El Sorolla que una aristòcrata argentina va encarregar el 1906 reapareix en una subhasta a Barcelona
El retrat de Teodolina de Alvear surt al mercat sense restaurar i amb una estimació d'entre 80.000 i 100.000 euros
Contingut relacionat: Les falses fotos d'Agustí Centelles tornen a sobrevolar l'art català
Notícies relacionades
En una carta datada el 15 de maig de 1907, l'aristòcrata argentina Teodolina de Alvear de Lezica avisa el pintor Joaquín Sorolla que, gràcies a un "inesperat viatge a París", podria acostar-se a Madrid per veure els retrats d'ella i del seu difunt marit, Ricardo Lezica, que li havia encarregat l'any anterior a través del marxant José Artal.
En el llenç de més d'un metre de llarg i gairebé un altre d'ample que a finals d'aquest mes se subhastarà a Barcelona, el pintor valencià va capturar la imponent presència en vida de la patrícia com a líder de l'alta societat.
Ho va fer inicialment a partir d'una sola fotografia —el que permetia a Sorolla atendre la seva cotitzada clientela internacional a distància—, però Teodolina acabaria viatjant a Madrid de totes maneres al juny d'aquell any perquè el mestre fes els retocs finals de l'oli en directe.
La imatge de la carta que va enviar Teodolina Alvear de Lezica el 14/05/1907 a Joaquín Sorolla, conservada al Museu Sorolla.
Per aquella obra, la família va abonar 7.500 pessetes, una xifra astronòmica per a l'època.
Del saló al mercat
El quadre va creuar l'Atlàntic fins a un palauet porteño, ja que a principis del segle XX tenir un "Sorolla" presidint el saló era el màxim símbol d'estatus.
L'obra va romandre durant dècades a la col·lecció privada de la família de la senyora Alvear de Lezica, custodiada com un tresor heràldic, fins que a la dècada dels 80 va començar un discret periple de retorn a Europa.
El 1985 consta en poder de Carmen Bonel, dins del comerç madrileny, i només tres anys després, al novembre de 1988, va ser subhastada a Lisboa a través de Leiloes.
L'etiqueta de l'obra de Sorolla al revers del marc.
Després d'aquella venda, el llenç va passar a formar part d'una col·lecció particular. El 1997 va tornar a exhibir-se públicament a Espanya, com a part de l'exposició Sorolla en les Col·leccions Valencianes, celebrada al Museu de Belles Arts de València.
Ara, gairebé tres dècades després d'aquella exposició, el Retrat de la Senyora Teodolina de Alvear De Lezica tornarà a sortir al mercat.
Torna a sortir a la llum
Serà el proper 29 de setembre, en una subhasta de Setdart a Barcelona, amb una estimació de entre 80.000 i 100.000 euros.
La casa de subhastes ha explicat a Crònica Global que considera aquesta forquilla "competitiva", tenint en compte les característiques de l'obra, la seva procedència, el seu historial documental i bibliogràfic i els comparables disponibles al mercat.
El preu definitiu, com en tota subhasta, dependrà de les puges.
Sense passar pel restaurador
L'aparició del quadre resulta especialment rellevant per la combinació de la seva procedència, la seva trajectòria expositiva i el seu estat de conservació.
El llenç arriba al mercat sense haver estat restaurat i presenta una petita pèrdua localitzada a la zona superior, prop dels cabells.
La manca no afecta el rostre ni cap element essencial de la composició i ha estat assenyalada expressament en la catalogació.
Setdart ha comptat així mateix amb la col·laboració de Blanca Pons Sorolla en la seva catalogació i aporta un certificat d'autenticitat emès per Francisco Pons Sorolla.
Una fortuna feta mirant a Europa
La identitat de la retratada afegeix una dimensió més al quadre. Teodolina de Alvear pertanyia a l'elit econòmica i política argentina de finals del segle XIX i principis del XX, vinculada a l'anomenada 'Generació del 80'.
Grans terratinents, empresaris i dirigents van consolidar durant aquell període el model econòmic que va convertir l'Argentina en un dels grans productors de cereals i carn destinats al mercat europeu, el "graner del món", la deien.
El retrat de don Ricardo de Lezica i Thompson, c. 1906/7, de Joaquín Sorolla.
A la França de la Belle Époque, on passaven llargues temporades adquirint mobiliari i alta costura, es va popularitzar l'expressió "riche comme un Argentin" —"ric com un argentí"— en referència a l'alardeig de les grans fortunes arribades del país sud-americà.
Els vincles entre aquella societat i Europa es van traslladar al mercat de l'art. Sorolla va rebre nombrosos encàrrecs de clients argentins, molts d'ells canalitzats pel ja esmentat José Artal, que actuava com a intermediari entre els col·leccionistes de Buenos Aires i artistes espanyols.
En aquest context s'entén el retrat de Teodolina: una obra encarregada el 1906 a un dels pintors espanyols amb més projecció internacional.
La pinzellada que "s'escapa"
Tot i que Sorolla continua sent identificat pel gran públic amb les seves escenes de platja i els seus paisatges lluminosos, el retrat va ser una part fonamental del final de la seva carrera i un dels gèneres en què va assolir més prestigi.
El rostre de Teodolina de Alvear De Lezica en el retrat de Joaquín Sorolla.
La casa barcelonina destaca el contrast entre la precisió descriptiva de la figura —les carnadures, els teixits i els detalls del vestit— i l'execució més solta del fons, "resolt mitjançant pinzellades àmplies i vibrants que anticipen la modernitat del seu llenguatge pictòric".
Sorolla concentra el detall en la figura de la retratada i deixa que el fons es resolgui amb més llibertat, sense renunciar per això a l'elegància que exigia el retrat social.
L'última paraula?
L'obra arriba ara a Barcelona després d'anys en una col·lecció particular i amb una història que es pot reconstruir des de l'encàrrec original fins al seu pas pel mercat internacional.
El remat final estarà travessat per les dinàmiques burocràtiques habituals del gran mercat de l'art espanyol.
L'obra surt a la venda sense permís d'exportació previ, un tràmit recurrent que la casa de subhastes gestionarà a posteriori davant l'Administració si el comprador resideix a l'estranger.
La signatura de Joaquín Sorolla a l'oli de Teodolina de Alvear De Lezica.
A més, sobre el preu d'adjudicació planarà el dret legal de l'Estat a exercir el tanteig i retenir l'obra al país.
Per ara, només se sap que la seva pròxima parada serà la sala de subhastes.
A partir del 29 de setembre, el mercat decidirà quant val avui el retrat que una aristòcrata argentina va encarregar a Sorolla el 1906.
