Fotomontaje de Pedro Sánchez, con el Palau de la Generalitat de fondo y el calendario con la fecha de las elecciones generales
Política

Sánchez suspèn els seus acords amb Catalunya a l'espera d'un 'miracle' el 29N

El nou model de finançament depèn ara que els socialistes puguin formar govern després de les eleccions generals, una cosa molt complicada, segons les enquestes, malgrat les protestes per l'habitatge

Contingut relacionat: Sánchez convoca eleccions el 29N després del 'no' de Junts als decrets d'habitatge

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

L'avançament electoral anunciat aquest dilluns pel president del Govern Pedro Sánchez frena en sec els compromisos que l'Executiu tenia pendents amb Catalunya, especialment en relació amb el nou finançament pactat entre els socialistes, el Govern i ERC.

Sorgit de l'acord que va permetre a Salvador Illa ser investit president de la Generalitat el 2024, els estira-i-arronsa entre les tres parts implicades va ser constant fins que una Comissió Bilateral entre ambdós executius va rubricar l'acord final gairebé un any després.

El presidente de la Generalitat, Salvador Illa, en una comparecencia por el temporal del 4 de octubre de 2026

Rebaixava algunes exigències dels republicans —com el traspàs de l'IRPF, que s'emplaçaven a abordar-lo més endavant— però millorava el finançament de la Generalitat amb aproximadament 4.700 milions d'euros addicionals.

Havia de ser una de les votacions més rellevants de la legislatura després d'aprovar-se el canvi de model aquest mateix mes al Consell de Política Fiscal i Financera i haver començat a tramitar-se com a projecte de llei al Congrés dels Diputats.

El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez

La proposta no comptava amb l'aval de les comunitats autònomes —només Catalunya i Canàries la van donar suport—, però no era una quimera que obtingués la majoria absoluta necessària per aplicar-se. De fet, només faltava el vistiplau de Junts.

El partit que ha fet saltar la legislatura pels aires després del seu "no" als decrets d'habitatge considerava insuficient el nou model, però les parts ja havien deixat espai per incorporar algunes de les seves demandes durant la fase d'esmenes.

Revés per al Govern

Aquesta era una carpeta importantíssima per al Govern d'Illa, que fins ara ha condicionat moltes de les seves promeses —també en matèria d'habitatge— a tenir els recursos extres del finançament.

Miriam Nogueras, en el Congreso de los Diputados

També una garantia per a la seva governabilitat, ja que era el principal acord que va portar ERC a pactar una investidura amb els socialistes després de gairebé 20 anys, precisament amb el compromís d'anar construint aquest finançament singular a poc a poc de la mà d'un govern amic a Madrid, una cosa que també va ser clau per desencallar els pressupostos de la Generalitat aprovats al Parlament el passat mes de juny.

Després de dures negociacions al respecte, els republicans van exigir una nova cimera entre governs per ratificar les noves contraprestacions que depenien del Govern. Entre elles l'anomenat tren orbital, la injecció de recursos a la Hisenda catalana o el canvi de governança a la CZFB.

Pedro Sánchez / La Moncloa

Tot això queda de cop en un calaix, igual que la condonació del deute —que es va començar a tramitar al Congrés, però ja no es podrà aprovar— o el traspàs de Rodalies, que ja s'ha començat a desplegar amb la nova empresa mixta, però també es paralitza completament.

Això se suma a altres compromisos, en aquest cas signats amb Junts, com el traspàs de competències en immigració —vetat per Podem— o l'oficialitat del català a Europa, que ni tan sols amb l'última estratègia del Govern sembla aconseguir l'OK del Consell de la UE.

Salvador Illa, en el Debate de Política General

Això deixa com a únics resultats tangibles la possibilitat de parlar en català a la tribuna del Congrés i la llei d'amnistia, que justament aquest dimarts comptarà amb l'aval final del Tribunal Constitucional i començarà a aplicar-se al Suprem en les pròximes setmanes.

Optimisme de cara al 'miracle'

Els socialistes, que busquen una majoria més àmplia —és a dir, sense Junts—, confien que tot això es pugui reprendre a partir del pròxim 29 de novembre. Tot i que les enquestes asseguren que seria pràcticament un miracle que Sánchez pogués tornar a formar govern.

Fotomontaje de Alberto Núñez Feijóo y Santiago Abascal, con un mitin de Aliança Catalana de fondo

Després d'una legislatura complicadíssima, les recents protestes per l'habitatge després del desnonament de l'octogenària Maricarmen impulsen el Govern a intentar-ho ara, plantejant els comicis com un plebiscit per la crisi habitacional com a última bala per doblegar les dretes.

Segons els sondejos, no obstant això, PP i Vox podrien sumar més de 200 escons. Implicant això una nova etapa també a Catalunya, amb un Illa que afrontaria la recta final de la legislatura amb un antagonista a la Moncloa i un Junqueras-candidat sense cap incentiu per sostenir el Govern.