L'últim truc d'Houdini Puigdemont: jugar amb la incertesa de la seva tornada a Espanya
El líder de Junts esperarà com a mínim fins que la sentència del Constitucional es publiqui al BOE i no descarta donar un cop d'efecte després de les eleccions, especialment si guanya el PP
Contingut relacionat: Puigdemont insisteix que la independència és "irrenunciable" després de l'amnistia però oculta quan tornarà
Carles Puigdemont juga amb la incertesa sobre la data de la seva tornada a Espanya. L'expresident de la Generalitat és lliure de tornar al país després que el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, aixequés aquest dimarts l'ordre de detenció que pesava sobre ell després de l'aval del Constitucional a la Llei d'Amnistia del procés. Els seus fidels l'esperen amb els braços oberts després de gairebé vuit anys de residència a Bèlgica. Però, llevat de sorpresa, encara hauran d'esperar uns quants dies més.
Així ho sostenen fonts de Junts consultades per Crónica Global, segons les quals, Puigdemont esperarà com a mínim fins que la sentència del Constitucional es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i es faci efectiva del tot. Una cosa que, previsiblement, passarà en un termini de 10 a 15 dies.
El líder de Junts manté la incertesa sobre la data en què tornarà a posar els peus a Catalunya. Sense descartar un nou cop d'efecte com els que l'han caracteritzat tot aquest temps.
Tensió a la vista amb el PP si guanya el 29-N
I és que aquestes mateixes fonts apunten fins i tot la possibilitat que el seu retorn es produeixi després de les eleccions generals del 29 de novembre, en un intent de maximitzar el seu impacte i protagonisme. Més encara si d'elles en surt un nou govern del PP, o en coalició amb Vox.
En aquest escenari, tindria una nova oportunitat de tensar les relacions amb l'Estat des del seu escó al Parlament, bé com a cap de l'oposició o, més endavant, com a candidat a la Generalitat.
Tornada sense penediment
Passi el que passi, Puigdemont va veure ahir complert el seu objectiu de lliurar-se d'anar a judici per malversació amb el referèndum il·legal de l'1-O i tornar sense risc de ser detingut. Encara que ahir, en la seva primera compareixença pública per valorar la sentència del Constitucional —per set vots a favor de la majoria progressista, i cinc en contra—, no va donar detalls sobre com ni quan ho farà.
Sí que va anunciar, en canvi, els seus plans polítics que, a tenor de les seves paraules, no seran gaire diferents dels que tenia fa una dècada. I és que, segons va dir, l'amnistia és necessària però "no soluciona res", el "conflicte entre Catalunya i Espanya" es manté, ni renuncia "a l'acció unilateral".
![El secretario general de Junts, Jordi Turull](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/420561.jpg?p=w:320\/h:240&h=51H2GLI3"])
El líder de Junts evitarà així el destí d'altres exdirigents secessionistes que van ser condemnats —alguns, amb penes de presó— gràcies a les mesures de gràcia i argúcies del Govern per exonerar-los a canvi de la investidura de Pedro Sánchez i el seu suport parlamentari. Primer, amb els indults; després, amb la derogació del delicte de sedició i la rebaixa de les penes de malversació; i, finalment, amb l'amnistia.
I tot això, sense necessitat de fer propòsit d'esmena ni de mostrar penediment. Una "derrota" dels poders de l'Estat, segons es va vanagloriar. Una actitud que també va mostrar amb altres trucs que li van permetre burlar l'acció dels jutges i la policia en el passat, amb dues fugides del país incloses.
Canvi de cotxe en un túnel per votar l'1-O
La seva primera treta va passar el mateix dia del referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017, quan va esquivar la vigilància policial i va participar sense problemes a la votació. Una cosa que va poder fer gràcies a la manca de garanties, dipositant la seva papereta en un col·legi electoral diferent del que tenia assignat a Sant Julià de Ramis (Girona). Allà, la Guàrdia Civil s'havia desplegat per requisar urnes i impedir-ne l'entrada.
