Aliança Catalana va tornar a trencar el seu sostre en el primer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) d'aquest any, situant-se per primera vegada per sobre del 15% d'intenció de vot i amb la possibilitat d'assolir fins a 25 escons al Parlament. Un ascens meteòric sense precedents.
L'extrema dreta independentista que lidera Sílvia Orriols deixa Junts molt enrere, roba a Vox un de cada quatre dels seus votants a les eleccions catalanes de 2024 i tot just es distancia entre un i dos punts d'ERC, que seria la segona força política més votada per darrere del PSC.
Aquest suport massiu al partit d'extrema dreta, a més de les enquestes, també es percep al carrer, on s'ha estès un perfil de votant que les xarxes socials bategen com Josep Maria: homes de mitjana edat, frustrats i obsessionats amb una hipotètica "invasió migratòria".
Quant té això de cert, segons les múltiples dades que aporta el CEO? Com és realment el votant d'Aliança Catalana?
L'informe, presentat ahir a Barcelona pel president del centre Joan Rodríguez, reflecteix que la principal preocupació dels partidaris d'Orriols és, en efecte, la immigració. La segueix la inseguretat ciutadana, en uns percentatges molt similars als simpatitzants de Vox.
Ambdós, encara que Aliança d'una manera més clara, es declaren obertament islamòfobs i opten per deportar els immigrants irregulars, aquells que delinqueixin i, també, aquells que "venen a aprofitar-se de les ajudes". És la tesi que, per exemple, han utilitzat els de Santiago Abascal i Ignacio Garriga per aconseguir imposar al PP la "prioritat nacional" a l'hora de beneficiar-se de l'administració en els seus pactes de govern autonòmics.
Ambdós afirmen de manera clara a l'enquesta que "amb tanta immigració, un ja no se sent com a casa".
"De centre" i no tan 'indepes'
En el cas dels votants d'Orriols, no obstant això, ells es perceben "de centre". En una escala de 0 (extrema esquerra) a 10 (extrema dreta), s'ubiquen concretament en un 5,7. Més a l'esquerra que els simpatitzants de Vox (7) i també que els del PP (6,4), però a la dreta de la resta.
En l'anomenat "eix nacional", es consideren menys catalanistes que els de Junts, encara que més que ERC i la CUP. I, preguntats per la independència —que en el global de l'enquesta recupera dades prèvies a la pandèmia—, només el 47% d'ells era secessionista abans i s'ha mantingut igual.
Un 24% dels seus votants assegura que abans no ho era i ara sí, mentre un 17% no ho ha estat mai i un 10%, un de cada deu, ni havia estat independentista abans ni ho és ara: unes xifres similars a les d'ERC, però molt lluny de la CUP i Junts, que són els més secessionistes de tots.
Fidels a la seva líder
Naturalment, els votants d'Aliança aposten per Orriols com a presidenta de la Generalitat; però són els simpatitzants que més suport donen al líder del seu partit, amb un 76%. L'alcaldessa de Ripoll, a més, és la segona líder preferida en el global, només per darrere del president Salvador Illa.
En relació a la presidència del Govern, els simpatitzants de l'extrema dreta independentista prefereixen, no obstant això, Pedro Sánchez (14%) abans que Alberto Núñez Feijóo (4%), amb Abascal com a segona opció (11%) i fins i tot Gabriel Rufián (5%) per sobre del president del PP.
Són, en qualsevol cas, qui, juntament amb Vox, pitjor nota posen a l'actual Govern d'Espanya que presideix el mateix Sánchez. I lideren en solitari la llista dels que pitjor qualifiquen (un 3,5 de mitjana) el Govern de Salvador Illa, a qui fins a tres partits diferents més enllà del PSC aproven.
Quant a líders internacionals, els simpatitzants de Sílvia Orriols aproven la presidenta italiana Giorgia Meloni i el xinès Xi Jinping, mentre suspenen la resta: l'americà Donald Trump, a qui el partit dona suport, obté un 2,4; i el francès Emmanuel Macron, per exemple, un 4,5.
Poca confiança i molta conspiració
El baròmetre del CEO també reflecteix la poca confiança en les institucions públiques dels votants d'Aliança Catalana. És l'únic partit que les suspèn totes, i només els ajuntaments aconsegueixen superar el 4 com a nota mitjana, mentre la resta de notes ronden el 2. És a dir, molt dolentes.
D'entre els partits independentistes, Aliança Catalana té els votants que més confien en els tribunals de justícia, mentre se situen entre els que menys rellevància donen a l'opinió del Papa Lleó XIV, molt lluny d'un PP, els simpatitzants del qual lideren aquesta llista, o del PSC.
Més de la meitat dels orriolistes, el 55%, no dona cap valor a l'opinió del líder espiritual sobre qualsevol tema —només els votants de la CUP (57%) li donen menys importància—, però sí creuen en conspiracions, com que els governs oculten informació rellevant a la ciutadania, que els mitjans de comunicació censuren informació per protegir interessos, o que "hi ha un grup de persones que pren decisions a escala mundial".
En canvi, no creuen que el canvi climàtic s'exagera o que les vacunes "fan més mal que bé", com sí fan els votants de Vox, que són, amb diferència, els més donats a teoria de la conspiració. Els d'Abascal, recull l'informe del CEO, serien el segon partit més votat entre els simpatitzants d'Aliança Catalana; mentre els votants de Vox també optarien per Orriols en segona instància, després de Junts i PP, respectivament.
Diferents models
Més enllà que uns i altres votants s'assemblin o no, i sense dades respecte al lloc de naixement, municipi, orígens o llengua, també hi ha semblances en relació al model polític preferit. Tots ells demanen menys intervenció en matèria econòmica, una cosa que també defensa el PP.
En matèria fiscal, els seguidors d'Orriols confien, en general, en el pagament d'impostos per millorar els serveis públics, ja que només el 27% creu que sigui necessari baixar-los, encara que això impliqui una pèrdua de prestacions. També són, després dels de Junts, els votants que menys creuen que millorarà la seva situació econòmica a un any vista, mentre —signifiqui alguna cosa o no— els de la CUP i els d'ERC són els més optimistes al respecte.
El retrat del votant tipus —naturalment a base de mitjanes ponderades i amb una mostra representativa de 2.000 persones— també reflecteix un perfil lector, o això diuen. Són els que més llegeixen el diari per informar-se sobre política (el 38%, "de manera diària"), encara que la seva principal font d'informació, asseguren, són les xarxes socials (52%), curiosament l'opció, de totes elles, on més freqüent és topar-se amb desinformació.