La tornada a l'escola d'Illa: el pols dels professors i les noves Rodalies examinaran el tercer curs del Govern
La millora de l'AP-7, la llei contra la compra especulativa d'habitatge i l'execució dels comptes són altres de les matèries troncals d'un curs que arrenca avui amb el primer Consell Executiu després de vacances
Més informació: La nova finançament i la tornada de Puigdemont prometen una altra 'tardor calenta' a Catalunya
El Govern del president Salvador Illa torna aquest dimarts a la seva plena activitat després de l'aturada estival. Ho fa amb una reunió del Consell Executiu que marca l'inici del seu tercer curs al capdavant de la Generalitat, amb matèries troncals com la pacificació de les escoles, la posada en marxa de les noves Rodalies, la millora de les infraestructures existents i la planificació de noves, o l'execució dels pressupostos aprovats.
El primer examen és imminent i, precisament, el posaran els professors. Aquests van enviar el president Illa a la recuperació de setembre amb una vaga convocada el dilluns 8 pel primer dia de classe, en una jornada que es preveu inevitable per a tothom, després que part de la comunitat educativa rebutgés l'acord pactat finalment amb Ustec a finals del passat curs i assenyalés el camí de la protesta.
Una reunió del Consell Executiu del Govern de la Generalitat, a Barcelona (imatge d'arxiu) Europa Press
El 'meló' de l'escola inclusiva
La consellera Esther Niubó intentarà encaminar el malestar del col·lectiu amb noves mesures d'acompanyament al docent, com l'ampliació de les aules d'acollida. Ho anunciarà en una compareixença que s'estima que es produeixi abans de la tornada a les aules, durant la primera meitat de la pròxima setmana.
Després d'haver acordat una mobilització de recursos mai vista amb més de 2.700 milions d'euros els pròxims anys per millorar les condicions educatives, Illa i el seu Executiu assumeixen que el model d'escola inclusiva aprovat el 2017 sense partida econòmica difícilment pot ser sufragat per les arques públiques, tenint en compte les grans necessitats de l'alumnat català.
En aquest context, els socialistes aposten per, per exemple, prioritzar els centres d'alta complexitat en l'assignació de recursos i agrupar durant un temps els estudiants acabats d'arribar a Catalunya abans d'integrar-los amb la resta de l'alumnat. El departament s'ha reunit amb equips i direccions de més d'un centenar de centres educatius els darrers mesos per escoltar el col·lectiu, a la recerca de la seva complicitat.
Esther Niubó, consellera d'Educació i Formació Professional, al Parlament Europa Press Barcelona
L'error de les proves PISA
Aquests esforços coincideixen, així doncs, amb l'error tècnic en l'elaboració de les proves PISA. La conselleria va reconèixer fa un mes que els centres van deixar fora dels exàmens una quantitat molt més gran d'escolars del que permet l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), per la qual cosa els resultats que es publicaran en diverses setmanes no seran comparables amb els d'altres territoris ni amb els d'edicions anteriors.
En altres paraules, no es podrà determinar cap millora --ni retrocés-- dels alumnes en l'avaluació escolar de referència, la mateixa que situa els estudiants catalans per sota de la mitjana. L'oposició va demanar la dimissió de Niubó i Illa va ratificar la consellera des del Vietnam, tot i que va deixar entreveure la possibilitat d'apartar algun càrrec si la investigació en marxa trobava un responsable clar dins del departament.
Un grup d'alumnes en una escola
A l'espera dels nous trens
La consellera i portaveu Sílvia Paneque donarà compte de la qüestió educativa i d'altres tantes en la seva tornada a la sala de premsa del Palau de la Generalitat aquest dimarts, en el contacte habitual amb els mitjans després del Consell Executiu.
Coparan el tercer curs temes com la posada en marxa del nou sistema ferroviari, amb l'inici de les operacions de Rodalies de Catalunya.
S'espera que l'empresa mixta assumeixi la gestió dels trens al gener perquè l'administració catalana decideixi sobre aspectes que encara avui depenen exclusivament de Renfe, com el manteniment, carpeta clau després de l'accident de Gelida i el col·lapse de la xarxa a inicis d'any pel temporal Harry.
Un dels nous trens de Rodalies de Renfe
Els catalans, mentrestant, esperen l'arribada de les millores promeses en trens i estacions després de conviure amb les molèsties generades per importants obres, com el desdoblament de l'R3 entre Parets del Vallès i la Garriga, els treballs en enclavaments com els túnels del Garraf i de Rubí, o el soterrament de les vies a Montcada i Reixac.
Sabedor que els fruits trigarien a poder ser recollits, el Govern confiava la primera gran millora tangible del servei a la posada en circulació d'un centenar de nous combois encarregats a Alstom. Tanmateix, l'empresa francesa amb planta a Santa Perpètua de Mogoda s'ha endarrerit en la seva fabricació, sense que es conegui encara quan els lliurarà al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; serà també el 2027.
