".

Vaja, vaja. O sigui que hi havia la deixa i el que no era la deixa. 

El text és d'Antonio Fernández i diu això: "El judici contra la família Pujol comença a escalfar-se: l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i Soley va mantenir un compte obert a Andorra mentre era el màxim mandatari català durant els anys 90, segons va declarar el policia encarregat de fer els informes sobre el patrimoni del clan i la seva estructura societària". 

"I la informació procedeix d'un agent amb una àmplia trajectòria i experiència en alguna de les trames de corrupció més significatives del país: el cas Malaya, el cas Palau, el cas Miami (blanqueig de diners del narcotràfic) i el cas del Delegat del Govern a València".

"El patriarca de la família sempre havia estat exclòs de la resta de la família i havia negat que tingués comptes ocults. Però la realitat ho desmenteix. L'inspector en cap que aquest dimecres va declarar davant el tribunal de l'Audiència Nacional que jutja els Pujol va revelar que un document bancari andorrà certifica que el compte AN3810, obert el 21 de setembre de 1990, estava a nom de Jordi Pujol i Soley, que era aleshores el president de la Generalitat. L'habilitat per gestionar el compte era el seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola".

"“Aquesta va ser el compte que més rebombori va causar i en ella hi havia 307 milions de pessetes i, en un moment determinat, Jordi Pujol i Soley habilita el seu fill Jordi Pujol Ferrusola a exercir com a fiduciari i a gestionar aquests diners. Aquest compte simbolitza una forma dinàmica d'actuar, però tenia la característica que no interactuava amb la resta dels comptes de la família”, va subratllar el comandament policial".

I: "Al setembre de 2000, un document trobat per la Policia de Jordi Pujol Ferrusola advertia que ell era partícip d'aquest compte, però no del que hi havia dipositat, el propietari del qual era el seu pare".

El funcionari policial, que abans va ser auditor, no va amagar en la seva declaració la seva animadversió cap a la família Pujol, cosa que podria invalidar el seu testimoni. El policia, tanmateix, ha insistit que aquesta animadversió no va influir en les seves investigacions i que es devia a que va ser denunciat pels Pujol, jutjat i absolt.

Informació local de Barcelona. "Jaume Collboni reactiva la construcció d'un nou barri d'11.000 habitatges sobre la futura estació de la Sagrera", destaca un titular d'El País.

Al sumari s'informa que "El primer edil demana l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat perquè Barcelona “no perdi 250 milions” en inversions".

Escriu Alfonso L. Congostrina: "“Recosir” el barri de la Sagrera de Barcelona amb el parc més gran de la ciutat, dues vegades la Ciutadella, i 11.000 habitatges més, la meitat públics. És l'objectiu de Jaume Collboni. L'alcalde de Barcelona ha centrat aquest dimecres la seva conferència anual, l'alcalde respon, coorganitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, en les grans transformacions de la ciutat". 

"Un any abans de les pròximes eleccions municipals, Collboni ha posat sobre la taula els seus projectes de transformació de la ciutat que van des de l'eix Montjuïc, Fira de Barcelona, la Marina passant pel futur nou Hospital Clínic de Diagonal, la Ciutadella del Coneixement i la finalització del Front Marítim". 

"Igual que a Pasqual Maragall se'l recorda per la Barcelona Olímpica o a Joan Clos per la reurbanització del Fòrum; Collboni s'ha marcat —entre altres objectius— que se'l recordi per diverses transformacions urbanístiques, especialment la del barri de la Sagrera".

Segueix Congostrina: "“Hi ha una idea que la ciutat està acabada. Crec que hem de construir més i garantir el dret a quedar-se a Barcelona”, ha començat el seu discurs Collboni al Museu del Disseny. “En els darrers tres anys hem reactivat diversos projectes i un d'ells és el barri de la Sagrera”". 

"Collboni manté que “després de diversos anys de retard” la construcció de la infraestructura —vies i catenàries— acabarà el 2027, encara que l'estació de tren no es finalitzarà fins al 2032. “Tot i així, començarem a urbanitzar abans que s'acabi la construcció de l'estació”, ha anunciat".

