Jorge Buxadé, eurodiputado de Vox
Política

Jorge Buxadé (Vox): "Fer Espanya gran una altra vegada passa perquè Catalunya també sigui gran una altra vegada"

L’eurodiputat català, un dels possibles ministres dels ultres si formen part del proper Govern, atén 'Crónica Global' a dues setmanes de les eleccions

Contingut relacionat: Abascal planta Jordi Wild a Manresa després de la polèmica de 'La Revuelta'

Llegir en Català
Publicada

Jorge Buxadé (Barcelona, 1975) és una de les principals ment pensants de Vox. Advocat de l’Estat de formació i eurodiputat des del 2019, també se’l considera un dels líders més extremistes del partit de Santiago Abascal, al qual es va afiliar el 2015 després d’haver militat anteriorment a la Falange Española de las JONS i al PP.

Molt crític amb el Govern de Pedro Sánchez, a qui es refereix com a "màfia", insisteix que la responsabilitat dels casos de corrupció ha de ser compartida amb els grups que van donar suport a la seva investidura el 2023. Entre ells Junts i ERC, dos partits als quals, com a independentistes, defensa il·legalitzar. I als quals acusa de "també haver robat".

El seu objectiu és "fer Espanya gran una altra vegada", a l’estil més pur de Donald Trump, que va arribar a la presidència dels EUA amb el ja clàssic Make America Great Again. Per això, assegura en aquesta entrevista amb Crónica Global, "Catalunya també ha de tornar a ser gran".

A dues setmanes de les eleccions generals del 29N, amb les enquestes apuntant a una majoria absoluta, aquesta vegada sí, de la dreta i l’extrema dreta, el seu nom està entre els favorits per formar part del proper Consell de Ministres. Així comença l’entrevista, gravada divendres passat aprofitant la seva visita a Barcelona, ciutat on ja no viu.

Pregunta: Està preparat per ser ministre de Justícia?

Resposta: No. Aquest és el clàssic interès dels periodistes, però a cap espanyol li interessa. El més important ara mateix és el diumenge 29 de novembre. Que a les 22 hores hi hagi una festa a milers de cases espanyoles perquè ens hem alliberat de Pedro Sánchez i dels seus socis.

P: Però vostès pretenen governar... Estan preparats per assumir aquesta responsabilitat després de les eleccions?

R: Per descomptat que estem preparats per governar. Som un partit polític de govern. Aspirem, en realitat, a una majoria absoluta. Aspirem a que en algun moment la majoria dels espanyols diguin que volen que Vox lideri un projecte nacional per Espanya i amb la seva capacitat de treure el millor de cadascuna de les regions.

P: Quins supòsits s’haurien de donar perquè Feijóo sigui president del Govern però Vox decideixi quedar-se fora del Consell de Ministres?

R: Hauria de dir-te que estàs iniciant una línia d’interrogatori que no ens portarà enlloc. El més important és que ens centrem en el 29 de novembre, en el resultat electoral. Vox és un partit previsible. Avui hem llançat el nostre programa electoral. Som un partit amb tres idees molt clares: prioritat nacional, desregulació i remigració.

Un Govern que vagi en aquesta línia tindrà el suport dels milions d’espanyols que votaran Vox, i això és el que ens importa. Les formes, el model… això ja arribarà. Ara no és rellevant. El que més ens preocupa és aconseguir que Tezanos no tingui raó.

Jorge Buxadé

Jorge Buxadé GALA ESPÍN BARCELONA

P: Expliqui’m llavors què creu que va fallar el 2023, quins errors van identificar i no estan repetint en aquesta campanya.

R: Podria dir-te mil coses, però ara mateix hem d’estar en el futur. Aquest divendres he estat a Salt. Estaria molt bé que poguéssim parlar d’aquest municipi, que és un model de reemplaçament poblacional. Un barri de Girona que es converteix en una ciutat amb immigració massiva d’espanyols d’altres territoris d’Espanya, d’Andalusia, d’Extremadura, que contribueixen al creixement de la indústria de Girona, que generen riquesa, ocupació, comerç local, bona convivència… I en un determinat moment hi ha uns polítics que ho canvien tot. Decideixen que cal desindustrialitzar Espanya, deslocalitzar empreses i portar immigració massiva. I ara Salt és un model de fracàs social.

