Un incendi en un traster habilitat com a habitatge ha provocat la mort de cinc persones a Manlleu. S'ignoren les circumstàncies, causes i els detalls. La notícia arriba sense embuts. Així que el temporal de vent de la setmana passada a tota Catalunya va provocar una víctima mortal i un incendi localitzat en un traster s'endú cinc vides. També podria haver estat un accident de trànsit. O una explosió de gas. Com diu el títol de la novel·la de Carmen Martín Gaite, "El que és estrany és viure".
El president de la Generalitat, Salvador Illa, és de tornada. A La Vanguardia el reben amb una nota a la part superior de la portada de paper que porta aquest titular: "Illa torna al Palau després d'un mes de baixa: 'Sé què s'ha de fer'". El panorama presenta notables dificultats. Recuperar el servei de trens, reduir la conflictivitat laboral, els pressupostos, les dificultats per accedir a pisos assequibles...
Governar és el que té. Però desgasta més estar a l'oposició. O com va dir Giulio Andreotti, "el poder desgasta a qui no el té".
Parlant del rei de Roma, aquest titular de Crónica Global: "El pla de Puigdemont: retorn a Catalunya, moció de censura i 'tour' messiànic".
"El líder de Junts contempla l'opció de poder parlar al Parlament sense límit de temps i després deixar l'escó per emprendre la seva gira pel territori, en la qual vol buscar suports per tornar-se a presentar com a candidat a la Generalitat", abunda el sumari.
La informació és de Àlex Cárcel i comença així: "Carles Puigdemont fa temps que sospesa l'impacte polític del seu retorn. El seu entorn dona per fet que la justícia europea avalarà l'amnistia en les pròximes setmanes i l'expresident fugit està decidit a acompanyar el seu eventual retorn de la màxima transcendència possible".
"Així doncs, un dels escenaris que guanya força a Waterloo és que el seu partit, Junts, presenti una moció de censura al Parlament".
"El seu grup és l'únic que té els diputats suficients per fer-ho –el mínim són 27, i Junts en té 35–. I no deixaria de ser una conseqüència lògica de les severes crítiques que els postconvergents adrecen constantment al Govern, sobretot arran de la crisi de Rodalies".
"Aquest mecanisme permetria a Puigdemont parlar sense límit de temps en la seva reaparició a l'hemicicle després de pràcticament una dècada fugit de la justícia. I també resituar-se com un actor polític de primer ordre, que és el que pretén de cara a les pròximes eleccions autonòmiques, després d'encadenar enquestes segons les quals Aliança Catalana ja superaria el seu partit en intenció de vot".
"La maniobra, en qualsevol cas, vindria acompanyada de la certesa que no té cap opció de prosperar. Una moció de censura exigeix majoria absoluta, i ni tan sols en el millor dels escenaris per a Junts, obtenint el suport hipotètic d'ERC (20), Comuns (6), CUP (4) i l'extrema dreta de Sílvia Orriols (2), arribaria als 68 vots necessaris".
"Cap d'aquests partits, a més, mostra avui una excessiva simpatia ni pels postconvergents ni pel seu líder. Els dos primers, de fet, són socis habituals del PSC; però la jugada també busca forçar els republicans a donar suport al Govern, i poder després indignar-se perquè el partit d'Oriol Junqueras prefereix els socialistes abans que els seus antics companys de procés".
"La derrota parlamentària, d'altra banda, justificaria que l'expresident deixés llavors el seu escó i emprengués sense lligams la seva gira per tot el territori, l'única part del pla que sí sembla decidida".
I: "Puigdemont vol conèixer de primera mà la Catalunya del 2026, tan diferent de la que va deixar enrere al maleter d'un cotxe i que no va tenir temps d'apreciar durant la seva fugaç reaparició a Barcelona de l'agost de 2024, a la qual va seguir una segona fugida".
Més notícies sobre els il·lustres membres del Govern dissolt el 2017 pel 155. "Oriol Junqueras desautoritza Gabriel Rufián, que no l'ha convidat al seu acte: 'ERC es presentarà a Catalunya i no dirà a un partit d'un altre país com s'ha de presentar'", assenyala un titular de El Mundo.
Al subtítol s'afegeix un altre expedient: "Esquerra Republicana retirarà la seva proposició de llei perquè Catalunya recapti el 100% de l'IRPF a canvi de pactar esmenes amb el PSOE per incloure-ho a la nova llei de finançament autonòmic".
Escriu Gerard Melgar: "El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha tornat a expressar el rebuig, sense matisos, de la direcció del partit a formar part d'una àmplia coalició d'esquerres, que inclogui forces independentistes, a les pròximes eleccions generals, idea defensada pel cap de files dels republicans al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián".
