Fotomontaje de Sílvia Orriols y Alberto Tarradas en Girona
Política

Girona seria la regió més ultadretana d'Europa des de 1945

L'última enquesta d'Ipsos per a 'La Vanguardia' assenyala que entre Aliança Catalana i Vox arribarien al 59% dels escons, i juntament amb el voivodat de Subcarpàcia a Polònia es convertirien en el territori europeu més ultra des de la derrota de Hitler

Continguts relacionats: Una nova enquesta ja situa Aliança en 30 escons mentre PSC i Junts s'enfonsen

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

L'últim sondeig d'Ipsos publicat per La Vanguardia situa Aliança Catalana com a primera força a Catalunya empatada amb el PSC, que seguiria al davant en vots (21,7 % davant del 17,9 %), en un nou mapa electoral que deixaria la regió en un escenari pràcticament ingovernable.

Bona part del creixement meteòric del partit és a la província de Girona, on es troba el municipi de Ripoll, del qual Sílvia Orriols és alcaldessa des de fa tres anys.

L'expansió política que va començar en aquesta vila, traumatitzada per la cèl·lula jihadista responsable dels atemptats de les Rambles de 2017, s'ha propagat per tota la província, primer, i per tot Catalunya, després.

Si avui se celebressin eleccions, el partit trumpista català obtindria vuit diputats a Girona, d'un total de 17, cosa que indica que es quedarien a la vora d'una suposada majoria absoluta. La resta de les cadires es repartirien entre Junts (3), PSC (2), ERC (2) i VOX (2).

Sumats, els escons d'Aliança i Vox representen gairebé el 59% del total. Pràcticament no hi ha constància, a l'Europa occidental o central, des del final de la Segona Guerra Mundial, d'un escenari semblant a escala regional.

Per posar-ho en context, en la gran victòria a les eleccions de Saxònia-Anhalt, el partit Alternativa per a Alemanya (AfD) va obtenir un històric 43,8% dels vots, que es va traduir en el 46,9% dels escons.

La cúpula d'Aliança Catalana a la seva seu de Barcelona

La cúpula d'Aliança Catalana a la seva seu de Barcelona GALA ESPÍN Barcelona

En diverses circumscripcions legislatives del nord italià, la suma conjunta de les llistes de dretes ha arribat a concentrar entre el 58% i el 60% dels vots totals emesos. Però si es resta el pes de Forza Italia, dreta més clàssica, la suma exclusiva de Meloni i Salvini s'assenta en el seu màxim històric regional en un 50,73% al Vèneto.

L'únic precedent similar a Girona es podria trobar a Polònia, al voivodat de Subcarpàcia (Podkarpackie), situat al sud-est del país i considerat el bastió històric del partit nacional-conservador Llei i Justícia (PiS), on ha assolit xifres de vot aclaparadores de més del 60%.

I Espanya?

A Espanya, fins ara el gran bastió de la dreta radical havia estat el sud-est mediterrani. A la Regió de Múrcia, Vox va arribar a guanyar les eleccions generals del novembre de 2019 amb el 28,2% dels vots; va formar part del govern autonòmic i avui és a l'oposició.

A Almeria, municipis dedicats a l'agricultura intensiva com El Ejido o Níjar van registrar el 2019 pics en què el partit verd va arribar al 35,97% i el 34,96% dels sufragis.

Imatge de Santiago Abascal i un grup de dirigents d'ultradreta a Madrid

Imatge de Santiago Abascal i un grup de dirigents d'ultradreta a Madrid Europa Press

Ara, tot canvia. Girona passarà a ser la regió espanyola amb més extrema dreta des de la mort de Franco. És a dir, des que hi ha democràcia.

Lleida, la següent

A Lleida, un altre bastió dels Orriolers, Aliança seria també la primera força i obtindria 6 dels 15 escons, als quals Vox en sumaria un més. Entre tots dos, 7 de 15, gairebé la meitat de la demarcació. El 2024, Aliança i Vox tenien un diputat cadascun.

Des que va heretar l'espai de l'extinta CiU, tant Girona com Lleida havien estat dominades per Junts.

Parlament ingovernable

El resultat deixaria un Parlament de difícil encaix. El bloc que sosté avui el Govern (PSC, ERC i Comuns) sumaria 57 escons, o 60 amb la CUP, lluny dels 68 de la majoria absoluta.

Tampoc hi arribaria l'independentisme del procés (Junts, ERC i CUP), amb 42. Només superaria aquesta barrera si es comptés Aliança, que elevaria la suma a 72. Aquesta majoria, però, seria difícil de traduir en acords, ja que sobre Aliança i Vox pesa un cordó sanitari d'una àmplia majoria de partits.

El Parlament, en un dia de ple

El Parlament, en un dia de ple Parlament de Catalunya

Per la dreta, els comptes tampoc surten. Aliança, Vox, el PP i Junts sumarien 75 escons, però sense possibilitat d'entesa entre ells. El PP sí que ha pactat amb Vox a escala estatal, però ni l'un ni l'altre estarien disposats a acords amb el PSC.

Ni tan sols una sociovergència entre PSC i Junts, que sumaria 46, s'acostaria a la majoria. Si a aquest bloc se li sumés Junts, sí que podrien arribar a un pacte de Govern.