La Diada del proper 11 de setembre comptarà amb un protagonista inesperat: Ramón Cotarelo. El politòleg madrileny serà l'estrella convidada als actes de commemoració de la festivitat de Catalunya a Ripoll. La seva alcaldessa, Sílvia Orriols, l'ha escollit en substitució del filòsof Bernat Dedéu —que es va desmarcar a última hora per no ser relacionat amb el seu partit, Aliança Catalana— per llegir la glossa de l'acte institucional que se celebrarà al monestir del municipi gironí. Un encàrrec que el veterà professor ha acceptat de bon grat.
L'elecció, tot i com a segon plat, no ha estat casual. La bona sintonia entre Cotarelo i Orriols —a qui aquest defineix com "l'única independentista de veritat", juntament amb el polític Joan Puig— ha estat evident els darrers anys. Especialment, des del seu ascens a l'alcaldia de Ripoll el 2023.
Bona sintonia amb Aliança Catalana
Instal·lat en el secessionisme radical des dels inicis del procés, ja fa més d'una dècada, el catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la UNED considera avui Aliança Catalana l'únic partit català que defensa a ultrança l'unilateralisme, la confrontació directa i la ruptura total amb Espanya.
Desenganyat amb la via pactista de Junts, ERC i la CUP, Cotarelo ha donat suport públicament a Orriols davant les crítiques, sancions i la "censura institucional" i mediàtica que —segons ell— rep l'alcaldessa de Ripoll per presumpte discurs d'odi. Uns postulats que, a tenor dels escrits al seu blog i a les seves xarxes socials, Cotarelo sembla compartir, en qüestions com l'impacte de la immigració en la identitat i la llengua catalanes, la inseguretat, el seu rebuig a Espanya i la monarquia, així com a la "islamització d'Occident", segons les seves paraules.
Als seus gairebé 83 anys, l'acostament de Cotarelo a Aliança Catalana i el seu entorn s'ha anat accentuant els darrers temps. A mitjans de l'any passat, per exemple, ja va participar en un acte d'aquest partit a Figueres sota el lema "Salvem Catalunya" —"salvem Catalunya"—, compartint cartell amb el seu actual candidat a Barcelona, Jordi Aragonès, i l'influencer Sergi Maraña.
Ramón Cotarelo, en el cartell d'un acte d'Aliança Catalana a Figueres el juny de 2025
Ruptura amb CUP, ERC i Junts
Han quedat enrere els temps en què el controvertit professor donava suport als tres partits que van impulsar el procés, fins al punt d'implicar-s'hi activament amb tots ells. El 2015, Cotarelo va acceptar una invitació de la CUP per ocupar un lloc simbòlic a la seva llista electoral per al Parlament, tot i que finalment no va poder complir el seu desig per no estar empadronat a Catalunya. Quelcom que sí va poder fer realitat dos anys després quan, instal·lat ja a Girona, es va incorporar a la candidatura d'ERC com a últim de la seva llista a les autonòmiques del desembre de 2017.
Després d'això, Cotarelo va esdevenir un entusiasta seguidor de Junts per la seva defensa de l'independentisme més irredempt. I, especialment, del seu líder, Carles Puigdemont, a qui des de la seva fugida a Bèlgica després del referèndum il·legal de l'1-O i la declaració unilateral d'independència (DUI), va continuar considerant "president legítim" de la Generalitat. Una simpatia que es va traduir en la inclusió del politòleg a la candidatura de Junts per a les eleccions generals de 2019, tancant la llista per Girona.
Tanmateix, com ja va passar abans amb ERC i la CUP, el seu idil·li amb els postconvergents va ser poc durador, i es va anar esvaint a mesura que aquests van optar per negociar amb el Govern del PSOE, facilitant la governabilitat i la investidura de Pedro Sánchez gràcies al seu suport parlamentari a canvi de cessions a l'independentisme.
De Junqueras "l'infame" a "l'endoll" de la dona de Puigdemont
La decepció de Cotarelo amb els tres partits que van abanderar el procés, i la seva visceralitat política, el va portar de l'amor a l'odi cap a tots ells. Sobretot, a ERC i el seu líder, Oriol Junqueras, a qui a finals del passat agost va dedicar un post al seu blog sota el títol de "L'infame"; o a Gabriel Rufián, a qui, igual que al primer, titlla de "traïdor", "botifler" i, en el seu cas —en to desdenyós—, "espanyol nascut a Santa Coloma".