Això és el que a nosaltres ens preocupa. Ja hem parlat molt del que va passar el 2023 i ara mateix no és rellevant. El rellevant és què fem a Salt perquè torni a haver-hi bona convivència, que torni a tenir comerç local i ocupació per als espanyols i que els immigrants il·legals no passin per davant dels espanyols al CAP.

He promès a un home de 73 anys, José Blázquez, que parlaria d’ell. Ha hagut de deixar de treballar per un munt de malalties i ara mateix no té accés a molts serveis que sí es donen als que acaben d’arribar de manera il·legal. Això és el que ens preocupa a nosaltres: quina Espanya volem construir.

P: Quines conseqüències tindria que Sánchez pogués tornar a governar després del 29N?

R: Seria la fi d’Espanya. Suposaria, no en tinc cap dubte, la cessió total de Ceuta, Melilla i possiblement les illes Canàries. Seria la invasió immigratòria multiplicada. Si han entrat 5,5 milions d’estrangers nets en els últims anys, podríem estar parlant de 10 milions. Caiguda de la renda, caiguda dels salaris, més violència, més delinqüència, més crims...

A Catalunya crec que el 54% de la població reclusa és estrangera. Potser podríem parlar del 80% de violència generalitzada. Tot això és el que vol Sánchez. Pobresa i decreixement. N’hi ha prou d’anar a Cuba o a Veneçuela per veure el que vol Sánchez.

P: Catalunya, segons les enquestes, podria ser l’única regió on Vox pot guanyar el PP. Per què creu que pot donar-se aquest fenomen?

R: No sé què diuen les enquestes. Però a Almeria, a Màlaga, a Alacant, a València… Vox respon a una realitat, a una necessitat dels espanyols. I és veritat que Catalunya, per moltes circumstàncies, per la seva tradicional industrialització i riquesa, que ha caigut per motius com el separatisme o la immigració massiva, hi ha una gran part dels catalans que ha reaccionat, que ja és capaç de vèncer el políticament correcte i ha sortit al carrer a dir que necessitem Vox.

Vox és ja una qüestió de supervivència existencial. A més he de dir que la nostra gent de Vox a Catalunya ho està fent fenomenal. Estan treballant molt… els regidors, els diputats regionals, la gent, els afiliats, els simpatitzants… treballen amb una gran motivació i això es percep després.

P: Estem veient la versió més catalanista de Vox, si em deixa dir-ho així. Vostè també s’anima a parlar en català i a defensar la identitat catalana, com diuen ara els líders del seu partit?

R: Bé, és que jo sóc català. Jo vaig néixer al barri de Bon Pastor, al carrer Lima. Em vaig criar al districte de Sant Andreu. M’animo a parlar català? Home, podria animar-me a parlar en català…

P: Ho dic perquè hi ha líders del seu partit que abans no ho feien i ara sí.

R: No. Els líders del meu partit han parlat en català tota la punyetera vida. Joan Garriga (portaveu al Parlament) parla amb els seus fills en català.

P: Em refereixo públicament. Al Parlament, als mítings…

R: És una normalització del discurs. No hi ha cap canvi. Aquí el cas és que la nostra identitat com a catalans i espanyols estan unides, i nosaltres vivim la nostra catalanitat amb total normalitat. El problema ve quan algú vol confrontar identitats, violentar les identitats.

Nosaltres el que volem és sentit comú i el que la majoria de la gent entén i viu. Nosaltres sabem que el futur d’Espanya, la reindustrialització d’Espanya, fer Espanya gran una altra vegada passa perquè Catalunya també sigui gran una altra vegada. I perquè Catalunya sigui gran una altra vegada ens hem d’alliberar de moltes coses.

P: De què?

R: Dels impostos, per exemple. Catalunya és el lloc on hi ha més impostos. Més impostos i més alts. També hi ha menys llibertat, perquè hi ha moltes més lleis.

A Catalunya s’han multiplicat lleis. Tenim un Parlament que només es dedica a imposar restriccions, prohibicions, limitacions… Els catalans volem llibertat. Si ens hem caracteritzat per alguna cosa els catalans és per comerciar amb llibertat, per exemple. Ara tot són traves i límits. “Vostè ha de complir aquests requisits” (Vostè ha de complir aquests requisits). Què m’està explicant? Deixi’m en pau! Deixi’m en pau!

“És que el seu consell d’administració només té el 30% de dones”. Podríem tenir el 60%. Per què hi ha una llei que t’obliga? El que nosaltres volem és alliberar, donar llibertat a la gent. I aquest és el nostre camí. La llibertat i el sentit comú.

