El Govern de la Generalitat està immers en una lluita titànica contra el preu dels lloguers i la gentrificació de les millors zones de les ciutats. És un combat desigual entre les regulacions administratives i el mercat, la principal norma del qual és la llei del més fort.
La setmana passada el president català, Salvador Illa, es va comprometre amb els Comuns a aprovar una llei que impedeixi les transaccions immobiliàries de caràcter especulatiu. Vet aquí una altra peripècia quixotesca contra els molins de vent d'incert resultat.
Cal reconèixer el coratge de l'afany, l'ambició de les mesures que planeja el Govern i les benemèrites intencions de qui defensa establir límits a l'activitat mercantil. Però també cal advertir que el context afavoreix l'especulació. Poques vivendes disponibles per a una demanda creixent, una combinació el resultat de la qual sol ser un augment exponencial dels preus.
De moment, no hi ha un vencedor clar, encara que segons les dades ofertes ahir a la tarda (sí, en diumenge i a la tarda) per la conselleria de Territori, que dirigeix Sílvia Paneque, el mercat del lloguer encara no està sota control.
Que per a la conselleria de Paneque no sigui festa el diumenge és una dada sobre la determinació del Govern, encara que no deixa de ser singular que es comuniquin aquesta mena de dades, no especialment favorables, en festiu.
"L'habitatge de lloguer a Catalunya puja de nou malgrat la regulació de preus, però condicionada per la inflació", constata un titular de El País.
En el sumari es diu que "Les rendes de les zones residencials tensionades, amb l'excepció de Barcelona, arriben als nivells previs a l'entrada en vigor de la norma".
Escriu Dani Cordero: "La regulació dels preus del lloguer de l'habitatge als 140 municipis considerats mercats residencials tensionats dona mostres de pèrdua de vigor per frenar la tensió existent al mercat immobiliari, agreujat per la manca de pisos".
"Entre juliol i setembre de 2025, per segon trimestre consecutiu, les rendes dels nous contractes signats en aquestes poblacions van tornar a encarir-se i els preus es van situar ja a la franja en què estaven situats al març de 2024, just quan la Generalitat va estrenar la normativa".
"Encara que els nous contractes subscrits a Barcelona també van registrar un lleuger repunt, la capital catalana segueix tenint avui uns preus de lloguer més baixos que abans de posar-se en marxa la limitació dels lloguers. L'escalada de preus s'ha produït, no obstant això, condicionada per la inflació, que la normativa respecta en la signatura de nous contractes".
"El Departament de Territori ha comunicat aquest diumenge les últimes dades disponibles, basades en els contractes que es dipositen a l'Institut Català del Sòl, on s'han de fixar les fiances de tots els contractes de lloguer que se subscriuen a Catalunya".
"A la ciutat de Barcelona, el preu mitjà del període es va situar en els 1.153,11 euros, un 1,5% més que un trimestre abans. A la resta de municipis qualificats per tenir un mercat d'habitatge tensionat, la mitjana es va situar en els 894,78 euros, un 2,7% més que tres mesos abans".
"El tercer trimestre de 2025 va acabar amb 1.584 contractes de lloguer habitual més a Catalunya, dels quals 1.181 es van signar en zones d'alta demanda. En el cas de contractes de temporada, se'n van signar 341, la segona xifra més baixa des de l'entrada en vigor del control de rendes".
"Les estadístiques facilitades per la Generalitat mostren com als municipis més tensionats, amb l'excepció de Barcelona, els preus pugen gairebé tant com al conjunt de Catalunya (encara que el preu del lloguer se situa molt per sota, 617 euros mensuals)".
"Una de les qüestions que pot explicar la reducció de la fortalesa per reduir els preus és que la regulació de Catalunya encara no tenia en aquells mesos de 2025 un règim sancionador per als propietaris que desoïen laLlei d'Habitatge, que obliga a la comunitat a fixar preus tenint en compte un índex de referència marcat per l'administració per a cadascun dels municipis on és obligatori".
"En tot cas, queda clar un canvi de tendència davant el balanç que es podia fer del primer any de vigència de la mesura, quan els preus van caure un 8,9% a Barcelona i un 4,9% a la resta de zones regulades".