Aquell dia, Puigdemont va fer gala d'enginy. Va sortir de casa seva en un comboi de vehicles, entre els quals hi havia el seu cotxe oficial, seguit des de l'aire per un helicòpter de les forces de seguretat. Però aquell rastreig no va servir de res ja que, en passar sota un túnel, l'aleshores president va baixar ràpidament del seu automòbil per pujar després a un altre turisme del seu entorn. Sota el pont, ningú es va poder adonar de la seva obra d'escapisme.
Fugida a Bèlgica després de la DUI
Tampoc ningú es va adonar —començant pels Mossos d'Esquadra que el vigilaven— de la seva fugida a l'estranger el 29 d'octubre, dos dies després de la DUI. Aquell dia, Puigdemont va sortir del seu domicili a Sant Julià de Ramis (Girona) a bord d'un cotxe que el va portar per carretera fins a la frontera amb França. Tot i que s'ha especulat que ho va fer dins d'un maleter —cosa que ell nega—, va tornar a despistar les forces de seguretat canviant de vehicle.
Ja a Marsella, el líder de Junts va volar fins a Brussel·les, on va fixar la seva residència a Waterloo. Una estratègia ben pensada pels seus advocats —entre ells, Gonzalo Boye, i altres afins, com Jaume Asens—, coneixedors de la impunitat que gaudiria a Bèlgica, a diferència de la resta de països europeus.
Míting a Barcelona el dia de la investidura d'Illa
Gairebé set anys després, la història es va repetir. El 8 d'agost de 2024, dia de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, Puigdemont es va presentar a Barcelona per fer un míting de bon matí al centre de Barcelona, davant d'un monument tan simbòlic com l'Arc de Triomf. Un fet doblement insòlit, ja que l'escenari on va fer el seu discurs es va muntar el dia anterior, i s'esperava la seva presència.
Tanmateix, els Mossos tampoc van ser capaços de detenir-lo aquesta vegada: ni a la seva arribada, ni després de baixar de l'escenari. La primera, gràcies a la multitud d'afins que el van envoltar en el seu camí pel nucli antic de la ciutat —entre ells, dirigents de Junts com els indultats Jordi Turull i Josep Rull—. I, en acabar, incorporant-se a un altre grup de seguidors ataviats amb amplis barrets per dificultar-ne la identificació visual.
![Oriol Junqueras, presidente de ERC](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/570230.jpg?p=w:320\/h:240&h=wy6kDH1i"])
En un vist i no vist, el fugit es va asseure al seient del copilot d'un cotxe blanc propietat de Jordi Rodrigo, un agent dels Mossos d'Esquadra que —en la seva defensa— va al·legar que l'havia deixat a la seva conductora, l'extenista en cadira de rodes Bàrbara Vidal Gayà. Aquesta havia aconseguit aparcar a molt pocs metres de distància.
El vehicle va abandonar el lloc sense més problemes tot i el desplegament policial. I, un cop assolit aquest objectiu, el líder de Junts va esquivar després l'"Operació Gàbia" desplegada per evitar la seva fugida. Però tot va ser en va ja que, hores després, va creuar la frontera francesa sense ser interceptat.
Creuament de la frontera sense amagar-se
Segons va explicar temps després Turull, que el va acompanyar aquells dies a Catalunya, Puigdemont va evitar els controls de carretera esperant diverses hores en dos pisos de Barcelona, d'on va sortir cap a les vuit del vespre.
El pròfug havia entrat a Catalunya dos dies abans per l'autopista AP-7. "Ens vam trobar a la Catalunya Nord el dimarts dia 6, dos dies abans del ple. Cap a dos quarts de set de la tarda vam agafar el cotxe i vam venir fins a Barcelona", va reconèixer. I també va revelar que va viatjar en cotxe sense amagar-se, només ocult amb una pantalla protectora del sol als vidres dels seients del darrere.
La seva arribada a Barcelona va ser al capvespre. I allà va estar en un pis proper a l'Arc de Triomf, fins al matí del míting. Turull, en canvi, mai va aclarir la seva ruta de tornada a Bèlgica. I és que, vist el que s'ha vist, els bons escapistes mai expliquen tots els seus trucs.
