Andalusia decideix aquest diumenge si Juanma Moreno Bonilla seguirà al capdavant de la Junta amb majoria absoluta, com fins ara, o ho farà de la mà de Vox.
L'intent de cop d'efecte del PSOE apostant per la vicepresidenta del Govern María Jesús Montero --"la dona amb més poder en la història de la democràcia", en paraules seves-- no sembla ni acostar-se a l'objectiu de recuperar una autonomia que mai abans del seu actual president havia estat en mans que no fossin socialistes.
Els sondejos apunten, en aquesta línia, que podrien obtenir el pitjor resultat de la seva història, que se sumaria a les successives derrotes de la formació a Extremadura, Aragó i Castella i Lleó en un cicle electoral marcat, també, pels acords del Govern de Pedro Sánchez amb el Govern de Salvador Illa i partits com ERC o Junts, que no gaudeixen de gaire popularitat més enllà de les fronteres catalanes i s'han demostrat un llast per als diferents candidats de les esquerres.
Tant és així que va ser la pròpia exministra d'Hisenda qui va frenar cessions com el traspàs de l'IRPF, que com a conseqüència va tenir la dilatació de l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat fins després dels comicis, o altres "avanços en sobirania" que no es coneixeran fins aquest dilluns, complint amb la seva petició.
Però ni tan sols aquest càlcul mil·limètric --un guant d'Illa a la seva companya de partit, que tampoc ha volgut deixar-se veure amb el president pel sud-- podrà frenar una nova victòria, que serà la tercera consecutiva, del PP més moderat; tan diferent, almenys en aparença, d'altres baronies territorials com la d'Isabel Díaz Ayuso.
Una campanya tranquil·la
Luny de centrar-se a reivindicar un nou model de finançament que aportarà gairebé 5.000 milions d'euros anuals a la Junta --la proposta segueix lluny d'aprovar-se al Congrés dels Diputats i, per ara, Catalunya és l'única regió que l'avala--, Montero ha fixat la sanitat pública com a eix principal de la seva campanya.
Ha estat el taló d'Aquil·les del darrer mandat de Moreno Bonilla, com també li han recordat la coalició Por Andalucía --amb Podemos, IU i Sumar, entre d'altres, i Antonio Maíllo al capdavant-- i Adelante Andalucía, que beu de l'inofensiu nacionalisme andalús i podria millorar la seva representació al Parlament.
Mentrestant, un Vox que podria estancar-se per primera vegada però també ser decisiu i fins i tot colar-se amb consellers al Palau de San Telmo, ha agitat des de l'altre costat, tot i que no ha estat una campanya bronca, amb poques referències, per exemple, a la recent tragèdia d'Adamuz, que en un altre context hauria entrat en joc.
Catalunya, a l'expectativa
En qualsevol cas, després d'un examen que colpejarà de nou el PSOE i podria reconduir la carrera política de Montero, que segueix sent diputada, el Govern ja ho té tot preparat perquè l'agenda es desviï de nou cap a Catalunya a partir de dilluns, quan ERC decidirà internament si la legislatura catalana continua o s'estanca.
El partit d'Oriol Junqueras ha arribat a un acord amb el Govern per aprovar els pressupostos a canvi de tres projectes que depenen de Madrid --un tren orbital fixat per a 2040, una societat mercantil que farà les funcions del frustrat consorci d'inversions, i un traspàs competencial que segueix sent una incògnita-- i que a priori es ratificaran dimecres en una Comissió Bilateral a Madrid, la qual cosa hauria de donar pas a una tramitació parlamentària sense ensurts.
Prioritats
Illa, així doncs, aconseguiria els seus primers pressupostos com a president; un alleujament després d'una primera meitat d'any marcada per les crisis de Rodalies i educació, que segueix amb els professors en vaga; i una garantia per poder esgotar la legislatura, que era l'objectiu, amb totes les previsions de tornar a ser la primera força el 2028.
Sánchez, per la seva banda, tot i constatar que les "cessions a l'independentisme" no venen, també té clara la seva aposta. Ja és el segon president més longeu de la democràcia i està decidit a continuar mimant els socis que ho han fet possible --almenys els que es deixen, com ERC-- per si, per una d'aquestes, el No a la guerra, les bones dades macroeconòmiques o les cessions del PP a Vox en immigració li donen l'oportunitat de repetir la gesta a les eleccions generals de l'any vinent.