La relació entre Aliança Catalana i Junts està trencada, fins al punt que la líder ultredretana Sílvia Orriols prefereix que els seus votin PP o Vox el proper 29 de novembre.
Segons detallen fonts molt properes a l'alcaldessa de Ripoll, així ho verbalitza al seu cercle de confiança i així ho trasllada als votants de la seva formació que li demanen consell en cas de voler votar, tot i que ella continua sent partidària de no fer-ho.
No ha votat mai en unes generals --ho ha reiterat en múltiples ocasions-- i ha estat la principal impulsora que el seu partit no es presenti a aquests comicis, en contra de la voluntat d'una part de la militància, que ha estat marginada i sancionada per qüestionar aquesta posició, i tot i la possibilitat real d'obtenir representació al Congrés.
Públicament, Orriols argumenta que els votants d'Aliança no són propietat seva i que tenen llibertat per optar per la papereta que considerin a les generals, assumint que, com va dir la setmana passada, hi haurà militants que donaran suport a Vox o al PP en aquesta ocasió.
"Bona relació"
Això ha xocat en altres sectors independentistes per la dura posició dels de Santiago Abascal en relació amb el nacionalisme, independentment que hagin moderat el seu discurs fins al punt que el seu líder assegurés fa unes setmanes que "la identitat catalana està en perill". Això sí, "per culpa del califat islàmic", igual que Orriols.
El cas és que aquest aval a donar suport als d'Abascal --tàcit en públic, explícit en privat-- va de la mà d'una coincidència freqüent i cada cop més gran en les seves posicions polítiques. Sovint, de fet, Aliança tomba les propostes de Vox al Parlament únicament perquè estan escrites en castellà i no en català.
En qualsevol cas, la relació entre les dues diputades d'Aliança Catalana i els grups parlamentaris de PP i Vox és "bona", expliquen fonts del mateix partit.
Especialment en comparació amb el cordó sanitari --públic i privat-- que apliquen la resta de grups parlamentaris a Orriols, a la seva companya i als seus assessors habituals a la Cambra, l'advocat Jordi Coma i el secretari general de la formació, Oriol Gès.
Xoc directe amb Junts
Per la seva banda, Junts, partit amb el qual la formació de l'alcaldessa de Ripoll s'ha obert a arribar a acords en el passat, està decidit a confrontar directament amb l'extrema dreta.
És l'ordre que ha donat el seu líder Carles Puigdemont. I es va exhibir aquest mateix curs amb els diputats postconvergents mostrant pancartes on els titllaven de nazis.
Va ser el famós cartell de la espardenya trepitjant una esvàstica que els diputats de Junts --a més dels del PSC, ERC, la CUP i els Comuns-- els van dedicar al Parlament després de la Diada, on hi va haver enfrontaments entre antifeixistes i orriolistes tant la vigília, al Fossar de les Moreres, com a la mateixa manifestació de l'11S a Barcelona.
Això va acabar per enfadar Orriols, que--mentre substitueix electoralment els de Puigdemont, que és la seva principal obsessió-- no tancava la porta a poder arribar a acords "que no contradiguessin el programa d'Aliança" --com ella mateixa va dir en una conferència a l'Hotel Palace de Barcelona-- després de les pròximes eleccions municipals.
"Molt dolguda"
"Està molt dolguda amb Junts", detallen al respecte fonts del nucli dur del partit ultredretà, explicant que això tanca definitivament la porta a qualsevol hipotètic acord amb ells. No investiran cap alcalde que no sigui de la seva formació, afirmen des de fa setmanes.
Aquestes mateixes fonts apunten, d'altra banda, que aquest "cabreig" --que, insisteixen, és "difícilment reconduïble en algú amb la seva personalitat"-- també té a veure amb la posició dels de Puigdemont respecte a l'escàndol relacionat amb la contractació de la seva filla com a agent de la Guàrdia Urbana de Ripoll que va esclatar l'estiu passat.
És una cosa que "s'ha portat al terreny personal", afegeixen, i que ha acabat marcant la política de pactes que ja ha fixat Aliança per després de les municipals.
De moment, intenta que els seus no els votin a les generals per desestabilitzar-los. Les enquestes apunten que, com a molt, Junts repetirà els set escons actuals, unes xifres gens criticables comparades amb els sondejos al Parlament --on perdrien més de la meitat de la seva representació--, però sí molt llunyanes dels resultats que aconseguia CiU a Madrid.
Ella no votarà i tampoc ho farà la cúpula del partit --que vol evitar, sobretot, enfadar la seva "líder suprema"--, però la guerra està oberta entre ambdues formacions i Aliança està decidida a maniobrar, tant com pugui, per "perjudicar Junts", en paraules de les fonts internes consultades.
PP i Vox, encantats
En aquesta línia, PP i Vox estan encantats de rebre tants vots com sigui possible a Catalunya en les pròximes eleccions generals. És, de fet, un objectiu prioritari per a tots dos.
Els de Ignacio Garriga compten a favor seu amb una coincidència més gran pel que fa a la gestió de la immigració , que no deixa de ser la carpeta estrella d'ambdues formacions.
Els populars, igualment, han apostat per un candidat com Xavier García Albiol, de l'ala dura del partit, que agrada entre els simpatitzants d'Aliança, tant per la seva lluita contra l'ocupació il·legal o la multireincidència com per la seva menor bel·ligerància amb qüestions sensibles com l'ús del català.
Les enquestes, independentment del resultat d'ambdós a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida i de qui quedi per sobre de l'altre, que no està clar, apunten que PP i Vox sumaran majoria absoluta i que podran governar plegats.
Orriols confia, igualment, que el vot a qualsevol de les dues formacions serà prestat només pel 29N i que, quan hi hagi eleccions a Catalunya, el 2028, la donaran suport a ella com a única opció amb possibilitats de guanyar les eleccions, cosa que moltes enquestes ja reflecteixen.