I: "El socialista ha explicat que les seves polítiques van destinades a “construir, reformar i comprar el major nombre de pisos” per fer front a la crisi d'habitatge. I en aquesta línia, Collboni ha reclamat als partits polítics que afavoreixin l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat. “No tenir pressupostos afectarà també Barcelona. Per tenir ambulatoris o tramvia es necessiten pressupostos”, ha advertit sobre les dificultats per tirar endavant els comptes autonòmics".

Més notícies. "L'exclusió social afecta més de 450.000 persones a Barcelona", assenyala un alarmant titular de La Razón.

El text és d'Alejandro Salinas: "Més de 450.000 persones es troben en situació d'exclusió social a la diòcesi de Barcelona, cosa que representa el 17% de la població total. Així ho ha explicat avui Càritas Barcelona en la presentació dels resultats d'un informe de la Fundació FOESSA (Foment d'Estudis Socials i Sociologia Aplicada), que analitza l'evolució de l'exclusió social a la capital catalana".

"Les dades mostren una realitat ambivalent: tot i que l'abast i la intensitat de l'exclusió social es redueixen respecte al 2018, augmenten les situacions d'integració precària, que ja afecten el 37,7% de la població. Es demostra que cada cop són més les persones que viuen a la corda fluixa", ha advertit Guillermo Oteros, coordinador d'anàlisi social de Càritas Diocesana de Barcelona".

Línies després s'explica que "segons l'informe, les persones amb problemes greus i persistents en feina, habitatge, salut, drets o relacions socials representen gairebé el 20% de la població de la diòcesi, incloent exclusió moderada (10,8%) i severa (6%). Tanmateix, les dades mostren que l'exclusió més forta (severa) ha baixat des de l'últim informe, el 2018, del 13,8% al 6%".

"Malgrat aquesta millora de l'exclusió severa, la integració precària puja fins al 37,7%, de manera que gairebé quatre de cada deu habitants viuen al límit. Són persones que treballen però no arriben a final de mes, tenen habitatge però a costa d'un esforç excessiu o depenen que no hi hagi una crisi per caure en exclusió. A més, la integració plena es manté estable en el 45%, cosa que significa que menys de la meitat de la població viu amb estabilitat real a Barcelona".

I: "Segons l'informe, gairebé la meitat de la població (48%) té problemes en l'accés a l'habitatge, l'educació o la salut. Així, l'exclusió política no és només no poder exercir el dret a vot, sinó no poder exercir drets en igualtat, no accedir a habitatge o sanitat, o sentir-se fora de la ciutadania "plena". En aquest sentit, l'habitatge és el "principal motor" de l'exclusió social a la diòcesi de Barcelona, on els preus han crescut per sobre de les rendes familiars, segons denuncia la fundació".

Notícia singular. "El Govern abateix 1.400 senglars per la pesta porcina africana a l'àrea de Barcelona", destaca un titular de Metrópoli Abierta. 

La informació és d'Arnau Raimundo i s'hi explica que "durant la sessió de control al Govern, el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha detallat l'ofensiva desplegada per contenir el focus infecciós originat a l'entorn de la serra de Collserola".

"Segons ha revelat, els efectius autonòmics ja han aconseguit abatre 1.400 senglars en el radi de seguretat de 20 quilòmetres establert al voltant de la zona zero".

"A nivell autonòmic, aquesta xifra ascendeix a 13.600 exemplars eliminats, un esforç que compta amb el suport d'unitats canines i noves trampes per complir l'objectiu de buidar completament la població d'aquests animals a l'àrea perimetrada".

L'intensa activitat cinegètica del Govern suposa un canvi de registre en la mirada oficial sobre la natura i les espècies animals. Ara només falta que l'executiu i els ajuntaments abordin els problemes de les plagues. I no només les dels insectes. Gavines i coloms també mereixen una repassada a fons i la imposició de multes per a qui els dóna menjar.

26 de febrer, dia mundial del maleït festuc. Santoral: Alexandre, Agrícola de Nevers, Andreu de Florència, Faustiniano de Bolonya, Paula Montal Fornés, fundadora de l'Institut de les Filles de Maria de les Escoles Pies (1889), i Víctor eremita.