P: Molts votants d’Aliança Catalana els votaran a vostès en aquestes eleccions. Com pretenen mantenir aquests vots perquè després també a les catalanes la gent doni suport a Vox i no a Sílvia Orriols?

R: Complint la paraula. Fent el que diem que volem fer.

P: Li parlo concretament de votants d’Aliança que prestaran el seu vot a Vox a les generals.

R: Pot ser que passi, no ho sé. Les últimes eleccions van ser les autonòmiques, si no m’equivoco, i hi va haver un resultat. Ara venen les municipals. Els partits no són propietaris dels votants, també cal acabar amb això. El PP, el PSOE i aquí Convergència, ara Junts… aquests partits han considerat que eren els amos dels seus votants.

Vox no considera que tingui cap votant. Nosaltres anem a una campanya electoral, llancem un programa, tenim una manera de fer política molt directa, combativa… i qui vulgui que ens segueixi.

Jorge Buxadé

Jorge Buxadé GALA ESPÍN BARCELONA

Llavors, a la teva pregunta: si nosaltres anem a aquesta campanya, fem això i ens voten, què espera el votant? Que fem el que diem. El votant és intel·ligent. El votant sap que nosaltres tenim un programa de 100, i després potser podem fer 60. Però la gent ho entendrà i ho valorarà.

Si aconseguim que els catalans, els espanyols i els estrangers que treballen passin per davant a la sanitat pública dels que no treballen, i que en cap cas els que no tenen residència legal tinguin accés al servei sanitari, excepte en casos d’urgència vital… la gent dirà que “aquests de Vox compleixen”.

A Barcelona, per exemple, hi ha una dada tremenda. El 30% dels que cobren l’Ingrés Mínim Vital són estrangers. Si aconseguim que l’Ingrés Mínim Vital només es cobri per espanyols, perquè és el que toca, la gent dirà “aquests compleixen”. Aquest és el camí que hem d’aconseguir. I el votant farà el que consideri oportú.

P: Vostè il·legalitzaria la pràctica d’altres religions, com suggereix Orriols?

R: Il·legalitzaria tot allò que atempta contra l’ordre públic, la seguretat pública i la salut pública. Per exemple, crec que els moviments antifa, els moviments violents que atempten de veritat contra la llibertat han de ser il·legalitzats, com estan sent il·legalitzats en diversos estats dels EUA o s’està plantejant a tot Europa.

En matèria religiosa, cal distingir el que són religions i el que són ideologies.

Tenim un Codi Penal, i cal millorar-lo. Les organitzacions que violenten la llibertat, que impedeixen que puguis caminar pels carrers amb normalitat, que tallen les comunicacions, que vulneren els drets… La gent té dret a viure en pau. La gent té dret a portar els seus fills a l’escola amb tota tranquil·litat sense pensar que hi haurà una barricada o que un home encaputxat els dirà que no poden anar a treballar o que han de tancar el seu comerç… Això s’ha acabat.

Els temps en què els carrers estan en mans de la delinqüència s’han d’acabar. Els carrers han de tornar a estar en mans de les classes mitjanes i de les classes treballadores.

I això és el que nosaltres també oferim. Un compromís amb la llibertat, amb la seguretat, amb l’ordre, amb la tranquil·litat. I aquí a Catalunya s’entén molt bé, volem viure amb tranquil·litat, i fer negoci (I aquí a Catalunya s’entén molt bé, volem viure amb tranquil·litat i fer negoci).

P: Les mesquites, per exemple, vostè les tancaria?

R: Algunes sí. Les mesquites jihadistes, wahhabites... Aquelles mesquites on s’atempta contra Occident, contra la igualtat d’home i dona, on es preparen atemptats… És clar. Per descomptat. És una exigència a tot Europa. Jo sóc diputat al Parlament Europeu i tots els partits patriotes hi estem d’acord. Això és una urgència. No podem tenir llocs on s’ataca la nostra civilització. La defensa de la dona, ara mateix, passa fonamentalment per això.

P: Si sumen majoria amb el PP, els exigiran que es prohibeixi parlar en català al Congrés dels Diputats? L’hi pregunto perquè ells diuen que no, que un cop fet ja no cal canviar-ho…

R: Albiol diu una cosa i Cayetana Álvarez de Toledo diu que no.

P: El partit, en línies generals, defensa això.

R: Jo crec que seria una bona idea que el PP fes un congrés extraordinari i decidís totes aquestes qüestions.