Aquest tipus de desqualificacions –i d'altres de pitjors– són habituals als seus escrits, on amb el seu llenguatge agressiu, vitriòlic i, de vegades, sarcàstic, no deixa titella amb cap. De les seves crítiques tampoc se'n lliura avui dia el mateix Puigdemont, a qui retreu el seu "autonomisme" i el "fastigós endoll" de la seva esposa, Marcela Topor, a la televisió de la Diputació de Barcelona. Un tema sobre el qual ha tornat a escriure recentment, en aquest cas per denunciar la "hipocresia" de la "partitocràcia catalana" en criticar la contractació de la filla d'Orriols com a interina de la policia local de Ripoll. Al seu parer, l'alcaldessa "ha donat completes (i necessàries) explicacions" sobre la seva "legalitat i rectitud", tot i que, això sí: ell "no ho hauria fet així".
En contra de gairebé tot
El rebuig de Cotarelo al que considera establishment català és extensiu a tots els àmbits: des de la dreta a l'esquerra de l'espectre polític, amb crítiques a l'actual president de la Generalitat, Salvador Illa, per "espanyolista" i per la seva "manca de paraula" en qüestions com la seva promesa d'abaixar-se el sou o el seu canvi d'opinió sobre l'amnistia —un defecte comú, al seu parer, a "tot el món de la política"—; fins i tot contra les entitats independentistes amb les quals antigament va col·laborar, com l'ANC, el "menjador" d'Òmnium i el Consell de la República —al seu parer, massa pusil·lànimes— i els mitjans de comunicació.
Uns mitjans en els quals Cotarelo va tenir en el seu dia altaveu i un notable espai mentre va durar el seu idil·li amb el procés. Entre ells, TV3, on des de 2015 a 2021 va participar assíduament com a tertulià en programes com FAQS o Més 324, i Catalunya Ràdio. Però la seva estrella es va apagar a mesura que es va distanciar de Junts i de la resta de formacions separatistes, passant de ser una mena d'intel·lectual de referència per a aquest moviment a veure's marginat del mateix. El mateix Cotarelo va atribuir el seu ostracisme a suposades pressions del Govern d'ERC.
Malestar amb Sánchez i la seva gestió a Ceuta
L'hostilitat del veterà professor envers els dirigents polítics va més enllà de Catalunya. El Govern espanyol, el seu president Pedro Sánchez, els seus socis d'esquerres, i el "wokisme" en general, solen estar també en el punt de mira dels seus vehements atacs. No només per considerar insuficients i oportunistes les seves cessions a l'independentisme i per no haver convocat un referèndum d'"autodeterminació", sinó per la seva política internacional i en matèria d'immigració, entre d'altres.
D'entre aquests retrets s'hi inclou la tebiesa amb què Sánchez —a qui titlla d'"ocellot" i "comunista proislamista"— i el seu Executiu estan actuant davant Marroc davant l'assalt de la frontera de Ceuta del passat 30 i 31 de juliol. Un episodi que compara amb la Marxa Verda que el país alauita va dur a terme en la seva invasió del Sàhara el segle passat.
Al seu parer, la qüestió ceutí pot esdevenir una reedició del desastre espanyol de 1898, quan el país va perdre els seus territoris a Cuba i Filipines. Quelcom que ha servit a Cotarelo per treure a col·lació, amb sarcasme, les profecies del matemàtic nacionalista Alexandre Deulofeu, que el 1972 va predir la desintegració d'Espanya l'any 2029, donant així pas a la secessió catalana.
"Tenia raó Deulofeu, l'imperi espanyol es dissol", sosté Cotarelo en un dels darrers posts de el seu blog Palinur —personatge de la mitologia grecoromana el nom del qual utilitza en ocasions per referir-se a si mateix en tercera persona—. Tot i que lamenta, i dona per fet, que "el que no va arribar a preveure és que Catalunya s'enfonsaria" amb ell.