L'Audiència de Barcelona descarta la presó per a Vergés i Argimon a l'inici del judici per la vacunació de policies
El tribunal tomba el delicte contra els drets dels treballadors en les qüestions prèvies. La causa prossegueix només per prevaricació administrativa, de manera que l'excúpula de Salut s'enfronta a una petició fiscal de 12 anys d'inhabilitació
Contingut relacionat: ERC veu "exemplar" la vacunació de la Covid jutjada per discriminar policies i guàrdies civils a Catalunya
Aquest dimarts ha arrencat a la Secció Sisena de l'Audiència de Barcelona el judici contra els exconsellers de Salut de la Generalitat, Alba Vergés i Josep Maria Argimon, acusats d'haver retardat la vacunació contra la covid-19 dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil destinats a Catalunya durant la primavera de 2021.
Durant la sessió de qüestions prèvies, els magistrats han resolt excloure del procediment el delicte contra els drets dels treballadors, que era la base de la petició de penes de les acusacions particulars exercides pel sindicat Jupol i l'associació de guàrdies civils Jucil.
Un agent de la Policia Nacional durant la pandèmia del coronavirus
Ambdues entitats reclamaven tres anys de presó, una multa de 72.000 euros i 15 anys d'inhabilitació. En decaure aquesta tipificació, el judici continuarà únicament pel delicte de prevaricació administrativa, que no comporta penes de presó.
El focus en la prevaricació
Amb la retirada de la petició de presó, el pes del procés es trasllada a la tesi de la Fiscalia.
El Ministeri Públic sosté que la cúpula del Departament de Salut va actuar amb criteris discriminatoris i arbitraris, alentint la immunització dels cossos de seguretat de l'Estat en comparació amb les forces dependents de les administracions catalanes.
Per sostenir l'acusació de prevaricació, el fiscal argumenta que els processats eren "plenament conscients" de la desproporció en el ritme de vacunació.
Segons les dades recollides en la causa, quan es va paralitzar el procés a mitjans de març de 2021, amb prou feines s'havia immunitzat el 2,8% dels guàrdies civils i el 3,6% dels policies nacionals a Catalunya.
Per contra, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana ja arribaven al 77% de persones vacunades, les policies locals al 77,9% i els bombers al 68,9%.
![La 'exconsellera' de Salud de la Generalitat, Alba Vergés, junto a su sucesor en el cargo desde 2021, Josep Maria Argimon](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/487429.jpg?p=w:320\/h:240&h=DKjHsP4b"])
Per aquests fets, el fiscal sol·licita 12 anys d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic per a quatre dels acusats: els exconsellers Alba Vergés i Josep Maria Argimon (qui en el moment dels fets dirigia l'Institut Català de la Salut), l'exsecretari general de Salut Marc Ramentol i l'exdirector del CatSalut Adrià Comella. Per a l'aleshores director de serveis, Francesc Xavier Rodríguez, s'ha demanat l'absolució.
Criteris tècnics
La defensa dels exresponsables sanitaris nega rotundament qualsevol motivació política o discriminatòria en la gestió de la campanya.
Els lletrats sostenen que les decisions es van adoptar de manera col·legiada i sota criteris estrictament tècnics i sanitaris, en un marc d'enorme incertesa internacional sobre el subministrament de les dosis.
El nucli del debat se centrarà en el que va passar després de la suspensió temporal de la vacuna d'AstraZeneca pels efectes secundaris detectats a Europa.
Imatge d'arxiu de la campanya de vacunació
Les defenses al·leguen que, després de reprendre's el seu ús, Salut va reorganitzar l'estratègia basant-se en franges d'edat (prioritzant el grup de 60 a 65 anys), cosa que explicaria el canvi de ritme.
Les acusacions, en canvi, insisteixen que la Generalitat havia d'haver reprès de manera immediata la immunització dels policies nacionals i guàrdies civils en la seva condició de col·lectiu essencial, tal com es va fer amb la resta de funcionaris policials.
"Persecució política" i gestió "exemplar"
Des de les files d'ERC, la portaveu i candidata a l'alcaldia de Barcelona, Elisenda Alamany, va qualificar el judici de "un nou cas de persecució política" i va defensar que la campanya de vacunació va ser "exemplar" i "va arribar a tothom" en un context "molt delicat i fràgil per a la població".
En una línia molt similar s'ha pronunciat el líder de Junts, Carles Puigdemont. A través de les xarxes socials, l'expresident de la Generalitat ha qualificat la causa de "delirant", emmarcant-la en la "repressió" judicial, i ha assegurat que l'excúpula de Salut "sempre va prioritzar criteris mèdics i tècnics" durant la crisi sanitària.
Carles Puigdemont en una imatge d'arxiu
Pròximes dates
El calendari fixat per l'Audiència de Barcelona preveu que el judici s'allargui durant les pròximes dues setmanes.
Els dies 1, 6 i 7 de juliol estaran dedicats a les declaracions dels testimonis, mentre que els dies 10, 13, 14 i 15 de juliol es procedirà als interrogatoris dels acusats, l'exposició de les conclusions definitives i els informes finals.
