Fotomontaje de la 'consellera' Alícia Romero en el hemiciclo del Parlament, junto a los logos de los partidos de la oposición
Política

El Govern desactiva l'oposició amb uns pressupostos que superen el seu primer examen parlamentari

La 'consellera' Alícia Romero va defensar els comptes pactats amb ERC i Comuns, que s'encaminen a aprovar-se el proper 2 de juliol després de no prosperar les esmenes a la totalitat de Junts, PP, Vox, CUP i AC

El ple també va validar aquest dijous la protocol·lària llei d'acompanyament, tot i que la jornada va quedar eclipsada pel 'no' dels professors a l'acord educatiu, que implica, de moment, més vagues fins a final de curs

Contingut relacionat: El Parlament tomba les esmenes a la totalitat i els pressupostos avancen cap a la seva aprovació

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

L'oposició al Govern al Parlament de Catalunya sembla haver despertat després de l'acord de la majoria progressista de la Cambra per aprovar els Pressupostos de la Generalitat, que garanteix l'estabilitat de la legislatura fins al 2028.

Les dretes d'un i altre color han esperat a veure's dos anys més en minoria per passar a l'acció de manera decidida, com van fer a la sessió de control del passat dimecres demanant explicacions al president Salvador Illa pel cas Zapatero, o aquest dijous en el debat d'esmenes a la totalitat dels comptes; un tràmit que dona via lliure a l'Executiu per aprovar-los, segons el previst, el proper 2 de juliol.

Els discursos de Junts, PP, Vox i Aliança Catalana no van ser tan diferents entre si a l'hora de carregar contra el projecte pressupostari; contra la consellera d'Economia, Alícia Romero, que el va defensar al ple; i contra ERC i Comuns, que el van donar suport en el seu primer examen parlamentari.

Junts, contra ERC

El to de tots ells va ser especialment bronc. També el d'una Mònica Sales que, davant la mirada cansada del seu secretari general Jordi Turull des del balcó d'honor de l'hemicicle, va ser la primera a replicar al Govern. Això, després de pràcticament una hora de xifres, dades i rigor sobre les partides amb què el Govern pretén impulsar Catalunya els propers anys, després de tres exercicis consecutius de pròrroga pressupostària.

La líder postconvergent va recórrer als tòpics —el PSC, rendit davant el PSOE; Jéssica Albiach (Comuns), vicepresidenta del Govern a l'ombra—, alhora que va incidir en el ja també clàssic intent d'avergonyir ERC per les seves renúncies; com la de la cessió de l'IRPF, que va motivar el seu no als comptes al març.

En aquesta línia, la diputada va parlar sistemàticament de tripartit, molt pendent del repunt dels republicans a les enquestes; va ridiculitzar el tren orbital acordat, i va demanar encoratjadament al ple que deixessin d'insinuar que Junts està “al racó de pensar”, perquè ho tenen tot “molt clar”.

La dreta, desfermada

Hauran d'esforçar-se, doncs, a explicar-ho millor; un problema que no té el líder del PP Alejandro Fernández que, amb un nou discurs dels seus, va arrencar diverses riallades en un hemicicle que semblava avorrir-se amb el debat.

Íntegrament en català, potser per ordre d'un Alberto Núñez Feijóo que va tornar a no encertar-la aquesta setmana a la reunió anual del Cercle d’Economia, va titllar els comptes d'“engany massiu”, a l'aliança entre PSC i ERC de “Societat de Socors Mutus” i a Salvador Illa de “el nou conducator català” —és a dir, de dictador romanès—.

I també va posar el focus en el que anomena “despeses de propaganda”, que assegura que augmenten en el projecte pressupostari presentat. El líder del PP de Catalunya, a més, va ridiculitzar la Generalitat pels múltiples organismes públics en matèria, per exemple, de transició ecològica, en el que va anomenar “la gran menjadora socialista”, amb iròniques referències a la “taula pel pacte” i el “pacte per la taula”.

