L'altra cara de la regularització: "Ho tinc tot en regla, però el col·lapse m'impedeix portar el meu fill de l'Equador"
Amb l'expedient aprovat des de l'abril, Marta Cruz continua esperant una cita perquè el seu fill pugui viatjar des d'Amèrica del Sud
El retard acumula noves despeses, documents caducats i mesos d'incertesa familiar
Contingut relacionat | Carlos Prieto: "La regularització d'estrangers no genera cap efecte crida"
Notícies relacionades
L'allau de sol·licituds desencadenat pel procés de regularització extraordinària —que tanca les seves finestretes aquest 30 de juny amb un volum d'expedients molt superior a les estimacions inicials— ha coincidit, segons advocats especialitzats i afectats consultats per Crónica Global, amb un increment de les demores.
Un d'aquests procediments és la reagrupació familiar, el mecanisme legal que permet als estrangers residents a Espanya portar els seus cònjuges o fills des dels seus països d'origen.
Per obtenir-la cal acreditar, entre altres requisits, residència legal, estabilitat laboral, recursos econòmics suficients i un habitatge adequat.
Marta Cruz ha superat totes aquestes fases. De nacionalitat equatoriana, fa 12 anys que viu a Espanya, va obtenir la nacionalitat espanyola fa cinc anys i treballa com a encarregada en un restaurant de Barcelona.
Marta Cruz, l'entrevistada, al restaurant del centre de Barcelona on treballa Barcelona
Després de completar el procediment, només li falta que el seu fill gran, que viu a Guayaquil (Equador), obtingui una cita al consolat espanyol per estampar el visat que li permetrà viatjar.
Aquesta darrera gestió acumula mesos de retard que han derivat en una cadena de documents caducats, noves despeses i una creixent incertesa familiar.
- Quant temps fa que intenta portar el seu fill a Espanya?
Vaig arribar a Espanya fa 12 anys i estic nacionalitzada des de fa uns cinc. Quan vaig venir, vaig arribar amb el meu fill petit, que és xilè, perquè el pare ja era aquí. Amb el meu fill gran, que és a l'Equador i acaba de fer 18 anys, vaig començar el tràmit de reagrupació familiar fa un any i mig.
- Què falta perquè pugui venir?
El 10 d'abril em van donar la resolució favorable. L'advocada em va dir que, a partir d'aquí, tot seria molt ràpid: només faltava que el Consolat General d'Espanya a Guayaquil li assignés una cita per estampar el visat, li fessin dues o tres preguntes, li segellessin el passaport i ja el tindríem aquí. Em va assegurar que seria qüestió de dues o tres setmanes. Però va coincidir amb el procés de regularització i encara seguim esperant la cita. Ja han passat tres mesos.
"Et diuen que estan amb la regularització i que cal esperar"
- Quina explicació li donen sobre aquest retard?
L'advocada em diu que tot el sistema està saturat per la regularització. Ho noto a tot arreu: aconseguir un padró costa moltíssim, a la Policia també hi ha retards i tothom et respon el mateix, que cal esperar.
Pago 500 euros per tot el tràmit i he tingut inconvenients amb l'advocada perquè li dic que, si no pot assumir la feina, que no la prengui. Però em respon que no és el seu problema i que estan saturats.
- Mentre esperen, quines conseqüències té aquest retard? Comencen a caducar els documents?
Aquest és el gran problema. Els papers tenen un temps de validesa. Una partida de naixement apostillada, als tres mesos, deixa de servir. M'hauré de tornar a gastar diners i tornar a fer-ho tot de nou.
Hauré de demanar permisos a la meva feina per aconseguir un nou certificat d'empadronament perquè el que vaig presentar deixarà d'estar vigent. A més, caduquen documents que s'han de tramitar a l'Equador, com el certificat d'antecedents penals, o la declaració jurada que vaig fer aquí davant notari.
Tot això ha suposat un desgast mental, físic i econòmic. Econòmicament m'ha deixat molt tocada. Per sort tinc altres feines amb les quals puc tirar endavant, però el cost està sent molt alt.
- El seu fill continua esperant a Guayaquil. Com està vivint ell aquesta situació?
Vol marxar d'allà com més aviat millor. A més, fa un any i mig que va acabar el batxillerat sense poder estudiar.
No va començar la universitat a l'Equador perquè l'advocat ens va aconsellar que no perdéssim temps ni diners allà si, en venir a Espanya, hauria de deixar-ho tot per convalidar els estudis.
Així que no va començar la carrera. Els seus companys ja són tots a la universitat i ell continua esperant poder venir.
"Per a ell és desesperant, i per a mi, molt frustrant"
- Com està vivint vostè tota aquesta espera?
Tinc una incertesa total. Hi ha dies que no dormo.
La setmana passada fins i tot vaig discutir amb ell perquè va arribar a donar-me a entendre que jo no volia portar-lo. Ell ha d'entendre que no depèn de mi, sinó que diverses administracions implicades en el tràmit estan col·lapsades i ens mantenen esperant.
Per a ell és desesperant i, per a mi, molt frustrant.
El meu fill petit es va graduar la setmana passada. Me'l vaig endur de viatge i ni tan sols vaig voler pujar una foto als estats del mòbil perquè no volia que el meu fill gran la veiés.
Com a mare, tenir els mitjans econòmics, la documentació preparada i tot el procés aprovat, però continuar sense poder portar el teu fill, fa molt de mal.
L'Oficina d'Estrangeria de Barcelona
- Ha notat que aquest col·lapse també està afectant altres tràmits o altres persones del seu entorn?
Sí. Per exemple, tinc uns coneguts, una parella dominicana, que estaven fent els tràmits de parella de fet. A ell li demanen un document del seu país i també està tot col·lapsat.
- Després de tot aquest procés, què li agradaria que entengués l'Administració de persones com vostè?
On queden els drets dels qui feia molt de temps que fèiem les coses per la via legal?
Havien d'haver previst que això podia passar. L'Administració no ha pogut assumir tot el volum de feina i els qui ja estàvem esperant ens hem quedat enrere.
Jo sempre poso el mateix exemple perquè treballo en un restaurant.
Si el local ja està ple i, tot i així, continues acceptant reserves sense ampliar la cuina ni contractar més personal, arriba un moment en què el servei deixa de funcionar.
Amb l'Administració ha passat una cosa semblant. Han assumit molta més feina sense augmentar la capacitat per atendre-la i els qui ja estàvem esperant hem acabat pagant-ne les conseqüències.
