PSC, ERC, CUP i Comuns rebutgen flexibilitzar la prohibició de donar llicències turístiques
L'esquerra vota en contra d'una proposició de Junts que demanava derogar el decret de 2023 i donar més marge de decisió als ajuntaments per establir els requisits sota els quals poden operar aquests habitatges
"El que serveix per a un barri de Barcelona pot ser la ruïna per a un municipi de la Costa Brava o el Pirineu", argumenta la diputada Maite Selva, alcaldessa de Begur
Contingut relacionat: Propietaris de pisos turístics acusen Aragonès de "conflicte d'interès" pel decret que anul·la les seves llicències
El ple del Parlament ha rebutjat aquest dimarts reformar la regulació dels habitatges d'ús turístic a Catalunya que va establir el decret llei 3/2023 amb l'objectiu d'evitar la fugida de pisos del mercat residencial cap a aquesta activitat econòmica.
Junts havia presentat una proposició de llei per derogar aquest decret llei i donar més marge de decisió als ajuntaments per establir els requisits sota els quals poden operar aquest tipus d'habitatges.
Tanmateix, el ple del Parlament l'ha rebutjat amb els vots de PSC, ERC, Comuns i la CUP, de manera que la proposta ha decaigut en no superar el debat a la totalitat. Junts, PP i Aliança havien votat a favor de tramitar-la, mentre que Vox s'ha abstingut.
"El que serveix per a un barri de Barcelona pot ser la ruïna per a un municipi de la Costa Brava"
En el torn de defensa de la proposta, la diputada de Junts, Maite Selva, alcaldessa de Begur (Girona), ha lamentat que el decret de 2023, que va aprovar el Govern d'ERC, va buscar la "eliminació massiva de llicències" sense tenir en compte la realitat del territori.
"El que serveix per a un barri de Barcelona pot ser la ruïna econòmica per a un municipi de la Costa Brava o del Pirineu", ha argumentat.
La diputada de Junts ha defensat que, darrere dels habitatges d'ús turístic, hi ha un sector "professionalitzat", que abasta des dels propietaris fins als professionals de la neteja o el manteniment, i del qual també depenen els negocis de restauradors.
La proposta incloïa mesures contra els pisos turístics que no compleixen la llei o que estan buits, com la pèrdua de la llicència si no es paga la taxa turística o la seva retirada si no s'utilitza durant dos anys consecutius.
L'esquerra, en contra
Durant el torn de rèplica, PSC, ERC, Comuns i CUP han carregat contra la proposició de llei i han subratllat que el decret de 2023 es va aprovar precisament per garantir el "dret a l'habitatge" i evitar que el parc disponible per a ús residencial sigui cada cop menor.
![Fachada del Tribunal Constitucional, que ha dado un paso más sobre las leyes del catalán / EUROPA PRESS](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/20806.jpg?p=w:320\/h:240&h=E_b83LJK"])
"El dret a l'habitatge no el solucionarem amb una única mesura, ho hem dit moltes vegades. Ho hem de fer des de diferents eines i aquesta n'és una", ha dit la diputada del PSC Eva Candela López.
Qui ha defensat el 'no' dels republicans a la proposició de llei de Junts ha estat la exconsellera Ester Capella, que va liderar l'aprovació del decret de 2023 des del departament de Territori.
Capella ha reivindicat que, quan ERC va impulsar aquesta regulació, en vuit anys s'havia passat de 47.000 habitatges d'ús turístic a més de 100.000 a tot Catalunya, i ha acusat Junts de voler prioritzar els interessos "dels qui volen continuar destinant habitatge residencial a una activitat turística".
Des de Comuns, Susana Segovia ha criticat que va ser el Govern d'Artur Mas qui va donar "barra lliure descontrolada" als pisos turístics en avalar llicències sense caducitat, mentre que Laure Vega (CUP) ha retret als de Carles Puigdemont apel·lar als drets dels treballadors en aquest assumpte.
El PP recorda que "els lloguers segueixen pujant"
El PP, que havia presentat una esmena a la totalitat que ha acabat retirant, ha retret a ERC apostar per un model de regulació que no impedeix que els lloguers segueixin pujant. "Busquen culpables i no tenen solucions, són els causants dels problemes", els ha etzibat Àngels Esteller.
Mònica Lora (Vox) ha lamentat que la proposta de Junts mantingui les limitacions de llicències en zones tensionades, mentre que Rosa Maria Soberana (Aliança Catalana) ha valorat positivament que els ajuntaments puguin tenir més marge per decidir.
"L'ERO més gran de la història de Catalunya"
Després del debat parlamentari, una representació de la plataforma Treballadors per l'Allotjament Turístic ha lamentat que la proposició hagi naufragat i ha xifrat en 200.000 els llocs indirectes de feina que podrien estar en risc fins al 2028, quan el decret desplegarà tots els seus efectes.
En roda de premsa, el seu portaveu, Guillem Laporta, ha assegurat que, si es consuma, seria "l'ERO més gran de la història de Catalunya": "No podem ser boc expiatori d'un problema, el de l'habitatge, que no hem creat ni es resoldrà si s'eliminen els habitatges d'ús turístic a Catalunya", ha dit.
La plataforma ha sol·licitat una reunió tant amb la conselleria de Territori com la d'Empresa i Treball per abordar aquest tema, fins ara, sense èxit.
"Si és el Govern de tothom, demanem al Govern de Catalunya que ens rebi", ha conclòs.