P: Si depèn de vostès, es prohibeix?

R: No, no, no. Es garanteix l’ús del castellà. El Congrés dels Diputats representa tots els espanyols. Al Parlament es pot parlar en català i es parla català amb normalitat. Els diputats de Vox són la prova més evident que es poden parlar ambdues llengües amb normalitat, perquè ambdues llengües són enteses per tots els catalans.

Perquè la identitat de Catalunya és tenir la riquesa d’aquests dos idiomes. Però el Congrés dels Diputats representa el poble espanyol, i resulta una mica ridícul això dels auriculars, entre tu i jo… En quin idioma parla Illa amb el president de la regió gallega? Amb auriculars? És ridícul, de veritat.

Jo estic al Parlament Europeu i allà tothom fa l’esforç de parlar en el seu propi idioma, i s’entén amb total normalitat.

P: També hi ha auriculars al Parlament Europeu.

R: És clar, perquè hi ha nacions al Parlament Europeu.

P: Si la majoria depèn una altra vegada de Junts, si es repeteix un resultat similar al que hi va haver el 2023, vostè es pot comprometre que no hi haurà un concert econòmic com a contrapartida al seu suport a un Govern de PP i Vox?

R: Jo li puc dir que nosaltres amb Junts no pactarem res.

P: Potser ho pacta el PP i vostès no tenen més remei que acceptar-ho perquè hi hagi un canvi de Govern, que entenc que és la seva prioritat.

R: Jo crec que aquest escenari no es contempla. Ara o mai. O guanyem o perdem.

P: Què significa ara o mai? Si perden ara no es tornaran a presentar a les properes eleccions?

R: S’entén perfectament. Cal derrocar Sánchez i els seus socis. Sánchez és indissoluble amb els seus socis. Ho hem deixat molt clar: qui ha donat suport a Sánchez? És al·lucinant el que passa en política. Partits que han estat donant suport a Sánchez durant vuit anys, ara tots es desmarquen, volen eludir les responsabilitats. Tots han estat donant-li suport: ERC i Junts han estat donant suport a la política immigratòria del Govern, la política d’habitatge del Govern…

P: Home, Junts la política d’habitatge no…

R: Per descomptat que sí. Durant vuit anys no han fet res, i quan Vox ha presentat iniciatives al Congrés per canviar les coses, han votat en contra sistemàticament perquè ho presentava Vox. Perquè viuen en el conflicte polític. Nosaltres no som així. Nosaltres plantegem propostes que, des del nostre punt de vista, milloren la vida dels catalans, dels espanyols.

ERC, Compromís, Junts, PNB, Bildu, el BNG… Ara tots es desmarquen de Sánchez. Ningú vol sortir a la foto amb el corrupte. Amb el cap de la màfia. Però tots han participat de la màfia. Així que no vinguin amb romanços. Aquesta campanya cal dir-ho molt clar: tots han estat còmplices del cap de la màfia. Hi ha una màfia, com a les pel·lícules italianes o americanes. I hi ha uns tios que estan beneficiant-se de la màfia.

Ara quan sembla que la cosa pot canviar, tots es desmarquen. Però han d’assumir la seva responsabilitat. Quanta gent de Junts, de Compromís, del BNG, del PNB o d’ERC han estat col·locats als consells d’administració dels organismes públics de Sánchez? Tots han trincat, han robat, i són igual de culpables. Quan nosaltres diem que la corrupció mata, hi ha un responsable, que és Sánchez, però hi ha molts còmplices. Així que no. Han de respondre.

Jorge Buxadé

Jorge Buxadé GALA ESPÍN BARCELONA

El senyor Rufián, que respongui, que ara va de guais, parlant d’immigració i d’habitatge i durant vuit anys ha estat còmplice de l’entrada massiva de cinc milions i mig de persones. I dels problemes d’habitatge a Barcelona també en són responsables: de l’increment de preus, de la impossibilitat de lloguer, que la majoria dels que tenen dos o tres pisos els hagin tret del mercat… Ells han donat suport a l’okupa, a l’inquiokupa… i ara volen sortir-ne de franc.

P: Vostès segueixen defensant il·legalitzar els partits independentistes? Ha citat vostè uns quants…

R: Sí, sí, uns quants. Per descomptat, crec fermament que hi ha partits que han d’entendre que són al Congrés dels Diputats i que representen el poble espanyol i han de respectar la sobirania.

P: Li parlo d’il·legalitzar-los.

R: No està al programa.