Sílvia Paneque, consellera i portaveu del Govern
Carreteres i peatges
En l'àmbit de la mobilitat, les infraestructures ocupen un lloc central a l'agenda de l'Executiu, que busca adaptar la xarxa viària a les necessitats del territori. Entre les actuacions destacades, figuren la pacificació de la N-II al Maresme, la variant de les Preses a Olot i diverses intervencions de millora d'accessos i seguretat a la N-260, la C-28 i l'eix de Comiols.
En paral·lel, el Govern estudiarà la recuperació dels peatges a l'AP-7 per millorar el manteniment i reduir la sinistralitat. La consellera Núria Parlon ha avançat en una entrevista d'EFE la creació d'un grup de treball intern, després que Illa cridés els partits a fer una "reflexió col·lectiva" sobre la retirada dels peatges l'agost de 2021.
Més enllà d'aquestes mesures, l'AP-7 requereix grans obres per incrementar la capacitat d'una via al límit. Per exemple, l'ampliació de la zona sud de l'autopista amb tres carrils; unes obres encara no calendaritzades, ja que estan pendents d'aprovar-se.
Cinquè conclave fora de Palau
Per abordar aquestes matèries, el president reunirà els seus consellers aquest cap de setmana al Monestir de les Avellanes (Noguera, Lleida), en el que serà la cinquena trobada del Govern fora de Barcelona.
En aquest retir de treball, analitzaran projectes clau per a les comarques lleidatanes, com la licitació de la redacció de l'estudi funcional de l'Eix Transversal Ferroviari, la transformació de l'aeroport de Lleida-Alguaire com a pol industrial amb un nou hangar de manteniment i la potenciació de l'aeroport d'Andorra-la Seu per al transport aeri regular en zones de muntanya.
III Trobada del Govern, a Arnes (Tarragona)
Pas enrere contra la compra especulativa
Així mateix, Illa i Paneque han de resoldre l'encreuament en què es troba la proposició de llei per limitar la compra especulativa d'habitatge per part de grans tenidors; és a dir, de propietaris de cinc o més immobles.
El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va trobar inconstitucional i contrària a l'Estatut la norma pactada amb aquesta finalitat amb els Comuns, que van convèncer els socialistes de tramitar-la per lectura única per deixar-la aprovada abans de les vacances d'estiu.
![El presidente de la Generalitat Salvador Illa y la líder de los Comuns en el Parlment Jéssica Albiach, durante el acto oficial de firma del pacto presupuestario de la Generalitat de Cataluña 2026](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/548783.jpg?p=w:320\/h:240&h=AiYf4XoW"])
L'òrgan consultiu va retreure les presses i va assenyalar la necessitat de passar per comissió parlamentària per millorar el text, que atempta contra el dret de propietat i d'herència, així com contra la llibertat d'empresa. A més, genera una inseguretat jurídica inassumible, segons els juristes.
Un dur dictamen que va donar la raó a Junts i al Partit Popular (PP) i va inundar de dubtes l'Executiu i els seus socis parlamentaris. Tant la consellera portaveu del Govern com la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, van reconèixer la necessitat de replantejar la llei per evitar que els tribunals la tombin només veure la llum, cosa que ha fet saltar pels aires el calendari.
![Salvador Illa, presidente de la Generalitat, en el Vietnam National Innovation Center durante su viaje institucional al sureste asiático](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/559847.jpg?p=w:320\/h:240&h=mSjvuGxg"])
Al marge de les modificacions que socialistes i morats puguin introduir al text, el Govern també enviarà al Parlament el projecte de llei d'intensificació per a dividir pisos, aixecar edificis i reconvertir locals i despatxos en desús en habitatge protegit. Una fórmula que implica augmentar la densitat dels edificis per ampliar el parc públic amb més de 15.000 immobles.
Pressupost i finançament
En l'àmbit econòmic, la titular d'Economia i Hisenda, Alícia Romero, i la resta de consellers treballaran a contrarellotge per executar, almenys, el 75% del pressupost aprovat al juliol, tenint en compte que només disposen de mig any per aplicar les partides contemplades a uns comptes que, així mateix, reserven una important quantitat de recursos a inversions plurianuals.
També marcaran l'agenda altres temes procedents de Madrid, com la condonació de 17.000 milions de deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i l'aprovació del nou model de finançament, que injectarà 4.700 milions anuals a les arques catalanes.
La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, al Parlament Europa Press
A la plaça Sant Jaume, consideren que ja han fet tot el possible per tirar endavant el nou repartiment de recursos a les comunitats, que beneficia especialment aquells territoris governats pel PP.
La seva votació al Congrés dels Diputats està prevista per aquesta tardor, després que el Govern de Pedro Sánchez acceptés la petició dels consellers d'Economia populars d'ajornar una cita en què Junts també està cridat a donar el seu suport; els neoconvergents encara s'hi resisteixen i utilitzaran els seus set vots per intentar rascar una última contrapartida en els darrers mesos de la legislatura.
