Ripoll era per a molts, especialment fora de Catalunya, un lloc desconegut. Els atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost de 2017 van situar en el mapa aquest petit municipi prepirinenc. Però va ser l'arribada de l'ultradretana Sílvia Orriols a l'alcaldia, en un ja llunyà 2023, el que ha convertit la ciutat, abans tranquil·la, en un focus constant de polèmiques de tota mena.
La notícia d'aquesta setmana ha estat la presa de possessió dels dos nous regidors del PSC al consistori. Tots dos substitueixen els representants del grup municipal socialista que s'havien abstingut en la votació dels pressupostos municipals per facilitar-ne l'aprovació i van acabar sent expulsats del partit, que es va mostrar intransigent respecte a qualsevol acord amb Aliança Catalana.
Bronca de l'alcaldessa
Dimarts passat, dia del relleu, es va produir la humiliació de l'alcaldessa a un d'aquests dos nous regidors, Jorge Iglesias, per dirigir-se al ple en castellà i no en català, la “llengua natural i pròpia”, segons li va retreure Orriols en un speech que s'ha fet viral.
Tot i que la voluntat dels socialistes en aquestes primeres setmanes és protegir tant aquest exsindicalista uruguaià com el seu company Paco Morillo, que ni tan sols van formar part de les llistes electorals en els comicis locals de 2023, Iglesias accepta atendre Crónica Global i explicar tant la seva història com les seves intencions polítiques en aquest darrer any de legislatura.
De Montevideo al Ripollès
Començant pel principi, el nou regidor explica que va canviar el seu Montevideo natal per la Catalunya rural als 30 anys: "No veia futur per la situació política i econòmica, i vaig venir amb la meva dona i les meves filles".
Ja al Ripollès va conèixer la seva actual dona, nascuda a Sant Joan de les Abadesses. El poble al qual, a poc més de deu minuts en cotxe, tots dos es van traslladar després de viure un temps a la capital comarcal, on va iniciar la seva tasca com a sindicalista de la mà de UGT. Especialitzant-se, precisament, en qüestions relacionades amb la integració de la immigració que l'actual govern municipal demonitza.
Però també en la defensa dels treballadors en empreses com Artigas Alimentària, importants a la zona per al sector carni, abans d'exercir com a secretari d'organització d'UGT a Girona, on assegura haver pogut conèixer de primera mà les dinàmiques locals de Ripoll.
Abans de la trucada del PSC, després de l'expulsió dels regidors Enric Pérez i Anna Belén Avilés, Iglesias estava jubilat; però, juntament amb Morillo, tots dos decideixen acceptar la proposta per la "relació de col·laboració i afinitat" que, explica, tenia i té amb el partit.
Un aterratge "agitat"
"Em consta la bona feina feta pels regidors sortints durant anys", diu al respecte. "Van fer una feina important, però la particularitat de Ripoll és que cal recordar permanentment que els discursos d'odi no són admissibles de cap manera", afegeix.
Reconeix l'"agitació" produïda entorn de la seva arribada: "No ha estat fàcil per a ningú, nosaltres hem intentat viure-ho amb tranquil·litat, intentant estar lluny del focus per preparar-nos per exercir el nostre paper, que exigeix dedicació, serenitat i una profunda convicció democràtica".
I també detalla la reunió posterior a donar el sí, vull que van mantenir amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, en què explica que aquest els va agrair el "coratge" i els va demanar "contrastar amb idees la visió restrictiva de la democràcia que representa l'extrema dreta catalana".
Sobre si cometaran el mateix error que els seus predecessors, no creu que Aliança Catalana faci una proposta que mereixi el seu suport: "No tenim res a veure".
"La nostra responsabilitat és intentar millorar el benestar de totes les persones que viuen en aquest poble", afegeix Iglesias, tot i que evita pronunciar-se sobre si aquesta s'estendrà durant el proper mandat, malgrat la proximitat de les properes eleccions municipals. El clàssic "ja abordarem la qüestió quan toqui", tot i que sense tancar la porta, malgrat tot, a donar-se una oportunitat a les urnes.
Discurs prudent
Per ara, la seva tasca és mostrar-se com antítesi a l'alcaldessa, que en el seu primer ple, a més de ridiculitzar-los a tots dos per expressar-se en castellà, els va dir "esquirols" i els va dir que, en no concórrer a les llistes electorals de 2023, no representaven ningú més que a si mateixos al consistori.
Quant a la llengua, lluny de confrontar i en línia del que defensa el PSC especialment des que va accedir al Govern, es limita a assegurar que sempre demana a la gent que li parli en català, "la llengua pròpia i la llengua amb la qual la gent s'expressa millor".
Encara que no la parla: "Em costa i la major part del temps utilitzo la meva llengua materna", afegeix.
No aclareix si, com li va recomanar Orriols en el seu habitual to burlesc i poc institucional, s'apuntarà a l'escola d'adults de Ripoll, on la líder ultradretana va assegurar que "queden places", oferint-se a donar-li un fulletó d'inscripció.
"No entenc que un partit que defensa pretesament el català a les institucions hagi considerat convenient introduir amb calçador en aquest ajuntament un regidor que no viu a Ripoll i no parla la llengua catalana", va dir aleshores al ple l'alcaldessa.
A això Iglesias respon a aquest mitjà que s'esforçarà en "aprendre a parlar-lo millor, igual que espero que ella s'esforci en aplicar polítiques socials que defensin tots els ciutadans, vinguin d'on vinguin".
Paco Morillo, en la mateixa línia
El seu nou company Paco, nascut a Cabra de Còrdova en una família de nou germans el 1960, també va assumir aquest compromís.
La necessitat els va portar al nord català com a tants altres andalusos el segle passat, i després de treballar com a pintor i a l'empresa Fibram, també es va endinsar en el sindicalisme.
Jubilat, àrbitre i entrenador de futbol, també va accedir a representar els socialistes a l'Ajuntament de Ripoll, sent igualment víctima de l'hostilitat amb què Orriols va rebre tant Morillo com Iglesias.
El sentiment generalitzat en la facció gironina del PSC, en qualsevol cas, és de profund agraïment donada la complexitat de la situació.
I l'objectiu, que hi hagi un canvi a l'alcaldia en els propers comicis locals.