P: Per això li pregunto, perquè vostès han defensat aquesta posició en el passat.

R: Jo crec que hi ha partits que han de ser il·legalitzats. Sí, sí…

P: El seu candidat a Barcelona, Juanjo Aizcorbe, va dir la setmana passada que no cal tancar TV3 i Catalunya Ràdio. Què n’opina d’això?

R: No he escoltat les declaracions. No em facis opinar sobre el que ha dit Juanjo, però deixa’m dir que és el millor diputat que ha tingut Barcelona al Congrés.

P: S’ha de tancar TV3 i Catalunya Ràdio?

R: Home, mira. Ara ja no escolto TV3 i Catalunya Ràdio perquè, per desgràcia, no visc aquí a Barcelona i no són els mitjans que escolto habitualment.

Però sí que hem de garantir que les televisions públiques compleixin el seu servei. Les que incompleixen la neutralitat, que no gestionen bé els fons públics, cal prendre mesures severes. Però igual amb RTVE… per descomptat.

P: La tancarien, també?

R: RTVE té un pressupost de 1.300 milions d’euros.

P: Que a vostè li sembla molt…

R: Home, no sé si em sembla molt. Jo li dic que la seva competidora, que és Mediaset, que són Telecinco i Cuatro, té un pressupost de 700 milions, que és la meitat.

P: Jo li pregunto per la seva proposta. Si és reduir el pressupost o tancar-la.

R: Mai hem dit que RTVE hagi de tancar-se. Qualsevol Estat seriós, qualsevol nació seriosa, ha de tenir un servei públic de televisió. Ara, els milicians no poden treballar en un servei públic. El servei públic és atendre tothom. Neutralitat, imparcialitat, objectivitat, informació fiable…

Li posaré un exemple. No sé si els seus lectors ho saben: La 1, programa Malas Lenguas, fan un tall, clip, editen el clip, informen sobre la detenció de 12 membres de Núcleo Nacional i la imatge de fons és Santiago Abascal. Què faria vostè..?

P: Per què Abascal no va anar a l’entrevista amb Jordi Wild com es va comprometre?

R: Ja ho hem explicat mil vegades.

P: Li demano que m’ho expliqui vostè.

R: Nosaltres mai havíem cedit en exclusiva els drets d’entrevistes o d’accions polítiques. Santiago ho va dir l’altre dia a televisió: vam cometre un error, vam fer això amb RTVE, i RTVE ha segrestat 40 minuts d’entrevista. Aquella mateixa nit, quan vam advertir que havien segrestat 40 minuts de l’entrevista amb Broncano, a La Revuelta, nosaltres diem: se suspèn qualsevol actuació en què haguem cedit els drets en exclusiva. Llavors es comunica a Jordi, i entenc que no li agradés.

Jo lamento aquesta situació, però un confia en la bona fe. Hem comès un error, i va ser confiar que hi havia bona intenció a RTVE, i ens hem adonat que no. Com que hi havia una cessió en exclusiva dels drets, es va decidir que no.

P: Creu que els pot perjudicar no aparèixer en aquest format, ara tan de moda, sobretot entre els joves?

R: Jo crec que el votant, especialment el jove… Els polítics habituals han tractat el votant, i especialment els joves, com a idiotes. Nosaltres no els tractem i mai els hem tractat com a idiotes. Sé que ha generat molt rebombori, i ho entenc, però els joves són intel·ligents, tenen formació, tenen accés a molta informació, i saben que l’únic partit que des de fa vuit anys parla d’immigració, d’habitatge, de baixada d’impostos, d’eliminar traves, d’impedir que hagin de marxar…

No sé si sap que a les proves MIR dels metges s’hi poden presentar els estrangers il·legals. El Govern, el 2022, va aprovar un Reial Decret i ha convocat unes places. Al MIR poden accedir immigrants il·legals. Mentre els nostres metges han de marxar a treballar a l’estranger.

Som l’únic partit que ho denuncia, l’únic partit que en el seu programa porta un pla de retorn dels espanyols que han hagut de marxar a Frankfurt, a Londres, a Brussel·les a treballar. Nosaltres diem: Vols treballar a Espanya? Ho farem possible.

Els joves són intel·ligents. Pot ser que s’hagin decebut en aquesta situació, perquè els hauria encantat veure el seu ídol polític i el seu influencer preferit, però les coses han anat així, i ells saben, en qualsevol cas, que l’únic partit que parla de joventut i que té un programa per als joves és Vox.

