La caiguda als inferns de Toni Comín: de relaxar Puigdemont al piano a assenyalat per l'Eurocambra pel seu comportament

La carrera política de Toni Comín està a punt d'arribar al seu final. L'informe demolidor del Parlament Europeu assenyalant l'assetjament sexual al seu assessor, que Junts feia cinc mesos que tenia guardat en un calaix, el deixa en una posició molt delicada fins i tot entre els seus, que volen aprofitar l'escàndol per apartar-lo definitivament i evitar "que continuï tacant la imatge" del partit que va ajudar a fundar.

El marge de maniobra és limitat, ja que va guanyar l'escó a les passades eleccions europees i, tot i que encara no ha recollit l'acta a Madrid, espera una sentència favorable del TJUE sobre l'amnistia del procés per poder fer-ho i aferrar-se al càrrec fins al 2029.

Però dins dels postconvergents ja es parla de “cadàver polític” i d'"algú que resta molt més que suma" entre l'electorat independentista.

El TJUE retarda al juny la seva sentència sobre l'amnistia de Puigdemont

Esperen, en aquesta línia, que l'exassessor que va traslladar el cas a l'Eurocambra faci el mateix en les properes setmanes a la justícia ordinària. Una cosa que sí podria justificar que Junts obligués Comín a renunciar al càrrec a través de la Comissió de Garanties i deixar pas, presumiblement, a Aleix Sarri, que va ser el tercer a la llista electoral, i a qui el partit fa temps que promociona específicament en la cartera internacional.

Presumpte abús

L'informe del Comitè Consultiu de l'Eurocambra és aniquilador. Descriu un escenari d'abús d'autoritat i comportaments que sobrepassen qualsevol límit de la decència: tocaments no consentits, interrogatoris constants sobre la seva vida sexual, propostes de trios amb altres homes, insinuacions i fins i tot un episodi concret en una habitació d'hotel on Comín hauria entrat a la seva dutxa.

A això s'hi sumaven bronques, humiliacions i amenaces d'acomiadament constants si l'assessor no es plegava a les seves formes de treball, cosa que presumptament va acabar generant un quadre d'estrès i ansietat en la víctima. Tot i que Comín nega tant els fets com que aquesta persona contractada per Junts l'assessorés, i assegura que el Parlament Europeu no el va trucar per contrastar l'assumpte en redactar l'informe.

El Consell com a 'caixa' personal

El presumpte assetjament sexual, en qualsevol cas, és només la darrera capa d'un extens currículum d'escàndols. I un dels més sonats, més enllà de la seva fugida a Bèlgica després de participar en l'organització del referèndum il·legal de l'octubre de 2017 i la posterior declaració unilateral d'independència, en tant que conseller de Salut de la Generalitat. Posteriorment, també es va veure embolicat en la polèmica per les seves diferents responsabilitats al Consell de la República.

Ja instal·lat a Lovaina, als afores de Brussel·les, aquest chiringuito va acabar convertint-se en el cortijo personal de Comín, com va revelar una auditoria externa. Sent eurodiputat --després de les eleccions de 2019 sí va poder accedir al seu escó sense passar per Madrid--, va utilitzar presumptament fons de l'entitat --nodrida per les quotes de fidels independentistes-- per sufragar despeses estrictament privades, com ara multes de trànsit personals, lloguers de vehicles d'alta gamma i estades en apartaments aliens a l'agenda política, entre altres luxes.

El pla de Puigdemont: retorn a Catalunya, moció de censura i 'tour' mesiànic

Pressions

Quan es va veure acorralat, aquest "bon vivant", com el descriuen alguns dels seus companys de partit, va intentar pressionar els auditors perquè modifiquessin l'informe. Aquesta maniobra va ser tan descarada que la mateixa junta del Consell va haver d'admetre les irregularitats per salvar la seva pròpia imatge davant les bases, cosa que va generar diverses disputes internes que van acabar minvant la relació entre Comín i Puigdemont.

Aquest desgast es va reflectir en les últimes eleccions a la presidència del Consell. Tant en la credibilitat que podia tenir el chiringuito entre els associats que el van impulsar com en la ingerència de l'expresident perquè Comín, que es va presentar candidat, no es quedés al capdavant de l'entitat, com finalment va succeir. Només va aconseguir el suport del 0,83% del cens, i Jordi Domingo es va acabar imposant amb claredat.

Abandonat

Aquest incident va marcar l'enfredoriment de la relació entre Comín i Puigdemont fins al punt que, segons ha pogut saber aquest mitjà, no es parlen. Una ruptura total entre qui van ser "ungla i carn" en els seus primers mesos de fugida, amb el primer amenitzant les tardes hivernals del seu cap al piano i enfrontant-se junts als altres eurodiputats espanyols, a la justícia europea i a les diferents euroordres espanyoles.

Ara molt pocs donen la cara per l'exconseller, qui un dia va ser una jove promesa de la política catalana. Fill de l'intel·lectual antifranquista Alfonso Comín --a qui Barcelona li va dedicar una plaça--, va ser diputat del PSC en temps de Maragall i Montilla fins que es va sumar al procés de la mà d'ERC i, posteriorment, Junts. La seva "toxicitat", conclouen internament, és el que ha frenat la seva "intel·lectualitat" de triomfar.