I: "A través d'un comunicat, Territori treu pit, no obstant això, de la regulació que va posar en marxa l'anterior govern liderat pel republicà Pere Aragonès. “Els preus del lloguer s'han reduït de forma acumulada un 3,3% a Barcelona ciutat, i s'han mantingut pràcticament estables en el conjunt dels municipis declarats zona de mercat residencial tensionat”, assenyala la consellera Sílvia Paneque. Segons el departament, els preus s'han elevat un 5,7% per sobre de la inflació als municipis que escapen a la limitació de rendes".
Cercles, patronals i altres entitats partidàries de les lleis del mercat estan molt en contra de les activitats reguladores de l'administració i alerten dels resultats contraproduents de les mesures arbitrades. El consens entre aquestes organitzacions és pràcticament unànime en aquesta qüestió. El contrari del que passa amb la regularització extraordinària d'immigrants de Pedro Sánchez.
"Fractura a les elits catalanes: Foment i el Cercle d'Economia, a les antípodes sobre immigració", destaca un titular de Vozpópuli.
Del text d'Óscar Benítez: "D'una banda, el Cercle d'Economia ha criticat amb duresa diversos aspectes de la mesura. En una extensa nota d'opinió, titulada 'La necessitat d'una política migratòria: model productiu, benestar i integració social', l'entitat defensa una immigració "més moderada en volum, més ordenada i alineada amb les necessitats" del país".
"En aquest sentit, i després de recordar que el volum de nouvinguts ha crescut del 5% al 25% en els darrers 25 anys, ha advertit que l'Educació catalana, essencial com a "motor d'integració" en la catalanitat, presenta dificultats importants, "no només de recursos sinó també de funcionament"".
"En conseqüència, lamenta que ni Catalunya ni la resta d'Espanya hagin tingut mai una "veritable política" en la matèria, substituint aquesta per una "successió de respostes reactives i fragmentàries", sense un debat de fons sobre la relació entre "immigració, model productiu i capacitats reals d'acollida". I, encara que diu mostrar-se a favor de la regularització del Govern, la jutja com la "constatació d'un fracàs, que no hauria de perpetuar els errors del passat"".
"Per això, recepta solucions com revisar "críticament" el mecanisme d'arrelament perquè no funcioni com una "via ordinària de regularització 'ex post"; endurir els criteris d'agrupament familiar perquè compleixin la seva "funció social" però no s'utilitzin com una via indirecta d'entrada", o "reforçar el control sobre la contractació irregular"".
"De la mateixa manera, aposta per atreure talent qualificat, ja que l'actual model, caracteritzat per la baixa productivitat, no ha incrementat la renda per càpita, cosa que "genera dubtes sobre la viabilitat de l'Estat del Benestar"".
I: "Una posició que xoca abruptament amb la que sosté Foment del Treball. L'entitat, després de conèixer la regularització de l'Executiu, la va celebrar efusivament. "Els empresaris necessitem la immigració com l'aigua que bevem", va sentenciar el seu president, Josep Sánchez Llibre. És més, segons Sánchez Llibre, estudis de la patronal demostraven que en els "pròxims deu anys a Espanya faran falta un milió i mig d'immigrants per mantenir el nivell de competitivitat que té l'economia espanyola"".
"És cert que, fa una setmana, Foment va admetre que veia amb "inquietud" que els antecedents policials dels immigrants no comportessin la suspensió del procés regulador. No obstant això, va reafirmar el seu suport a una mesura "necessària"".
Més notícies. D'El Mundo i en l'àmbit català destaca l'entrevista a l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés (PSC), que llança un missatge sense embuts: "L'esquerra ha d'actuar sense complexos en política de seguretat".
Les preguntes són a càrrec d'Iñaki Ellakuría. Aquí va un extracte del més interessant de la peça:
P: Una part de l'esquerra espanyola comença a adoptar un discurs de més contundència en matèria de seguretat, d'immigració i de realitats presents al carrer, però allunyades de la correcció política. A què es deu aquest canvi?
R: No hi ha política més progressista que protegir els ciutadans honrats que treballen i estudien. En el tema de la seguretat, com en altres qüestions, l'important és que els polítics siguem útils als ciutadans. Quan perds aquesta utilitat, apareixen els extremismes. En aquest sentit, els alcaldes i governs municipals, essent la primera administració de contacte amb la realitat quotidiana, tenim molt present la necessitat de ser útils.
