Fotomontaje de Salvador Illa y Pedro Sánchez
Política

Catalunya abraça l'estabilitat política que desitgen a Madrid

El Govern aprovarà aquest dijous els Pressupostos al Parlament amb el suport de la majoria d'investidura, i s'encamina a esgotar el mandat

Contingut relacionat: El Govern desactiva l'oposició amb uns Pressupostos que superen el seu primer examen parlamentari

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

En política, no hi ha major símptoma d'estabilitat que revalidar una majoria d'investidura per aprovar uns pressupostos. Encara més amb els parlaments fragmentats —relativament nous a Espanya—, que han convertit en poc habitual que els governs aconsegueixin uns comptes nous cada any.

Aquest dijous, el Govern de Salvador Illa aconseguirà tirar endavant els primers de la legislatura. Els primers, de fet, des de 2023. Uns pressupostos que dotaran la Generalitat dels recursos necessaris per tirar endavant els projectes als quals es van comprometre els socialistes en arribar al Palau.

Ho farà amb el suport d'ERC i els Comuns, després d'un inici d'any en què semblava molt complicat que els republicans cedissin. Fins al punt d'obligar l'Executiu a retirar els comptes presentats al febrer, quelcom inèdit i que va estar molt a prop de forçar un avançament electoral.

El Govern va iniciar els tràmits sense haver arribat a un acord, i va acceptar fer marxa enrere. A canvi, els d'Oriol Junqueras van rebaixar les seves exigències per a una negociació futura en què el traspàs de l'IRPF a la Generalitat ja no va ser condició. L'acord es va poder materialitzar fa algunes setmanes amb cessions estatals assumibles per al Govern i el compromís de construir l'anomenat tren orbital, que no estarà llest fins, almenys, el 2040.

Els altres socis, els Comuns de Jéssica Albiach, es van conformar amb imposar el seu criteri en matèria d'habitatge, entre altres mesures socials que recull el projecte que aprovarà la Cambra aquest dijous i que, en la seva majoria, ja reflectien tant l'acord d'investidura com el de febrer.

Els comptes, doncs, tiraran endavant sense sorpreses, fent efectiva una majoria que s'ha demostrat operativa també en l'aprovació de moltes altres lleis i que, per ara, està còmoda. I encaminada a seguir entenent-se fins, almenys, al final del mandat, el 2028. Més enllà que aquests pressupostos siguin els únics que s'aprovin, un escenari que va estar present a les negociacions, i que les parts donen per fet.

Dependrà de múltiples factors: des del mèrit que demostri el Govern a l'hora de resoldre crisis com l'educativa, de la seva capacitat per complir la seva part dels acords —i fer complir al Govern la seva—, fins a altres elements externs com una hipotètica arribada de PP i Vox a la Moncloa, que podria motivar un acostament encara més gran entre socis, tot i que el previsible és que marquin distàncies pensant en les eleccions.

La tornada de Carles Puigdemont, que podria exercir de cap de l'oposició al Parlament amb Junts a partir de la propera tardor, o un auge sense precedents d'Aliança Catalana a les eleccions municipals que se celebraran en menys d'un any són altres variables que condicionaran els pròxims mesos.

Res que preocupi en excés els socialistes catalans, que van sobreviure al procés recuperant les principals institucions i que, segons les enquestes, no sembla que la situació hagi de canviar després del proper cicle electoral. Un escenari molt diferent del que passa a nivell estatal.

Crispació

I és que el clima al Congrés és irrespirable, segons coincideixen els assidus a la Cambra baixa. La corrupció que envolta el Govern de Pedro Sánchez i la pèrdua de la confiança d'una majoria de diputats que demana la dimissió del president i li exigeix eleccions ha impedit una legislatura productiva, almenys des del punt de vista legislatiu. Així mateix, les enquestes asseguren que l'actual Executiu no repetirà més enllà de 2027.

Sánchez està decidit a esgotar el mandat i tornar-se a presentar. De moment, ha anunciat que presentarà uns Pressupostos Generals de l'Estat que Junts ja ha advertit que no donarà suport, i que podrien avançar les eleccions al primer trimestre de l'any vinent per no coincidir amb les municipals.

Però aquesta crispació també ha arribat als carrers, amb una polarització social que feia molt que no es veia a Espanya, i que contrasta amb l'actual tranquil·litat a Catalunya, la ciutadania i el teixit productiu de la qual ho agraeixen. Prova d'això és el suport dels agents econòmics i socials als nous comptes de la Generalitat, així com als principals projectes de l'Executiu d'Illa, especialment en matèria d'infraestructures.

Aquest consens és el que desitgen a Madrid. I la queixa de l'oposició, que cada setmana troba un nou matís, se centra ara en els possibles excessos de l'anomenada llei dels néts i d'una regularització de migrants amb la qual creuen que Sánchez busca "comprar vot estranger".