Un lletrat del Parlament qüestiona la llei catalana que vigilarà les empreses
La Generalitat no té competències per imposar sancions a l'estranger amb el pretès Centre Català d'Empresa i Drets Humans, segons un membre del servei jurídic
Altres històries: El PP i Junts impugnen el Centre Català d’Empresa i Drets Humans
Notícies relacionades
La llei de creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, que s'havia de votar aquest dimecres al Parlament, ha rebut el retret d'una de les lletrades de la Cambra, que ha alertat de la seva incompatibilitat amb la norma europea i estatal.
D'acord amb les seves consideracions --fetes a títol personal i a les quals ha tingut accés aquest mitjà-- la Generalitat no té potestat sobre dret mercantil i no pot sancionar directament l'activitat de les empreses en tercers països.
A més, l'estructura de l'organisme és massa assembleària i xoca amb l'exigència europea de crear una "autoritat de control" estrictament tècnica, neutral i despolititzada.
Amb tot, els retrets dilueixen l'ens tal com es planteja des de fa una dècada l'esquerra parlamentària i plataformes de justícia social. I donen raons a les impugnacions del PP i de Junts davant el Consell de Garanties Estatutàries, avançades per Crónica Global i que obliguen a posposar la votació.
Observacions jurídiques no incorporades
Els impulsors --PSC, ERC, Comuns i CUP-- pretenen crear un organisme que investigui les empreses catalanes amb activitat a l'estranger per perseguir vulneracions de drets humans.
El centre actuarà a partir de denúncies i, com que Catalunya no té competències per sancionar per aquesta qüestió, només castigarà les companyies que no responguin els requeriments d'informació o ho facin de manera incompleta.
Sancions de fins a 50.000 euros
La qüestió de les sancions, si bé ja va enfrontar els partits, és una de les més delicades.
La norma fixa una forquilla de multes fixa, desvinculada del volum de negoci, davant d'aquelles veus que reclamen un sistema de sancions proporcionat a la mida de les empreses i a la gravetat de la infracció, en línia amb la Directiva.
El sistema de sancions proposat preveu fins a 50.000 euros de càstig en els casos més greus, és a dir, quan les companyies obstaculitzin les investigacions o cometin tres faltes lleus, com respondre de manera insuficient o fora de termini.
Retret jurídic
Precisament, multar empreses que no cooperin amb el Centre Català d'Empresa i DDHH és un enfocament que la lletrada considera massa obert i poc ajustat al marc europeu.
Com a genèric considera l'objecte d'investigació, que s'allunya dels llindars i les categories fixades per Brussel·les; és a dir, grans companyies, grups empresarials i determinats models de franquícia.
L'informe acordat en comissió conserva definicions pròpies i un perímetre d'actuació més ampli, la qual cosa pot xocar amb la reserva estatal en matèria mercantil i amb l'harmonització comunitària.
La Generalitat s'extralimitarà
Així mateix, la Generalitat s'extralimitarà en “prevenir, investigar, avaluar i supervisar” l'activitat de les empreses catalanes a l'exterior.
"Les actuacions a l'exterior de les empreses que operen a Catalunya no són competència de la Generalitat ni tampoc de l'Estat espanyol, ja que suposaria la intervenció en un tercer estat, cosa que està prohibida per la legislació internacional", segons la lletrada.
En aquest sentit, afegeix que la Directiva Europea se centra a controlar si les companyies apliquen la diligència deguda en les seves cadenes d'activitat, no a perseguir vulneracions de drets humans en abstracte.
Diputats del Parlament voten les propostes de resolució del Debat de Política General el 9 d'octubre de 2025
Manca de neutralitat
El centre troba la seva llavor en la llei d'acció exterior 2014 i serà dirigit per una junta de govern formada per 11 experts en medi ambient, drets humans i activitat a l'estranger de les empreses.
Vuit els elegirà el Parlament i tres el Govern, tots a proposta d'un consell assessor, i estarà adscrit a la conselleria d'Unió Europea i Acció exterior.
Una composició que incrementa la manca d' independència política prevista per als organismes que han de supervisar el compliment de la normativa europea sobre empreses i drets humans.
La federació Lafede.cat, també impulsora de la iniciativa, es va negar durant la ponència a oferir al sector empresarial una cadira a la junta de govern, perquè hi veurien un conflicte d'interessos.
Veto del PP i Junts
Els impulsors incideixen que l'actual proposició ha incorporat esmenes tant en l'actual tramitació com en les dues anteriors, cosa que equilibra la funció punitiva amb la d'acompanyament a través de l'agència ACCIÓ, generant un major consens al voltant de l'organisme.
Els grups del Partit Popular (PP) i de Junts per Catalunya han impugnat davant el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Així, el constitucional català està cridat a estudiar les incongruències jurídiques de la llei.
Susana Segovia, diputada dels Comuns i relatora de la proposició de llei del Centre Català d'Empresa i Drets Humans, al costat del també diputat David Cid als passadissos del Parlament
La ponent popular, Míriam Casanovas, ja va rebutjar en comissió el sistema de sancions, insistint que "el teixit empresarial català el conformen pimes en la seva gran majoria" i que la directiva europea "es dirigeix a grans empreses amb més d'un miler de treballadors i una facturació anual de 450 milions d'euros".
Per la seva banda, Junts es fregava les mans davant la possibilitat que Catalunya sigui "pionera" en la creació d'un centre d'aquestes característiques. No obstant això, no ha sumat els seus vots per la inseguretat jurídica de la llei, titllant, a més, de "desproporcionat" el seu règim sancionador.