Vox i Aliança Catalana

L'ultradreta va anar en la mateixa línia. En el cas de Vox, defensant que “cal entrar amb un bulldozer a la Generalitat”; preguntant-se “què té el senyor Illa amb la Xina?”; anomenant “Gestapo lingüística” el departament de Política Lingüística del conseller Francesc Xavier Vila; i protagonitzant un rifirrafe amb el president del Parlament, Josep Rull, que s'ha declarat “pretès colpista” després que així s'hi referís el diputat Javier Ramírez.

La líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, tampoc va quedar al marge de la polèmica, anomenant el Govern “totalitari”, culpant el president de “malversació ideològica de fons públics” i de “subvencionar el terrorisme islàmic”, i assegurant que els socialistes evolucionen favorablement —“de la calç viva a les fake news”—, en referència a la presumpta campanya de falsa bandera del PSC a les eleccions catalanes de 2024.

El 'no' al pacte educatiu, en escena

Mentre Junts, en la rèplica, va assegurar que “si el PSOE no està lliure de corrupció, el PSC tampoc”, Laure Vega, de la CUP, va afirmar en el seu torn d'intervenció que l'acord pressupostari és “una estafa als catalans”, en un speech tendre —com acostuma la diputada rufianista del Baix Llobregat—, encara que sense incidència, en la línia dels anticapitalistes els darrers anys.

Però el ple va saltar pels aires quan, al voltant de les 12:00 hores —poc abans d'una primera votació en què no hi va haver sorpreses—, es va fer públic el resultat de la votació de l'acord educatiu assolit entre Govern i sindicats, rebutjat àmpliament pels docents de Catalunya.

Això va desencadenar una cimera d'urgència entre la consellera d'Educació, Esther Niubó, amb el mateix Illa per consensuar una resposta, que es va comunicar després en una roda de premsa posterior: el Govern desplegarà l'acord de totes maneres, malgrat les noves vagues.

ERC i Comuns

A la tarda, destinada a aprovar la imprescindible Llei d'acompanyament dels pressupostos amb el suport del mateix bloc, hi va haver intents de retreure a ERC i Comuns per tancar files amb el Govern al respecte. Tot i que l'assumpte va quedar desdibuixat en el moment en què la instrumentalització venia de la dreta i el que diuen els professors, precisament, és que l'acord no és prou d'esquerres.

Per la resta, tant els republicans com els Comuns de Jéssica Albiach i David Cid van optar per un paper discret, defensant la seva posició —"què s'havia de fer? Quedar-se al marge mentre el país queda bloquejat?"— i, això sí, posant el focus en la nova finançament, que també ha estat la principal protagonista de les jornades del Cercle d'Economia d'enguany.

Romero desactiva l'oposició

En aquesta línia es va referir també Romero en la seva intervenció inicial, demanant el vot favorable per a la reforma del model de partits com PP i, sobretot, Junts, que podria desbloquejar la qüestió al Congrés dels Diputats, on es votarà la propera tardor.

Tot i que un refredat visiblement agut va impedir a la consellera d'Economia expressar-se amb la seva musicalitat habitual, va aconseguir l'objectiu de desactivar una oposició envalentida en aquest primer envit dels comptes. Un tràmit que ha aprofitat per agrair la "generositat" dels seus socis i per detallar al ple, grosso modo, on aniran els diners. Una cosa que ja va fer la resta del Govern la setmana passada a les comissions.

Triplicar la inversió respecte fa deu anys i prioritzar carpetes clau per a l'Executiu, com l'habitatge o les infraestructures, han estat alguns punts on ha posat el focus, tot i que tot el peix estava venut. I els comptes s'encaminen a una tramitació en què tampoc hi haurà esmenes, per ser una realitat a partir del proper mes de juliol.

El Govern ha dit, en qualsevol cas, que es posarà mans a l'obra perquè el 2027 s'aprovin uns altres. Tot i que també reconeix que l'esperit de la negociació amb els seus socis ha estat el d'aprovar uns pressupostos "de legislatura". Per "avançar durant els propers deu anys".