P: Un dels moments que Broncano no va segrestar, com diu vostè…

R: No, com dic jo no. Segrestat. 40 minuts. Ho hem demanat a la Junta Electoral Central i la Junta Electoral Central, també controlada pel Govern, pactada pel PP i el PSOE, segueix sense dir res.

P: Un d’aquests moments, com li deia, va ser Abascal dient que Vox no té posició sobre el franquisme. Per què els fa tanta por marcar distàncies amb el règim?

R: Miri, jo tinc una posició molt clara sobre la batalla de Guadalete. I no sé si caldria aprovar una llei que regulés com pensar sobre allò.

P: Crec que ha entès la pregunta.

R: És clar que l’he entesa. Quina posició he de tenir jo sobre la història d’Espanya? Per què m’obligues a acceptar l’opinió respecte a un determinat moment de la nostra història imposat per una llei? Fa anys que ho diem. Vostè què opina sobre la Guerra Civil o sobre el franquisme? Doncs cadascú opinarà en funció de com li hagi anat.

P: Em sembla curiós que vostès tinguin una opinió sobre gairebé tot, com qualsevol partit, però sobre això no en tinguin cap…

R: Qui ha viscut les coses de la seva vida, té la seva pròpia opinió. Sobre la Guerra Civil, es vol convertir un discurs polític… I crec que no és novedós el que diem. Uns van caure en un costat, altres van caure a l’altre. A la meva família, els meus avis, uns eren d’un costat i altres de l’altre. I ara què faig? El Govern em diu que he d’estimar uns i odiar els altres.

I sobre el franquisme: doncs qui viu a València i va veure com es va desviar el llit del Túria perquè la ciutat no tornés a inundar-se, doncs potser està content. Sobretot si ho comparem amb qui no ha fet res pel barranc del Poyo, que fa dos anys van morir 200 espanyols com a conseqüència de les inundacions. Han passat dos anys i allò segueix igual. I si ara mateix, Déu no ho vulgui, cau una pluja torrencial, pot tornar a passar. I la responsabilitat és de Sánchez i de Rufián.

P: Parlant de Sánchez… no li sembla perillós dir-li dictador?

R: No.

P: Creu que és un dictador?

R: Estàs fent les mateixes preguntes que Broncano a Abascal... Quan algú es comporta com un no-demòcrata, com li diries tu? Aprenent de tirà, li diu Abascal. Dictador no li hem dit mai. Aprenent de tirà.

P: Li acabo de preguntar si creu que és un dictador i em sembla que ha dit que no ho veu malament. En tot cas jo li estic deixant argumentar…

R: Sí. Amb tota la tranquil·litat. Dictador. És un tipus que ha pres el control del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem, del Tribunal de Comptes. És un tipus que ha imposat una màfia corrupta, que ha absorbit els diners dels fons europeus, per exemple. El dinerito del contracte d’adjudicació de les polseres antimaltractament de les dones. S’ha quedat els diners. Els ha mal gestionat. Llavors hi ha moltes noies que han patit conseqüències. Un Govern que ha alliberat violadors. Com vols que li digui jo a això?

És un tipus que va imposar una portada única a la Covid. Això no passa més que… a les democràcies no existeix que tots els mitjans publiquin la mateixa portada. “Sortim més forts”, va dir el tio. I mentre posaven aquesta portada, sabem ara que Koldo, Ábalos i companyia estaven agafant els diners de la gent quan la tenien confinada a casa seva sense poder treballar. I ells de festa i robant. Com vols que li digui jo a això..?

Jorge Buxadé

Jorge Buxadé GALA ESPÍN BARCELONA

P: El PP i vostès tenen diferències en qüestions com l’avortament o l’eutanàsia, per exemple. Seran eixos importants en la negociació per formar govern?

R: Tenim diferències en tot amb el PP. En tot.

P: Haureu de prioritzar quines qüestions batallareu més.

R: Jo crec que hi ha problemes més importants.

P: Una parella homosexual ha de poder adoptar?

R: Pregunta de Pablo Motos a Abascal a El Hormiguero. Et contestaré el mateix: jo crec de veritat que un nen té dret a un pare i una mare. Això és el bo.

P: Què diria a les persones que tenen por que la seva motoserra els retalli drets?

R: Que no és cert. El seu dret a les pensions, el seu dret a emprendre i el seu dret a estar al carrer amb tranquil·litat, amb seguretat i amb llibertat està totalment garantit.