El Govern recorda al tribunal que investiga el fre a la vacunació de policies que "va ser un moment extraordinari"
Paneque confia que l'Audiència de Barcelona tindrà en compte les particularitats del context que va portar la Covid-19
Més informació: Descartada la presó per a Vergés i Argimon a l'inici del judici
El Govern de la Generalitat ha demanat a l'Audiència de Barcelona que tingui en compte el caràcter "extraordinari" del moment dels fets que jutja des d'aquest dimarts, que fa seure al banc dels acusats la cúpula del Departament de Salut d'Alba Vergés (ERC) pel retard en la vacunació contra la Covid-19 d'agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i alhora portaveu de l'Executiu del PSC, Sílvia Paneque, ha dit que "passats aquests anys, seria bo circumscriure les decisions que es van prendre en aquell moment a aquelles circumstàncies tan concretes". Així, ha demanat "no perdre de vista" la particularitat del context que va portar la pandèmia.
"Moment concret i extraordinari"
Repreguntada per això en roda de premsa, la líder dels socialistes a les comarques gironines ha assegurat que la seva és "una consideració" i no una justificació de la disparitat en la cobertura vacunal entre cossos, que va beneficiar clarament els Mossos d'Esquadra durant el mandat de l'expresident de Junts per Catalunya Quim Torra.
El març de 2021, el 77% dels agents de la policia de la Generalitat havien estat protegits contra el virus, mentre que la xifra queia al 3,6% entre els efectius de la Policia Nacional i al 2,8% en el cas dels de la Guàrdia Civil.
Va ser "un moment concret i extraordinari", ha afegit Paneque, expressant la seva "confiança" que el tribunal ho tingui en compte, sense deixar de manifestar el "màxim respecte per la justícia" del Govern actual.
Vergés i Argimon esquiven la presó
En l'inici del judici a la Secció Sisena de l'Audiència de Barcelona, els jutges han descartat un delicte contra els drets dels treballadors, que era la base de la petició de penes de les acusacions particulars exercides pel sindicat Jupol i l'associació de guàrdies civils Jucil.
Així, els exconsellers Alba Vergés i Josep Maria Argimon --que en aquell moment era el gerent de l'Institut Català de la Salut (ICS)-- no entraran a la presó, ja que el judici continuarà únicament pel delicte de prevaricació administrativa, que no comporta penes de presó.
Inhabilitació
Fiscalia, que ja refutava tal extrem, sí que sosté que la cúpula de Salut va actuar amb criteris discriminatoris i arbitraris, alentint la immunització dels cossos de seguretat de l'Estat. Els processats eren "plenament conscients" de la desproporció en el ritme de vacunació, que va beneficiar pràcticament en la mateixa proporció també la Guàrdia Urbana de Barcelona, policies locals i Bombers de la Generalitat.
Per aquests fets, el fiscal sol·licita 12 anys d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic per a quatre dels acusats: els exconsellers Alba Vergés i Josep Maria Argimon (qui en el moment dels fets dirigia l'Institut Català de la Salut), l'exsecretari general de Salut Marc Ramentol i l'exdirector del CatSalut Adrià Comella. Per a l'aleshores director de serveis, Francesc Xavier Rodríguez, s'ha demanat l'absolució.
![La 'exconsellera' de Salud Alba Vergés tras declarar como investigada por el retraso a la vacunación contra el coronavirus a policías y guardias civiles](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/408399.jpg?h=NryyqYh0"])
La 'exconsellera' de Salud Alba Vergés tras declarar como investigada por el retraso a la vacunación contra el coronavirus a policías y guardias civiles
La defensa nega qualsevol discriminació
La defensa dels exresponsables sanitaris nega rotundament qualsevol motivació política o discriminatòria en la gestió de la campanya. Els lletrats sostenen que les decisions es van adoptar de forma col·legiada i sota criteris estrictament tècnics i sanitaris, en un marc d'enorme incertesa internacional sobre el subministrament de les dosis.
De fet, al·leguen que, després de reprendre's la inoculació després de la suspensió de la vacuna d'AstraZeneca pels seus efectes secundaris, Salut va reorganitzar l'estratègia, basant-se en franges d'edat (prioritzant el grup de 60 a 65 anys), cosa que explicaria el canvi de ritme, asseguren.
