Aliança Catalana (AC) vol assaltar Lleida, però a la capital del Segrià arrossega el problema que ha afrontat en altres places del territori: trobar un candidat.
La formació d'ultradreta ha tantejat, sense èxit, diferents perfils per a les municipals del 2027 abans d'acabar confiant en Meritxell Feliu, una veterana del catalanisme que fa anys que apareix a llistes electorals sense haver aconseguit mai un càrrec electe.
Una llista de nos
Segons fonts coneixedores de la recerca, Aliança va trucar a la porta de diferents noms amb trajectòria política o pública a Lleida. Entre ells hi figuraven Marta Alòs, Antoni Gelonch i Marc Torres, que haurien declinat encapçalar la candidatura.
Els contactes no han estat confirmats públicament per tots els protagonistes, però dibuixen una recerca evident d'una cara amb tirada local. El cas de Cristina Casol sí que va transcendir: l'exdiputada de Junts va reconèixer l'interès d'AC, tot i que el va rebutjar.
Casol i Abad
Casol hauria estat un fitxatge especialment atractiu per a Orriols: independentista, procedent de la dreta i amb experiència parlamentària. L'exdiputada, però, va acabar descartant el salt per les seves discrepàncies amb el discurs d'Aliança.
Finalment va ser Ramon Abad qui va encapçalar la candidatura autonòmica de 2024 i va aconseguir l'escó per Lleida. La seva renúncia posterior per motius de salut, i la seva substitució per Rosa Maria Soberana, va deixar el partit amb representació, però sense un referent municipal consolidat.
El fitxatge de Feliu
La solució d'emergència ha estat Meritxell Feliu (Lleida, 1976). Llicenciada en Dret, advocada i funcionària de la Generalitat des de fa més de 25 anys, és una vella coneguda del catalanisme lleidatà.
Va militar a Unió Democràtica, després va passar a Demòcrates i posteriorment es va apropar a l'espai de Junts. El 2024 va concórrer a les eleccions europees al número 18 de la candidatura de Junts-Lliures per Europa de Toni Comín.
De partit en partit
El seu historial electoral resulta més revelador. El 2011 va ser la número 15 de la llista de CiU a la Paeria, que va obtenir sis regidors. El 2015 va tornar a presentar-se a la candidatura de Toni Postius, aquesta vegada al lloc número 20. El 2024 va tornar a aparèixer en unes eleccions com a número 18 de Junts per al Parlament Europeu.
Aquest recorregut explica el caràcter singular del seu fitxatge. Feliu no és una nouvinguda a la política, però tampoc una dirigent amb èxits electorals a l'esquena. Ha romàs durant anys a l'ecosistema de la dreta independentista, saltant d'unes sigles a unes altres a mesura que es transformava aquest espai.
Una plaça temptadora
Lleida és una plaça atractiva per a Orriols. La ciutat té un pes elevat de població estrangera i el debat sobre immigració, seguretat i convivència ocupa un espai creixent en la política local.
El partit ja va obtenir representació parlamentària per la província el 2024 i aspira a traslladar aquest creixement a la Paeria. L'objectiu passa per disputar vot a Junts i Vox i captar sectors de la dreta independentista descontents amb els partits tradicionals.
Silvia Orriols
Orriols omple la sala
La presentació de Feliu a la Llotja de Lleida va permetre comprovar on és avui el principal actiu d'Aliança. Segons el partit, unes 800 persones van assistir a l'acte i Sílvia Orriols va rebre una forta ovació.
Feliu va defensar un “canvi profund” en la manera de governar Lleida i una administració “més lleugera, eficient i propera”. També va reivindicar la cultura, la llengua, la identitat i “el valor de l'esforç”.
El problema és la tirada
La diferència entre ambdues és evident. Orriols ha convertit la seva personalitat política en el principal motor de la formació. Feliu arriba a la cursa municipal després d'anys ocupant posicions secundàries en diferents candidatures.
L'escenari més plausible per a Aliança pot ser entrar a la Paeria i alterar l'equilibri de forces, més que conquerir directament l'alcaldia. La formació té marge per disputar vots a Junts i Vox i convertir-se en una força rellevant en un consistori fragmentat, però amb una candidata sense gaire tirada.