Catalunya atén la "demanda històrica" dels pobles i simplifica el seu urbanisme
El Govern posa a disposició dels municipis rurals procediments més àgils i recursos tècnics per rehabilitar masies i edificar habitatge nou en el seu nucli urbà
Altres informacions: La Generalitat premia el Banc Sabadell per la seva campanya comunicativa contra l'OPA
El Govern de la Generalitat ha aprovat en el Consell Executiu d'aquest dimarts la creació de noves eines que simplificaran enormement els tràmits urbanístics dels 580 municipis catalans de comarques rurals que tenen menys de 2.000 habitants.
Es tracta d'"una demanda històrica", ha reivindicat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, incidint que, fins ara, tant una gran ciutat amb un fort desplegament tècnic com una petita localitat havien de complir amb els mateixos requisits, establerts en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
Dues noves figures
Més de la meitat dels pobles rurals van aprovar el seu darrer planejament urbanístic fa més de 20 anys, per la qual cosa el tenen desactualitzat i no poden actuar sobre sòl urbà. És a dir, no poden rehabilitar masies o edificar nous habitatges.
Per resoldre-ho, aquest nou decret llei habilita dues noves figures per no passar pel feixuc POUM. D'una banda, les localitats que no vulguin créixer més enllà del nucli urbà, sinó dins dels seus límits, podran aprovar per si mateixes normes de planejament, i fins i tot demanar a la Generalitat que les redacti.
D'altra banda, el Govern crea un POUM rural per als municipis que apostin per un creixement moderat. Aquesta via, tot i que és més exigent i segueix la mateixa tramitació que el procediment habitual, està subjecta a una avaluació ambiental simplificada.
Agilitzar la tramitació ambiental
L'aprovació ambiental és, de fet, la gran pedra a la sabata de l'urbanisme català. Després d'anys d'insistència, els alcaldes tindran a l'abast un tràmit més senzill i amb menys càrrega burocràtica que reduirà sensiblement els terminis.
"No és raonable que la tramitació urbanística es demori, per exemple, 11 anys", reconeixen les mateixes veus de Presidència. I tot i que aclareixen que seran les característiques de cada municipi les que determinaran quant es poden agilitzar els procediments, en alguns casos es podrien reduir fins als dos anys.
De la mateixa manera, la Generalitat habilitarà com a mitjans propis les empreses públiques Infraestructures.cat i L'Energètica, a canvi d'una participació que, en el cas de la primera, és de 60 euros.
La portaveu del Govern i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque / EFE
També en sòl no urbanitzable
Així mateix, el text habilita un inventari de construccions rurals que no entren en el catàleg actual de masies i cases rurals, com estables o casetes d'eines, normalment ubicades en sòl no urbanitzable, la qual cosa impedeix actuar-hi.
A partir d'ara, el ple municipal podrà aprovar --amb l'informe preceptiu de l'administració catalana-- que es destinin a usos residencials, socials o activitats artístiques, entre d'altres. També ampliacions de fins a 150 metres quadrats.
De la mateixa manera, aquells assentaments rurals amb una antiguitat acreditada de més d'un segle podran rebre la llicència per rehabilitar les seves construccions, ampliar-les o dividir-les horitzontalment.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, al costat de la secretària general Eva Giménez, el departament de la qual ha pilotat el decret llei de mesures urgents en l'àmbit urbanístic
Convalidació al Parlament
El decret llei de mesures urgents, que haurà de ser convalidat al Parlament en el termini d'un mes, suposa el desplegament parcial de l'Estatut de Municipis Rurals. Aquesta, la primera llei de la legislatura, va aconseguir el vot a favor de tots els grups, excepte Vox, per la qual cosa el Govern dona per garantit el suport de la Cambra.
Fonts del Departament de Presidència asseguren que "els alcaldes es queixaven en diferents fòrums de la complexitat de treballar l'urbanisme dels seus municipis", i enalteixen el consens que la missió genera en ajuntaments i entitats municipalistes.
De fet, Paneque ha insistit en l'"origen municipalista" del decret llei, que neix de "la interlocució amb associacions municipalistes, que representen un ampli espectre polític". "Entenc que aquesta petició comptarà amb un consens ampli", ha afegit, valorant la possibilitat de recollir les aportacions dels grups mitjançant una tramitació com a projecte de llei.
En paral·lel, queda pendent el desenvolupament de l'Incasòl rural per promoure la construcció d'habitatge en aquest tipus de municipis i la millora de camins rurals, ha enumerat la consellera de Territori.
