Publicada

L'independentisme conserva la seva força i feus de poder als municipis amb millor nivell de vida de Catalunya. Malgrat la notable patacada dels seus partits en els passats cicles electorals, reflectit, per exemple, en el canvi al capdavant de la presidència de la Generalitat —des de 2024, amb el PSC al capdavant—, aquesta pèrdua de vots no s'ha produït als territoris amb més índex socioeconòmic de Catalunya. La gran majoria d'aquests estan en mans de Junts i ERC.

Així es desprèn de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que la setmana passada va publicar al seu web la relació de localitats catalanes en funció del seu benestar mitjà, amb dades de 2023. Un repàs dels 20 primers serveix per adonar-se que els ajuntaments de gairebé tots ells estan governats per partits secessionistes.

Majoria d'alcaldes de Junts

La palma se l'endú Junts per Catalunya, ja que la meitat d'aquests 20 consistoris tenen alcaldes seus. ERC compta amb mitja dotzena, i ambdues formacions governen en coalició en un altre més. I, dels casos excepcionals restants, un d'ells també té un altre primer edil republicà.

La formació del fugit Carles Puigdemont té aquests alcaldes a Fontanals de la Cerdanya (la segona localitat amb més índex socioeconòmic de Catalunya), Tiana (quarta en el rànquing), Fornells de la Selva (sisena), Sant Cugat del Vallès (novena), Bolvir (desena), Cabrera de Mar (11a), Begues (14a), Llambilles (18a), Òrrius (20a) i Sant Quirze del Vallès. En aquest darrer cas, tot i haver quedat dos escons per sota d'ERC. D'aquesta desena de consistoris, set van recaure en mans de Junts per majoria absoluta.

I en alguns d'ells, els postconvergents fa dècades que són al capdavant. Com és el cas de Sant Cugat, on la seva hegemonia dura des de fa 38 anys.

Mitja dotzena de consistoris, en mans d'ERC

ERC, per la seva banda, també va obtenir bons resultats a la Catalunya amb millors índexs socioeconòmics. El partit d'Oriol Junqueras governa els consistoris de Castellolí (tercer en el rànquing de l'Idescat), on es va presentar a les municipals sota la marca Totes Unides per Castellolí; Gurb (12è), a la llista d'Units per Gurb; Vallromanes (15è), sota el nom Més per Vallromanes; Vilablareix (8è); Alella (16è) i Ullastrell (19è).

Així mateix, ERC ostenta des de finals de 2025 l'alcaldia de Teià, gràcies a un pacte amb la candidatura municipalista Gent, de la qual va prendre el relleu després d'haver governat aquesta última el primer bienni d'aquesta legislatura.

Una fórmula d'alternança similar a la que els republicans van pactar amb Junts a Almoster, on, des de finals del passat gener, ha pres el comandament el postconvergent Josep Canals.

Casos excepcionals

Només dos dels 20 municipis amb més nivell socioeconòmic de Catalunya tenen al capdavant formacions no independentistes. Es tracta de la líder del rànquing, Matadepera, on l'agrupació d'electors municipalista Som-hi va desbancar Junts el 2023, després que els de Puigdemont perdessin la meitat dels seus regidors i, amb això, la seva majoria absoluta de la legislatura anterior.

El PSC, per la seva banda, compta amb un sol alcalde en aquests 20 municipis. Es tracta de Joan Basagañas, a Sant Just Desvern (cinquena de la llista d'Idescat)

Comparativa

El balanç triomfal de l'independentisme als municipis més rics de Catalunya poc es diferencia del de legislatures anteriors. Així, a les eleccions municipals i generals de 2019, Junts, ERC i la CUP van sumar la majoria dels sufragis en set de les deu primeres poblacions, en aquell cas amb el paràmetre de més renda mitjana de la comunitat.

En aquests quatre anys de diferència, però, es constata certa pèrdua de regidors per part de la CUP.

Arrelament a localitats més humils

El suport a l'independentisme, però, no és només cosa de la Catalunya rica. I és que aquesta circumstància també es dona als municipis amb menor índex socioeconòmic del rànquing. Un fet que evidencia la realitat heterogènia, plural i complexa del territori català.

Així, Junts va guanyar clarament el 2023 en 6 de les 10 últimes poblacions de la llista —en bona part, municipis petits de zones rurals—, on ERC també compta amb dues alcaldies i el PSC, amb una.