""Esquerra es presentarà a Catalunya, com EH Bildu ho farà a Euskal Herria i el BNG a Galícia", ha reiterat citant dues formacions amb les quals sí han compartit candidatura a les eleccions europees, essent de circumscripció única".
""Esquerra no dirà a una força política d'un altre país com s'ha de presentar", ha assenyalat sobre els moviments dels partits a l'esquerra del PSOE per reeditar una coalició que, ara mateix, tindria menys components que Sumar als comicis de juliol de 2023, quan Podem estava integrat en aquest bloc, que abandonaria pocs mesos després".
""Estem a favor que tothom que vulgui entendre's ho faci tant com sigui possible", ha apuntat sobre l'acte conjunt de Moviment Sumar, Comuns, Esquerra Unida i Més Madrid que tindrà lloc, el proper dissabte, al Cercle de Belles Arts de Madrid".
I: "Junqueras ha confirmat que Rufián no l'ha convidat a l'acte que protagonitzarà, el proper dimecres a la tarda, juntament amb el portaveu adjunt de Més Madrid a l'Assemblea regional, Emilio Delgado".
Sobre ERC també és notícia que ha dimitit en bloc l'executiva del partit a Girona enfrontada pel que sembla amb el representant del junquerisme al "territori", que seria l'exalcalde de Sant Julià de Ramis (el lloc on residia Puigdemont) Marc Puigtió.
Més notícies polítiques. Avui es vota al Congrés una proposta de Vox per prohibir el burka als espais públics i El País recorda que "Els ajuntaments catalans van fracassar en els seus intents de prohibir el ‘burka’".
Al sumari es diu que "El Suprem va tombar el 2013 la primera ordenança de l'Ajuntament de Lleida i va sepultar així iniciatives d'altres municipis per vetar la peça".
El text és de Jesús García Bueno: "La prohibició del burka i el niqab en espais públics és un vell debat a Catalunya, una de les comunitats que concentra una major proporció de migrants musulmans. Les iniciatives per vetar l'ús del vel integral amb què cobreixen el rostre i el cos algunes dones han fracassat perquè s'han plantejat des de l'àmbit municipal i han topat amb un problema de manca de competències per regular aspectes que tenen a veure amb el dret a la llibertat religiosa".
"El cas més notable, i el que va acabar arrossegant els altres, va ser el de l'Ajuntament de Lleida. El 2010, durant el govern del socialista Àngel Ros, el consistori va aprovar una ordenança que prohibia l'ús d'aquestes dues peces, el burka (habitual a l'Afganistan i el Pakistan, cobreix tot el rostre de la dona amb una mínima reixeta a l'alçada dels ulls) i el niqab (exportat per l'Aràbia Saudita, cobreix també tota la cara excepte una obertura als ulls) en edificis i equipaments municipals".
"El text es va aprovar amb els vots de PSC, CiU i PP i preveia la prohibició d'accés i la imposició de multes. Poc després que Lleida aprovés el seu text, altres sis municipis van debatre o aprovar mocions similars: Cervera i Tàrrega (Lleida) i Tarragona, Reus, Cunit i El Vendrell (Tarragona)".
"El 2013, en una sentència àmpliament difosa, el Tribunal Suprem va tombar l'ordenança de Lleida i, amb això, va tallar d'arrel altres iniciatives sorgides de l'àmbit municipal. Els magistrats acceptaven que l'ús del burka i el niqab plantejaven “un problema de mercat sentit polític” a la democràcia espanyola. Però van acabar anul·lant l'ordenança de Lleida per una qüestió més formal que de fons: els ajuntaments, va recordar l'alt tribunal, no tenen competències per dictar una prohibició que, agradi més o menys, afecta un dret fonamental: la llibertat religiosa".
I: "Una modificació d'aquest calibre només podria fer-se mitjançant una llei aprovada pel Congrés. D'aquí que la iniciativa de Vox i PP, si tira endavant, tingui visos de sortir ben parada dels tribunals en cas que particulars o entitats la recorrin".
En matèria de seguretat és notícia que "Interior signa amb els sindicats dels Mossos una millora salarial de 4.000 euros i menys hores de feina", destaca un titular de El Nacional.
Sí, han llegit bé. 4.000 euros bruts més a l'any. Ni cal dir que els agents que vetllen per la nostra seguretat es mereixen això i més, però tal com està el panorama en general 4.000 euros de cop és una xifra fabulosa. Tan fabulosa que no és estrany que altres col·lectius que també mereixen el nostre major reconeixement, com metges i mestres, es posin en vaga per demanar el mateix.
És un mantra de la política catalana l'al·lusió als "metges, mossos i mestres" com a signes d'identitat del benestar, que s'està posant de car com els ous. Pel núvols.