En matèria de seguretat, la gent ens està demanant respostes des de fa temps. Hi ha un problema —després podem discutir-ne les característiques, orígens o si és més una percepció ciutadana—, però hem d'actuar. La nova llei contra la multireincidència aprovada al Congrés va en aquesta línia. No acceptem el relat que cal triar entre protegir qui viu amb esforç o deixar impunes qui reincideix en el delicte.
P: Aquesta reacció de l'esquerra arriba quan partits com Vox i Aliança fan bandera de les qüestions relacionades amb la seguretat, la immigració i l'ordre públic. Li preocupa que l'esquerra arribi tard?
R: Com a alcaldessa de Sabadell, he tingut sempre molt clar el tema de la seguretat; no hem començat a prendre mesures ara, ni ho hem fet per l'emergència de Sílvia Orriols i el seu partit, Aliança. Sempre he cregut que des de l'esquerra hem de fer polítiques de seguretat perquè, si hi renunciem, altres formacions i ideologies ho faran.
A més, la política de seguretat és igual de necessària que la d'educació o sanitat. És una falsa dicotomia haver d'escollir entre seguretat i convivència als nostres barris, o defensar una sanitat i educació públiques amb recursos. Hem de parlar de seguretat sense complexos i amb la mateixa contundència amb què defensem l'escut social; és un error estigmatitzar-la des de l'esquerra.
No hi caben les mitges tintes: els delinqüents reincidents que posen en risc el nostre model de convivència no poden entrar per una porta del jutjat i sortir per l'altra. Han d'estar a la presó. Evidentment, des de l'esquerra hem de defensar un discurs de seguretat que marqui distàncies amb el discurs incendiari i de la por que practica l'extrema dreta.
P: Per exemple?
R: És un error vincular seguretat amb immigració. La majoria dels immigrants arribats a Sabadell, per exemple, treballen, cotitzen, fan una vida absolutament autònoma i ajuden a sostenir l'Estat del benestar. N'hi ha alguns que delinqueixen, per descomptat, com també hi ha catalans que ho fan. Una altra qüestió important és no vincular la inseguretat i la delinqüència amb la pobresa.
No es pot criminalitzar la pobresa; la manca d'oportunitats no defineix ningú com a criminal. Encara que hi hagi gent que pretengui presentar-les com a conceptes oposats, és perfectament possible fer polítiques de seguretat contundents i, alhora, defensar l'escut social i la integració.
P: Un altre element pendent és el finançament local. El Govern planteja una reforma del sistema autonòmic, però els municipis segueixen a l'espera.
R: És un error no entendre que l'administració local no és secundària; som els que estem a la primera línia dels problemes. Estem assumint moltes càrregues i tasques socials. Si tinguéssim més recursos, seríem capaços de donar millor resposta als ciutadans que altres administracions superiors. No podem parlar només de finançament autonòmic.
Estigui en auge o de capa caiguda les mogudes independentistes poques vegades deceben. L'última és que l'ínclit Quim Torra torna al primer pla de l'actualitat processista de la mà d'un altre clàssic, el singular Lluís Llach.
"L'expresident Torra surt del seu ostracisme: l'ANC el fitxa per manifestar-se amb Llach", assenyala un titular d'El Confidencial.
Escriu Antonio Fernández: "L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que presideix l'excantautor Lluís Llach, ha posat l'expresident de la Generalitat Quim Torra a fer bolos. Tal com sona: l'exmandatari i l'organització cívica independentista es promocionen mútuament en actes per reivindicar la independència i carregar contra Espanya. La intenció és tensar la societat per iniciar un segon procés, encara que les mobilitzacions són molt discretes i llunyanes a les massives concentracions de la passada dècada".
"El tàndem Torra-Llach va a més. El 13 de febrer, ambdós van coincidir amb la també expresidenta de l'ANC Carme Forcadell en una tertúlia homenatge a Muriel Casals, exdirigent d'Òmnium Cultural, on no hi va haver cap membre rellevant d'Òmnium convidat".
"Aquest dissabte, Llach i Torra van fer el mateix a les Cotxeres de Sants de Barcelona amb un altre acte. L'esdeveniment, celebrat en el marc de la Fira del Llibre en Català, va incloure un “homenatge als cantautors i cantautores”, però serveix per fer propaganda encoberta de les organitzacions independentistes".
