L'independentisme ha caldejat les hores prèvies a la festa major de Lleida, que se celebren des d'aquest divendres fins al proper diumenge, expressant el seu rebuig a l'elecció com a pregoner del piragüista Saül Craviotto, natural del municipi.
Un total de 23 entitats afins a l'ultranacionalisme català subscriuen un manifest en el qual es retreu al esportista espanyol amb més medalles olímpiques de la història —un total de sis— els seus posicionaments contraris al procés, així com la seva professió: agent de la Policia Nacional.
Va rebutjar el referèndum il·legal de l'1-O
En concret, aquestes organitzacions justifiquen el seu veto al laureat esportista per "les seves declaracions en contra del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, així com el seu suport explícit a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució", que va permetre cessar els mandataris de la Generalitat de l'època que van perpetrar el cop secessionista a Catalunya.
Segons aquesta vintena d'entitats, aquestes manifestacions de Craviotto "el situen clarament en una posició allunyada d'una part significativa de la societat catalana, i també lleidatana".
Crítiques per ser policia
Al seu parer —i tot i que una altra part significativa de Catalunya comparteix el posicionament de Craviotto—, "en un context encara marcat per les conseqüències polítiques, socials i emocionals d'aquells fets, creiem que aquesta elecció no contribueix a la necessària cohesió social, sinó que pot aprofundir les divisions existents".
Així mateix, els afins al procés retreuen al pregoner per la seva pertinença als "cossos policials de l'Estat espanyol", que, al seu parer, pot interpretar-se "com una decisió política que no té en compte la sensibilitat de sectors importants de la ciutadania, especialment tenint present el paper que aquests cossos van jugar durant la jornada de l'1 d'octubre", quan van intervenir per impedir el referèndum il·legal i unilateral.
Els 23 signants
Les entitats signants insten l'Ajuntament de Lleida a reconsiderar la seva decisió de nomenar Craviotto com a pregoner aquest divendres, "i a obrir un procés de reflexió més participatiu i sensible a la realitat plural de la ciutat, apostant per una figura que sigui percebuda com a veritablement representativa del conjunt de la ciutadania".
Els 23 signants del manifest, però, no reflecteixen la pluralitat de la ciutadania catalana, ja que tots coincideixen en la seva afinitat al secessionisme: l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium de Lleida, partits polítics com la CUP, les joventuts d'ERC a Lleida —Jovent Republicà—, Endavant-OSAN Ponent i Poble Lliure, els sindicats Ustec, Intersindical i CGT Lleida, els autodenominats Comitès de Defensa de la República (CDR) de Barris Nord, Cappont, Noguerola i Ponent, i altres entitats com l'Ateneu Cooperatiu la Baula, l'Ateneu Popular de Ponent, Cantaires de Ponent/Cor Paeria, el Col·lectiu Cultural Cappont, la Colla Bastonera del Pla de l'Aigua, l'Escola Popular de Balàfia, el Grup Feminista de Ponent, L'Espenta, la PAH de Lleida i l'autodenominada Plataforma Antirepressiva de Ponent.