Catalunya estendrà el 2027 la prova per accelerar els tràmits de la dependència després dels bons resultats a Vic
El pilot ha retallat a 45 dies la concessió del grau de la dependència, tot i que l'objectiu és complir amb dos mesos
Salut demana temps per presentar les millores de la reforma del CAIROS
Més informació: Del Castillo, contra el "monstre burocràtic" per salvar l'operativitat del sistema sanitari català
El Departament de Salut de la Generalitat haurà estès a tot Catalunya el desembre de 2027 la prova pilot posada en marxa a Vic (Barcelona) per reduir notablement la tramitació de la dependència, després dels bons resultats vistos a la capital d'Osona.
Aquesta mena de pacte entre ajuntaments i centres d'atenció primària ha aconseguit retallar a una mitjana de 45 dies l'avaluació del grau de la dependència, la gran pedra a la sabata d'un procediment que, en el millor dels casos, supera els 400 dies i, en el pitjor, s'eternitza fins als 1.000 dies.
De setembre a desembre de 2026, la conselleria portarà el projecte de Vic als 27 CSIR, els ambulatoris que funcionen com a bancs de proves, on aplicar les primeres transformacions. I des de llavors i fins a finals de 2027, l'estendrà a tots els centres d'atenció primària (CAP) de Catalunya.
Dos mesos com a màxim
Ho han explicat en un contacte informatiu aquest divendres el Dr. Manel del Castillo, president del comitè CAIROS per a la reforma del sistema de salut, la Dra. Carmen Cabezas, vicepresidenta, Valentino Martí, secretari, i Txon González, vicepresidenta de la Federació d'Associacions de la Tercera Edat de Catalunya.
Un centenar de persones s'han vist beneficiades pel procediment a Vic, anunciat al setembre de 2025 per la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo. 10 mesos després, del Castillo --mà dreta de la titular de Salut, Olga Pané-- ha celebrat que la integració de protocols "ha demostrat que es pot tramitar l'avaluació del grau de la dependència en un mes i mig".
L'objectiu, però, és aconseguir-ho en un màxim de dos mesos, ja que les reticències d'alguns ajuntaments previsiblement dificultaran repetir el bon rendiment registrat a la capital d'Osona. A la tramitació del grau, li segueix després la concessió de la prestació econòmica, també en vies d'agilitzar-se a l'empara del Pla Cura de Drets Socials.
En una visita a l'ajuntament o el CAP
Allà, el 99% dels veïns als quals se'ls ha concedit aquesta condició tenien història clínica prèvia, per tant "són pacients coneguts pel sistema sanitari". Una informació determinant per a la resolució del cas que, compartida amb els serveis municipals, permet reduir sensiblement els terminis.
Així, la prova pilot facilita que els ciutadans dependents tramitin la seva sol·licitud en una sola visita, sigui a l'ajuntament o al seu centre de salut, amb el seu treballador social o el seu metge. I tot i que això implica una major càrrega de feina per als sanitaris, "hi estan a favor perquè coneixen els seus pacients i saben que poden ajudar el sistema".
Demanen temps
El grup d'experts CAIROS --Comitè per a l'Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut-- es va posar en marxa al setembre de 2024 sota encàrrec del president Salvador Illa, poc després d'arribar al Govern de la Generalitat.
Durant el primer any, l'equip de Pané ha dissenyat les principals transformacions i les ha posat en marxa al gener de 2026. És per això que els resultats recollits fins ara són "molt provisionals" i el departament no presentarà els primers fins a la primavera de 2027.
La consellera Olga Pané, al Parlament, al desembre de 2025 Europa Press
"Sis mesos són molt poc temps", ha assenyalat del Castillo, recordant que la transformació del sistema "no serà d'un dia per l'altre" perquè "no és una qüestió de recursos, de posar més professionals, sinó de millorar l'organització i els protocols".
És per aquest motiu que, a més, la inversió total fins ara tan sols se situa en els 3,6 milions d'euros.
Els CSIR no milloren les esperes
De fet, els pocs resultats compartits aquest divendres no indiquen, de moment, una reducció significativa en les llistes d'espera de les visites programades a 48 hores.
Els CAP atenen en menys de dos dies el 75% dels pacients que ho necessiten perquè presenten, per exemple, un quadre febril, una molèstia urinària o un dolor toràcic. Aquest percentatge augmenta tímidament en sis dècimes --75,6%-- als CSIR, els Centres de Salut Integral de Referència.
Una xifra que no urgeix a corregir i que indica que la situació no era tan greu com semblava inicialment, segons el parer de del Castillo.
Més agilitat a les consultes externes
Un altre dels principals canvis es troba en la millora en la coordinació entre ambulatoris i hospitals per les especialitats. Tot i que els impulsors de la reforma es reserven les primeres xifres per no ser prou representatives, anticipen millores en aquest camp.
Cada CSIR ha ajustat amb el seu hospital de referència l'oferta de consultes externes que aquest ha de garantir respecte a la demanda prevista per l'atenció primària. Això millora la disponibilitat dels especialistes i redueix el nombre de pacients als quals se'ls agenda una visita fora de termini, és a dir, per sobre dels 30 dies en els casos urgents i dels 90 en els ordinaris.
El Dr. Manel del Castillo, a la redacció de Crónica Global Barcelona
Bona acollida
Amb tot, les mesures posades en marxa han tingut una bona acollida als 27 centres d'atenció primària reconvertits en CSIR. En una reunió celebrada pel CAIROS amb els directors d'aquests centres, aquests els van manifestar el seu optimisme per la millora en els seus processos i en l'atenció a la ciutadania.
Així mateix, del Castillo assegura que els gestors sanitaris d'altres comunitats autònomes ja estan mostrant el seu interès en les transformacions posades en marxa a Catalunya, que ha passat "a l'acció" mentre altres regions segueixen en procés de documentació.
