El expresidente catalán Carles Puigdemont / EFE
Política

Llarena rebutja l'amnistia a Puigdemont malgrat l'aval del TJUE a la llei

El Tribunal Suprem diu que el propòsit d'obtenir un benefici patrimonial implica malversació i segueix vigent, per la qual cosa manté l'ordre de detenció contra el fugit

Contingut relacionat: El Tribunal Suprem amnistiarà Puigdemont a finals d'octubre

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha desestimat la sol·licitud de Carles Puigdemont per aplicar-li la Llei d'Amnistia al delicte de malversació. Aquesta decisió es produeix després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 16 de juliol. Segons Llarena, que també va ser l'instructor del procés, la resolució europea no altera el nucli central de la denegació del perdó legal.

En no prosperar la petició d'amnistia ni les al·legacions d'arxivament, el jutge rebutja deixar sense efecte l'ordre nacional de detenció. Aquesta ordre pesa sobre Puigdemont i Toni Comín. Les pretensions paral·leles de Comín també han estat desestimades en l'auto.

El benefici personal, clau

En la seva interlocutòria de l'1 de juliol de 2024, Llarena va denegar per primera vegada l'amnistia. Va considerar que la malversació quedava exclosa per dues raons: l'afectació als interessos financers de la Unió Europea i la presència d'un benefici personal de caràcter patrimonial.

Ara, el magistrat admet que la recent sentència del TJUE desmunta l'argument dels fons europeus. El TJUE descarta que la secessió d'una part del territori danyi directament les finances comunitàries.

Tanmateix, Llarena recalca que el motiu del benefici patrimonial personal es manté intacte. Aquest fonament és autònom i suficient per denegar el perdó.

Sense suport del Constitucional

L'instructor subratlla que les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional fins ara no resolen el cas concret. Tampoc anul·len el seu criteri sobre el benefici personal. Encara que el Constitucional no ha validat aquesta interpretació, el Suprem rebutja anticipar el resultat dels recursos d'empara pendents.

D'aquesta manera, la desestimació no ignora la jurisprudència europea ni la del Constitucional. Conclou que els efectes de la sentència de Luxemburg no arriben al motiu principal pel qual es nega l'amnistia en aquesta causa.

Rebuig a la inhibició

L'auto rebutja formalment inhibir-se a favor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o dels jutjats de Barcelona. Així mateix, descarta l'arxivament per una suposada vulneració del principi non bis in idem. Aquesta vulneració es produiria a compte del procediment comptable obert al Tribunal de Comptes.

Pel que fa a les ordres de detenció, Llarena aclareix que la seva continuïtat és una conseqüència directa de no haver acceptat l'amnistia ni l'arxivament. El magistrat precisa que això no converteix les cautelars en absolutes o irrevisables. Es limita a denegar-ne l'aixecament sota els arguments presentats en aquesta ocasió.