Carles Puigdemont fa temps que sospesa l'impacte polític del seu retorn. El seu entorn dona per fet que la justícia europea avalarà l'amnistia en les properes setmanes i l'expresident fugit està decidit a acompanyar el seu eventual retorn de la màxima transcendència possible.
Així doncs, un dels escenaris que guanya força a Waterloo és que el seu partit, Junts, presenti una moció de censura al Parlament.
El seu grup és l'únic que té els diputats suficients per fer-ho –el mínim són 27, i Junts en té 35–. I no deixaria de ser una conseqüència lògica de les severes crítiques que els postconvergents dirigeixen constantment al Govern, sobretot arran de la crisi de Rodalies.
Aquest mecanisme permetria a Puigdemont parlar sense límit de temps en la seva reaparició a l'hemicicle després de pràcticament una dècada fugit de la justícia. I també resituar-se com un actor polític de primer ordre, que és el que pretén de cara a les properes eleccions autonòmiques, després d'encadenar enquestes segons les quals Aliança Catalana ja superaria el seu partit en intenció de vot.
Sense opcions
La maniobra, en qualsevol cas, vindria acompanyada de la certesa que no té cap opció de prosperar. Una moció de censura exigeix majoria absoluta, i ni tan sols en el millor dels escenaris per a Junts, obtenint el suport hipotètic d'ERC (20), Comuns (6), CUP (4) i l'extrema dreta de Sílvia Orriols (2), arribaria als 68 vots necessaris.
Cap d'aquests partits, a més, mostra avui excessiva simpatia ni pels postconvergents ni pel seu líder. Els dos primers, de fet, són socis habituals del PSC; però la jugada també busca forçar els republicans a donar suport al Govern, i poder després indignar-se perquè el partit d'Oriol Junqueras prefereix els socialistes abans que els seus antics companys de procés.
La derrota parlamentària, d'altra banda, justificaria que l'expresident deixés llavors el seu escó i emprengués sense lligams la seva gira per tot el territori, l'única part del pla que sí sembla decidida.
La gira
Puigdemont vol conèixer de primera mà la Catalunya del 2026, tan diferent de la que va deixar enrere al maleter d'un cotxe i que no va tenir temps d'apreciar durant la seva fugissera reaparició a Barcelona a l'agost de 2024, a la qual va seguir una segona fugida.
L'objectiu d'aquesta sèrie d'actes, conferències i mítings, en qualsevol cas, serà el de mobilitzar els descontents i recuperar aquells que ara abracen les tesis extremistes d'Aliança. De cara, primer, a les properes eleccions municipals; i després, amb vista a unes catalanes previstes per al 2027 en què la seva intenció, per ara, és tornar a ser el candidat.
En l'executiva del seu partit ningú s'hi oposarà a que ho sigui, malgrat les crítiques d'alguns sectors i de les maniobres de dirigents de l'antiga Convergència i Unió i del món empresarial per refundar l'espai. El nucli actual del partit, a més, considera que Puigdemont continua sent el seu major actiu electoral davant la manca de lideratges alternatius.
Reforç al Govern
Des del prisma del Govern –que, en efecte, no passa pel seu millor moment–, aquesta moció reforçaria la tesi que no hi ha alternativa possible, almenys, amb l'actual arc parlamentari.
En aquesta línia, l'Executiu socialista està decidit a esgotar la legislatura. I Salvador Illa, que s'ha reincorporat aquesta setmana després de gairebé un mes de baixa, està convençut de la seva capacitat de revertir la situació.
Malgrat les peticions de sotmetre's a una qüestió de confiança –una cosa que només pot decidir el president, i que no farà– i les reiterades reprovacions del Parlament a la seva consellera Sílvia Paneque, Illa només pensa a desencallar els pressupostos.
Sap que, encara que estan costant, són la seva principal basa per seguir endavant amb el mandat tranquil i ni immutar-se davant dels eventuals shows del principal partit de l'oposició.