Illa reivindica el nou finançament davant de l'escepticisme gallec i la 'rara avis' basca
El president ha compartit aquest dimarts una taula rodona sobre l'Estat autonòmic amb el cap de la Xunta Alfonso Rueda i el lehendakari Imanol Pradales en el marc de la reunió anual del Cercle d'Economia
Contingut relacionat: Feijóo a Junts al Cercle d’Economia: "Tornaré la decència al meu país amb ajuda o sense"
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha reivindicat aquest dimarts el nou model de finançament autonòmic davant del president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda —un dels líders regionals contraris a la reforma que pretén el Govern, i que està pendent de votar-se al Congrés—, i el lehendakari Imanol Pradales, cap d'un govern basc que, igual que el navarrès, queda fora del repartiment en tenir un concert econòmic propi al marge del règim comú.
Això ha tingut lloc en el marc d'una taula rodona dedicada a debatre sobre l'Estat autonòmic en la reunió anual del Cercle d'Economia, que se celebra aquesta setmana al Palau de Congressos de Catalunya, com a representants de les tres autonomies considerades nacionalitats històriques per la Constitució, i amb la particularitat que cadascuna d'elles està governada per formacions polítiques diferents i, alhora, decisives per al futur de la governabilitat d'Espanya.
El diàleg, moderat pel vicepresident del lobi econòmic, Pau Guardans, ha començat amb consens, amb un elogi conjunt als gairebé 50 anys de descentralització. "Espanya està molt millor així", han resumit els tres presidents, reivindicant l'eficàcia en la gestió en el cas d'Illa —que ha posat com a exemple la pandèmia, etapa en què va ser Ministre de Sanitat—; el "pactisme entre iguals", en el cas del lehendakari; o l'acceleració de les reformes, en el de Rueda.
Crítiques al sistema
"Em sento orgullosament espanyol i orgullosament gallec, no sabria amb quin quedar-me", ha dit el líder popular respecte al sistema autonòmic, mostrant-se contrari a la divisió "que alguns pretenen impulsar". Mentrestant, Pradales ha demanat més competències per poder abordar "noves realitats", com la immigració.
En l'apartat de crítiques, el president Illa, per la seva banda, ha demanat una major coordinació vertical, entre comunitats, alhora que ha reivindicat el paper de la Generalitat com a "protector i accelerador del model autonòmic, que ha de continuar desenvolupant-se".
Nou model de finançament
La sintonia personal exhibida entre els tres mandataris ha acabat, però, quan ha tocat parlar del nou model de finançament acordat entre el Govern d'Espanya i la Generalitat, que s'ha de votar al Congrés dels Diputats en el proper període de sessions.
Tot i que tots ells assumeixen que el sistema actual està "caducat des de 2014 i que s'ha d'actualitzar", el foc creuat ha estat total en aquest apartat entre el líder socialista i el popular que, com la resta de presidents autonòmics, rebutgen la proposta.
Rueda considera que "s'han de fer bé les coses i no s'han fet", ja que critica que el Govern pretengui acordar el nou model de manera individual amb les autonomies i no de manera conjunta, "com s'ha fet sempre". "Tots hem de guanyar i cap ha de sortir perdent, no es pot dividir els territoris com pretén Pedro Sánchez".
![La presidenta del Cercle d'Economia, Teresa Garcia-Milà, observa al presidente del Govern de la Generalitat, Salvador Illa, en la inauguración de la 41ª edición del encuentro anual del lobby](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/06\/01\/actualitat\/1003742766591_16152412_320x180.jpg"])
Illa reivindica la reforma
El president, per la seva banda, ha recordat que "Catalunya sempre ha liderat les reformes del model de finançament", ha defensat que amb el nou sistema "la comunitat millor finançada —Cantàbria— i la pitjor —Múrcia— passen a tenir una diferència de 1.500 euros per habitant a menys de 500", i ha lamentat que es critiqui la proposta "pel seu origen".
En resposta a Rueda, ha criticat que no hi hagi propostes alternatives, ha defensat la condonació de deute per part del Govern, i ha recordat que l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a la Unió Europea segueix encallada "per culpa del PP".
El dirigent gallec ha insistit que "un Executiu tan feble, que no és capaç ni tan sols d'aprovar pressupostos, no té cap credibilitat per negociar un nou model de finançament", i ha emfasitzat que "Espanya necessita un canvi".
Futur d'Espanya
En aquesta línia, Rueda ha assegurat que "si uns avancen més que altres, ens podem carregar un model autonòmic que funciona", pel creixement de partits com Vox, que defensen precisament acabar-hi; a la qual cosa el lehendakari ha respost que, malgrat la complexitat de l'actual legislatura —que el PNB per ara dona suport—, és complicat qualsevol canvi per la presència de l'ultradreta que, al seu parer, porta amb si "crispació i polarització".
Pradales, que ha reivindicat el concert econòmic basc i les peculiaritats del seu cupo, ha quedat desdibuixat en el debat sobre el finançament. Ell mateix s'ha definit com una rara avis, tot i que el seu partit sempre s'ha mostrat favorable a donar suport a Catalunya en les seves reivindicacions de millora del model al Congrés dels Diputats.
