'Xut' d'autoestima per a Opium, Shoko, CDLC, Aqua i Icebar a Barcelona: "Serem encara més excel·lents"
Les discoteques del Front Marítim porten una dècada amb contractes precaris i sense fer grans inversions per renovar els seus locals, mentre destaquen a les llistes internacionals dels millors clubs del món
Després de la compra per part del CZFB dels seus locals, anunciada aquesta setmana, sorgeix de nou el debat sobre el futur de la seva activitat
Més contingut: El CZFB i Barcelona compraran el Centre de la Vila i locals del Front Marítim per 97 milions
"Portem deu anys sense fer grans inversions". Així resumeix David López, president de l'Associació Front Marítim de Barcelona, l'impacte que ha tingut la inestabilitat jurídica sobre les discoteques de la zona del litoral. Tot i el seu volum econòmic i atractiu turístic, els cinc locals, Opium, Shoko, CDLC, Aqua i Icebar, fa més d'una dècada que no tenen un horitzó que els permeti emprendre inversions a llarg termini.
Locals que, juntament amb els establiments del CC Centre de Vila i Moda Shopping, passaran a mans del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), després d'un acord assolit aquesta setmana amb l'Ajuntament de Barcelona.
Els actius, fins ara de titularitat estatal, s'incorporaran així a una operació que ronda els 100 milions d'euros. Cal esmentar que el consorci està integrat pel consistori de Jaume Collboni, la Generalitat de Catalunya i el Govern central.
Contractes 'precaris'
Tot i que la titularitat continuarà sent pública, aquesta operació obre una nova etapa per als negocis del Front Marítim.
Segons recorda López, la concessió que regulava l'explotació d'aquests espais va acabar el 2016. Des de llavors, han funcionat a través de contractes d'arrendament amb durades de "entre tres i cinc anys, i subjectes a successives pròrrogues".
Actuació en directe a Shôko
De fet, el contracte actual va vèncer fa dos mesos, però s'ha prorrogat fins al setembre de 2027. Ara, caldrà negociar nous acords que permetin la seva continuïtat.
L'associació reclama contractes de més llarga durada, d'almenys 15 anys, per recuperar la capacitat d'inversió. Per a López, amb aquestes garanties podrien modernitzar els espais, mantenir els seus estàndards de qualitat i reputació, així com garantir la continuïtat de les seves plantilles.
Impacte econòmic
L'oci nocturn té un pes rellevant per a l'economia de Catalunya. Segons un estudi de PwC de 2023, promogut per Fecasarm i Spain Nightlife, el sector genera un impacte de 165 milions d'euros al PIB català, aporta 32,7 milions a les arques públiques i ocupa més de 3.100 persones.
Els establiments del Front Marítim reben més de dos milions de turistes a l'any. Aquesta xifra situa la zona com un dels principals enclavaments turístics de la Ciutat Comtal, només per darrere de la Sagrada Família i el Park Güell.
Millora de l'entorn
Però les grans inversions no es redueixen a l'interior dels locals. Des de l'associació afegeixen que les seves inversions s'estendran també a actuacions en els espais públics, més encara en àmbits com la neteja i l'aparcament.
En la mateixa línia, els contractes de llarga durada farien possible una millora de les seves pròpies instal·lacions, amb la perspectiva de poder amortitzar les seves inversions. El propòsit, indica López, és preservar els estàndards de qualitat, reforçar la seva reputació i mantenir l'ocupació.
L'associació, d'altra banda, destaca la ubicació de les discoteques, un entorn amb menys presència residencial que altres barris de Barcelona.
Així, l'entitat sosté que el Front Marítim gaudeix de condicions per acollir la vida nocturna en un escenari "en què les restriccions i la pressió veïnal" condicionen cada cop més l'oferta d'oci de la ciutat.
Reconeixement
D'altra banda, l'associació recorda que aquesta inestabilitat no ha impedit que les discoteques mantinguin el seu reconeixement internacional, amb la presència d'algunes de les seves sales en rànkings mundials de clubs.
De fet, Shôko i Opium es troben al top 10 del rànquing dels 100 millors clubs del món de la International Nightlife Association.
L'Hotel Arts (i), al costat de la Torre Mapfre al front marítim de Barcelona / CG
Interès real
L'any passat, l'Ajuntament de Barcelona ja contemplava fer-se amb el control d'aquests actius per impulsar la transformació d'una part del litoral que planteja com a estratègica.
L'operació, que ara s'articula a través del CZFB, s'emmarca en una aposta més gran per recuperar el dinamisme d'aquest punt i reforçar el seu paper dins el model d'economia blava de Barcelona.
La intenció municipal, segons va traslladar llavors a les discoteques, era preservar l'activitat. Al març de 2025, l'òrgan municipal estudiava diferents fórmules per assegurar la seva continuïtat, entre elles, adquirir els espais i arrendar-los als seus actuals operadors, segons informava El Periódico.
Confiança i suport
Tant l'Associació del Front Marítim com Fecarsam confien que les administracions permetin que els actuals operadors continuïn desenvolupant la seva activitat.
![Juan Tejedor (Patrimonio); Carlos Puig (Crowe); Arjun Gupta (GIC) y Renato da Oliveira (Arts)](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/507717.jpg?p=w:320\/h:240&h=kox18ueb"])
"Des de la nostra perspectiva, veiem aquesta operació com una maniobra per mantenir i protegir la zona amb els seus usos actuals", assenyalen des de Fecasarm.
"Aposta"
En la mateixa línia, per a Shôko, la decisió de l'ajuntament és una bona notícia, ja que és "aposta per la continuïtat" dels projectes actuals.
El club fa èmfasi en la seva aposta per la "qualitat" i es congratula que l'Administració local, en coordinació amb el CZFB, hagi volgut apostar per aquest format. "És una feina de molts anys que beneficia la ciutat", assegura David Muñoz, director general de l'establiment.
La sala recorda que en aquests moments el consistori "ja té el control de les llicències i l'espai públic", de manera que ara "es converteix en propietari a qui cal pagar els lloguers". És l'únic canvi de calat respecte a la situació actual: aporta seguretat jurídica als operadors.
