Fotomontaje con Gao Ping
Vida

El major cop a la màfia xinesa es dilueix: el 'cas Emperador' acaba en pactes i multes irrisòries

El gruix dels acusats ha optat per pactar amb la Fiscalia Anticorrupció; el judici ha quedat suspès fins que es formalitzin alguns d’aquests acords

Contingut relacionat: Les claus del 'cas BPA': de l'‘Operació Catalunya’ a una severa condemna per blanqueig de capitals

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

En una data indeterminada entre 2009 i 2010, una patrulla de la Policia Nacional va aturar un cotxe en ple centre de Barcelona. No hi havia denúncia prèvia ni operatiu en marxa. Només una sospita: dos ocupants, ciutadans xinesos, que mostraven una actitud nerviosa al volant.

El registre del vehicle va confirmar que no era una intuïció qualsevol. A l’interior, ocults, hi van aparèixer diversos centenars de milers d’euros en efectiu.

Els ocupants amb prou feines parlaven espanyol. No van saber —o no van voler— explicar ni l’origen ni el destí dels diners. Tampoc no van aportar documentació que justifiqués aquesta quantitat.

Un agent de la Policia Nacional davant l'Audiència Nacional

Un agent de la Policia Nacional davant l'Audiència Nacional EFE

Els agents van requisar cautelarment l’efectiu. I el que semblava un episodi aïllat va activar una investigació que acabaria escalant fins a un dels majors operatius contra la màfia xinesa a Espanya.

Gao Ping, l’'emperador' de Cobo Calleja

En creuar les dades a les bases policials, van sorgir les primeres connexions: Madrid, el polígon de Cobo Calleja, estructures de la comunitat xinesa… i un nom que començava a sonar amb força als informes policials: Gao Ping.

Aquesta troballa va marcar l’inici de l’anomenat ‘cas Emperador’, una macrocausa que, a l’octubre de 2012, es va presentar com el major cop a les xarxes de frau fiscal i blanqueig de capitals vinculades a empresaris xinesos a Espanya.

Més d’una dècada després, aquell cas mastodòntic arriba a judici profundament erosionat.

Exterior del polígon industrial de Cobo Calleja a Fuenlabrada (Madrid)

Exterior del polígon industrial de Cobo Calleja a Fuenlabrada (Madrid) Europa Press

Gairebé 14 anys després, comença el judici

Aquest dijous, 30 d’abril, l’Audiència Nacional ha acollit la vista preliminar, gairebé 14 anys després de l’inici formal del procediment.

La imatge dista molt d’aquella gran operació anunciada el 2012. La majoria dels prop de cent acusats ha optat per pactar amb la Fiscalia Anticorrupció.

El resultat: multes que han passat de xifres milionàries a sancions d’entre 300 i 600 euros i penes de presó inferiors als dos anys.

Després de la vista, el judici ha quedat suspès fins que es formalitzin definitivament alguns d’aquests acords.

43 anys per a l’'emperador'

Entre els 102 acusats figura l’actor porno Nacho Vidal, per a qui la Fiscalia sol·licita 11 anys de presó i una multa de 50 milions d’euros pels presumptes delictes d’organització criminal, blanqueig i falsedat documental.

Gao Ping, cap de la trama Emperador en una imatge d’arxiu

Gao Ping, cap de la trama Emperador en una imatge d’arxiu Europa Press

A l’altre extrem hi ha Gao Ping, assenyalat com a presumpte cap de la trama. A diferència de molts coacusats, no ha arribat a un acord amb el Ministeri Públic.

S’enfronta a una petició de 43 anys i mig de presó i a multes que ascendeixen a 77,5 milions d’euros pels presumptes delictes de suborn, amenaces, blanqueig, detenció il·legal, falsedat documental i frau fiscal.

Frau massiu

L’operació Emperador va destapar una complexa trama en què, presumptament, van participar empresaris, policies i guàrdies civils.

El sistema pivotava sobre una mecànica relativament simple: una doble comptabilitat generalitzada. Les empreses declaraven menys de la meitat dels seus ingressos reals i acumulaven grans quantitats d’efectiu.

Aquests diners es centralitzaven en enclavaments com el polígon de Cobo Calleja (Fuenlabrada), considerat un dels majors centres d’activitat comercial de la comunitat xinesa a Europa.

Façana de l'Audiència Nacional a Madrid

Façana de l'Audiència Nacional a Madrid EFE

Vuit milions en metàl·lic

A l’octubre de 2012, els investigadors van fer registres a Madrid, Barcelona, Màlaga, i altres ciutats del País Basc i Castella i Lleó; i es van localitzar prop de 8 milions d’euros en metàl·lic.

Així mateix, es van intervenir 202 vehicles, joies, obres d’art i armes, i es van embargar comptes bancaris de 122 persones i 235 societats.

En paral·lel, una altra branca de la investigació va detectar que nombrosos comerciants amb prou feines declaraven el 10% dels productes que importaven… i, per extensió, només tributaven per una fracció mínima de les seves vendes. Tots ells col·laboraven a la xarxa de Ping.

De Madrid al Principat

Part dels fons defraudats s’utilitzava per la pròpia comunitat per concedir préstecs amb interessos elevadíssims. Però una quantitat significativa sortia d’Espanya.

Antiga seu de la Banca Privada d'Andorra (BPA)

Antiga seu de la Banca Privada d'Andorra (BPA)

Segons la investigació, l’empresari valencià Rafael Pallardó actuava com a intermediari i testaferro per traslladar diners fins a Andorra, on era canalitzat a través de la desapareguda Banca Privada d’Andorra (BPA) i altres entitats bancàries.

La caiguda de BPA

En aquell moment —entre 2010 i 2012— el frau fiscal no estava tipificat com a delicte al Principat, cosa que dificultava qualsevol responsabilitat penal directa per a l’entitat.

Tot i així, la connexió entre la trama de Gao Ping i la BPA acabaria sent clau en el desenvolupament de la investigació que, el 2015, acabaria amb la intervenció i el tancament fulminant del banc.

Joan Pau Miquel, exconseller delegat de BPA, en una imatge d’arxiu

Joan Pau Miquel, exconseller delegat de BPA, en una imatge d’arxiu Crónica Global

De fet, a Andorra el 'cas Gao Ping' ha acabat amb dures condemnes per als gestors de la BPA, com l’ex-CEO de l’entitat, Joan Pau Miquel, en considerar que l’entitat va facilitar el blanqueig dels diners.

El curiós del cas és que la sentència andorrana --que està recorreguda-- va arribar molt abans que el judici de la causa a Espanya, que just ha començat aquest dijous 30 d’abril.