L'evident fracàs d'Aliança Catalana (AC) a l'hora d'articular candidatures per a les pròximes eleccions municipals té nom i cognoms.
Concretament, els de qui, amb més de dos anys de marge, li va ser encomanada la missió de caçar talent als mercats locals, descartar els frikis oportunistes i, en darrera instància, sondejar discretament regidors descontents de partits propers a la ultradreta secessionista.
A poc més d'un any per aquests comicis --els primers a gran escala municipal des del salt a la fama de Sílvia Orriols--, Oriol Gès no ha tingut encara l'èxit esperat, tret d'algunes excepcions comptades. Fins al punt que el partit podria no presentar-se en places on les enquestes indiquen que AC seria la força més votada.
Figura qüestionada
Tot i que, naturalment, hi ha temps, la col·lecció de diferents perfils que han rebutjat la formació i les disputes entre militants en petits pobles de l'interior --que el secretari d'organització no ha sabut torear-- han motivat el qüestionament de la seva figura com a número dos.
Uns dubtes que empoderen el sector encapçalat per l'ideòleg del partit, Jordi Aragonès, que, com altres membres d'Aliança Catalana, sempre va veure amb recel que Gès --economista manresà, ex de Solidaritat per la Independència i el Front Nacional-- els passés per sobre a nivell orgànic.
Més enllà de la missió de cribatge, Gès va ser l'escollit per Orriols per entrar a nòmina al Parlament com a assessor del grup parlamentari d'AC. Un càrrec retribuït amb ni més ni menys que 77.000 euros anuals, i sent ell qui porta els comptes del partit en tant que, també, secretari de finances.
Nervis
Tant la fallida política de fitxatges com que aquestes dificultats sobrevingudes hagin sortit a la llum han motivat, igualment, recents desplants a la premsa de figures com el dircom d'Aliança Catalana, Eduard Berraondo, antic periodista esportiu de TV3, que va acusar els mitjans de desestabilitzar-los.
De la màxima confiança d'Orriols i Gès, és qui ha verbalitzat el nerviosisme en una formació que no para de créixer a les enquestes. Especialment, en aquelles que pregunten a la ciutadania per la seva intenció de vot a les pròximes eleccions catalanes, però que no aconsegueix trobar candidats "solvents" a ciutats com Manresa, Vic, Girona, Lleida o Tarragona, i que recorrerà a un afiliat de base per afrontar Barcelona.
'Sant Jordi' Amela
El fracàs més sonat d'Aliança Catalana s'ha donat, precisament, a la capital. Orriols li va proposar el lloc a Lluís Carrasco --conegut per dissenyar la famosa pancarta de Joan Laporta a Madrid a les eleccions presidencials del Barça de 2021, i nét de Carrasco i Formiguera, referent de l'independentisme radical--, i donava per fet que aquest diria que sí fins fa un parell de setmanes.
La diputada al Parlament i alcaldessa de Ripoll es va vanagloriar de tenir "un home conegut apalabrat" en diferents fòrums, inclòs en el seu debut als esmorzars del Palace. Però finalment el publicista va declinar, i tot apunta que deixaran el lloc en mans de Jordi Amela, actual líder local de la formació. Presumiblement, ho anunciaran el dia de Sant Jordi, i a favor del partit juga que, fins i tot sense cap de llista, ja aconseguiria irrompre al consistori barceloní amb fins a tres regidors.
Altres revessos
No està tan clar que això passi en poblacions com Manresa o Vic, en ple cinturó del fuet, a priori feu de l'ultradreta independentista. A la capital del Bages van voler incorporar l'ex del Front Nacional Sergi Perramon, oferint-li fins i tot liderar les llistes al Parlament, a més del lideratge municipal. Però va muntar una candidatura pròpia que concorrerà a les pròximes eleccions de la mà de Junts, i ha criticat Aliança per extremista.
Serà un gran competidor per al candidat que s'acabi designant, que segueix sense estar decidit per la manca d'opcions. I una cosa molt similar passa a la capital d'Osona, on els teòrics vots a Orriols en unes catalanes podrien acabar en mans del també xenòfob Josep Anglada. Tampoc a Vic han aconseguit un líder reconeixible; i per ara AC espera l'OK d'una regidora del PDECat perquè encapçali la seva candidatura el 2027.
Ineficàcia
A la casella de victòries s'hi situa tímidament Èric Esteban, regidor de Junts a Amposta que va perdre les primàries dels postconvergents fa uns mesos, i es va sumar al partit d'Orriols, amb presentació oficial al Parlament inclosa. Així com Ripoll, on l'alcaldessa repetirà, i Olot, on tot apunta que encapçalarà les llistes el també assessor parlamentari i advocat d'Orriols Jordi Coma, que ja va ser regidor allà durant vuit anys de la mà d'ERC.
En termes generals, en qualsevol cas, el resultat de més d'un any de feina de Gès ha estat deficient, amb la possibilitat de no tenir més remei que renunciar a presentar-se en alguna capital comarcal. "Oriol és molt treballador", ressalten les fonts consultades; però demostra ser inútil a l'hora de capitalitzar la moda en què s'ha convertit Aliança Catalana per a molts, que el 2027 podrien voler, però no poder, votar-los.