El text del digital esmentat és de Guillem RS i diu així: "El Departament d'Interior i el sindicat majoritari dels Mossos d'Esquadra han segellat al Consell de Policia un nou marc laboral que suposarà, segons els sindicats signants, una millora retributiva i d'horaris per al cos. El pacte fixa un increment anual de 4.000 euros en el complement específic per a tots els agents de l'escala bàsica i redueix en 100 hores la jornada, que quedarà en 1.580 hores anuals".
"L'acord també amplia vacances, reforça els complements de nocturnitat i caps de setmana i estableix noves compensacions per disponibilitat i prolongacions de servei, i s'ha signat després de mesos de negociació i amb moments on ha estat a punt de naufragar".
"Segons Interior, el text respon a criteris d'equitat i a la necessitat d'actualitzar les condicions laborals a l'evolució de les funcions policials. La conselleria defensa que el nou model horari afavoreix la conciliació personal i familiar i és fruit d'un procés de negociació sostingut amb les organitzacions representatives, amb una vintena de reunions tècniques per abordar de manera integral el règim de treball del cos".
I: "Tot i que els sindicats majoritaris han avalat i signat amb Interior l'acord, altres sindicats, com USPAC i CC. OO., s'han apartat i no l'avalen, segons ha pogut saber ElNacional.com".
Es veu que els sembla poc. 4.000 euros de cop.
D'El Periódico destaca aquest titular: "Les baixes laborals es doblen a Catalunya en 10 anys per l'augment dels casos de salut mental i el tap de les llistes d'espera".
Al sumari s'explica que "Catalunya és la segona comunitat autònoma que menys inverteix per habitant en el seu sistema sanitari i, alhora, la segona també amb més incapacitats temporals per treballadors".
La informació és de Beatriz Pérez: "El nombre de treballadors que falten a la seva feina per una malaltia s'ha pràcticament duplicat en l'última dècada a Catalunya. Els parts de baixa han passat d'1,3 milions el 2017 a 2,3 milions el 2024, últimes dades disponibles a la Seguretat Social a exercici complet, sobre una població treballadora que ronda els 3,8 milions de persones".
"No és un fenomen exclusiu del mercat laboral català, ja que també està creixent en el conjunt d'Espanya i a les principals economies europees. Si bé a Catalunya la proporció de baixes laborals augmenta per sobre de la mitjana espanyola, alimentades aquestes per la irrupció i proliferació de casos de salut mental –molts d'ells fins ara invisibilitzats– i pel 'tap' a les llistes d'espera de la sanitat pública".
"Una tendència que es tradueix en problemes de salut per als treballadors, problemes de gestió per a les empreses i un cost creixent per a les arques públiques".
"La pròpia conselleria de Salut reconeix que les llargues llistes d'espera per accedir a les proves diagnòstiques estan allargant les baixes laborals, especialment d'aquelles persones amb problemes de salut mental o osteomusculars. Patologies ja amb durades mitjanes de retorn a la feina elevades, en comparació amb la resta. El temps mitjà d'una baixa laboral per un trastorn mental són 81 dies i per a les lumbàlgies, tendinitis, esquinços, hèrnies discals, artrosi o el síndrome del túnel carpià, 52 dies".
"És en aquest context en què la conselleria que dirigeix Olga Pané s'ha proposat incentivar econòmicament amb un 5% més de pressupost als centres d'atenció primària (CAP) que aconsegueixin escurçar la durada, sobretot, d'aquestes dues tipologies de baixes. D'alguna manera, busca premiar amb més recursos uns centres d'atenció que durant els últims anys han patit una desinversió progressiva. Segons les dades que cita el sindicat UGT del propi Departament de Salut, Catalunya destina avui 1.426 euros per habitant, quan el 2010 en destinava 1.770 euros".
Esports. El Girona F. C. es va imposar al F. C. Barcelona per dos gols a un en el partit de la Lliga celebrat a l'estadi gironí de Montilivi. El F. C. Barcelona perd el liderat en favor del Reial Madrid.
Els mitjans consignen la mort als 95 anys d'edat de l'actor Robert Duvall, l'intèrpret a qui li va tocar una de les millors frases del cinema, la de l'olor a napalm al matí. "¡Ho sents això? Ho sents, noi? És Napalm, fill! Res al món fa aquesta olor. M'encanta l'olor de napalm al matí!". De la pel·lícula "Apocalypse Now", dirigida per Francis Ford Coppola i el guionista de la qual va ser John Milius.
17 de febrer, any nou xinès i dia internacional del joc responsable. Santoral: Aleix de Falconieri, Bonfiglio, Bonajunta, Amadeu, Sosteneu, Lotoringo, Udoci, fundadors dels Servites; Faustí, Policromi, Silví, Benet, Eutropi, bisbes; Teòdul, Donat, Secundià i Ròmul, màrtirs.