El primer viacrucis de Vilà, l'arquebisbe amic de Puigdemont: la posició política de l'Església davant el 29N
Junts tem que la Conferència Episcopal posi el prelat, amic del líder de Junts, en un compromís amb un posicionament que afavoreixi el PP
Més informació: Octavi Vilà, el nou arquebisbe de Barcelona, un nacionalista que va equiparar el 'procés' amb la Guerra dels Segadors
El nou arquebisbe de Barcelona encara no ha pres possessió i ja té davant seu el seu primer viacrucis.
La possibilitat que la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) trenqui la seva tradicional neutralitat i emeti un pronunciament polític davant les eleccions generals del 29N podria col·locar Octavi Vilà, amic de Puigdemont, en una posició delicada.
El president de la Conferència, Luis Argüello, ha obert expressament la porta a una declaració sobre els comicis durant l'Assemblea Plenària que se celebra aquesta setmana a Madrid.
L'arquebisbe de Valladolid i president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello Europa Press
"No vull ara fer una referència directa a les pròximes eleccions generals, ja que espero que aquesta Assemblea pugui oferir algun comunicat al respecte", va afirmar dilluns en el seu discurs inaugural.
Victòria de l'Església catalana
Un alt càrrec de Junts, que ha celebrat el nomenament de Vilà com una victòria de l'Església catalana davant la influència de Madrid, reconeix a Crónica Global que observen amb inquietud aquesta possibilitat.
Hi ha el precedent d'Antonio María Rouco Varela, l'últim president de la CEE que es va posicionar políticament: en aquell cas, el 2011, va ser per donar suport tàcit a Mariano Rajoy, aleshores candidat del PP.
El que es planteja ara és també la possibilitat que la CEE emeti un comunicat, si no directament de suport a la candidatura d'Alberto Núñez Feijóo, almenys sí crític amb el PSOE de Pedro Sánchez, tot i que tampoc no falta qui assegura que el més probable és que el posicionament es remeti a l'Evangeli d'una forma molt genèrica.
Sigui com sigui, la posició que adopti la CEE podria obligar Vilà a triar entre secundar una declaració col·lectiva o marcar distàncies amb els seus companys.
Junts veu una victòria de l'Església catalana
Els posicionaments públics de Vilà han estat molt més discrets del que alguns van suggerir amb el seu nomenament, però hi ha trobades privades que sí revelen la seva simpatia i afinitat amb el moviment independentista, almenys durant el procés.
No és només l'amistat personal que Vilà té amb alguns dels seus líders, com Puigdemont, Josep Rull o Oriol Junqueras.
Cayetana Álvarez de Toledo va explicar el 2017 que l'arquebisbe electe, aleshores abat de Poblet, va tenir una trobada difícil amb l'historiador britànic John H. Elliott, que mai no va amagar les seves crítiques a l'independentisme.
Vilà, també historiador, li va preguntar si no veia similituds entre el procés i la Guerra dels Segadors i va insistir que en aquell moment també hi havia “nous comtes-ducs d'Olivares”, en clara al·lusió al govern de l'aleshores president Mariano Rajoy.
Junts es desfà en elogis
A Junts es desfan en elogis quan parlen de l'encara bisbe de Girona. El seu nomenament després de la jubilació de Juan José Omella --crític, encara que tímidament, amb l'independentisme--, constitueix una de les poques victòries que ha pogut anotar-se recentment el partit i, probablement, una de les poques que li esperen a curt termini: les enquestes apunten a una debacle històrica de l'espai postconvergent.
Alts càrrecs el descriuen com algú "molt consistent" i "molt arrelat amb el plantejament d'una Església catalana", que situa "la dignitat de la persona per damunt de tot".
Enalteen la seva “pulcritud” i la seva “prudència”, i retreuen que la CEE pugui posar-lo en el compromís d'haver de posicionar-se políticament aquest divendres, quan hagi acabat l'Assemblea Plenària i el president de la CEE ofereixi una roda de premsa.
“Aquesta és l'església que no ens agrada”, insisteixen.
El Papa a la Catedral
La visita del Papa
El mateix alt càrrec atribueix part del mèrit del nomenament a la visita de Lleó XIV a Barcelona. Considera que el viatge del Pontífex va ajudar a optar per un perfil com el de Vilà perquè la visita el va convèncer de reforçar la capacitat de decisió de l'Església catalana.
"Hi havia una certa tendència que fos la Conferència Episcopal la que decidís, la que influís, la que orientés", expliquen. "Però l'Església catalana s'ha de proveir des de la mateixa Església catalana".