"Als cartells difosos per l'Associació Més Junts figuraven com a patrocinadors altres dues entitats sobiranistes (Som Foment i Ara Què?) i als que distribueixen les plataformes de veïns i fins i tot Quim Torra apareixen com a patrocinadors l'ANC, el Consell de la República i Òmnium Cultural. En els primers eslògans no hi apareixia el nom de Llach, però Més Junts introdueix el seu nom més tard, fent aparèixer junts els de Torra i Llach".
"L'excantautor, però, no va poder assistir aquell dia perquè a la mateixa hora tenia la seva intervenció davant l'assemblea ordinària de l'ANC. Llach va prendre la paraula més tard, a primera hora de la tarda, en comptes de les 12 del migdia".
"Torra compartirà escenari amb Lluïsa Reill (presidenta del Secretariat d'Entitats de Sants, medalla d'honor de Barcelona el 2024), Francesc Leyva, Raquel Puig i Albert Forcades. Aquest últim és l'activista que acaba de ser absolt d'agredir un Mosso d'Esquadra a Montserrat l'octubre passat, durant les protestes per la visita dels Reis al monestir. L'ANC va fer de Forcades un autèntic màrtir “de la violència policial”".
"A Torra se li va confiar, igualment, l'homenatge al pedagog Joaquim Arenas a títol pòstum a Premià de Mar, el 24 de febrer. L'acte se celebrarà a les dependències del mateix ajuntament, encara que està patrocinat per l'ANC. Els cartells de convocatòria porten el logotip de l'Assemblea i del consistori de la ciutat. A Premià, l'alcalde és Rafael Navarro, candidat de Junts, que es va presentar sota les sigles Estimem Premià de Mar-Junts-Compromís Municipal".
"Per al 4 de març, Torra presenta ‘El llibre negre contra Catalunya. De Felip V a Felip VI’, escrit a quatre mans amb Josep Maria Ainaud de Lasarte. L'acte de presentació, a Berga, la capital de la Catalunya profunda, està patrocinat per l'ANC, el Consell de la República i Òmnium de Berguedà".
En conclusió: "L'expresident de Catalunya està abandonant els seus missatges eminentment culturals per endinsar-se en terrenys més polititzats. Una prova d'això és que l'expresident ha alertat d'un inusitat nivell d'“espoli espanyol” cap a Catalunya, que eleva en un 41% les xifres ja de per si inflades i ir reals que l'independentisme ha manejat fins ara".
També és notícia en l'àmbit sociosportiu que un soci del Barça ha denunciat Joan Laporta a l'Audiència Nacional, segons explica J. G. Albalat a El Periódico.
De la seva informació: "Un soci del FC Barcelona ha presentat davant l'Audiència Nacional una denúncia contra l'expresident del club i candidat a la reelecció, Joan Laporta, per entre altres delictes blanqueig de capitals i el presumpte "cobrament de comissions indegudes", segons el document al qual ha tingut accés El Periódico. A l'escrit es detallen una sèrie d'operacions i transaccions econòmiques a l'estranger".
"Entre els denunciats també figuren alts directius de l'equip de Laporta: el president en funcions Rafael Yuste; l'exvicepresidenta institucional i responsable de la gestió de l'Espai Barça, Maria Elena Fort; Eduard Romeu, exvicepresident econòmic; Ferran Olivé, tresorer; i Josep Cubells, secretari de la junta directiva".
"També executius com Manel Del Rio, director financer; Sergi Atienza, cap del departament de compliance, i Lluís Mellado, cap dels serveis jurídics. La denúncia inclou el germà de Laporta, Xavier Laporta Estruch, soci del despatx Laporta & Arbós, així com dos administradors de companyies implicades i un intermediari".
Pàragrafs després, el text indica que "a l'escrit presentat al jutjat, el soci, representat per un advocat i un procurador, detalla una trama de societats radicades a Espanya, Xipre, Dubai, Croàcia i Estònia, a la qual defineix com una "estructura" de "cobrament de comissions indegudes" que es pagaven en "jurisdiccions opaques". Aquests fons, sempre segons la denúncia, es reintroduïen i es blanquejaven a través de "negocis aparentment legítims"".
23 de febrer, dia del compromís internacional del control del mercuri. En altres temps, quan un termòmetre es trencava el mercuri es donava als nens perquè hi juguessin. Santoral: Policarpo, Joan Segador, Milburga i Sirè.