L'independentisme català pot sumar un nou partit a la seva llarga llista d'aspirants a ocupar un escó al Congrés després de les eleccions generals del 29 de novembre. I no, no serà Aliança Catalana —que ja ha anunciat que no s'hi presentarà—, sinó Alhora, la formació impulsada pel tertulià i filòsof Jordi Graupera, que en els pròxims dies consultarà a la seva militància si concórrer o no als comicis.
Així ho va anunciar Alhora aquest dilluns, en un breu comunicat en què no va concretar la data de la votació, i en què recordava que la seva "mirada" segueix posada en les municipals de l'any vinent i en les seves campanyes d'agitació independentista: una, dedicada a reclamar l'expulsió de Renfe de Catalunya —"Fora Renfe"— i l'altra, a exigir una doble xarxa en el sistema educatiu autonòmic que segregui els alumnes en funció de la seva llengua: una 100% en català —fins i tot al pati— i una altra amb el model general.
DUI, "descastellanitzar" i "acomiadaments" lingüístics
I és que ambdues qüestions —la radicalitat secessionista i identitària i la imposició del català en tots els àmbits de la societat— suposen l'eix programàtic d'un partit creat per, segons defineix a la seva web, "posar les institucions al servei de la alliberament de Catalunya fins a les últimes conseqüències".
Així, en l'àmbit empresarial, ha plantejat propostes com afavorir les empreses que prioritzin el català i excloure de la contractació pública aquells que no utilitzin aquesta llengua de manera habitual i exclusiva.
"Som el partit que descastellanitzarà el país", proclama Alhora al seu perfil de X, on adverteix que "serem implacables amb qui discrimini el català". I, per això, planteja dur a terme "inspeccions" i "acomiadaments a qui odia la nostra llengua" (sic), com apunta en el seu tuit fixat.
Serem implacables amb qui discrimini el català. Cal descastellanitzar el país començant pels municipis. Inspeccions per garantir els drets lingüístics i acomiadaments a qui odia la nostra llengua. Ajudeu-nos. Ara és el moment. Entreu al nostre web i feu-vos militants.
— Alhora (@alhora_cat) 4 de juliol de 2025
Sense regidors ni diputats en dues eleccions
La defensa de la independència unilateral, però, no li ha donat a Graupera els fruits que esperava. I és que, fins ara, s'ha quedat sempre sense representació en uns comicis. El 2019 ho va intentar estant al capdavant de la candidatura de Primàries, que amb prou feines va aconseguir un 3,7% a les municipals de Barcelona i, per tant, cap regidor.
El seu segon entrebanc, ja a les autonòmiques de 2024, va ser encara més estrepitós: I és que l'estrena d'Alhora, amb l'exconsellera pròfuga de Junts Clara Ponsatí com a cap de llista, va recollir amb prou feines un 0,44% dels vots: en concret 13.700, gairebé la meitat que els animalistes del PACMA.
I encara se li pot afegir un altre fiasco anterior: el suport de Graupera, el 2017, a la candidatura independentista Ordre i Aventura a les eleccions a l'Ateneu barceloní, encapçalada pel també filòsof Bernat Dedéu. Un suport que va expressar des de la distància, ja que, en aquelles dates, el primer residia als EUA, on cursava el doctorat a Nova York.
Àmplia presència mediàtica
I tot això, malgrat la notable presència mediàtica que els mitjans afins al nacionalisme li han donat a Graupera (Barcelona, 1981) en les seves tertúlies des de fa més d'una dècada, tant abans com després del seu salt a la política. Un activisme que va airejar als quatre vents durant la jornada del referèndum il·legal de l'1-O quan, juntament amb centenars de persones, va intentar impedir el pas de la policia davant d'un col·legi electoral de Sarrià exercint la resistència passiva a terra. La seva imatge, amb vestit i corbata, sent retirat pels agents de la via pública es va fer viral a les xarxes socials.
Graupera ha estat els darrers anys columnista en mitjans com El Nacional, Avui i La Vanguardia, així com tertulià i col·laborador a TV3, Catalunya Ràdio i la Cadena SER, entre d'altres.
"L'espanyol, llengua genocida"
I això, malgrat la seva coneguda radicalitat ultranacionalista. Sobretot, a les seves xarxes socials on, en dates recents —agost de l'any passat—, ha arribat a fer manifestacions com aquesta: "L'espanyol és una llengua genocida. Potser, la que més llengües ha destruït al seu pas: amb morts i repressió. Cada vegada que algú parla en espanyol, ho fa sobre una muntanya de cadàvers. Per això els països on mana són pobres".
L'espanyol és una llengua genocida. Potser la que més llengües ha destruit al seu pas: amb morts i repressió. Cada vegada que algú parla espanyol, ho fa sobre una estesa de cadàvers. Per això els països on mana són pobres: han estat espoliats de vitalitat. I per això els seus defensors més agressius són gent que n'ha fugit però no pot escapar la maledicció. Nosaltres sí. Amb la nostra llengua no han pogut: som els primers que els vam dominar i per això ens odien. S'entén. Ara estan envalentonats perquè confien en la immigració de llatinoamèrica. Però són igual de febles i per poc que ens organitzem aquest és el segle que descastellanitzarem el país Som el partit de la llengua i comptem amb tothom, voteu qui voteu.
— Jordi Graupera (@JordiGraupera) 22 d'agost de 2025
Sabedor de l'enorme competència en el seu espai polític, Graupera no estalvia crítiques als seus rivals independentistes. No només a Junts i ERC, a qui retreu no haver dut el procés fins al final, sinó també a Aliança Catalana, a qui retreu la seva "apel·lació a l'enviliment i la crueltat de l'electorat" pels seus postulats sobre la immigració.