El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat amnistiar ja els dirigents d'ERC Josep Maria Jové —actualment, diputat al Parlament— i Lluís Salvadó —president del Port de Barcelona—, a l'espera que la justícia europea resolgui les qüestions prejudicials que li va presentar, atès que la sentència del TJUE que ha avalat la llei d'impunitat del procés no "respon" a totes les seves reserves.
Jové i Salvadó estan acusats de malversació, prevaricació i desobediència pel seu paper en l'organització del referèndum il·legal de secessió de l'1-O, quan tots dos exercien com a alts càrrecs a la conselleria d'Economia de la Generalitat sota la presidència de Carles Puigdemont i la vicepresidència d'Oriol Junqueras.
Abans de resoldre sobre la seva amnistia, el TSJC va optar per deixar en suspens el procés que afecta Salvadó i Jové i elevar sengles qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), pels dubtes que li suscitaven diversos articles de la llei relatius a la protecció dels cabals públics i la persecució de la corrupció.
Amnistia en suspens
La sala civil i penal del tribunal superior desestima en una interlocutòria la petició que aquests dos dirigents d'ERC van plantejar perquè se'ls apliqués l'amnistia després de l'empara del TJUE a la llei d'oblit penal en la seva sentència del passat 16 de juliol.
El TSJC, en canvi, considera que els arguments de la justícia europea "no arriben a respondre" totes les seves reserves. Les preguntes plantejades pel tribunal català coincideixen en el fons amb les que va plantejar el Tribunal de Comptes sobre la malversació de diners públics en el procés.
Al seu parer, la sentència europea del 16 de juliol conté "una bateria de consideracions que sense esforç poden resultar transposades i oferir resposta a algunes de les premisses que van alimentar les reserves d'adequació normativa" que va expressar el TSJC quan va elevar les prejudicials al TJUE. I apunta que la naturalesa dels procediments "difereix radicalment".
Per aquesta raó, el TSJC decideix mantenir "en els mateixos termes" les qüestions prejudicials que va plantejar el 2024.